dimarts, 29 de gener del 2019

Pluja d'estrelles

Si l'any 92, quan es va fundar la Penya Immortal, algú ens hagués dit que en un sol més passarien per Montilivi ni més ni menys que Real Madrid, Barcelona i Atlético de Madrid i que eliminaríem de la Copa del Rei a aquest últim, segurament hauríem pensat que el nostre interlocutor s'havia begut l'enteniment. Ben al contrari, hauríem estat davant d'un autèntic visionari. El nostre estadi sembla aquell programa que feien fa anys a Antena 3, Lluvia de Estrellas, en el qual els participants es caracteritzaven de les grans estrelles de la cançó per imitar-les. Les principals diferències? Que aquí no tenim a en Bertín Osborne i que això és ben real. Les estrelles aquí són autèntiques. I les que més brillen, per nosaltres, sempre són les gironistes.


Per a cracks, els que van reunir-se al col·loqui brillantment organitzat per la Federació de Penyes del Girona FC en col·laboració amb la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona el passat 25 de gener a l'Espai Caixa de la Plaça Poeta Marquina. La trobada va aplegar a grans de la història blanc-i-vermella com ara Migue, l'heroi de l'últim ascens a Segona; Eugeni Bou, l'etern capità; o Xavi Agustí, el tècnic de tècnics. També vam comptar amb la presència de dos ex jugadors amb passat a ambdós equips, Javi García i Paco Nieto, i Ramón María Calderé, figura blaugrana dels 80 i gran coneixedor de les banquetes del futbol català. Entre el públic, a més de penyistes i aficionats al futbol de tota la província, va haver-hi representació de la nissaga dels Ribera que tantes alegries ha donat al Girona. El mestre de cerimònies va ser un clàssic del periodisme esportiu com Pere Escobar, acompanyat de dos representants gironins del gremi com Jordi Roura (Diari de Girona) i Xevi Masachs (L'Esportiu). Les valoracions de l'estat actual de les dues plantilles i de la importància que té pel Girona i per Girona estar a Primera van dominar la conversa, en la qual sense dubtes van regnar les divertides anècdotes d'en Xavi Agustí, com quan va alinear 13 jugadors en un partit amb boira o quan va fer 7 o 8 canvis en un partit de Copa aprofitant que ningú coneixia als seus jugadors en un camp de Primera. Un cop acabat l'acte, uns quants immortals, saltencs, paparres i cassanencs vam anar a sopar pel centre de la ciutat. Ens hauria encantat poder fer l'endemà un esmorzar amb l'afició culer, però es veu que no era el nostre cap de setmana de sort i cap de les penyes del Barça amb les que vam contactar (la de Girona, la de Banyoles i la Joan Gamper de la Ciutat Comtal) va poder trobar-se amb nosaltres per diferents motius. Ho seguirem intentant en futures ocasions, per part nostra no quedarà. Del partit, poca cosa podem dir que no hàgiu vist ja (amb una assistència rècord de 14.021 espectadors, segur que hi éreu per veure-ho). Potser si l'àrbitre s'hagués estalviat la vermella i els nostres haguessin tingut una mica menys d'innocència en les ocasions que van generar  la història podia haver estat ben diferent. Però bé, la nostra guerra es lluita més a Eibar o a casa contra el Huesca que en aquests matxs contra els grans.


El sorteig de la Copa del Rei va voler enfrontar-nos ni més ni menys que a l'actual campió d'Europa i del Món, el Real Madrid. La il·lusió va ser màxima en el gironisme, que després d'eliminar a l'Atlético veia a l'equip capaç de tot. I fins a la recta final del partit d'anada al Santiago Bernabéu semblava que tot estaria molt obert per a la tornada, però una assistència i un penal absurd provocats per Vinicius ens van recordar la distància existent entre ambdós equips. Tot i això, a força d'entrega i sacrifici el Girona ens ha acostumat a aconseguir fites impensables, així que no es pot descartar res si  dijous els d'Eusebio aconsegueixen sortir amb la màxima concentració i avançar-se ràpid al marcador. Els blancs porten un bon avantatge, però no poden relaxar-se. Per seguir aquest primer partit de l'eliminatòria, les forces immortals van dividir-se entre tres valents que van ser a Chamartín animant a l'equip i els qui ho van fer al 106. No vam sortir contents amb el resultat final, però això de plantar cara en un escenari tan important com aquest, no deixarà mai de semblar-nos un plaer.

