dijous, 25 d’octubre del 2018

Intercontinentals

Jornada descafeinada pel nefast horari, un dilluns a les 21.00 hores que ha impedit poder intentar un desplaçament del qual en guardem un gran record. I si no us ho creieu, passeu-vos per San Sebastián i pregunteu al nostre amic Joseba de la Peña Altza o als propietaris de l'Hotel Ametzagaña. Com a mínim el Girona FC ha sumat un puntet i continua invicte com a visitant en la present Liga Santander. Però en aquesta entrada no només parlarem d'aquest partit: molt aviat tindrem una cita que ens portarà a trobar-nos amb aficions de tot el món i us la volem explicar en profunditat.


L'esdeveniment en qüestió és el I Torneig Internacional de Penyes, ideat pel CE Vila Olímpica i que es disputarà el pròxim 1 de novembre les instal·lacions esportives del Clot de la Mel de Barcelona. Es tracta d'una competició de futbol 7 entre grups de seguidors de clubs dels dos costats de l'Atlàntic. La Penya Immortal Girona hi participarà en representació de l'afició gironista. Els nostres rivals seran la Filial River Plate Barcelona, la Penya Alabèscat del Deportivo Alavés, la Peña Donostiarras en Barcelona de la Real Sociedad, el Club Deportivo La Bombonera de Boca Juniors, la Asociación Bolsos de Cataluña del Club Nacional de Football, la Peña Blau Cel del Celta de Vigo i la Penya Creu de Sant Jordi del FC Barcelona. Un cartell d'autèntic luxe pel qual ja hem seleccionat un equip a l'alçada de l'ocasió amb el qual defensar els nostres colors com es mereixen. De fet l'organització vol que cada equip porti l'equipament oficial del seu club, motiu pel qual ja hem cursat la corresponent petició al Girona perquè ens en cedeixi un joc per utilitzar-lo el dia de la competició i després retornar-lo, ja que no tots els integrants de la nostra plantilla disposen de la samarreta de la mateixa temporada i molt menys amb els dorsals corresponents (és un torneig seriós). Seria un gran gest amb els penyistes que el club accedís a aquesta humil petició que no té cap cost econòmic i el faria donar molt bona imatge davant els representants d'institucions de fama planetària en la galaxia futbolística.


Amb la Peña Blau Cel, la Filial River Plate Barcelona i la Penya Alabèscat ja hi hem tingut contacte en trobades anteriors. Els aficionats celtiñas de la Ciutat Comtal ens van acompanyar diverses vegades en els partits que el seu equip va jugar a Montilivi quan estava a Segona, i si no ens hem trobat estant a Primera, no ha estat per falta de ganes, sinó pels nefastos horaris amb els quals ens ha obsequiat la televisió en les dues darreres temporades. Els seguidors millonarios barcelonins van estar amb nosaltres en una multitudinària paella organitzada el desembre del 2012 abans del partit contra el Villarreal, en el que es van sumar a la presència de l'agrupació de penyes del conjunt groguet. El motiu: la seva intenció d'homenatjar i donar suport a Fernando Cavenaghi, davanter que havia fet carrera a Europa i havia decidit tornar la temporada anterior a River Plate per ajudar-lo a pujar després del seu descens al Nacional B argentí. Pel que fa als blanc-i-blaus de Vitòria, vam tenir l'honor de ser presents en l'acte de la seva inauguració oficial celebrat a l'Hotel Double Tree by Hilton de Girona com a prèvia a l'enfrontament entre el nostre equip i el Deportivo Alavés disputat l'abril de 2016. Als seguidors de la resta d'equips no hem tingut el plaer de poder-los conèixer, però repassant les fotos que tenen penjades a la xarxa s'intueix que viuen el futbol amb la mateixa filosofia que nosaltres i que des del pròxim dia 1 engreixaran la nostra ja extensa llista d'amics.


Sonarà repetitiu, però no podem deixar de queixar-nos dels partits en dilluns i divendres. No només ens perjudica en l'àmbit dels desplaçaments, sinó que jugar aquests dies desposseeix el futbol del seu element social. En el cas de jugar-se aquest Real Sociedad-Girona en cap de setmana i que no s'hagués pogut organitzar viatge a Anoeta, és pràcticament segur que el 106 hauria estat ple de gom a gom per veure'l a la gran pantalla de la qual disposa. Dilluns, en canvi, la immensa majoria d'immortals va decidir mirar-lo a casa i ningú pot culpar-los: es jugava tard, en obert i després d'un llarg dilluns feiner i el que demanava el cos era estar amb les pantufles al sofà. Tot i això, mitja dotzena de valents van animar-se a anar fins a la seu i compartir les seves impressions sobre un matx en el qual va destacar la bona col·locació de Bono i en el que, malgrat els tres pals que van fer els txuri-urdin, liderats per un magnífic Sandro, el Girona també va tenir alguna oportunitat clara, com ara la pilota que va pentinar amb molt de perill el Choco Lozano en un córner llençat en els últims minuts de joc. Al final un empat que, com molt bé deia Aday al final dels 90 minuts, s'haurà de fer bo guanyant dissabte al Rayo.


