dimecres, 23 de maig del 2012

Tots junts ho hem pogut fer

Ho hem aconseguit. La treballada victòria davant l'honrat filial groc ha fet que matemàticament tinguem plaça assegurada a la Liga Adelante per la temporada vinent. A part de continuar la celebració que va començar ahir a la graderia (i la gespa) de Montilivi, poca cosa podem fer més que reconèixer a tots els que dins i fora del camp han ajudat a fer que el nostre Girona segueixi sent de plata. Donem les gràcies...
  • als que no van deixar de creure que era possible ni quan estàvem a 8 punts.
  • als jugadors, que han demostrat la seva professionalitat i en cap moment han abaixat els braços. Menció especial per a Coro i els seus 18 gols (de moment) i a Jandro... per ser com és.
  • a en Javi Salamero, que ha demostrat una connexió brutal amb els seus futbolistes i ser un motivador nat.
  • a en Josu Uribe i en Raúl Agné, ja que, sigués millor o pitjor el seu balanç final al capdavant de l'equip, van aconseguir uns punts sense els quals no ens podríem haver quedat a la categoria.
  • a en Ramon Vilaró, per estimar al Girona i fer el que creia convenient. Sabem que un dels més feliços per la permanència és ell.
  • als qui posen els calers perquè tot això funcioni. Hi ha hagut moltes polèmiques al seu voltant al llarg de la temporada. Masses i tot. Però la única cosa que sabem del cert és que a dia d'avui sense ells no hi hauria Girona Futbol Club.  
  • als empleats del club per la seva tasca diària per evitar que la institució es mori. Cal destacar a la nostra amiga i responsable de l'àrea social Joana Egea per la seva constant col·laboració amb les penyes.
  • als que es deixen la veu cada setmana a Montilivi i on calgui per animar al Girona. Som pocs però hi som.
  • a la gent de la percussió per tirar de nosaltres en els moments més fluixos en quant a animació.
  • als socis de la Penya Immortal. Sense la seva aportació ens seria impossible finançar cap dels muntatges que fem al nostre bloc per donar color i ambient a l'estadi.
  • als companys de les penyes Guíxols-Costa Brava i Miki Albert, per col·laborar en fer el Girona i la seva afició una mica més grans.
  • als que sempre que els és possible es queden fent costat a l'equip fins que l'àrbitre xiula el final, anem guanyant, perdent, plogui, faci vent, nevi... passi el que passi.
  • als que saben que un crit d'ànim sempre és més útil que la crítica destructiva i constant, que acaba enfonsant al jugador que passa una mala ratxa en comptes d'encoratjar-lo a seguir lluitant. 
  • als que s'han menjat hores i hores d'autobús per seguir al Girona on fos necessari, deixant-se-hi la salut i buidant-se una butxaca que, en els temps que corren, tampoc és que fos gaire plena.
  • als aficionats visitants amb els que ens hem anat trobant, per fer-nos més agradable una dura temporada com aquesta. Ja hem rebut felicitacions des de San Sebastián, Huesca, Las Palmas, Zaragoza, Barcelona (aficionats de Celta i Dépor), Sabadell, Tarragona...
  • a en Falcao i en Tamudo, per... bé, ja ho sabem tots perquè. 
Potser ens deixem a algú. Si és així demanem comprensió. L'alegria del moment és el que té, de vegades fa perdre la perspectiva. Si no, no s'entén com aquests tres socis de la penya van apropar-se a Plaça Catalunya a celebrar el triomf quan era previsible que un dimarts laborable aquesta fos deserta. En fi, una altra anècdota que demostra que n'hi ha que tenim un ADN 100% immortal...

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS.
ENDAVANT GIRONA!
SEMPRE IMMORTALS!