  
I per a plaer, el que suposa per a nosaltres compartir la nostra passió pel futbol amb els qui l'entenen de manera sana i festiva. Dijous escriurem una nova pàgina dels nostres agermanaments amb la Peña Madridista Girona, que es remunten als temps en els quals el filial merengue, el Real Madrid Castilla, visitava el nostre estadi en partits corresponents al Campionat Nacional de Lliga de Segona Divisió. Aquest cop hem ideat conjuntament una prèvia al partit de dijous 31. La mateixa es durà a terme aquell mateix dia a partir de les 19 hores a la seu de l'agrupació gironina del club presidit per Florentino Pérez, situada al carrer Mare de Déu dels Àngels, 32. Hi haurà un deliciós berenar per als aficionats d'ambdós equips i farem petar la xerrada fins que arribi el moment del gran partit. Us hi esperem a tots, prohibit fallar!


Abans de desaparèixer per la porta envoltat de fum com passava al programa al qual fèiem referència al principi, aquest article s'acomiada fent memòria del dia del partit contra el Betis al Villamarín, que el gruix dels immortals vam veure al 106. La dolorosa derrota per un penal infantil comès per Douglas a l'últim minut del temps afegit ens va deixar una mica aixafats, el punt hauria estat just. De fet en Manuel Vázquez, soci de la Penya Immortal, directiu de la Peña Bética Girona-Olot i, com tots sabeu, regidor a l'Ajuntament de Girona, apostava precisament per l'empat a 3 en els pronòstics inicials. Només li va faltar un gol blanc-i-vermell per poder celebrar la X a la travessa amb el nou vi de la penya, embotellat pels Cellers Alsina & Sardà amb etiqueta personalitzada per a nosaltres. Recordem a tots els socis que si desitgen una caixa d'ampolles amb l'escut de la penya i la seva foto només han de posar-se en contacte amb el nostre president Pepe Sierra. Qui sí que va brindar va ser una de les nostres sòcies amb més antiguitat la Loli Pérez, que va celebrar el seu 40è aniversari en companyia dels seus amics i va rebre com a regal una samarreta del Girona FC. ¡Felicidades, Dolores!     

dimecres, 16 de gener del 2019

Copa i brindis

Com bé ha compartit el nostre soci Joan Casermeiro a les seves xarxes socials, el Girona, en aquesta Copa del Rei, potser encara pensant en la nit de Cap d'Any, ha donat la campanada abans dels quarts. El Wanda Metropolitano ha sigut l'escenari on el nostre equip ha escrit una de les pàgines més brillants des que un grup d'amants del futbol va fundar el club el 1930 al Cafè Norat de la Rambla. Aquests dies no només hem fet un bon glop de la Copa, sino que també l'hem alçat per brindar i compartir bons moments amb amics que gaudeixen de les sensacions que et fa viure aquest esport tant com nosaltres.


EnormeColossalImmensEspatarrant. Se'ns acaben els adjectius grandiloqüents amb els quals qualificar el 3-3 d'ahir a la capital d'Espanya que va suposar l'eliminació de la Copa de l'Atlético de Madrid a mans del Girona FC. Pocs apostaven per nosaltres quan el bombo va emparellar-nos amb els del Cholo Simeone, però les ganes, l'esforç i l'encert dels nostres van poder amb un equip on el sou brut de la seva màxima estrella és superior al pressupost anual de l'entitat de Montilivi. No vam poder ser a l'estadi atlètic per presenciar la gesta, però l'ona expansiva de l'explosió d'alegria que va produir-se al 106 després dels gols de Valery, d'Stuani i, sobretot, de Doumbia, devia quedar-se a pocs metres d'arribar-hi.


El 9 de desembre va jugar-se el partit d'anada d'aquests vuitens de final. Va ser un matx sorprenent, ja que les abundants baixes i naturals reserves d'homes importants per part local no feien preveure res de bo contra uns colchoneros amb no pocs titulars a l'onze (entre ells ni més ni menys que Antoine Griezmann, que faria el 0-1). Gorka IraizozValeryPaik, Choco Lozano (quin golàs del catracho!)... noms poc habituals a les alineacions titulars gironistes que van plantar cara al vigent campió de la segona competició en importància a Europa i van tenir-lo tancat a la seva àrea durant molts minuts. El fred que vam passar els immortals que vam fer costat a l'equip, d'aquells que feia temps no es recordava a la nostra "muntanya màgica", va valdre la pena. Les cares congelades dels immortals de les fotos potser no ho demostren prou, però vam sortir de l'estadi molt satisfets del paper dels nostres i l'1 a 1 final que, com ja hem vist, va ser clau pel desenllaç de l'eliminatòria.