Posarem el punt final a l'article de la setmana donant les gràcies a la Penya Eloi Amagat de Vilablareix per convidar-nos a la seva assemblea general celebrada el passat divendres al Centre Cívic Can Gruart. Representants de la nostra junta directiva i un parell de socis van poder assistir com a oients a la reunió en la qual es van posar de manifest les iniciatives i problemàtiques d'aquesta associació gironista amb més de 80 socis. Malgrat les dificultats per implicar a la gent, quelcom inherent a totes les penyes, la Penya Eloi té al capdavant a gent molt trempada, amb molta empenta i ganes de fer coses. Prova d'això és que ja estan pensant a fer una nova edició de la seva ja tradicional caminada a Sant Roc en la que els assistents puguin gaudir també d'una barbacoa. Segur que més d'un immortal s'hi afegeix. Després de l'assemblea, l'acció va traslladar-se al seu quarter general, el Restaurant Can Marcos, on van oferir a tots els presents pernil, formatge, pa i vi de la màxima qualitat. Només direm que del pernil quasi no en va quedar ni l'os. Merci elois, sou molt grans!    

dijous, 18 d’octubre del 2018

Maneres de viure

"Voy cruzando el calendario con igual velocidad, subrayando en mi diario muchas páginas", canta el vell rocker Rosendo en un dels seus temes més coneguts. Just el que fem en aquest, el vostre blog, amb l'objectiu de mantenir-vos al dia de tot el que succeeix al dia a dia del gironisme. Els immortals tenim moltes "maneras de vivir" el futbol, però malgrat que els resultats no acompanyin, veurem que totes tenen un denominador comú: les ganes de fer que l'afició per aquest esport i la passió pels colors serveixin per a unir-nos.


Iniciarem el repàs en ordre invers, parant atenció primer en les notícies més recents. El passat dia 13 va celebrar-se, com ja sabeu, la VI Trobada de Penyes del Girona FC, organitzada per la Penya Guíxols-Costa Brava per compartir amb tothom la felicitat per la seva primera dècada d'existència. El Guíxols Arena de Sant Feliu va ser la instal·lació que va acollir la festa, a la qual va respectar el temps (només van caure quatre gotes mal comptades i ja molt al final). En Manolo i la resta d'integrants de l'agrupació blanc-i-vermella local va ser genial i vam poder comptar amb servei de bar, música i inflables per a la mainada. Precisament, va l'èxit d'aquests entreteniments infantils va aconseguir que en les primeres hores de l'esdeveniment fóssim més de dues-centes persones les reunides al recinte, quedant després només els penyistes, entre els quals hi havia una vintena d'immortals, desplaçats quasi tots en l'autobús organitzat a tal efecte conjuntament amb la Penya Gironina. La tanca exterior que delimita aquest espai per a concerts del municipi ganxó feia autèntic goig amb les banderes de la majoria de les penyes assistents. Abans de dinar encara va haver-hi temps per a la disputa dels campionats de futbolí i botifarra en els que nombroses parelles de penyistes van mostrar les seves habilitats.


Malgrat ser una setmana sense Lliga, cap dels jugadors del Girona que no tenien compromisos amb les seves seleccions va poder-nos acompanyar. Per sort, el club va estar molt ben representat pel president Delfí Geli, que va elogiar la nostra empenta i estima pels colors en el moment dels parlaments. Els ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols i Girona també van ser representats per dos dels seus regidors. Potser el millor de la presència del president gironista va ser que, a més d'unes paraules, compartís amb nosaltres el dinar i una llarga estona de la festa. Vam veure'l molt còmode entre els penyistes. Confiem que sigui la tònica d'ara endavant en les nostres relacions amb l'entitat de Montilivi, seria molt positiu per a totes dues parts. Parlant de l'àpat, en Joan Vicens va oferir-nos abundants racions de fideuà i carn que vam coronar amb algunes copes mentre es realitzava el sorteig dels obsequis que van aportar les penyes assistents. La cloenda de la festa va ser un ball "holi" amb la coneguda pols de colors que va acabar tenyint la roba i els cabells de més d'un immortal. N'hi va haver uns quants que no en van tenir prou amb 8 hores de gresca i encara la van allargar una estona més amb els amics de la Penya Cassanenca al 106. Una diada memorable, com bé va recollir la premsa.


