viernes, 17 de agosto de 2018

Cap i cor

La temporada oficial està a punt de començar pel nostre Girona i a la Penya Immortal ja està tot a punt per encetar la segona temporada d'aquest somni que és veure el nostre equip a la Primera Divisió. Afers administratius i d'altres més sentimentals centraran la nostra atenció en aquesta nova entrada del blog.


La tarda del 14 d'agost va ser l'escollida per a la celebració al 106 de l'assemblea general ordinària de la penya, amb l'assistència de més d'una quarantena d'immortals. La junta directiva va presentar els fruits de la seva gestió al llarg de l'exercici 2017/2018, que va saldar-se amb un superàvit de quasi 600 euros. Els presents van aprovar els comptes i valorar molt positivament que després de tantes trobades i viatges organitzats el balanç fos positiu. És precisament en aquestes activitats en les quals la nostra associació s'ha fet un nom a tota Espanya.


Una altra novetat que va ser presentada a l'assemblea va ser la incorporació d'en Franc Pascual a la junta directiva de la penya. En Franc va incorporar-se a la penya després del petit viatge que vam organitzar al Nou Sardenya per la final de la Copa Catalunya contra l'Europa, en el que tot i la derrota del Girona vam viure una nit de futbol ben completa. Des d'aquell dia, el nostre nou vocal ha sigut un fix a les activitats i desplaçaments que hem muntat. Ha sigut la seva empenta i gironisme el que ha animat al president Pepe Sierra a incorporar-lo al seu equip. Esperem que la seva tasca sigui tan agradable com l'aplaudiment amb el qual van rebre la resta de socis el seu nomenament.


Del més quotidià i amable passem a quelcom que ens posa tristos i preferiríem que no haver d'explicar. Ens ha deixat a l'edat de 85 anys en Josep Maria Caravaca, històric soci del Girona FC i exvicepresident de la Penya Immortal. En Josep, "l'avi del Girona", era una autèntica institució dins del gironisme, tothom que algun cop ha seguit a l'equip per aquests camps de Déu, de ben segur que ha compartit autobús o graderia amb ell. La seva fidelitat als colors blanc-i-vermells era coneguda per tothom i el feia ser molt estimat pels aficionats del club. A més, en Josep era una figura molt recordada pels amants del futbol gironí, gràcies als seus anys com a àrbitre a les diverses categories del futbol provincial i la seva implicació als anys daurats de la Penya Doble Set, de la qual en va gestionar el bar. El nostre soci Jorge Berna, que a les xarxes socials a declarat que en Josep era "l'avi que tots els gironistes hauríem volgut tenir", ja ens ha confirmat que assistirà al partit d'avui contra el Valladolid amb una samarreta del Girona on l'escut serà substituït per una fotografia del seu amic. Bonica metàfora. Descansi en pau.


El final d'aquesta entrada és, per contradictori que sembli, un començament. És l'inici de la gran festa que viurem la setmana vinent amb la visita a Girona del campió de les tres últimes edicions de la Copa d'Europa, el Real Madrid. L'any passat vam donar la sorpresa, motiu pel qual els homes que enguany dirigeix Julen Lopetegui no vindran tan confiats, però... qui sap? El futbol és boig. Nosaltres, però, només estem bojos per passar-ho bé, i per això hem organitzat una trobada de germanor a la nostra seu en el qual rebrem als amics de la Peña Madridista Girona amb la presència de representants de la Federació de Penyes del Girona i d'altres penyes blanc-i-vermelles. Tindrem un menú variat per 10 € que de ben segur farà les delícies de tothom. L'acte començarà a les 14 hores i serà obert a tothom, us podeu inscriure a les penyes oficials fins dijous. Volem que aquest nou enfrontament amb un dels grans de la Liga Santander sigui l'excusa perfecta per demostrar la cara més amable de l'esport i de la nostra ciutat. 

lunes, 6 de agosto de 2018

"Anchos en Castilla"

La cirereta del pastís a la temporada del debut del nostre equip a la màxima categoria del futbol nacional la vam posar amb la assistència com a part majoritària de l'expedició de la Federació de Penyes del Girona FC al Congrés Nacional de Penyes celebrat a Valladolid a finals de juliol. Abans, però, vam tenir acció a Gran Canaria en l'últim partit de lliga al que vam desplaçar una petita representació i al 106 amb l'homenatge al Girona 2006/2007 que va aconseguir l'ascens a Segona B. 


La darrera jornada de la Liga Santander 2017/2018 va portar al Girona a les illes afortunades. En un partit en el qual Las Palmas s'acomiadava de Primera després d'una temporada força fluixa, l'equip de Pablo Machín va obtenir una última victòria amb dos gols del mundialista Stuani, que va acabar la campanya amb l'espectacular xifra de 21. Al llarg d'aquest assolellat cap de setmana de juny, la representació immortal va estar formada per en Pepe, en Javi, la Margarita i l'Isi, que van visitar, com no podia ser d'altra manera, al nostre amic Óscar i la seva família. L'Óscar, empleat de la Unión Deportiva, a més de fer-los de guia pels racons més exclusius de l'Estadi de Gran Canaria, els va portar a gaudir del bo i millor de la gastronomia local.


