dimecres, 18 de setembre del 2013

Raons per a incrèduls i pessimistes

Dues victòries i sembla que s'ha apagat l'incendi de la desfeta de Jaén, que, recordem, segueix sent l'única dels 6 partits oficials que portem. Els cabells arrencats en atacs d'histèria dels pessimistes tornen al seu lloc i les peticions de guillotina per a l'entrenador a la jornada 5 fan tornar vermell a més d'un. No n'hi havia per tant i ha quedat clar. El Girona, si més no, vendrà cara la seva pell. Quelcom que ja és molt pel nostre club, no ho oblidem. Prova d'això va ser la segona part del darrer partit a l'Ángel Carro, on es va refer de 45 minuts grisos i va acabar treient tres punts de Lugo per segon any consecutiu. Felipe, després d'un penal, i Timor, amb un altre gran gol de falta, en van tenir la culpa.
El Girona tornava a la televisió i no va faltar la reunió immortal al Restaurant 106. Faltaven alguns habituals degut al bateig de l'Ainhoa Sabater, la nostra sòcia més jove, però igualment el matx va aconseguir aplegar a una quinzena de fanàtics blanc-i-vermells que van cantar ben alts els gols blanc-i-vermells. Aprofitem per felicitar des d'aquí a en Lluís i la Nathalia, els seus pares, així com a tota la seva família i amics. Per cert, us recordem que encara ens queden bufandes de la Penya Immortal com les que ensenya l'Óscar Fernández a la foto per només 6 € pels socis i 8 € pels no socis. ¡Fes-te amb la teva!
Abans de les bones notícies que vam rebre de terres gallegues, vam tenir partit de Copa contra la Ponferradina entre setmana. Poquet públic (uns 2.800 espectadors) per tractar-se d'un dia festiu, tot i que hi va haver força bon ambient a la nostra zona. Les coses, però, van complicar-se just abans del descans amb el 0-1 dels lleonesos i més d'un, influenciat pel tsunami de desconfiança de Jaén, es temia que aquest any tampoc seria el nostre a la competició del KO. L'entrada de Felipe al camp va revolucionar al Girona que en tres minuts va capgirar el marcador i segellar el bitllet a la següent ronda. Juncà va encendre l'espurna amb l'empat i el mateix Felipe, amb una jugada de murri en la que va robar la cartera als defensors, va fer el gol de la victòria per a deliri dels fidels que érem a Montilivi.
La Diada, amb la conegüent manca d'obligacions laborals per a la majoria dels nostres membres, va facilitar el dinar de germanor a la nostra seu al que vam convidar a unir-se a tothom qui volgués. Ens va acompanyar una nodrida representació de la família de la nostra vicepresidenta Margarita, així com altres immortals plens d'entusiasme per l'eufòria viscuda en el tram final del partit. Fins a una vintena vam ajuntar-nos al voltant de les taules del 106 per gaudir d'un bon menú molt ben regat. Prova de la qualitat és que la festa va allargar-se fins a arribar gairebé a les 7 de la tarda. En tantes hores hi va haver temps per somiar amb la possibilitat d'enfrontar-nos d'una vegada per totes a un Primera en Copa, el que permetria fer caixa depenent de qui sigui el contrari i viure sense cap mena de dubtes una experiència inoblidable. Visitar, per exemple, San Mamés (encara que sigui el nou), seria impressionant. Abans de poder optar al premi gros, però, tocarà eliminar a l'Alavés, al que vam guanyar en un partit esforçat de la primera jornada que no ha de servir per confiar-nos. La relaxació és el nostre pitjor enemic.      
Aquest diumenge arriba un partit especial per a la Penya Immortal Girona, el que enfrontarà al nostre equip amb la Unión Deportiva Las Palmas. És diferent per la gran relació d'amistat que ens uneix a la Peña El Recibimiento de l'equip canarión. Tot va començar a través de l'Óscar, un jove colombià resident a Gran Canaria que va viure un parell d'anys a Girona. Il·lusionat per l'ascens del Girona a Segona, va contactar amb nosaltres en unes vacances que va gaudir a la ciutat dels quatre rius i no va parar fins que la seva penya va visitar-nos en la primera volta de la lliga 2009/2010. Tan contents van quedar del tracte que els vam dispensar que ens van convidar a anar al partit de tornada i així ho va fer una petita però animosa representació immortal que va viure uns dies a cor què vols en aquest autèntic paradís que són les Canàries. Visites guiades per l'estadi, turisme per l'illa, autobús amb parades per remullar la gola (i no precisament amb aigua), bon menjar... i a més victòria del Girona! Quelcom que va deixar marca en els que ho van gaudir i els qui se senten orgullosos del fet que la seva penya tingui tants bons amics a tants quilòmetres de distància. D'ençà d'això l'experiència no ha pogut repetir-se per motius econòmics i de calendari, tot i que l'Óscar si que ens va visitar un altre estiu amb la seva família. Amb ell i la gent de la Peña El Recibimiento el tracte és gairebé setmanal, ja sigui a través del telèfon o les xarxes socials, preguntant-nos per la temporada dels nostres respectius equips o simplement per com ens tracta la vida. Us esperem a tots al 106 pels volts de les 15:30-16:00 per brindar per ells amb una bona cervesa en la prèvia del partit de diumenge. Aunque durante 90 minutos seremos rivales... ¡unos amigos así lo merecen!        