El dijous anterior a la Trobada de Penyes, el Girona, que comptava amb gairebé tota la plantilla al complet, va programar un amistós contra el Toulouse de la Ligue 1 francesa. El partit no va tenir gaire història, va servir per rodar als menys habituals als onzes d'Eusebio i provar a jugadors del filial amb el primer equip. Fins al Municipal de Peralada, seu del matx, vam desplaçar-nos uns quants immortals (procedents de Girona i de Roses) acompanyats d'amics de les penyes Saltenca i Cassanenca. L'excusa ideal per encetar el pont del Pilar veient jugar als nostres i gaudir d'un entretingut i suculent tercer temps al Cafè del Centre d'aquesta petita localitat empordanesa. Així, fins i tot les derrotes són més dolces.

   
I estirant fins al final el fil temporal dels últims dies que ens quedaven per repassar, arribem al 6 d'octubre, quan vam rebre a l'Eibar. Des del dia abans teníem representació armera a terres gironines: els amics de la penya Eskozia la Brava, que ja ens havien visitat feia anys quan els nostres dos equips militaven a Segona Divisió, van venir al 106 i compartir amb alguns immortals una nit ben llarga. Aquest va ser el primer acte de la prèvia oficial que la Federació de Penyes del Girona va organitzar a la seu de la Penya Gironina, la Taverna D.O. de la Plaça Independència. Allà vam unir-nos representants de diverses penyes blanc-i-vermelles amb la gent d'Eskozia, la Penya Giro Ona i altres seguidors del conjunt guipuscoà i compartir algunes cerveses. Des de la Penya Immortal vam tractar de facilitar-los el desplaçament fins a l'estadi, ja que el nostre president Pepe Sierra va acompanyar fins a l'autobús municipal que puja a Montilivi i pagar el tiquet a la quinzena de seguidors blaugranes que no tenien com arribar-hi. Una inversió minúscula comparada amb la satisfacció que ens provoca que les aficions que ens visiten s'emportin un bon record de la nostra ciutat (que no els tres punts, aquests els volem pel Girona). Després del partit, que malauradament pels gironistes va acabar amb derrota, ambdues parts vam gaudir d'un fantàstic dinar de germanor al Tomàquet, durant el qual ens va visitar el president Delfí Geli. Va ser una gran trobada que esperem repetir aviat... però guanyant!

divendres, 5 d’octubre del 2018

Efervescència

Sembla que va ser ahir quan la darrera aturada pels partits de les seleccions nacionals van fer reduir dràsticament la nostra ració setmanal de futbol, però la setmana vinent ja en tornem a tenir un altre. Les bogeries del calendari van fer que tot just tornant d'aquest primer parèntesi FIFA vivíssim 3 partits (i quins partits!) en només 8 dies. Molta activitat per comentar al blog... i la que està per venir, que també comentarem.


23 de setembre de 2018: una data que ja ha entrat per la porta gran en els grans moments de la història del Girona. I és que plantar cara a tot un Barcelona i fer-ho a més en un escenari de renom com el Camp Nou és per estar molt orgullós. Per primer cop en un partit de la màxima categoria el nostre equip va aconseguir puntuar a l'estadi blaugrana. El partit va ser molt diferent del de l'any passat, amb una implicació brutal de tots els jugadors des del minut 1 fins al final. Stuani (amb un històric doblet), Portu, Bono... costa trobar-ne un que no oferís la seva millor versió, malgrat que hi va haver qui va voler desprestigiar als nostres futbolistes volent-se justificar a través d'un inexistent error del VAR. La llàstima va ser que la presència de gironistes a la graderia va ser molt menor del que podia haver estat donat que es "regalaven" 5.000 entrades amb viatge en autobús, i a sobre, dispersa per tots els sectors de la graderia. Molts aficionats blanc-i-vermells van demostrar així el seu rebuig a la deficient gestió del cas Miami, o simplement van preferir l'alternativa del 40% de l'abonament com a compensació. Si el partit del gener s'acaba jugant finalment als Estats Units, que aquesta n'és una altra. Davant la incertesa el gruix dels immortals va optar per seguir el matx a la pantalla gegant del 106. La nostra seu va emplenar-se de gom a gom i vibrar amb els gols del Girona, desfermant-se l'alegria amb el xiulet de l'àrbitre que indicava el camí dels vestuaris. El pròxim repte, aconseguir guanyar-los.