Després d'aquest homenatge pel cos i l'ànima, calia fer-ne un altre a un equip que s'ho mereixia de valent. Sense el Girona FC del 2006/2007 que va aconseguir l'ascens a Segona B en aquella eliminatòria davant de l'Alcalá, el nostre equip mai hauria iniciat el camí que el va portar primer a Segona després de mig segle i més tard a la sempre somiada Primera Divisió. Com a cloenda de la temporada, vam organitzar una sopar al 106 en el qual vam comptar amb la presència del tècnic que ocupava la banqueta blanc-i-vermella en el partit que vam guanyar per 1 a 2 al Virgen del Val, Javi Salamero, l'entrenador que va precedir-lo de juliol a febrer, Joan Carrillo, i un dels integrants d'aquella plantilla, Sergi Raset. Per acabar-ho d'adobar, altres històrics del gironisme com en Miguel Ángel Muñoz, la Joana Egea i en Ricardo Rodríguez ens van enregistrar-se en vídeo recordant la fita i saludant a la cinquantena de presents en la vetllada. També van acompanyar-nos l'Albert Mateos de l'àrea social del club, en Quim Alegret, nou president de la nostra Federació de Penyes i Manuel Vázquez i Cristóbal Sánchez, regidors de l'Ajuntament. Per aquell decisiu matx la Penya Immortal va encarregar-se d'organitzar l'autobús que va permetre que el Girona sentís l'escalf de la seva afició a terres madrilenyes. Moltes coses han canviat en aquests onze anys, però no la nostra fidelitat.


Com qui aprovecha que el Pisuerga pasa por Valladolid, a finals de juny vam aprofitar que el Congrés Nacional de Penyes de Futbol se celebrava a la ciutat castellana per anar-hi a visitar als nostres amics d'aficions de tot el país. Els integrants d'Aficiones Unidas - AFEPE van decidir que enguany la Federación de Peñas del Real Valladolid fos l'encarregada d'organitzar l'esdeveniment després de l'èxit de l'edició anterior a Granada. El bon record va fer que més d'una vintena de seguidors blanc-i-vermells s'animessin a formar part de l'expedició de la Federació de Penyes del Girona, la majoria d'ells immortals però amb presència també de gent dels Paparres i la Sant Narcís. Tot va començar el divendres 29 amb un dinar a la nostra seu, després del qual ens vam dirigir en autobús a Barcelona per agafar el vol que ens havia de portar a la capital de Castella i Lleó. Allà ens esperava l'Alejandro, el voluntari assignat al nostre grup per l'organització, per guiar-nos cap a l'hotel i enfilar cap a la Cúpula del Milenio, el pavelló futurista que va servir de centre neuràlgic del Congrés. En la benvinguda d'aquella nit cada federació de penyes va rebre una espècie de maniquí per fer-se fotos simulant portar l'equipació del seu equip, el nostre el tenen els amics del Villarreal i ens el portaran el pròxim cop que ens trobem. Parlant de trobades, no va faltar l'emoció de tornar a veure cares conegudes amb les quals hem passat moments fantàstics en els darrers anys com són les dels penyistes del Huesca, el Getafe o el mateix Valladolid, entre d'altres.


Dissabte al matí l'acte central del Congrés va celebrar-se al teatre Calderón de Valladolid, on vam sentir els discursos de les autoritats i els amfitrions. Des d'AFEPE va anunciar-se que el proper Congrés Nacional de Penyes es durà a terme a Madrid amb el suport de les federacions de Real Madrid, Atlético, Getafe, Rayo i Leganés. El president de la Lliga de Futbol Profesional va dedicar el seu parlament a anunciar-nos dues de les grans novetats d'aquesta temporada al futbol espanyol, el VAR i el calendari asimètric a la Primera Divisió. Un cop vam acabar d'escoltar aquestes paraules i el divertit monòleg de l'humorista Sergio Encinas, tocava un altre dinar multitudinari amb la resta de delegacions a la Cúpula. No va faltar detall: cada taula estava decorada amb globus dels colors dels nostres clubs. Quan vam tenir tots la panxa plena va ser el torn d'una de les activitats estrella de les jornades: la visita a les bodegues de vi de la zona. Guiats pels seus empleats vam poder veure les bótes on es deixa fermentar el fruit de la vinya i també fer un tast.


En les estones lliures vam tenir temps de degustar els plats i tapes típiques de la ciutat, però per la nit del dissabte vam apostar per un restaurant de cuina asturiana on ens van servir sidra, vieiras i cachopo. El motiu? La possibilitat de trobar-nos gairebé un centenar d'assistents al Congrés i seguir amb la marxa i el bon ambient. Zaragoza, Leganés, Tenerife... molts colors representats en un sopar de 10. Diumenge al matí, després d'una nit per recordar, el programa marcava que tocava visitar Zorrilla i allà que vam anar. L'estadi tenia algunes parts que estaven sent remodelades, però vam poder admirar el seu bon aspecte general i trepitjar la gespa d'un estadi que aquest any tornarà a veure el seu Real Valladolid a la Primera Divisió. Volem destacar l'excel·lent tasca duta a terme pels treballadors del club local en aquesta visita, molt atents i sense perdre el somriure en cap moment. Entre ells estava la Leticia, filla de l'Onésimo, el segon entrenador del Girona que en la seva etapa com a jugador va ser una de les grans estrelles del Pucela.