dimarts, 22 de maig del 2012

Està a tocar

Ha estat un llarguíssim i difícil camí per a tots els gironistes, però sembla que per fi ho estem aconseguint. Després de guanyar al Córdoba, si sumem un punt en el que queda de competició, la temporada vinent seguirem sent de Segona. Un premi a cada entrenament, a cada pilota lluitada, a cada gol i també a cada crit de suport, pancarta elaborada o quilòmetre recorregut per seguir al Girona a Elx, Huesca, Cartagena, Sabadell, Tarragona o allà on fos necessari.
El que ha fet més agradable aquest camí han estat dies com el que la penya va viure dissabte. Els membres de la penya barcelonina del Córdoba Sangre Blanquiverde és van posar en contacte amb nosaltres via Twitter (les noves tecnologies ens estan ajudant molt en això de fer amics amb el futbol) ja fa mesos i la veritat es que després de tenir notícies sobre els seus actes de germanor amb aficionats de Sabadell i Espanyol, esperàvem amb il·lusió que arribés la data de la nostra trobada. A l'acte també van acompanyar-nos membres de la Peña Cordobamanía, una de les més prestigioses del conjunt andalús, que van fer-se en cotxe el llarg trajecte entre Córdoba i Girona expressament per seguir el partit del seu equip. Això és afició.
Per rebre als nostres convidats com es mereixien, vam seguir el que ja s'està convertint en un autèntic ritual quan ens venen a veure seguidors visitants: primer un aperitiu de benvinguda al Bon Ibèric i després un bon dinar al 106. Entre copa i copa i plat i plat vam estar comentant amb l'Alberto i en Javi, presidents de les dues penyes que ens visitaven, l'eufòria que estaven vivint aquesta temporada amb la bona marxa del seu equip, comparable al que vam viure nosaltres l'any passat amb el gran paper del Girona i a les bones sensacions recuperades al llarg d'aquestes últimes jornades en les que ens estem guanyant la permanència.
Un altre dels moments estel·lars de les trobades és l'hora dels parlaments i els obsequis. El nostre president Pepe Sierra va donar la benvinguda als aficionats blanc-i-verds, als que va desitjar molta sort en la seva lluita per l'ascens, i va entregar un mocador dels que vam fer per les Fires de Sant Narcís a cada membre de l'expedició. Per la seva part, els presidents de les penyes del Córdoba van agrair l'afectuosa recepció, destacant que actes com aquest són els que fan gran aquest esport. Sangre Blanquiverde ens va fer regalar la seva bandera i un banderí, mentre que Cordobamanía ens va obsequiar amb una bufanda i en Javi, que també és directiu de la Agrupación de Peñas Cordobesistas, va portar-nos un plat amb l'escut d'aquesta associació i una placa commemorativa de la diada que anirà directa a la vitrina d'honor a acompanyar a les que ens han anat deixant els amics d'altres aficions que han passat per Girona.
A tall d'anècdota i com a últim aspecte a tractar del dinar, dir que a l'acte també hi va haver temps per a un petit homenatge sorpresa a José Lara, soci de la penya i pare del nostre secretari Fran. En José, que compagina la seva passió pel futbol amb l'afició a la fotografia, ens proporciona habitualment moltes instantànies de les nostres activitats i dels partits del Girona per poder-les penjar al bloc i a les xarxes socials. Com que aquesta setmana va ser el seu aniversari, el seu fill va aprofitar per entregar-li una foto emmarcada on apareixien tots dos amb la samarreta blanc-i-vermella en un desplaçament a Tarragona. ¡Felicidades, José!
Del partit, que podem dir... va ser una satisfacció total. Salamero tenia dubtes sobre si l'equip s'havia relaxat d'ençà del descens del Villarreal i aquests no van fer més que créixer amb l'empat de dimecres al camp del Nàstic (aprofitem per donar les gràcies a la Federació de Penyes del Gimnàstic per permetre que dos dels nostres socis veiessin el partit a la seva llotja privada). Però en menys de 10 minuts els jugadors es van encarregar de fer-li saber que la concentració és màxima en aquest Girona i ja guanyaven 2 a 0. Destacar el 18è gol de Ferran Corominas, que iguala al serbi Despotovic com a màxim golejador gironista en una temporada d'ençà del retorn a Segona. El Córdoba només va revifar i demostrar la gran qualitat dels seus jugadors gràcies a un estrany penal assenyalat a David García. Llavors van arribar uns minuts de lògica incertesa on els de Paco Jémez empenyien de valent i fins i tot van veure com els anul·laven un gol per falta de l'atacant blanc-i-verd. Però Jandro, amb una nova demostració de la seva màgia, ens va donar la tranquil·litat definitiva fent un golàs al minut 90.
Avui tots els que hem patit (i gaudit) amb el Girona durant 39 jornades hem d'anar al camp. Ens mereixem una festa i per tenir-la hem d'empènyer a l'equip cap a un altre triomf, el definitiu. Omplim Montilivi de gironistes convençuts, omplim-lo dels que també hi serem l'any vinent. Tots a Montilivi! Endavant Girona!

