divendres, 26 d’agost del 2016

Teló aixecat


Amics, fa uns dies el gran teatre de la Liga 1|2|3 va començar el seu programa d'espectacles amb una funció en què no va faltar de res. Un grapat d'immortals vam apropar-nos al 106 per seguir el Sevilla Atlético - Girona. No va ser el cop que hem sigut més, hi ha molts socis que segueixen de vacances i es va notar. I els que vam ser-hi ens preguntàvem si no hauria estat millor seguir el seu exemple, ja que fins al minut 80 el filial sevillista va passar per sobre d'un Girona al que li va costar moltíssim agafar-li el ritme al partit, amb algun error defensiu impropi d'una defensa que es mostra habitualment segura i decidida. Tot i això no vam perdre la fe i vam ser recompensat amb una ració de l'autèntica essència del gironisme, la nostra identitat: podrem ser millors o pitjors, jugar bé o malament, però mai, mai ens rendim. La recta final del partit ens va oferir un gol de Longo i un altre d'Alcaraz a l'últim minut reglamentari que ens plantava a l'afegit amb possibilitats de treure quelcom més que una trista derrota. A la nostra seu tots estàvem ben revolucionats, seguint les jugades drets i cada cop més a prop de la TV, com si els homes de Machín haguessin de sentir el nostre alè. I així vam superar els 94 minuts de joc i els nostres van aconseguir treure petroli d'un córner. El Girona ho havia tornat a fer! Empatar tres gols! Un huracà d'alegria, emoció i abraçades va desfermar-se de manera instantània i, com després d'aquell 4-1 que va acabar 4-4 al Mini Estadi i tantes altres vegades, la vida va tornar a tenir sentit durant unes hores pel simple fet de ser gironistes.


Hem comentat que ens van faltar efectius a la seu, però no us penseu que, en aquestes dates, és un problema exclusiu de la nostra penya o de l'afició del Girona. Sense anar més lluny el nostre proper rival, tot un Elche, també el va patir. La Federación de Peñas del Elche CF tenia planejat fer viatge per animar als seus a Montilivi, però la manca d'inscripcions l'ha fet impossible. Les nostres ganes de festa han fet que, tot i això, dissabte tinguem festa prèvia al debut del Girona a casa en la 2016/2017. Una petita representació de la Penya "Els Gafarrons" es desplaçarà a la nostra ciutat per veure el matx i aprofitarem per dinar amb ells al 106. El menú serà l'habitual en aquestes ocasions i el seu preu 10 €. Suposem que aquestes alçades de la pel·lícula no cal ni dir que tothom que vulgui passar una bona jornada de germanor futbolera està convidat a unir-se a nosaltres.


Per acabar, dues novetats en clau immortal. La primera, els calendaris amb els partits de lliga que us vam anunciar que estaven a punt d'arribar. Ja us esperen al 106 perquè els recolliu i hi apunteu el resultat del primer partit del Girona. Són de franc, som així de generosos. La segona, tal com podeu veure a la imatge a sota de la selecció d'espirituosos de la nostra seu, la Loteria de Nadal. Tenim a la venda participacions del número de la penya (hi tornem amb el 64352, és el nostre any, segur) i també les del Girona FC pel 73104, adquirit a l'administració de la famosa Bruixa d'Or de Sort. Si el pròxim 22 de desembre no voleu trencar la tele de ràbia quan ens veieu per la tele celebrant que som milionaris, ja trigueu a comprar les vostres.          

divendres, 19 d’agost del 2016

2016/2017: ja venim!