La gran cloenda d'aquest fantàstic Congrés va ser un últim dinar de germanor a la Cúpula, després del qual hi va haver l'intercanvi de records entre els organitzadors i la resta de federacions. En Pepe va participar en el seu últim acte com a president de la Federació de Penyes del Girona fent entrega del plat amb l'escut d'aquesta. En Garru el va acompanyar fent poble, la ratafia i les galetes de Santa Coloma no van faltar. Acabat el moment dels regals, tots els presents vam veure en pantalla gegant el partit Espanya-Rússia dels vuitens de final del Mundial. L'ambient va estar molt per sobre del joc de la selecció i el resultat, però el que compta és que ho vam passar molt bé i vam fer amics com la Marimar, una simpàtica cambrera que ens va atendre a la perfecció. La resta de treballadors i voluntaris de l'esdeveniment també van fer una feina d'alt nivell que cal reconèixer. En homenatge a tots ells vam obsequiar a l'Alejandro, el nostre responsable al llarg de tot el cap de setmana, amb una de les samarretes que vam fer per al grup. Poc després vam enfilar el camí de l'aeroport ben baldats però amb la motxilla plena de experiències que recordarem per sempre més.  

martes, 17 de julio de 2018

La segona de la primera

En aquesta entrada intentarem recordar totes les trobades i estones que hem compartit plegats durant la segona volta de la primera temporada del Girona FC a la màxima categoria del futbol espanyol. Procurarem no oblidar-nos de res, tot i els mesos transcorreguts, i que aquests agradables records refresquin els calorosos dies que precediran l'inici d'un nou any a la Liga Santander.


Pugem al nostre particular DeLorean, al més pur estil Regreso al Futuro, i viatgem a principis de febrer, quan vam rebre a Montilivi la visita de l'Athletic Club. A l'equip de Bilbao el van acompanyar molts seguidors procedents tant de la capital biscaina com de les penyes que té a terres barcelonines, com la Peña Lehoi Beltz (amb la qual molts sabreu que tenim bona amistat d'ençà de les visites del Bilbao Athletic a Segona) o la Peña Leones de Barcelona. Els seguidors dels Leones de San Mamés van passar tot el matí visitant el Barri Vell. Des de la Federació de Penyes del Girona els hi vam organitzar una rebuda a la plaça del Vi en la qual el regidor Cristóbal Sánchez va donar-los-hi la benvinguda a la ciutat en nom de l'Ajuntament. Poc després una trentena de seguidors dels dos clubs, una desena d'ells immortals, vam anar a fer un dinar de germanor a la seu de la Penya Gironina, el Frankfurt Cross.


Tornem a posar en marxa la màquina del temps, que ens porta al mateix mes de febrer, en una de les dates que sempre fa il·lusió als aficionats quan el seu equip debuta a Primera Divisió: visitar els estadis dels equips grans. Va ser el torn de Barcelona i el Camp Nou. L'expedició de la Penya Immortal va dividir-se entre els que van gaudir de la Ciutat Comtal des de bon matí desplaçant-se en el bus de la Federació de Penyes i els que van anar-hi ja a la tarda amb la resta de gironistes. Entre els que van sortir de Montilivi al matí tenim al nostre president Pepe, el secretari Fran i el tresorer Javi, que van ser els nostres representants en el dinar entre penyistes i directius de Barça i Girona. Abans d'anar-hi, els tres membres de la nostra junta van voler gaudir d'unes tapes i unes cerveses en un bar de la zona, donant-se la casualitat que el mateix era la seu de la Penya Barcelonista Joan Gamper, que va xerrar amablement amb ells i va regalar-los-hi uns pins. L'olfacte immortal per descobrir la gent a qui li agrada viure el futbol com ho fem nosaltres no falla. Després d'això van anar al restaurant on se celebraba el dinar institucional, propietat del mateix Lionel Messi, on van gaudir d'un agradable àpat amb els representants del club local. Després tots els aficionats blanc-i-vermells vam viure una bonica experiència a l'estadi. Quan et golejen el més normal és sentir-se abatut per la gran diferència de qualitat amb el contrari, però lluny d'això vam protagonitzar una autèntica exhibició d'orgull gironí animant fins al final sense parar. Aquest equip ens ha fet tan feliços que és impossible no fer-li costat en els moments més durs.


Ens toca dir-li a en Doc que programi l'arribada al 4 de març de 2018, el dia en el qual el nostre Girona va garantir-se la permanència a la Primera Divisió a l'antic Madrigal, avui Estadio de la Cerámica, de Villarreal. Després d'haver tingut el plaer de rebre a la nostra seu a una petita comitiva de la Peña Blau Cel abans del partit que vam guanyar per 1 a 0 al Celta a casa, vam organitzar el viatge a la localitat castellonenca conjuntament amb la resta de penyes federades i el club. Un bon grapat d'immortals va animar-se a anar-hi, el bon temps i la possibilitat de fer nit a la població el feien molt atractiu. El matx va jugar-se dissabte al migdia, així que després d'animar als homes de Machín i celebrar que a la 18/19 les grans estrelles tornaran a Montilivi, vam tenir molt de temps de passar-ho bé. Primer, gaudint de la gran rebuda que ens va preparar l'Agrupació de Penyes del Villarreal CF a la seva seu, paelles gegants incloses, més tard, gaudint de l'animada vida nocturna de la ciutat en companyia de vells amics.


