diumenge, 27 de març del 2011

Profeta Galiano

L'àrea social del club, a través de la seva coordinadora Joana Egea, va tornar a ajudar-nos a donar color a la graderia de Montilivi. El Girona FC ens va proporcionar dos grans rollos de plàstic amb els colors de la nostra samarreta, amb els que quatre voluntaris de la Penya Immortal vam fer un petit muntatge al nostre gol dissabte al matí. Tot i que el resultat va ser força satisfactori, com veiem a la fotografia proporcionada pel nostre soci José Lara; aquestes tires de colors que es van poder veure contra l'Albacete només son una prova pilot. La idea és repetir l'experiència en pròxims partits amb major quantitat de les mateixes i ampliant l'acció a altres zones de l'estadi.

Just quan marxàvem cap a dinar després d'haver estat treballant en la col·locació dels plàstics, els immortals presents al camp ens vam trobar amb Javier Galiano, delegat de l'equip. L'antic col·legiat de Primera Divisió, preguntat per les sensacions que tenia respecte al partit que es disputaria aquella tarda, va afirmar que veia a l'equip amb moltes ganes i que ell veia un 3-0 rotund. I a la vista està que no anava desencaminat.
Ja durant el matx, també vam comptar amb un megàfon cedit pels nostres amics de la Penya Guíxols - Costa Brava, amb el que vam acompanyar els nostres habituals càntics durant alguns compassos del joc. Els jugadors blanc-i-vermells van anar de menys a més, en un partit en el que Roberto Peragón va donar una autèntica lliçó d'entrega i qualitat, liderant una victòria que va fer notòria les diferències de forma entre tots dos equips a aquestes alçades de temporada.

dimarts, 22 de març del 2011

Una pas enrere per agafar arrencada

Amb la jornada acabada, el Girona FC va presentar-se a Zorrilla amb ferma voluntat d'oblidar els dos mals tràngols esportius que han suposat les derrotes davant Recre i Betis. Tot i l'evident qualitat d'un rival configurat per lluitar per l'ascens de categoria, els jugadors gironistes van saber contenir els intents d'apropar-se de la davantera del Valladolid i reduir tant com va ser possible les seves ocasions de gol (encara que Santamaria hagués de tornar a lluir-se amb algunes de les seves aturades espectaculars). Fins i tot en Ranko se les va empescar per estar a punt de fer gol en la nostra única oportunitat a la primera part.

El segon temps va veure com, a mida que passaven els minuts, els blanc-i-vermells (ahir de taronja) s'anaven traient la son de les orelles, amb ocasions on només la mala fortuna va impedir que la pilota acabés dins la porteria contrària, com la que va tenir Jandro a l'àrea petita. Aquesta mala sort es va posar de manifest altre cop en la jugada prèvia al gol de l'equip castellà: Peragón , en comptes de xutar, va optar per fer una passada a la frontal que va ser interceptada pels defenses. Després, el que ja tots sabem. Una situació en la que Noguerol es va despistar i que un murri com Javi Guerra, el màxim golejador de Segona, va convertir en tres punts per al Valladolid.
Als immortals aplegats al Bon Ibèric ens va fer mal aquest gol. Els 84 minuts de resistència van quedar en no res i això emprenya a qualsevol. Però de la mateixa manera, valorem molt la feina d'una plantilla que està donant tot de sí i sabem que es qüestió de dies que recuperem una ratxa semblant a aquella que ens va fer somiar i vessar Montilivi per gaudir de l'excel·lent moment de forma de l'equip contra el Granada.

Es presenten ara dos partits seguits a casa, el primer contra l'Albacete aquest dissabte a les 6. Treure els 6 punts en aquests enfrontaments ens tornarà de manera ferma a la lluita per la promoció (de la que, de totes maneres, encara no estem descartats) i canviarà la nostra forma de percebre aquestes tres derrotes, hauran estat simplement un parèntesi per impulsar-nos amb més força cap amunt.

Es hora de que tornem a l'equip part del que ens va donar en aquella magnífica ratxa. Ara ens toca fer caliu a l'estadi i ser nosaltres el qui els "enganxem" a ells.

dilluns, 14 de març del 2011

Per a un altre moment

Deiem que Sant Narcís ens hauria de donar un cop de mà perque la pluja no ens aigüés la festa del que havia de ser el millor partit de la temporada... però es veu que el nostre patró va decidir guardar-se aquesta ajudeta per un moment en el que al Girona li faci vertadera falta.