Obrim aquesta crònica de la nostra activitat estival amb la nostra visita a l'Estadi Municipal de Palamós per animar al Girona en el seu partit de pretemporada contra el Llagostera. El matx dels nostres va ser seriós, amb un rival amb ganes que serà un dels grans animadors del seu grup de Segona B. Hi va haver oportunitats per a ambdós equips, però la segona part va tenir clar color gironista i un gol de Cristian Herrera va donar-nos la victòria per 0-1. A la graderia molt de color blanc-i-vermell i gran representació immortal, amb molts dels nostres socis que estaven de vacances a la Costa Brava assistint a la cita. Un error de coordinació (només es va obrir un gol i es van reservar seients per a abonats que no van anar-hi) va deixar a algun dels nostres membres sense poder entrar, quelcom que esperem que no es repeteixi i que també ha afectat membres d'Els Canyeros, la penya local amb la qual tenim una bona amistat.


Petant la xerrada al descans, els membres d'aquesta penya llagosterenca van lamentar no poder repetir les trobades que hem fet aquestes dues darreres temporades de derbis gironins a Segona A pel descens del conjunt blaugrana, però ho vam compensar aviat. Acabat el partit una delegació immortal va poder compartir un excel·lent sopar a la fresca al Restaurant Cal Javi, molt a prop del camp. Embotits exquisits, vi i molt bon humor van marcar una vetllada en què un cop més el futbol va servir per agermanar persones ben diferents que comparteixen la passió per l'esport rei. Esperem que si no ens tornem a trobar en partit oficial sigui només perquè el Girona ha acabat aconseguit l'anhelat ascens a Primera.


L'endemà els homes de Pablo Machín s'enfrontaven al Sabadell com a cloenda dels amistosos d'agost, però amb molts socis repartits entre les platges de la província i altres indrets d'Espanya, ens va ser impossible anar a gaudir de l'1 a 3 definitiu. On sí que vam ser, representats pel nostre president Pepe Sierra i el tresorer Javi Rina, va ser a la festa de celebració del segon aniversari de la Penya Noies Granes del Nàstic de Tarragona. Des de la seva fundació hem tingut molt de contacte amb aquesta penya amb marcat accent femení, així que no vam voler perdre l'ocasió de portar-hi una mica de gironisme i alegria. Al sopar també ens van acompanyar el president del Club Gimnàstic Josep Maria Andreu i la presidenta de la federació de penyes de l'entitat tarragonina, Dolors Vargas. El màxim mandatari del Nàstic ens va comentar com a anècdota que la seva filla s'ha casat amb un gironí i ara viu a la nostra ciutat, així que encara som més els lligams que uneixen a aquestes dues aficions. La nit va acabar amb una divertida visita a la discoteca Highland acompanyats de moltes de les sòcies de la penya amfitriona.


I bé, en un parell de dies tindrem aquí la Liga 1|2|3, que iniciarem a terres andaluses contra el filial del Sevilla. L'any passat també vam començar contra el segon equip d'un gran i la temporada va anar prou bé, així que esperem repetir... amb final feliç! Per no perdre detall de contra qui ens toca jugar cada setmana, ben aviat tindrem a la vostra disposició el nostre tradicional calendari dels partits de lliga del Girona. Volem agrair la seva col·laboració a tots els anunciants i al Girona FC per cedir-nos la foto de portada que els jugadors van fer-se amb els aficionats que vam anar a la presentació del club a la plaça Independència.      

dimarts, 9 d’agost del 2016

Molt fet i molt per fer


L'article anterior començava felicitant-nos pel procés de ràpid creixement i professionalització engegat pel club aquest estiu, però la polèmica amb què hem iniciat la setmana ens mostra que no podem caure en l'autocomplaeça ni per un minut si volem que sigui una realitat.  Álex Menéndez, que arribava lliure després de debutar a Primera amb l'Sporting, pateix una lesió greu que ell afirma que es va fer entrenant ja amb l'equip gironista i que l'entitat de Montilivi considera prèvia a la seva incorporació a la plantilla de Pablo Machín. Aquesta apreciació per part del Girona ha comportat la rescissió del contracte que les clàusules del mateix preveien per aquest cas. I amb ella, una gran polèmica que dóna continuïtat a les tensions iniciades amb el sospitós excés d'implicació mostrat pel Lugo en la darrera jornada de la 14/15. Trist que les xarxes socials siguin vehicle d'insults i faltes de respecte entre gent d'un costat i altre en comptes de terreny per a discussions civilitzades i argumentades. Ens quedem amb què, s'hagi gestionat millor o pitjor el tema, el Girona va oferir alternatives contractuals al jugador mentre durés la seva recuperació i ha comunicat que compta amb opinions mèdiques que fonamenten la decisió, tot i que això no evitarà que, amb l'AFE de per mig, la cosa acabi als tribunals. El camí fins a fer-se un lloc entre els grans és dur i cal estar pendent del mínim detall.