L'artefacte per a viatjar en el temps que pilotem s'atura ara pocs dies després de la gran fita que hem comentat, també al mateix de març, un divendres que vam rebre i guanyar al Deportivo de la Coruña de Clarence Seedorf. Els divendres sempre dificulten els desplaçaments i actes de germanor (com passa amb els dilluns no són dies de futbol), però ens les vam empescar per convidar als nostres companys de la Peña Deportivista de Barcelona a compartir unes cerveses i aperitius al 106 amb els quals preparar-nos pel partit. A més dels seguidors barcelonins de l'equip gallec també vam comptar amb la presència d'aficionats blanc-i-blaus de la Peña Deportivista Al Sur de Riazor i altres procedents de la mateixa ciutat de La Coruña, tal com va recollir el web del diari Marca.


Les roderes de foc que deixa com a rastre aquest cotxe amb el qual viatgem pel nostre passat més recent es marquen ara just davant d'un altre dels temples del futbol mundial on tot el gironisme somiava veure al seu equip: el Santiago Bernabéu. Tornar-nos a enfrontar amb les estrelles del Real Madrid i fer-ho en aquest escenari ha sigut un altre dels luxes d'aquesta temporada d'estrena a la millor lliga del món. I que tot i rebre 6 gols fruit de l'enorme qualitat dels blancs, el Girona aconseguís plantar cara exhibint tot un repertori d'alternatives a pilota parada, tota una satisfacció. Va ser un gran cap de setmana a la capital, gaudint de tots els seus atractius i lluint els nostres colors pels seus punts més emblemàtics i al mateix coliseu merengue, ja que van ser molts els que van decidir fer el tour per les instal·lacions de l'entitat de Concha Espina. La il·lusió i alegria de l'expedició gironina va cridar l'atenció dels mitjans de comunicació, tant a Madrid com a Girona al llarg de la setmana prèvia (Gol TV va fer un reportatge sobre el nostre president Pepe Sierra i la seva relació d'estima amb ambdós equips).


Ara aixequem les característiques portes en forma d'ales de gavina del DeLorean i ens trobem amb el primer cap de setmana d'abril. Ens va visitar un Levante necessitat de punts per salvar-se que va plantar cara a un Girona que va anar de menys a més. Empat just, vam coincidir ambdues aficions en la trobada posterior en la qual els expedicionaris de la Delegació de Penyes del Levante van ser rebuts per la Federació de Penyes del Girona. La Penya Immortal va ser l'amfitriona de l'acte, que va reunir més de 60 persones al 106. Com és habitual, vam gaudir d'un complet àpat, al final del qual vam fer un intercanvi d'obsequis. Els nostres amics granotes van entregar-nos una placa en la qual es reconeixia a l'afició gironista com la millor de les que va passar per l'estadi Ciutat de València durant la temporada 16/17, en la qual vam coincidir a Segona Divisió. Ens va alegrar tant que un dels regals que els hi vam fer va ser una bona ampolla de ratafia que, segons ens van explicar més tard, van gaudir de valent en l'autobús de tornada. Com ens agrada repartir felicitat!


Quasi no fa falta ni engegar el cotxe per passar a una altra època de l'any, el mateix mes d'abril vam viure la nostra particular feria amb la jornada que va enfrontar al Girona contra el Betis al nostre estadi. Tot i que altra vegada els capritxos televisius van fer-nos jugar en divendres, des de la Federació de Penyes del Girona i la nostra penya vam empescar-nos-les per poder celebrar una gran festa amb els amics verd-i-blancs. L'acció va començar amb un dinar a Can Bargalló, seu de la Penya Cassanenca, entre penyistes gironins, directius de la Federación de Peñas del Real Betis, encapçalats pel seu president Juan de Dios Álvarez, i representants del Girona FC. Poc després va traslladar-se al 106 i la plaça Empúries, on estava tot preparat per a una festa molt "flamenca" que ni el mal temps va poder aturar. El conjunt de sevillanes gironí Zona Olé ens va delectar amb una exhibició del seu talent, que va acabar amb l'intercanvi de records entre federacions i una foto de germanor que va reunir el més d'un centenar de seguidors dels dos equips presents sobre l'escenari que les condicions climatològiques adverses va impedir utilitzar.


I de cop, el cotxe de Marty McFly s'omple de roses i llibres. El dia abans de Sant Jordi vam rebre a un dels altres dos equips catalans de la categoria, el RCD Espanyol. El partit va ser diumenge al matí, però el dissabte previ va ser un dia en el qual totes les penyes vam ser protagonistes, començant per un bonic acte previ al partit de la Liga Genuine que disputaven blanc-i-vermells i pericos a Riudarenes, amb intercanvi de regals, flors i llibres de temàtica futbolística entre les dues federacions. La jornada va continuar amb una cita molt important per a la Federació de Penyes del Girona FC. En un acte celebrat al Centre Cívic Can Gruart de Vilablareix, Aficiones Unidas va certificar l'admissió oficial de la nostra agrupació de penyes com a membre. Un pas més en la consolidació d'aquest projecte que busca crear més complicitat entre la massa social gironista. Com a cloenda de l'acte la Penya Eloi Amagat va organitzar un deliciós aperitiu pels presents al Restaurant Can Marcos.