L'espectacle es va ressentir, ja que la gran quantitat d'aigua acumulada sobre el terreny de joc va evitar que dos equips que venen demostrant un gran nivell de joc fossin incapaços de mostrar-nos quelcom més que esforç i ganes sobre la gespa de Montilivi. Al final un cop de cap afortunat a la sortida d'un còrner, gairebé de l'única manera que es podia fer gol, va donar els 3 punts al Betis.

Fora de l'estadi, es va tornar a notar les ganes del club per engrescar a la gent, i tot i que el restaurant es va haver de deixar per un altre dia pel temps, sí que hi va haver una carpa amb activitats per a fer gironisme entre la mainada. Fins i tot la responsable de l'àrea social, la nostra amiga Joana, tenia pensat en fer un mosaic al nostre gol, acció que ajudarem a fer possible quan les condicions climatològiques ens tornin a respectar. Aquest interès per fer gran el Girona es el que ha fet que tot i el ruixat de dissabte 5200 espectadors donessin color a les graderies de Montilivi, en el que no es port considerar, ni molt menys, una mala entrada.
No tot van ser males notícies per a la Penya Immortal, ja que com a mínim si que vam tenir l'oportunitat de seguir fent el que més ens agrada, fer amics. Al matí ens vam trobar amb la Peña Bética de Santa Coloma de Gramanet a la nostra seu, on vam compartir cerveses i dinar tot comentant l'actualitat d'ambdós equips i com veiem el partit que es jugaria a la tarda. Una molt bona estona que esperem repetir aviat (si pot ser a Primera, molt millor, je je).

No ens hem de desanimar per aquestes dues derrotes. Algun dia s'havia d'acabar la ratxa i l'únic que hem de fer es retrobar-la es seguir recolzant als nostres jugadors i que aquests també continuin exhibint les ganes de treballar i fer les coses bé que estan essent la tònica de la temporada. Ara, a pel Valladolid!

dijous, 10 de març del 2011

"Manque llueva"

Qui ens havia de dir, quan fa uns anys lluitàvem a 3ª i fins i tot més avall, que un dia tindríem l'honor de protagonitzar un dels ja clàssics cartells dels partits que es disputen al Benito Villamarín. Tot un goig veure equips potent passant per Montilivi, i més encara ara que tenim un Girona que s'ha fet fort a base de constància i treball i està capacitat per presentar-se com un conjunt complicat de superar per al Real Betis.

Dissabte serà un altre jornada de joia per a l'afició blanc-i-vermella, que està cridada a tornar a repetir el fantàstic ple viscut al nostre estadi en el partit contra el Granada. El Betis té molts seguidors a Girona i províncies properes i ben segur que té molt de suport a les graderies, raó de més perquè vinguem a veure l'espectacle que tindrà lloc a les 4 de la tarda a la nostra "muntanya màgica" i ho fem amb ganes d'animar fort.

Nosaltres, com a bons gironistes, entenem que la competitivitat sobre la gespa res te a veure amb l'ambient fora de l'estadi, així que, com és habitual amb les aficions que ens visiten, estem fent gestions per tractar de reunir-nos i fer un acte de germanor amb la Peña Bética de Santa Coloma de Gramenet. Les previsions metereològiques han anunciat pluges, però confiem en que Sant Narcís ens doni i un cop demà i el temps ens respecti. La idea es aprofitar que el club posarà a disposició dels aficionats des del matí un bar restaurant (a més de jocs infantils) instal·lat a l'explanada de davant de Montilivi per dinar-hi tots plegats abans del partit, cap a la una del migdia. Encara estem pendents de confirmar si farem una petita recepció al Bon Ibèric.