dimarts, 10 de setembre del 2013

Els tres gols de l'Apocalipsi

El partit que vam jugar al Nuevo Estadio de la Victoria no va ser emès per cap canal de televisió, i gairebé podem dir que millor així. El 3-1 rebut pel Girona ha obert la caixa dels trons i el pessimisme de temporades passades que molts aficionats havien ja oblidat ha tornat a veure la llum. Ni molt menys va ser una bona tarda per a l'equip, amb una defensa excessivament tova i un mig del camp al qual li va mancar la solidesa necessària, però encara va fer el necessari per tenir un parell de bones oportunitats de cert perill i un gol ja al final. Excés de confiança? Qui sap. El que està clar que en tot cas els mals hàbits no són cosa només de la plantilla. Bona part del gironisme encara té posat el xip de la "responsabilitat" de fer quelcom gran després de l'èxit de la temporada passada. I l'única veritat és que seguim sent el Girona Futbol Club, un dels pressupostos més modestos de la categoria (i a sobre, en concurs de creditors), un conjunt que ha perdut a les seves principals estrelles i pel qual la permanència és tot un èxit. Un èxit que està capacitat per aconseguir amb el nostre suport, i qui sap si superar-lo. Començar amb la cantarella de "pel Nadal serem a Segona B" no ajuda en res. Cal mentalitzar-se, pot ser una temporada de patiment (o no), en la que l'única cosa que no pot fallar és la nostra voluntat de fer costat a l'equip.
 
Prop d'una vintena d'immortals vam escoltar el partit per la ràdio al Restaurant 106. Guanyi o perdi ens mantenim fidels a la crida setmanal del Girona i gaudim de les ocasions que ens proporciona per reunir-nos i fer pinya. La de diumenge va comptar a més amb un acompanyament gastronòmic que va fer passar millor el mal tràngol dels punts perduts. El tast d'embotits que la Maite ens va portar de les seves vacances a Granada va fer les delícies dels presents, que ja no tenen excusa per a no animar amb tota la força del món en el partit de Copa de dimecres. ¡Muchas gracias, Maite!
I parlant de la Copa del Rei, arriba un cop més la cita amb el torneig del KO pel Girona. Històricament no ha estat una competició que se'ns hagi donat gaire bé, però tot i això ens les hem arreglat per donar algunes sorpreses. Aquest any, després de temporades d'exili, per fi juguem una ronda a partit únic a casa i és una bona ocasió per classificar-nos i estar més a prop de viure l'experiència d'enfrontar-nos a un Primera, qui sap si fins i tot dels que juguen competició europea. El cas és que ens conformaríem amb un Athletic Club, Málaga o Espanyol, que ens garantirien partits macos i qui sap si una bona taquilla. Però abans de somiar cal guanyar. La Ponferradina viatja a Montilivi dient que portarà molts no habituals i ja sabem que quan sortim confiats és quan més problemes tenim. L'hora del partit (12:00) i el fet que sigui festiu convida a acostar-se a l'estadi a empènyer als nostres. Després del partit, els socis de la penya que ho desitgin estan cridats a reunir-se a la nostra seu per cloure la Diada en clau gironista amb un bon dinar de germanor. Esperem celebrar en ell la victòria i la recuperació de la fe en l'equip per part de molts aficionats blanc-i-vermells. 