Amb la permanència aconseguida des de fa setmanes podem relaxar-nos en aquest viatge en el temps i posar la radio. Sona un "chotis", un ritme molt madrileny. Senyal que hem arribat a l'últim cap de setmana d'abril, durant el qual vam anar a Getafe amb la il·lusió de seguir sumant punts en la lluita per classificar-nos per la UEFA Europa League. Entre les penyes i el club vam aconseguir emplenar un autobús. Tot i no ser un dels viatges amb més immortals presents, els que hi van anar s'ho van passar pipa. L'hotel triat estava a Parla, i aprofitant l'avinentesa d'estar tan a prop de Madrid molts dels desplaçats van apropar-se a la Villa y Corte per fer turisme per la Puerta del Sol, la Cibeles, el Retiro... El partit disputat a l'Alfonso Pérez va tenir un final esperançador, ja que l'empat aconseguit va resultar, en combinació amb els altres resultats de la jornada, una revifalla per a les nostres aspiracions europees. Quan l'àrbitre va xiular el final va començar el tercer temps, protagonitzat per la gran recepció que ens van fer els amics de la Federación de Peñas del Getafe CF, amb cocido madrileño, entrepans i molt bon humor.


L'automòbil convenientment modificat que ens porta de viatge a través de les pàgines del calendari es veu ara obligat a aturar-se per no xocar amb un tronc creuat al mig del camí, un d'aquells ben gruixuts que tallen els aizkolaris bascos. Precisament era una de les activitats que es volien dur a terme en la trobada de germanor de la Federació de Penyes del Girona amb la Federación de Peñas de la SD Eibar que va celebrar-se el primer cap de setmana de maig. Impediments logístics van fer-ho impossible i fins i tot hi va haver algun malentès amb la premsa que va quedar feliçment en res, però la voluntat d'ambdues aficions va permetre que se celebrés una prèvia al Da Vinci, seu de la Penya Nord - Àlex Granell i un dinar posterior al partit ben a prop de la nostra seu, al Tot Brasa. En l'aperitiu fet a l'establiment de Jaume I hi vam ser, a més dels penyistes guipuscoans i gironins, l'Albert Mateos, responsable de l'àrea social del Girona FC, i la presidenta del club armero, Amaia Gorostiza. L'única nota amarga del dia va ser la golejada visitant que va acabar amb gairebé qualsevol oportunitat de jugar la segona competició europea de club la temporada vinent.


Arribem a la fi del trajecte i en Marty comprova que afortunadament els seus pares es van conèixer i el van acabar engendrant. A més, aprofita per veure com en el últim partit de lliga del Girona a casa, disputat a mitjans de maig contra el Valencia. Abans del començament del matx, el nostre president Pepe Sierra va recollir, com a màxim dirigent de la Federació de Penyes del Girona, el guardó que identifica als gironistes com la millor afició de Primera Divisió durant la temporada 17/18. És un premi que als membres de la Penya Immortal ens proporciona una especial satisfacció, ja que és el punt culminant d'una relació amb Aficiones Unidas iniciada amb la nostra adhesió a la mateixa l'any 2012 i que ha evolucionat fins a la creació de la Federació i el seu relleu natural com a representants de l'afició blanc-i-vermella en aquest ens. El d'enguany és el segon cop que els seguidors del Girona som reconeguts com els millors del país, el 2013 ja ho vam ser de Segona Divisió, gràcies a les nostres bones relacions amb els aficionats dels equips contra els quals ens vam enfrontar.   

miércoles, 31 de enero de 2018

Un equip anomenat Girona

Un estadio llamado Wanda... i un equip (equipàs, millor dit) anomenat Girona. Així podem resumir l'experiència de la primera visita gironista a un dels grans clàssics del futbol espanyol, l'Atlético de Madrid. El viatge a la capital per enfrontar-se als colchoneros era un dels moments que tots els aficionats del nostre club esperàvem amb ganes des de l'ascens a Primera, i no va decebre. Ara ho veurem i seguirem amb una petita posada al dia. La vam prometre per abans del final de 2017 però un atac sobtat de vagància de qui us escriu ho va impedir.
El principal desplaçament a la Villa y Corte per veure el partit va ser l'organitzat per la Federació de Penyes del Girona, que va aconseguir aplegar a 53 persones, 38 d'elles sòcies i/o simpatitzants immortals. El cap de setmana va ser una meravella, amb temps per visitar la zona de la Puerta del Sol abans de marxar cap a les proximitats de l'estadi, situat al districte de San Blas-Canillejas. Allà vam aprofitar per fer la prèvia amb la Unión Internacional de Peñas del Atlético de Madrid. Quan es tracta d'aficionats, les diferències de pressupost o historial entre clubs fan una passa al costat. Tots som iguals i compartim les ganes de passar-ho bé. La grandesa del futbol. Volem donar les gràcies als seguidors atlètics per la seva hospitalitat i pels obsequis, als que vam correspondre amb bufandes i banderes de les penyes gironistes.