Més. Futbol entre setmana. Amb un calendari tan apretat és lògic que alguna jornada hagi d'acabar jugant-se en dia feiner, però ens fem creus que un campionat on tot és susceptible de canviar a favor de l'espectacle i el negoci, no pugui evitar-se que els clubs que més públic arrosseguen en les seves visites a determinats estadis, visquin aquests compromisos en cap de setmana. És el cas del Betis quan visita els camps catalans. Hi sortiria tothom guanyant: més bètics podrien veure al seu equip, els seguidors locals gaudirien d'ambient de futbol a la seva ciutat durant tot el dia i el club amfitrió faria caixa en entrades, bar i tots els ingressos relacionats amb un dia de partit. Malgrat aquests incomprensibles inconvenients, ens les vam arreglar per tenir una petita trobada amb els amics del Peña Bética Girona-Olot "Emilio Luna", que havia convocat a tots els aficionats verd-i-blancs en un bar de la zona dels Químics. Hi va haver intercanvi de banderes i fins i tot una petita representació d'aquesta penya germana, encapçalada per en Manuel Vázquez, soci immortal i regidor de l'Ajuntament de Girona, va apropar-se al 106 a continuar la prèvia. El partit? L'esforç del Camp Nou va pesar i va veure's un Betis dominador, tot i que el Girona va tenir tres ocasions claríssimes en els minuts finals per igualar el solitari gol que va donar el triomf al conjunt sevillà. Com a mínim els nostres socis rosincs, en Felip i en Félix, van tenir la satisfacció d'estrenar les seves bufandes de la Penya Immortal. Si us fan enveja, us recordem que en tenim disponibles a la seu per només 6 € (8 € pels no socis de la penya), així com banderes per 8 € (10 € pels no immortals).


On sí que vam tenir un bon horari va ser a Huesca. Jugar un diumenge al matí és molt diferent. El que no va canviar van ser la sensació de ser a casa que ens envaeix cada cop que visitem aquesta ciutat aragonesa. Són molts anys d'amistat vivint plegats les trajectòries paral·leles dels nostres equips, i  ara és un somni poder viure un duel entre el Girona i els mañicos del nord a Primera Divisió. Certs problemes organitzatius aliens a la penya van fer perillar la nostra presència fins a darrera hora, però la bona feina del responsable de l'àrea social del club, Albert Mateos, va possibilitar que tot estigués resolt abans de sortir cap a l'Alcoraz. L'expedició gironista va ser força nombrosa i va veure com el seu equip era capaç de treure un punt, quelcom sempre positiu fora de cosa i més en partits tan igualats com aquest. En acabar el matx, els amics de la Peña Fenómenos Oscenses van portar-nos a dinar i gaudir de la festa com només ells saben fer. Més que amics els hem de qualificar de germans, ja que davant d'algunes dificultats amb el menú van optar per pagar-nos la meitat del seu cost malgrat que no en tenien cap culpa. En el moment dels parlaments i l'intercanvi d'obsequis (en el qual un cop més no van fallar les galetes i la ratafia d'en Garru), va quedar palesa aquesta estreta relació entre immortals i fenómenos. A més de la placa que tenien preparada com a regal per la Federació de Penyes del Girona, ens van fer entrega d'una a nosaltres en exclusiva per aquesta dècada gaudint del millor del futbol plegats. Un gest que ens honora i emociona a la vegada.


I del que hem viscut passem al que viurem. A banda de la trobada que demà tindrem amb l'afició de l'Eibar (la Federació de Penyes ja ha preparat prèvia i dinar), la gran cita és la del pròxim dissabte 13 d'octubre. La Penya Guíxols-Costa Brava vol celebrar el seu 10è Aniversari de la millor manera possible, així que ha assumit l'organització de l'edició d'enguany de la Trobada de Penyes del Girona FC. L'escenari triat per l'esdeveniment és el Guíxols Arena de Sant Feliu de Guíxols. Hi han preparades un munt d'activitats per permetre a petits i grans viure una gran diada de gironisme. Si voleu assistir-hi, només us heu de posar en contacte amb els membres de la nostra junta directiva. L'acte central de la jornada serà un gran dinar de germanor. El menú consistirà en fideuà amb allioli de primer, rostit de pollastre i botifarra amb guarnició de segon, aigua, vi i refrescos. El preu serà de 15 € pels adults i 7'50 pels infants. Amb el divertidíssim precedent de 2013, any en el qual també va celebrar-se la trobada a la localitat ganxona, no serem precisament pocs els immortals que ens aproparem a gaudir de la festa més blanc-i-vermella de l'any. Vine tu també!