divendres, 6 de setembre del 2013

El que tenim, que no és poc

Dissabte passat vam veure un bon matx a Montilivi. L'equip que ens visitava, el Numancia, va demostrar tenir molt bones peces que si el seu tècnic Anquela aconsegueix consolidar, es traduirà en un final de temporada a la part noble de la classificació. Com és natural, això va dificultar les coses al Girona. La primera part no va ser gens lluïda per part dels blanc-i-vermells, i de fet va acabar amb el primer gol oficial rebut per Isaac Becerra aquesta temporada just abans del descans. Però en la segona el conjunt gironista va retrobar-se amb la seva millor versió, donant la volta al marcador amb un gol de falta de Timor i un toc de qualitat de Gerard Bordas. Llàstima que la concentració i l'ordre al darrere van fallar en els últims minuts i els sorians van fer el 2 a 2 que els permetia emportar-se un puntet cap a la ciutat del Duero.
A l'estadi vam tornar a ser si fa no fa els 3.500 que ens hem convertit en habituals d'ençà del retorn a Segona, faci el temps que faci i vagi l'equip com vagi. Al descans vam aprofitar per desplegar la nostra bandera gegant per rebre als jugadors a la recerca de la remuntada i l'ambient va ser força bo tenint en compte la gent que hi havia al nostre bloc i els pròxims. Analitzant-ho fredament, fins i tot sense la passió que qualsevol dels membres més actius de la Penya Immortal pugui sentir pel nostre club, estranya que no s'animin més gironins a gaudir d'un espectacle que dóna tant per tant poc: 2 hores de futbol, un grapat de rialles, amics de grada, la prèvia i el tercer temps... si un es fa soci, la tarda d'oci li surt més barata que anar al cinema!
Però ser barats també implica tenir pocs ingressos i veure's abocats a processos com el concurs de creditors en el que el club està immers per poder fer front als pagaments a Hisenda. I també que tot i que hi hagi necessitat de completar la plantilla amb un altre davanter que faci afrontar amb garanties una temporada tan llarga, t'hagis de quedar sense fitxar a ningú. Però bé, és part del joc i una de les penalitats que cal suportar si volem que el Girona FC sigui viable dins l'actual sistema de societats anònimes esportives. Com a mínim podem felicitar-nos per veure com l'afer Juncà sembla redreçar-se amb la formalització del seu contracte com a professional, així com pel fet que Moisés Hurtado hagi seguit els passos de Juanlu. El sabadellenc ha acceptat rebaixar el seu sou a canvi d'una temporada més de contracte, en un acord que beneficia a la institució i al jugador. Tot el que signifiqui oxigenar una mica els malmesos comptes del Girona en moments com aquest en el que més que mai s'ha de complir amb les obligacions, és benvingut.
Deixem l'actualitat del club per passar a la de la nostra penya. Recentment hem rebut els calendaris d'aquesta temporada. Aquesta temporada la crisi ha passat factura i és una mica més prim, però seguim tenint-hi tots els partits del nostre Girona FC a la Liga Adelante 2013/2014. A la portada hi podeu trobar, com vam prometre, la imatge guanyadora del Concurs de Fotografia del 20è Aniversari, aportada pel nostre amic Charly, president de la Peña Deportivista de Barcelona. Esperem repetir-la en la jornada 42! Podeu recollir els vostres calendaris al Restaurant 106, a les oficines de Montilivi i als establiments que han col·laborat, als que des d'aquí donem les gràcies per fer possible aquesta expressió de gironisme un any més.
En el partit de diumenge visitem al Real Jaén al Nuevo Estadio de la Victoria. És el tercer enfrontament contra un equip que acaba de pujar en quatre partits. Tots esperem repetir els triomfs aconseguits contra Alavés i Éibar, però els de la Tierra del Ronquío porten tres derrotes consecutives que els fan venir fam de punts i els converteix en un rival incòmode. Com sempre, seguirem el partit a la nostra seu, el Restaurant 106 (Av. Sant Narcís, 106), aquest cop amb un toc andalús gràcies al tast de morcilla i xoriço al qual ens convidarà la nostra sòcia Maite després de les seves vacances a Granada. Esport 3 té programat, per variar, el partit del Barcelona B, però intentarem fer algun invent per veure'l per internet. De no ser possible l'escoltarem per la ràdio, com ja ens ha tocat fer alguna altra vegada. El cas és que tornarem a ser l'epicentre del gironisme a la ciutat, no t'ho perdis!