Un cop al Wanda, ens vam unir a altres aficionats gironins per gaudir del partit i animar al nostre equip, que va demostrar que seguia en estat de gràcia després d'haver golejat per 6 a 0 a Las Palmas la setmana anterior. Els del Cholo Simeone, malgrat avançar-se en el marcador gràcies al gol de Griezmann, no van poder amb la solvència defensiva dels nostres. A sobre, Portu va tornar a deixar clar que és el més llest de la classe i va aprofitar la que va tenir per igualar el matx. I encara podríem haver guanyat si en la darrera jugada del partit l'escapada en solitari d'Olunga arriba a acabar de manera exitosa. Malgrat això, la satisfacció dels blanc-i-vermells gironins pel fet d'haver deixat petjada en un escenari tan important va fer que la resta de l'estada a Madrid i el viatge de tornada fossin ben dolços.


Per no faltar a la tradició, l'humil redactor d'aquestes línies va començar el present article amb la idea d'acabar-lo abans del partit contra el Málaga però li va ser impossible, així que abans del resum de les activitats que ens han quedat sense explicar des del novembre, en farem un breu repàs. El partit vam seguir-lo a través de la pantalla gegant de la nostra seu, que va tornar a omplir-se per veure en acció al Girona. Però el 106 no va ser l'únic lloc on vam poder trobar immortals: a la mateixa Rosaleda una petita representació formada per en Jorge Berna, en Josep Garolera i l'Albert Juanola va fer costat als jugadors de Machín. La bandera de la nostra penya va onejar orgullosa a l'estadi de la Costa del Sol, com van certificar les càmeres del programa "El Día Después" que van dedicar uns minuts a explicar la història d'aquests fanàtics del Girona que no tenen cap inconvenient en creuar-se tota Espanya pels seus colors. És tot un privilegi tenir-los com a socis i amics.


Anem ja amb el calaix de coses per explicar. No seguirem cap ordre cronològic, ja que seria fàcil caure en imprecisions. A principis de mes vam fer un altre viatge, ha estat un inici d'any ben complet. Mestalla, seu del Mundial 82, de tantes finals de Copa i partits internacionals esperava al Girona i no ens ho vam voler perdre. La data era complicada, el dia de Reis és una jornada molt familiar en la que costa sortir de casa, però tot i això 33 gironistes van pujar a l'autocar de la Federació, 20 d'ells apuntats a la Penya Immortal. En aquest cas, com ja sabeu, el resultat no va ser tan agradable com el de Madrid, i mira que vam començar guanyant. Com a mínim, l'excel·lent dia que vam passar a València va compensar la decepció. Vam tenir l'ocasió de fer el vermut a "Tu Museo Deportivo", a pocs metres del coliseu valencianista. Aquest bar és ni més ni menys que el local d'un dels aficionats al futbol més famosos del nostre país, una icona per tots els que entenem l'esport com un nexe d'unió entre persones i una excusa per aparcar diferències: en Manolo "el del Bombo". En Manolo ens va rebre amb els braços oberts, fent-se fotos amb tothom qui ho va voler i fins i tot dedicant una salutació en vídeo al programa Tot Rodó de TV Girona. Li desitgem que pugui seguir a la Selecció Espanyola en molts més campionats i amb molta sort com ve fent des de finals dels 70. En la trobada amb aquesta entranyable figura del nostre esport també ens van acompanyar els amics de l'Agrupació de Penyes Valencianistes, que van aprofitar per donar-nos la benvinguda a la seva ciutat i intercanviar unes bufandes amb nosaltres.


Más madera! El Nadal a la Penya Immortal fa uns anys que no és Nadal si no hi ha Quina. I el de 2017 no va ser una excepció. Prop de 60 socis i amics van apropar-se a la nostra seu per gaudir del nostre simpàtic i particular bingo nadalenc, que enguany venia ben carregat amb 5 pernils (res d'espatlles, pernils!) i els millors torrons i begudes espirituoses. Novament ens va sorprendre el gran compromís de la nostra massa social, que va tornar a superar-se, aconseguint esgotar els 100 cartrons de la darrera jugada, cosa que no havíem aconseguit en tots els anys que portem celebrant la quina. Per treure's el barret!


Ara un apunt en clau federativa. La Penya Immortal i la resta de les que integren la Federació de Penyes del Girona FC van sumar-se a la recollida de joguines que cada any organitza la Creu Roja a Girona. A més dels regals pels més necessitats que els socis de cada entitat van donar a les seus de cada penya i després van ser portades a la paradeta habilitada a tal efecte a l'estadi, les agrupacions gironistes van aportar 100 pilotes de futbol i bàsquet amb la col·laboració de Decathlon. La unió fa la força i aquest any entre totes les penyes hem aconseguit fer feliços a més nens.


Seguim i ho fem també en clau solidària. En un dels concursos que setmanalment organitza el programa Tot Rodó de TV Girona, presentat pel gran amic de la penya Frances Sánchez Carcassés, que dóna un premi a la foto més original dels aficionats del Girona seguint el partit de la jornada. Una de les que va enviar el nostre tresorer Javier Rina va resultar guanyadora. Com que a la foto sortien molts immortals, en Pollo va cedir el premi (un lot de productes de Llet Nostra) a la penya. Amb bon criteri, es va decidir donar el premi a algú que en fes bon servei, i sense cap dubte el millor candidat era el Banc dels Aliments de les Comarques de Girona, sempre en contacte d'aquells que passen dificultats a casa nostra.