Passem pàgina (més que passar-la l'haurem d'emmarcar) d'aquesta fita i ens centrem en experiències que vivim més sovint però ens resulten igualment satisfactòries Ja feia un temps que, pel fet de celebrar-se les trobades a les seus d'altres penyes o per altres cicumstàncies, no rebíem a cap afició visitant al 106. Amb l'inici d'any vam recuperar aquest bon costum amb un dinar de germanor amb els integrants de la Penya Alabèscat desplaçats fins a la Ciutat dels Quatre Rius per presenciar el Girona FC - Deportivo Alabès del passat dissabte 12. Des del migdia el local va anar tenyint-se del blanc, el blau i el vermell que caracteritzen els uniformes d'ambdós equips. Immortals i babazorros van anar sumant-se a la festa i fent un vermut on les canyes i el calimocho van ser les estrelles. A l'hora de dinar, prop d'una trentena d'aficionats d'ambdós equips van compartir taula per degustar el ja clàssic menú, variat i hipercalòric (res millor per agafar forces per animar), que ens preparen la San i en You. 


Després d'una digestiva ratafia a la qual va convidar la nostra penya, va ser el temps dels parlaments, l'entrega d'obsequis i la foto de família. Molt lligat a aquest dolç licor va ser el regal, que com ja és habitual en totes aquestes ocasions, en Josep Garolera va tornar a fer als nostres amics albiazules. L'ampolla de ratafia i la caixa de galetes que els va donar van ser bones ambaixadores del seu poble natal, Santa Coloma de Farners. També va ser un moment especial per a un gran amic i soci de la penya que ens acompanya en molts actes i que com a regidor de cooperació de l'Ajuntament de Girona ha estat designat com a enllaç del consistori amb les penyes, en Cristóbal Sánchez. El seu fill, que malauradament no va poder acompanyar-nos, és un gran aficionat al bàsquet i sent passió pel Baskonia des de fa molts anys, i per allò de ser un equip de la mateixa Vitoria, també li desperta una gran simpatia l'Alavés. En Maykel García i en Pepe Sierra, presidents d'ambdues penyes, van simbolitzar l'amistat existent entre els seus respectius grups de seguidors amb un intercanvi de banderes i una abraçada fraternal. Després, sobre la gespa de Montilivi, ambdós equips van mostrar una igualtat de forces total. El Girona va aconseguir avançar-se amb un excel·lent gol de xilena d'Stuani, al qual esperem veure moltes temporades de blanc-i-vermell tot i els rumors que el situen a Barcelona aquest mateix mercat d'hivern (¡quédate, uruguayo!). Els d'Abelardo, però, van demostrar que tenen bons motius per presumir del seu cinquè lloc a la classificació de la Lliga i se les van empescar per empatar en una jugada en la qual la pilota, entre bots i rebots, va despistar als nostres defenses. Caldrà seguir animant per ajudar als jugadors gironistes a aconseguir la primera victòria de l'any. Serà al Villamarín contra el Betis?        

dilluns, 7 de gener del 2019

Mediterràneament

L'entrada d'any va portar al Girona a la capital del Túria per enfrontar-se al Levante en un duel que es preveia igualat. Quelcom que, al contrari, no imaginàvem va ser la visita sorpresa de dos amics de la Penya Immortal que van creuar la Mediterrània per descobrir la casa de l'equip dels seus amors. Tot això i els divertits plans que tenim per aquesta setmana, a la primera entrada de l'any al blog degà del gironisme.


Anem per parts. València és una ciutat banyada per la mateixa mar que sedueix al món sencer a la nostra Costa Brava, i al Girona li va tocar encetar el 2019 en Lliga contra un dels dos equips que té a Primera Divisió, concretament contra el granota. En dates tan familiars i de tanta despesa en tiberis i regals, era difícil organitzar un desplaçament i ni la Federació ni nosaltres vam muntar res. Tot i això, alguns gironistes van fer costat als blanc-i-vermells viatjant a Orriols pel seu compte, entre ells el nostre soci Félix de Roses. No tenim documentació gràfica de la seva visita a l'estadi del Levante per problemes tècnics amb el seu mòbil, però segur que ja ens heu perdonat la innocentada d'en Paquirrín i ens creieu. A casa nostra, nombrosos immortals van apropar-se al 106 per seguir el partit malgrat que l'horari, un divendres a les 19:00 (un altre dels invents de Mediapro i companyia), era més aviat estrany. Un d'ells, l'Ángel (al qual veiem d'esquena a la fotografia), acabava d'arribar de les seves vacances a Astúries i ens va convidar a tastar els embotits i el bollo preñao que havia portat d'allà. Una bona manera de treure'ns el mal regust que ens va quedar després de que els nostres jugadors malbaratessin avantatge al marcador i superioritat numèrica sobre la gespa. Però bé, un punt és un punt. I més fora de casa.


