sábado, 11 de noviembre de 2017

La ciutat de les arts

El bon moment del Girona no va ser flor d'un dia. Just quan està a punt de començar un dels trams més decisius del campionat, en els que ens veurem les cares amb molts rivals directes, l'equip sembla més entonat que mai. El partit de diumenge passat a València, combinant fiabilitat amb obres d'art com el golàs de Borja García, n'és la prova viva. 9 punts dels últims 9 i escalant llocs a la classificació. La Penya Immortal va ser al camp del Levante, com no podia ser d'una altra manera, al costat del seu Girona.


El fet que el partit es jugués a les 12 va fer-nos matinar de valent per poder gaudir del dia a la ciutat del Túria. L'expedició va ser organitzada per la Federació de Penyes del Girona FC i va aplegar a 24 penyistes (18 immortals, tres companys de la Penya Saltenca, dos de la Pere Pons i  un la Penya Cassanenca). Des de les agrupacions gironistes estem particularment satisfets d'haver pogut tirar endavant aquest desplaçament, ja que l'elevat preu i el final de les Fires de Sant Narcís no van ajudar que el que en principi volia muntar el club tirés endavant. Per sort, l'esforç de tots va ajudar a que l'afició no es quedés sense la possibilitat d'optar a assistir a un viatge organitzat a terres valencianes. Pel trajecte veureu que va valdre molt la pena fins i tot el trajecte (de quatre fotos, en tres sortim endrapant!). A l'autobús vam sortejar el pernil de rigor, que aquest cop va anar a parar a mans d'en Jorge Berna. Un cop arribats, un bon grapat dels expedicionaris van optar per esmorzar al Bar Avenida, molt proper a l'estadi granota i referent en prèvies i tercers temps pels seus seguidors. Allà vam poder degustar el famós entrepà de cèrvol guisat de la casa (exquisit) i conèixer als pares d'en Portu, que van viatjar des de Murcia per veure al seu fill en acció. La seva mare ens va explicar com l'actual atacant gironista va patir de petit dificultats respiratòries que semblava que l'apartarien per sempre de l'activitat física, però que amb l'ajuda dels seus progenitors i la gran força que el caracteritza, va poder superar-ho i ser l'enorme futbolista que és avui. Després de saber això, no podem sinó admirar-lo encara més.    


A la que vam mirar el rellotge ja va ser hora d'enfilar el camí de la graderia. Un bon nombre d'aficionats blanc-i-vermells arribats a València pels seus propis mitjans va sumar-se als integrants de la nostra comitiva, fent que a la zona visitant hi hagués unes 70 persones animant al nostre Girona. No va ser l'ambient més potent dels que han acompanyat a l'equip, però ens les vam manegar per fer-nos sentir i fer arribar el nostre suport a l'equip en diverses fases del matx. Després dels gols la bogeria va apoderar-se del gironisme allà present i l'onejar de bufandes al cel valencià feia autèntic goig. Volem destacar també el detall dels jugadors saludant a l'afició després del partit. Gestos així fan que valguin la pena les hores de camí, no ens cansarem de dir-ho.


La tradicional hospitalitat de la Delegació de Penyes del Levante UD amb els penyistes gironins va començar durant el partit. El nostre president Pepe va ser convidat a la llotja en qualitat de president de la Federació de Penyes del Girona. El va acompanyar el secretari immortal, en Fran. Tot i que el president de l'agrupació local no va poder assistir, dos membres de la seva directiva van acompanyar-nos en tot moment, procurant que ens sentíssim com a casa. A tall d'anècdota dir que els nostres representants van coincidir amb famosos exjugadors de futbol com Molina (porter d'Atlético de Madrid i Deportivo i internacional amb Espanya), Juan Sánchez (golejador de València, Mallorca i Celta que també va debutar amb la Selecció) o Valdo (sorgit de la pedrera del Real Madrid i molt recordat per les seves etapes a Osasuna i Levante). També vam veure a Vicente Iborra (migcampista de Levante i Sevilla que ara milita al Leicester) i a Roger, autor de 22 gols la temporada passada amb la samarreta granota. Tot un luxe. Com també ho va ser rebre les felicitacions de tothom pel gran partit que va fer el Girona. Una afició senyora que va reconèixer que els homes de Machín van merèixer la victòria.


Aquesta immillorable actitud no va acabar aquí, després del matx un parell de penyistes del Levante van acompanyar al gruix de l'expedició al restaurant Casa Aparicio per gaudir d'un bon dinar en el qual no va faltar la paella. Les tradicions manen. A la satisfacció per la victòria hi vam afegir la de trobar-nos també amb representants de les federacions de penyes de Nàstic i Osasuna, que estaven de vacances per la ciutat i van voler compartir taula amb nosaltres. Una bona manera d'acomiadar-nos de València abans d'enfilar AP-7 amunt. Dormir a l'autobús va ser molt més fàcil: teníem tres nous punts de coixí.

P.D.: Volem dedicar-li aquest article al nostre soci Antonio Portillo, al qual un tema de salut va apartar en l'últim minut de la "convocatòria" per aquest viatge, juntament amb la Mari. ¡Ánimo, Portillo!    

jueves, 2 de noviembre de 2017

Una santíssima revifalla

Després de l'entrebanc contra el Villarreal vam fer una crida a no desanimar-nos tot i haver d'afrontar una setmana plena de difícils compromisos. La reacció d'aquest equip ens ha fet veure que alarmar-se abans d'hora és innecessari: tenim una plantilla que treballa amb una intensitat envejable que estem segur que significarà repetir moltes vegades les grans alegries que ens han fet viure aquests dies.