Tot i aquests entrebancs i altres en forma de lesió (desitgem una ràpida recuperació a Richy, Borja García i al mateix Álex Menéndez), hi ha coses que sí que s'estan treballant bé i estan sortint com cal. Un any més la presentació de la plantilla va apropar a l'equip a un dels punts neuràlgics de la ciutat, la Plaça Independència. Prop de mig miler de persones van fer costat als jugadors blanc-i-vermells, entre ells el president Delfí Geli i representants de l'Ajuntament, i, com no podia ser d'una altra manera, una nombrosa representació immortal. Tots els futbolistes van tenir el seu aplaudiment, en especial els retornats com Cifu, Ramalho o Sandaza, si bé qui es va emportar la gran ovació de la tarda va ser el tècnic Pablo Machín, que va demanar que l'afició pugi a Montilivi des del primer dia i no només en les grans ocasions. 


Sembla que la crida va tenir cert efecte, com a mínim l'endemà, ja que 4.122 persones van apropar-se a l'estadi per presenciar el 40è Trofeu Costa Brava. El cartell d'enguany, amb tot un Olympique de Marsella enfrontant-se al Girona, hi va ajudar. Ens va saber greu no poder fer la prèvia amb aficionats francesos, ja que tot i que la graderia visitant presentava molt bon aspecte, les nostres crides via e-mail als grups de seguidors pacífics del conjunt marsellès no van obtenir resposta. El Girona va plantar cara i va començar guanyant i enviant una pilota al travesser, però al final la lògica superioritat d'un OM més rodat va acabar imposant-se. Ens quedem amb l'esforç dels nostres i el fet d'haver gaudit d'una gran vetllada de futbol estival aportant la nota de color i soroll en un partit amb més espectadors que la gran majoria dels de la lliga passada.


On ja no vam ser tanta gent va ser en el partit de dissabte passat contra el Nàstic. El rival no era un reclam tan potent, tot i que sí un bon rival de la nostra categoria que l'any passat va aconseguir acabar ni més ni menys que en tercera posició. Tampoc va ser el partit del segle, però va servir per veure detallets dels nostres, malgrat la duresa que van exhibir els tarragonins en algunes accions, com per exemple en la forta entrada d'un dels seus defensors que va deixar-los amb 10 jugadors. Una d'aquestes espurnes de qualitat va ser el gol i algunes bones jugades posteriors del jove Manel. Acabat d'arribar del Sabadell i amb un futur immediat que pinta a cessió, el davanter va fer mèrits per deixar patent que vol ser tingut en compte. El cap de setmana, l'agost, els atractius de la costa i un bon grapat d'excuses més van fer que els nostres crits retronessin en un Montilivi gairebé desert. Com ja estem acostumats a dir som pocs... però hi som.


Abans i després del matx, vam tenir novament el plaer de fer d'amfitrions als aficionats que ens visitaven. Una representació de la Penya Noies Granes del Nàstic va desplaçar-se a la nostra ciutat des de Tarragona, i com no podia ser d'una altra manera vam rebre-les al 106 per prendre unes cerveses i petar la xerrada. El nostre tresorer Javi les va acompanyar a fer una breu visita al Barri Vell i després del partit encara hi va haver temps de sopar amb elles a un restaurant de Vilablareix. Esperem de tot cor que se sentissin com quan nosaltres anem al seu estadi: com a casa.