El que si tenim ben clar es que faci el temps que faci, els immortals estarem preparats per anar al camp a passar-ho bé i donar ales al nostre Girona.

dilluns, 7 de març del 2011

Per Carnaval, tot s'hi val

Abans d'explicar com va ser aquest intens cap de setmana, estem obligats a agrair la seva fidelitat a l'equip als 50 valents gironistes que van acompanyar als nostres jugadors a Huelva, en especial als nostres socis Rafael i Félix, que van deixar ben alt el pavelló immortal . A la nostra penya coneixem bé lo difícils que es fan tantes hores de carretera quan el regust que t'ha deixat el partit és dolent i per aquest motiu els hi donem tot el nostre suport i els animem a no defallir i seguir animant al Girona lluny de casa sempre que puguin.
Passem ja a l'acció viscuda pel gruix dels immortals a la capital del Gironès durant aquests darrers dies. El dissabte a la nit, en ple ambient de festes de Carnaval repartides per tota la Costa Brava i la resta de la província, al Bar Bon Ibèric no van voler ser menys i ens van organitzar un entretingut sopar al que van assistir un bon grapat dels habituals de la nostra parròquia blanc-i-vermella, disfressa inclosa. Una nit plena de rialles que ens va tornar a recordar que a la Penya Immortal hem aconseguit que ens uneixi quelcom més que ser aficionats del mateix club de futbol.
El diumenge al matí, amb el mono de futbol en viu, uns quants membres de la penya ens vam apropar al Camp Municipal de Torres de Palau per donar forces als nois del Girona juvenil en el seu important partit contra l'Espanyol. Allà ens vam trobar amb alguns companys de la Penya Miki Albert amb els que vam passar una solejada i agradable estona, tot i que el resultat (0-5 en contra dels interessos blanc-i-vermells) seria, desgraciadament, un preludi del que es viuria a la tarda a terres andaluses.
A la tarda, com ja vam dir després del partit contra el Granada, l'Antonio va compartir el pernil que havia guanyat a Villarreal amb tots els socis de la penya que van voler. Abans havíem sofert un cop fort al escoltar com l'equip dels seus dos fills era golejat pel Recreativo trencant-se així la espectacular ratxa de victòries i imbatibilitat que durava des d'inicis d'any. Diu el refrany que las penas con pan, son menos i en aquest cas no hi podríem estar més d'acord. No només pel pernil i la bona companyia viscuda ahir, sinó per tenir l'alegria de dir que al Girona, després d'una derrota per 4-0, no li podem retreure res. És molt diferent que si estiguéssim en una situació d'incertesa a la classificació com l'any passat, aquesta temporada l'intens treball ha donat molt bons resultats i ens està permetent somiar amb aconseguir la fita més important en la historia del Girona Futbol Club.

Ni el gustós pernil ni l'amarga derrota ens han tret la gana, volem més victòries i estem segurs que els jugadors també. El Betis serà un dur rival, però a Montilivi ja hi han caigut equips de la talla del Zaragoza, la Real, el Tenerife, l'Hércules o el Valladolid, així que dissabte tots els gironistes estem cridats a fer reviure els grans ambients viscuts aquesta temporada i marcar el primer gol amb el nostre suport.

dimarts, 1 de març del 2011

Esclata Montilivi (a dins i a fora)

Havia de passar i ha passat avui. inimaginable per a molts dels que vam anar a Vila-Real dissabte. La Joana també ho afirmava "si aconseguim tenir l'ambient de l'últim partit a casa serà un èxit". Veure Montilivi amb 9300 persones un dimarts a les nou del vespre, amb molts abonats sense poder entrar al camp, és molt més que un èxit. El nostre damnificat és l'Óscar, abonat del nostre club i un immortal més, que s'ha apropat al camp gràcies a que el seu pare que l'ha anat a buscar a la feina, però no ha pogut entrar i ha hagut de marxar a veure el seu Girona al Bon Ibèric. Ja a la nostra seu el seu somriure "picarón" reflexava de que quelcom s'està fent bé al Girona, a més de mostrar que si s'ha d'anar a Huelva es va.
I és que és així com funciona un equip, no calen paraules ni trucades, amb una nota en paper o amb una mirada ens entenem tots plegats.
A Huelva hi assistiran membres de la nostra penya. D'altres es quedaran a Girona per motius laborals però ho compensaran vivint la nit de Carnestoltes a la nostra seu i diumenge es menjaran amb l'Antonio (pare d'en Jose i l'Àngel) el seu pernil mentres escoltem com el nostre Girona, des de l'humilitat que ens ha acompanyat fins ara i no ens ha de deixar mai, intenta superar el degà del futbol espanyol.