P. D.: El sopar dels IV premis de les penyes va ser ajornat degut a que els jugadors necessitaven concentrar-se per a aquests últims i transcendentals partits. S'estan estudiant dates posteriors al partit a Murcia com a alternatives.

diumenge, 13 de maig del 2012

Yes, GI can!

Qui ho havia de dir abans del partit contra l'Alcorcón, quan estàvem a 8 punts de la salvació, que dues jornades més tard estaríem a 4 per sobre del descens? A menys que LFP i RFEF es tornin boges i no facin el mateix que amb el descens de l'Atlético a la 99/00, quan el filial de l'equip madrileny (17è de Segona) va descendir automàticament salvant al Getafe (19è), el panorama de la nostra batalla per mantenir la categoria fa un canvi brutal. Però hem d'estar atents i seguir treballant com aquestes darreres jornades, ja que equips que semblaven fora de combat, com l'Alcoyano, Cartagena i Nàstic han recuperat esperances que creien perdudes.
Aquests últims 7 dies han sigut intensos, plens de nervis i il·lusió i han acabat amb un cap de setmana que s'ha convertit en una autèntica hemorràgia de bones notícies. La vam començar coent idees per encoratjar l'equip, d'entre les que va destacar el lema "YES, GI CAN!" (ideat, al més pur estil Obama, pel nostre soci Lluis Sabater) per fer saber als jugadors que creiem que son capaços de fer-ho. Vam començar a escampar-lo per les xarxes socials (a Twitter ha tingut força èxit el hashtag #YesGIcan) i divendres al matí, quan els futbolistes blanc-i-vermells van anar als seus cotxes després de l'entrenament a Montilivi, se'l van trobar als parabrises, en una acció de suport que va ser notícia pel Punt, Ona FM i Esport 3.
També vam estar enfeinats fabricant una mica de confeti i unes 100 banderetes de plàstic blanc-i-vermelles que vam onejar al nostre bloc de seients just quan el Girona saltava a la gespa. Donem les gràcies a tots els que van col·laborar tant en l'elaboració de les banderes com en l'execució del tifo. Entre tots vam aconseguir un efecte prou maco que podeu veure en acció a l'inici del resum de la web del Marca durant uns segons.
Tot aquest ambient d'empenta i il·lusió de l'afició (més de 6000 gironistes dissabte a Montilivi) sembla que va posar l'equip a 100. L'Alcoyano va ser una joguina en mans d'un Girona eficaç, incansable de cara al gol i que va tenir el partit controlat en tot moment. Només en la petita baixada d'intensitat que va fer l'equip amb 3-0, lògica a aquestes alçades de la pel·lícula, van poder marcar els alacantins. I encara va haver de ser de penal. Però no trigaria el conjunt gironista en tornar a deixar clar qui manava amb dos gols més, en una tarda en la que tot sembla indicar que en podem felicitar per haver recuperat a la millor versió de Nieto per a la recta final del campionat (espectacular el seu hat-trick) i que Coro va camí de superar els fantàstics números de Ranko Despotovic (en Ferran porta 17 gols, per 18 del serbi l'any passat).
La diferència de gols particular amb els blanc-i-blaus està guanyada i suposa un punt més a afegir a aquests virtuals 4 que ara ens separen de l'esperada zona de descens. Ens hem guanyat el ser optimistes però no una relaxació que Javi Salamero ja havia anunciat abans d'aquest 5 a 1 que no li agradava gens. Per això cal seguir concentrats i amb el punt de mira en el Guadalajara o el que tinguem per sobre, es feina de tots assegurar la permanència. Dimecres és una bona oportunitat per fer-ho. Al ser feiner, l'expedició de l'afició gironista a Tarragona es veurà minvada d'efectius, però des d'aquí animem a tot aquell que tingui la possibilitat de fer-ho a anar-hi i deixar-se la gola pels que hagin de patir des de Girona. Recordeu que podeu passar a fer les vostres inscripcions al Bar Bon Ibèric, la nostra seu, situada al Carrer Pamplona, 3.