Aquella "meravellosa" cançó de finals dels 60 imaginava la construcció d'un pont entre la ciutat on l'equip va sumar un positiu el passat divendres i Mallorca. D'una altra illa balear, Eivissa, i creuant les mateixes aigües que aquesta musical infraestructura, van arribar a Girona en Neil i el seu pare. En Neil és un vailet al qual vam conèixer tot fent la prèvia en un dels bars del centre comercial que hi ha enganxat a Cornellà-El Prat quan hi vam anar a veure el matx contra l'Espanyol. La seva història ens va emocionar, ja que havia viatjat expressament des d'Eivissa a Barcelona per veure jugar a l'equip del seus amors: el Girona Futbol Club. No estem acostumats al fet que hi hagi gironistes gaire lluny de la Ciutat dels Quatre Rius i molt menys sense cap lligam familiar amb la localitat. És el que té estar a Primera i fer-se grans. Aprofitant el Nadal, pare i fill van visitar a uns parents barcelonins durant uns dies i van programar una escapada a Girona per acomplir un dels somnis d'en Neil: visitar Montilivi. En la trobada a casa dels pericos vam dir-los-hi que, si mai venien per casa nostra, no dubtessin en contactar-nos, i així ho van fer. Una delegació immortal composta pel nostre president Pepe Sierra, el vocal Franc Pascual, els socis Antonio Portillo i Mari Solozano i Cristóbal Sánchez, regidor de cooperació de l'Ajuntament de Girona, va ser la seva amfitriona. Després de dinar en un restaurant cèntric, se'ls va conduir a l'estadi, on gràcies a la col·laboració d'en Xavi Fàbrega, cap de premsa del Girona FC, van poder estar arran del terreny de joc, seure a les banquetes i fins i tot la sala de premsa, on va tenir el detall de connectar el micro per fer-lo sentir com si fos el mateix Eusebio després d'un partit. La trobada va acabar amb un bon berenar al 106. Una experiència que, de ben segur, en Neil no oblidarà mai i que el farà mantenir la passió gironista al llarg de tota la seva vida.


La Mediterrània ha connectat els dos esdeveniments que acabem d'explicar. Casualment, el títol que porta aquesta entrada del blog coincideix amb el lema utilitzat per una famosa marca de cervesa de la qual no en farem publicitat de franc, com a mínim fins que ens convidi a alguna coseta. Això ens recorda que amb l'arribada del Deportivo Alavés aquest dissabte 12 arriba l'hora de començar una nova tongada de festes amb les aficions rivals. La Penya Alabèscat, agrupació del conjunt babazorro amb seu a Barcelona, visitarà la nostra seu a partir de les 12 del migdia per assaborir un deliciós dinar de germanor. Ens fa molt feliços continuar amb l'amistat iniciada l'any de l'ascens del Glorioso amb la nostra assistència a l'acte fundacional d'aquesta penya celebrat a l'Hotel Double Tree by Hilton (amb motiu del partit de l'Alavés a Montilivi). Els nostres clubs han tingut vinculació a través de notables jugadors que han defensat ambdues samarretes, com ara l'actual president, Delfí Geli, o el migcampista Nan Ribera, i ara també gràcies a l'amistat entre ambdues aficions. El 106 serà el punt de trobada per a tots els aficionats de l'entitat vitoriana que vinguin a Girona a presenciar el partit, i per descomptat, també esperem l'assistència del nombre més gran possible de gironistes, penyistes o no, que desitgin passar un gran dia de futbol. Abans de tot això, però, toca rebre dimecres a l'Atlético de Madrid en la nostra primera experiència en 70 anys als vuitens de final de la Copa del Rei. Una prova d'alt nivell que no només exigirà el màxim als futbolistes blanc-i-vermells, l'afició també haurà d'estar al màxim per donar-los-hi tot el suport possible. El fred no és excusa: hem de fer que hi hagi caliu. Endavant Girona!