Aquesta és més recent. Hem dit abans que el Girona va guanyar amb contundència a Las Palmas i nosaltres sabem el secret d'aquesta potència golejadora. Com acostumem a fer sempre que hi ha un partit matinal, un bon grapat d'immortal vam reunir-nos per esmorzar i agafar forces pel partit. Aquest cop el lloc triat va ser el restaurant situat davant dels Bombers a Mas Xirgu i la cansalada, els bistecs i botifarres que van caure van actuar com la poció màgica d'Astèrix. Ni hat-trick d'Olunga ni històries, la clau va estat en aquesta energia extra!


No podem oblidar-nos (encara que ha anat de poc) del partit a Cornellà contra l'Espanyol. El nostre primer partit a Primera a casa dels pericos va acabar amb victòria blanc-i-vermella. Que el partit fos en dilluns va impedir que es vivís una gran festa entre ambdues aficions. L'expedició gironista, tot i estar conformada per bastants seguidors, podria haver estat molt més nombrosa si s'arriba a disputar en cap de setmana. Ens quedem amb el triomf i poder haver compartit uns instants amb gent com en Javi, el que fou president de la Penya Blanc-i-Blava de Girona 2007, que va viure un dia molt emotiu amb l'enfrontamente entre l'equip dels seus amors i el de la seva ciutat. 


Acabarem, tot i que segurament ens deu faltar alguna coseta per comentar, amb la jornada del Betis al novembre. Un cap de setmana on la penya va desplegar els seus tentacles a tot arreu, cobrint tots els fronts. A Sevilla hi vam tenir a "la banda del Juanola" que va fer 1200 km per presenciar el partit del Villamarín. Una mica menys sacrificat va ser el viatge del nostre secretari Fran, que es trobava amb la seva xicota i també sòcia immortal Sandra de vacances a Sevilla i va exercir de representació institucional davant la Federación de Peñas Béticas. Al mateix temps, el nostre president Pepe era a Getafe en el Seminari d'Aficiones Unidas que va reunir a la localitat madrilenya (on el van tractar de luxe) als presidentes de les federacions de penyes de tota Espanya per treballar en la millora de les condicions en les que els aficionats tenim accés al futbol al nostre país. Per si això fos poc en Javi i l'Isi ens representaven a la festa del tercer aniversari de la fundació de la Peña Bética Girona-Olot. D'altres socis van assistir també a un acte al qual ens hauria agradat no haver d'assistir, el funeral d'en Pedro Campos, antic soci de la penya (encara guardem amb estima el quadre amb una alineació del Girona de finals dels 80 que ens va regalar) i que actualment era vicepresident de la Penya Sant Narcís. Descansi en pau.    

jueves, 28 de diciembre de 2017

La veu del gironisme


Després d'unes setmanes parat i amb la promesa de fer el resum del que han donat de sí les jornades compreses entre el viatge a València i la visita del Girona a Eibar abans de la fi de 2017, torna el nostre blog amb una bona notícia. 

Un dels grans perills del món de les societats anònimes esportives és que el paper de l'aficionat, que és qui sosté el negoci directa (abonaments, accions, marxandatge...) o indirectament (com a consumidors de televisió i de les marques que patrocinen els clubs), quedi reduït al de simple client sense cap poder de decisió en l'entitat o fins i tot sense capacitat de dir la seva i ser escoltat. Els canvis amb l'ascens a Primera han estat grans al Girona i a ningú se li escapa que aquest risc és ben present.

Al Regne Unit, per exemple, els moviments destinats a cercar més pes pels aficionats en el dia a dia dels clubs als quals segueixen tenen molta força, i tot i ser la Premier un dels campionats més mercantilitzats han aconseguit algunes fites. D'aquí la fantàstica iniciativa del City Football Group, un dels dos conglomerats empresarials propietaris de la major part del Girona FC, que ha decidit cedir a cadascuna de les dotze penyes oficials del club un paquet de 149 accions. L'objectiu és agrupar-les totes sota el paraigua de la Federació de Penyes i aconseguir que la veu de l'aficionat torni a tenir el seu lloc a les juntes generals d'accionistes, ja que se superarien les 1.784 que van establir-se com a xifra mínima per participar en elles.

En total seran 1.788 accions que les penyes posaran al servei del gironisme, ja que no hi ha cap voluntat de protagonisme personal o col·lectiu: l'objectiu és obrir un òrgan de decisió com és l'assemblea d'accionistes a tots els socis i accionistes. Per aquest motiu, des del moment en el qual una junta general sigui convocada, la Federació obrirà, a través dels mitjans de contacte habituals de cada penya (xarxes socials, correus electrònics, pàgines web...), un període de 15 dies durant el qual tots els seguidors blanc-i-vermells puguin fer arribar el seu parer sobre les qüestions relacionades amb el desenvolupament de les activitats del Girona FC que desitgin. Un cop analitzades, els representants de la Federació les exposaran al torn de precs i preguntes de l'acte per donar-les a conèixer a la propietat.