Per últim, no podem acabar sense fer menció a com ha acabat la cosa per la part baixa de Primera Divisió pel que respecta a les aficions entre les que hem fet amics aquests darrers anys. Felicitamos efusivamente a las hinchadas del Real Zaragoza (en especial a la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo y a las peñas catalanas) y del Rayo Vallecano (con un saludo para la Federación de Peñas Rayistas), y enviamos un fuerte abrazo en estos duros momentos a la familia del Villarreal CF, sobretodo a la Peña Celtic Submarí que tan bien nos acogió la temporada pasada en su ciudad. Aunque su descenso pueda acabar siendo positivo para nuestros intereses, sabemos lo difícil que es digerir algo así y no se lo deseamos a nadie. ¡Ánimo! 

dimarts, 8 de maig del 2012

És el moment

Ho saben i ens ho estan demostrant. És el moment de la veritat, de demostrar que jugadors i afició mereixem ser, un any més, de Segona. El de Guadalajara era un matx que ens podia haver condemnat en cas de perdre'l, però el Girona va oferir la seva millor versió amb un Coro inspiradíssim, que amb els 3 gols que va fer al Pedro Escartín és ja el segon màxim golejador de la Liga Adelante. Això ens deixa a les portes d'una jornada que pot significar un salt cap a endavant impressionant en la cursa per la permanència: si guanyem a l'Alcoyano i el primer equip del Villarreal baixa podríem quedar ni més ni menys que 4 PUNTS PER SOBRE DEL DESCENS. Sens dubte es tracta d'una cita amb la història a la que tots els gironsites estem cridats a respondre. Hem d'emplenar Montilivi.
Parlant d'història, aquest partit el vam viure a distància a la nostra seu amb un membre de la més recent època de glòria del Girona, Rafa Ponzo. Després de que el Twitter ens fes saber que estava seguint el partit a la seva casa d'Oviedo juntament amb l'entrenador de l'equip juvenil del Girona, Miguel Ángel Muñoz, vam trucar-lo per comentar les evolucions del nostre equip al llarg del partit, trucada que va coincidir amb el tercer gol de Coro que va deixar l'enfrontament gairebé sentenciat. Ens vam donar sort entre blanc-i-vermells, pel que es veu.

Als que si que hem de donar les gràcies per intentar estar sempre que els és possible amb els nostres jugadors és als amics de la Penya Miki Albert, encapçalats pel seu president José Antonio, que van fer el desplaçament en cotxe particular fins a terres castellanes i van exercir de talismà. En contra dels rumors que s'havien escampat, ells van ser la única penya del Girona present a Guadalajara.
Una de les activitats en les que més esforços inverteixen any sí i any també els companys de la Miki son el Premis de les Penyes del Girona FC. Desgraciadament aquest any hi ha hagut problemes en la tradicional votació per internet i entre totes les penyes hem decidit que aquestes es facin presencialment durant el Girona-Alcoyano de dissabte. Els interessats en decidir quin seran els guanyadors dels guardons només hauran de dirigir-se a la zona que cada penya a l'estadi i contactar amb algun dels seus directius. Nosaltres estem situats al Gol Sud, al primer bloc darrere la porteria segons s'entra, la Guíxols al Gol Nord (al cantó de Tribuna) i els mikis als blocs de la part superior de Preferent.

Una altra novetat és que el club ens ha comunicat que hi haurà desplaçament a Tarragona el proper dimecres per veure el partit que els homes de Salamero han de guanyar al Nàstic. De moment, el que se sap és que el desplaçament en autobús tindrà un cost de 15 euros, a falta de que l'entitat grana confirmi el preu de les entrades. Les inscripcions i el pagament d'aquesta primera quantitat poden fer-se ja al Bon Ibèric.
De moment, però, la nostra ment ha de centrar-se en el vital partit de dissabte i amb aquesta idea ja tenim pensades algunes accions de suport als futbolistes del nostre equip. Divendres alguns membres de la Penya Immortal donaran ànims a l'equip d'una manera original un cop finalitzat l'entrenament. En els instants previs al matx, donarem color a la graderia amb nombroses banderetes blanc-i-vermelles de plàstic i per celebrar els gols estem confeccionant bosses del nostre tradicional confeti casolà. Tot és poc per aconseguir un somni!