Licor cafè

Dissabte tenim, com moltes vegades es diu al món del futbol, un partit trampa, molts ja comptem amb aquests tres punts però s'hauran de guanyar a pols. La victòria ens permetrà continuar amb la trajectòria ascendent que portem des de l'arribada de Narcís però una impensable derrota, tenint en compte el difícil calendari que ens espera fins a final d'any, podria provocar que aparegués algun dubte.

No som pessimistes ja que amb l'ajut de tots els seguidors i la professionalitat dels nostres jugadors assolirem el triomf, però no ens refiem d'un rival que ja ens va donar un bany de joc a la copa i que es juga molt a Montilivi. El Celta aquest any ha fet una aposta per donar entrada a jugadors joves del filial i per la qual cosa es comporta com els equips filials, capaç del més bo i també del més dolent.

Segurament a Montilivi farà fred però això no serà impediment per veure una gran entrada tant de seguidors locals com de visitants. Per part del Celta arribaran a Girona més de cent aficionats, els nostres amics de la Penya Curta diuen que beuen Ratafia per passar el fred, doncs dissabte tindran la competència amb el Licor cafè que portaran els seguidors visitants. Bromes a part, us direm que avui hem tornat a parlar amb en Manolo Devesa president de la penya Blau Cel i ens explicava que porta tota la setmana en contacte amb un munt de gallecs que aprofitaran el pont per a visitar la nostra ciutat, també ens deia que la federació de penyes del Celta havia programat un viatge amb autocar però encara no tenia confirmat si la resposta de la gent havia estat suficient per a fer-ho.

Com vam fer l'any passat, celebrarem un dinar de germanor amb els integrants d'aquesta penya i amb els membres d'altres penyes del Celta que s'han posat en contacte amb en Manolo, inclosa la penya d'Irlanda. Aquesta serà la tercera vegada que ens veiem i us podem assegurar que és com si ens coneguéssim de tota la vida i és que en les dues anteriors vegades s'han portat i ens han deixat un gran record, cosa que farà que la trobada de dissabte sigui amb un major nombre de participants per part de les dues aficions.

De la Fuente "el Girona és un dels pocs equips de segona que aposten pel futbol"

De vegades resulta difícil el no faltar a la cita que tenim amb tots vosaltres després d'un partit, més si no l'hem viscut en directe, però també de vegades, quan més difícil sembla que hagis de tenir les coses per a fer un article amb més o menys cara i ulls s'apareix quelcom que ens ajuda a fer-ho. Molts heu escoltat el partit per la radio i segurament l'entrevista que ha fet en Papi al nostre ex porter en Josep Ramón De La Fuente l'heu trobada genial com nosaltres, resumeix molt bé el que és el nostre equip i el que ha estat el partit d'avui, és tot un plaer escoltar a un entrenador de porters que fins fa dues setmanes formava part del cos tècnic d'un equip de primera les lloances que feia sobre el joc del nostre Girona.

No hem vist el partit però estareu d'acord que tots els que l'hem seguit per la radio hem xalat amb el que escoltàvem a la primera part i hem patit a la segona quedant-nos amb un bon regust de boca amb el resultat assolit.

Els que sou membres de la penya i els que seguiu cada setmana el bloc sabeu que som una família i de vegades ens permetem alguna que altra llicència, avui ens permetem dues, la primera és desitjar un gran èxit a la Maria Àngels i a en Toni en el seu nou negoci de Sant Feliu de Guixols, ahir vam assistir a la inauguració del Petit Racó, la germana de la Conxi que porta el Bon Ibèric, va obrir aquest nou bar el dia del seu aniversari i us podem dir que si aneu us trobareu un menjar tan exquisit com el tracte que us oferiran.

La segona llicència és per a donar molts ànims a una de les persones més engrescadores que tenim a la penya, l'altre dia a l'estadi no hi era i tots la vam trobar a faltar molt, avui quan hem parlat amb en Jordi ja ens ha dit que s'està recuperant molt bé del problema de salut que ha patit i dissabte ja estarà amb tots nosaltres.

Dissabte que ve amb la seva presència i la victòria del nostre equip farà que sigui un dia rodó per a tots els que formem part d'aquesta colla d'amics.

Un punt de trobada

Amics, moltes vegades us diem que al futbol els resultats venen marcats per les vibracions que l'afició transmet a l'equip, en aquesta ocasió creiem que les sensacions són recíproques i pel que escoltem pels carrers de les comarques gironines veiem el partit del Córdoba amb la confiança, que no refiança, de poder aconseguir un resultat positiu.

Com sempre, escoltarem el partit per la radio a la nostra seu, al Bon Ibèric, un bar que setmana darrera setmana és el punt de trobada no només dels seguidors gironins sinó també dels seguidors gironins amb els aficionats dels equips que ens visiten com va passar dissabte passat amb els seguidors del Cádiz abans d'anar a dinar plegats.
Com dissabte passat i com passarà la setmana vinent amb els seguidors del Celta, coordinats pel president de la penya Blau Cel, en Manolo Devesa, ens reunirem amb un gran nombre de seguidors d'aquest històric club que arribaran d'arreu del món, sí del món, no exagerem gota amb l'afirmació ja que a part de venir aficionats des de tots els punts cardinals de l'estat també ens visitaran els amics d'Irlanda.
La setmana que ve us explicarem amb més detall el que serà aquesta nova trobada amb ells, només dir-vos que és un plaer veure al seu fòrum com estan d'il.lusionats en tornar a visitar la nostra ciutat.