Les penyes volem així reforçar el nostre paper com a element clau dins la vida social del club, sent un instrument a l'abast no només dels gironistes que en formen part (que esperem que cada dia en siguin més), si no preocupat pels interessos i opinions de tots els que ens estimem el club de Montilivi. 

sábado, 11 de noviembre de 2017

La ciutat de les arts

El bon moment del Girona no va ser flor d'un dia. Just quan està a punt de començar un dels trams més decisius del campionat, en els que ens veurem les cares amb molts rivals directes, l'equip sembla més entonat que mai. El partit de diumenge passat a València, combinant fiabilitat amb obres d'art com el golàs de Borja García, n'és la prova viva. 9 punts dels últims 9 i escalant llocs a la classificació. La Penya Immortal va ser al camp del Levante, com no podia ser d'una altra manera, al costat del seu Girona.


El fet que el partit es jugués a les 12 va fer-nos matinar de valent per poder gaudir del dia a la ciutat del Túria. L'expedició va ser organitzada per la Federació de Penyes del Girona FC i va aplegar a 24 penyistes (18 immortals, tres companys de la Penya Saltenca, dos de la Pere Pons i  un la Penya Cassanenca). Des de les agrupacions gironistes estem particularment satisfets d'haver pogut tirar endavant aquest desplaçament, ja que l'elevat preu i el final de les Fires de Sant Narcís no van ajudar que el que en principi volia muntar el club tirés endavant. Per sort, l'esforç de tots va ajudar a que l'afició no es quedés sense la possibilitat d'optar a assistir a un viatge organitzat a terres valencianes. Pel trajecte veureu que va valdre molt la pena fins i tot el trajecte (de quatre fotos, en tres sortim endrapant!). A l'autobús vam sortejar el pernil de rigor, que aquest cop va anar a parar a mans d'en Jorge Berna. Un cop arribats, un bon grapat dels expedicionaris van optar per esmorzar al Bar Avenida, molt proper a l'estadi granota i referent en prèvies i tercers temps pels seus seguidors. Allà vam poder degustar el famós entrepà de cèrvol guisat de la casa (exquisit) i conèixer als pares d'en Portu, que van viatjar des de Murcia per veure al seu fill en acció. La seva mare ens va explicar com l'actual atacant gironista va patir de petit dificultats respiratòries que semblava que l'apartarien per sempre de l'activitat física, però que amb l'ajuda dels seus progenitors i la gran força que el caracteritza, va poder superar-ho i ser l'enorme futbolista que és avui. Després de saber això, no podem sinó admirar-lo encara més.    


A la que vam mirar el rellotge ja va ser hora d'enfilar el camí de la graderia. Un bon nombre d'aficionats blanc-i-vermells arribats a València pels seus propis mitjans va sumar-se als integrants de la nostra comitiva, fent que a la zona visitant hi hagués unes 70 persones animant al nostre Girona. No va ser l'ambient més potent dels que han acompanyat a l'equip, però ens les vam manegar per fer-nos sentir i fer arribar el nostre suport a l'equip en diverses fases del matx. Després dels gols la bogeria va apoderar-se del gironisme allà present i l'onejar de bufandes al cel valencià feia autèntic goig. Volem destacar també el detall dels jugadors saludant a l'afició després del partit. Gestos així fan que valguin la pena les hores de camí, no ens cansarem de dir-ho.


La tradicional hospitalitat de la Delegació de Penyes del Levante UD amb els penyistes gironins va començar durant el partit. El nostre president Pepe va ser convidat a la llotja en qualitat de president de la Federació de Penyes del Girona. El va acompanyar el secretari immortal, en Fran. Tot i que el president de l'agrupació local no va poder assistir, dos membres de la seva directiva van acompanyar-nos en tot moment, procurant que ens sentíssim com a casa. A tall d'anècdota dir que els nostres representants van coincidir amb famosos exjugadors de futbol com Molina (porter d'Atlético de Madrid i Deportivo i internacional amb Espanya), Juan Sánchez (golejador de València, Mallorca i Celta que també va debutar amb la Selecció) o Valdo (sorgit de la pedrera del Real Madrid i molt recordat per les seves etapes a Osasuna i Levante). També vam veure a Vicente Iborra (migcampista de Levante i Sevilla que ara milita al Leicester) i a Roger, autor de 22 gols la temporada passada amb la samarreta granota. Tot un luxe. Com també ho va ser rebre les felicitacions de tothom pel gran partit que va fer el Girona. Una afició senyora que va reconèixer que els homes de Machín van merèixer la victòria.


Aquesta immillorable actitud no va acabar aquí, després del matx un parell de penyistes del Levante van acompanyar al gruix de l'expedició al restaurant Casa Aparicio per gaudir d'un bon dinar en el qual no va faltar la paella. Les tradicions manen. A la satisfacció per la victòria hi vam afegir la de trobar-nos també amb representants de les federacions de penyes de Nàstic i Osasuna, que estaven de vacances per la ciutat i van voler compartir taula amb nosaltres. Una bona manera d'acomiadar-nos de València abans d'enfilar AP-7 amunt. Dormir a l'autobús va ser molt més fàcil: teníem tres nous punts de coixí.

P.D.: Volem dedicar-li aquest article al nostre soci Antonio Portillo, al qual un tema de salut va apartar en l'últim minut de la "convocatòria" per aquest viatge, juntament amb la Mari. ¡Ánimo, Portillo!