Les bones notícies van començar el dilluns amb el partit del Girona a La Coruña. Un penal i un sensacional gol de Portu van ajudar a fer entrar Riazor al llibre d'or de la història gironista com l'escenari on el nostre equip va aconseguir la primera victòria com a visitant en la màxima categoria del futbol espanyol. Al 106, tot i ser un dia poc indicat per a veure futbol, van ser molts els immortals que van celebrar aquest triomf tan dolç. Dolç no només en l'àmbit esportiu, ja que vam aprofitar per compartir entre tots alguns dels regals gastronòmics que ens han fet les aficions rivals en els últims temps. Entre els caramels del Pilar (els famosos adoquines) i els torrons allò va semblar un escalfament per a les cada cop més properes festes de Nadal.


Dimarts el podem definir, en paraules del nostre president, com "el més semblant a Hollywood". Tots els focus de la premsa nacional van girar-se cap a Girona preparant el partit del diumenge. Malauradament, qüestions extraesportives que tots coneixem van aportar una tensió extra a l'ambient que mai resulta agradable. A més, alguns mitjans van pecar de sensacionalisme, retallant declaracions a conveniència per generar polèmica i expectació entre l'audiència. Sabedors d'això, vam buscar intentar rebaixar el clima d'hostilitat entre aficions que certa gent buscava i vam fer una visita a la seu dels companys de la Peña Madridista Girona, a la que va assistir una càmera del canal de televisió Mega i el reporter del Diari de Girona Carles Rossell, al que agraïm sincerament el seu emotiu article sobre la relació d'amistat entre en Pepe i el president de l'agrupació gironina de seguidors del Real Madrid, Bibiano Rina. Futbol i persones, que és del que va això. Tots dos col·lectius vam expressar la nostra de voluntat de gaudir de l'espectacle futbolístic amb total normalitat, malgrat la preocupació que per a alguns suposava la possible incidència en el mateix d'aspectes aliens al partit. Al final, com correspon a dues grans aficions, la cordialitat va regnar a Montilivi. Una victòria per a tots.


Abans de rebre als merengues, però, hi havia un altre compromís a l'estadi. El Levante ens visitava en el partit d'anada dels setzens de final de la Copa del Rei. No pot negar-se que el Girona ho va intentar, però sense cap punteria. Els granotes van ser molt més eficaços i amb el 0-2 encarrilen l'eliminatòria. Enguany sembla que prou tindrem amb la proesa que significaria mantenir-se a Primera Divisió. Tot i que mai se sap, potser acaba sonant la flauta al Ciutat de València. El més positiu del matx va ser el notable aspecte que va presentar la graderia. Gairebé 6.500 gironistes van acompanyar a l'equip, una xifra gens menyspreable. Sense anar més lluny, tot i la bona forma de l'equip, la temporada passada vam assolir-la poquíssimes vegades en els nostres 21 partits com a locals.


I encara hi va haver temps per més abans de l'esperat i històric partit contra els blancs. Concretament, per a la primera fita de les moltes que esperem que visqui la recentment creada Federació de Penyes del Girona FC. Dissabte, en una ciutat que bategava amb les Fires de Sant Narcís, va celebrar-se a la Rambla l'acte de col·locació de la placa commemorativa de l'ascens a Primera Divisió. Al mateix hi van assistir, a més de representants de totes les penyes federades, el president Delfí Geli, la regidora d'esports de l'Ajuntament Isabel Muradàs, l'entrenador Pablo Machín i els jugadors Eloi Amagat, Aday Benítez, Pere Pons i Àlex Granell. El tècnic sorià, el nom del qual apareix a la llosa, va ser l'encarregat de destapar-la en nom dels herois que ens van portar a l'elit del futbol nacional. Aquesta placa ha estat íntegrament finançada pels aficionats gironistes mitjançant un sorteig organitzat per la Federació, del qual van entregar-se'n els premis (una rèplica de la placa, una samarreta signada pels jugadors i dues entrades pel partit contra l'Athletic de Bilbao) aprofitant l'esdeveniment. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible!


El gran dia va arribar. Ple absolut a Montilivi i un ambient que feia goig. Com ja hem dit, tot va ser festa i no va haver de lamentar-se cap incident, una feliç notícia per a tots els qui estimem el futbol. Un gran mosaic blanc-i-vermell va rebre als nostres jugadors abans d'enfrontar-se a la constel·lació d'estrelles madridistes, en la que destacaven noms com Cristiano Ronaldo, Sergio Ramos, Modric, Isco... Precisament el migcampista malagueny va ser l'encarregat d'obrir el marcador pel conjunt visitant. El Girona, amb dues pilotes al pal (una d'elles just abans d'encaixar el gol del Real Madrid), semblava que tornaria a ser víctima de la seva mala sort de cara a porteria. Però la combinació d'un esforç extraordinari, l'encert de jugadors com Portu, Stuani o Maffeo (tot i que diumenge va ser un d'aquells dies en els quals un s'ha de treure el barret davant tot l'equip) i un dia molt gris dels cracks madridistes van propiciar el miracle. Remuntada i victòria davant del vigent campió del Món i d'Europa, entre altres competicions. Sona molt bé, i més després de tants anys acompanyant al nostre Girona per estadis sense cap glamur però amb molt de futbol. La ciutat estava de festa i després del matx un bon grapat d'immortals va seguir amb les celebracions amb bon beure i pernil a la nostra seu. Tal era l'estat d'eufòria que l'encarregat de llescar-lo, en Cisco, va tallar-se en un dit i va haver de marxar a l'hospital. Sembla que no és res greu però li desitgem una ràpida recuperació. No estem acostumats a aquestes sobredosis d'alegria!