I la cosa no acabarà aquí, al gener tindrem la visita d'una nova penya creada a Las Palmas, fa pocs dies que podeu veure al bloc un enllaç amb el bloc d' aquesta penya la qual ens va dedicar un article. Aquesta penya es diu El Recibimiento, com no podia ser d'una altra forma el nostre amic Óscar és un dels impulsors, l'Óscar encara és del Frente Insular el que al canviar d'ubicació a l'estadi per la comoditat del petit Brian, ha format una nova associació amb els amics que s'ubiquen al cantó d'ells de la que és presidenta la seva esposa, la Fefi. Aquesta setmana ens explicava que ja tenen pràcticament enllestit el viatge a Girona, amb ells viatjarà El Mexicano, aquest home treballa durant tota la setmana de camioner i quan arriba el cap de setmana que juga la seva estimada Unión Deportiva es vesteix amb els seus colors, es posa el barret de mexicà i amb el seu bombo no para d'animar durant tot el dia, primer per les platges de la ciutat i després per tot l'estadi, no cal dir que és una persona molt estimada allà i que de ben segur es farà estimar pels gironins que tinguem el plaer de conèixer-lo en persona.

Emotiu

En Narcís ens ho deia durant els últims dies de la setmana i també els seguidors del Cádiz avui, el resultat era el de menys, però amics, després dels quatre gols vistos a Montilivi, com diuen els nostres amics de la Penya Curta, ens hem de treure el barret davant dels nostres jugadors.
Ha estat un dia inoblidable, quan us diem que els aficionats del Cádiz deien que el resultat era el de menys és perquè hem passat amb la penya Condenaos un dia que mai s'esborrarà de la nostra memòria, tant per ells com per nosaltres. A la nostra seu les Chirigotas cantades per aquest grup de seguidors que ja han guanyat molts premis al festival de comparses al Carnaval de Cádiz, ens han tret les més grans de les nostres rialles.
Al dinar a on també ens han acompanyat la Penya Miki Albert i la Penya Hiroshi no hem parat de riure, com que el temps passava volant, hem sortit escopetejats cap al camp amb el seu autocar, en Pepe, el seu conductor, era un seguidor més i de veritat que dona gust conèixer a persones com aquesta.
Com aquesta i com tots els aficionats del Cádiz que avui hem tingut la sort d'estar amb ells.
No seria just no fer esment de la Penya Celrà del Girona F.C., ells també han viscut un dia de germanor amb tots els seguidors del Cádiz del poble.
El resultat d'avui ha estat un premi per a tots els que dia a dia treballem per a fer un Girona més gran, des del primer jugador fins a l'últim seguidor.
Per acabar us havíem de deixar amb un gol viscut al gol sud, gol a on ens trobem, és mera anècdota ja que tant al sud com al nord com a la tribuna, el sentiment blanc-i-vermell omple els nostres cors. Fa quatre hores que aquest article estava fet però com que som novells a la xarxa no l'hem publicat a l'espera de poder pujar les imatges del gol, la paciència té un límit i la nostra ineptitud en aquestes coses de la xarxa també, només dir-vos que els gironins som com som i ens sentim molt orgullosos de ser com som.

La vida continua

Amics, ens resulta molt difícil passar pàgina tan d'hora però el que és cert és que d'aquí a poques hores tenim a Montilivi un dels partits que esperàvem viure amb un ambient més festiu pel tarannà dels seguidors visitants, no serà el mateix, però segur que la simpatia i alegria dels aficionats del Cádiz que vindran serà un bon xarop per a aixecar-nos l'ànim. En l'aspecte esportiu dir-vos que ahir el president de la penya va participar a una tertúlia radiofònica juntament amb el redactor de la revista digital del Cádiz CADISTAS FINOS a Onda Cero Cádiz, si entreu a l'enllaç de la revista veureu que han fet un seguiment espectacular del nostre equip i han pres bona nota del que en Pepe Sierra va comentar per la radio sobre els jugadors més destacats de l'equip, nosaltres també vam prendre bona nota de la conversa i us direm que no estan gaire contents del joc desplegat pel seu equip als dos últims partits, cosa que ens anima a pensar que tot i que no serà gens fàcil, si es juga al cent per cent, la victòria no es pot escapar.

Com us hem dit, potser és d'hora per a preparar festes, però no hem volgut desaprofitar l'ocasió de poder conèixer els membres de l'única penya del Cádiz a Catalunya, Los Condenaos, avui hem estat parlant amb el president d'aquesta penya de Pineda de Mar, en David Romero, un gadità que fa molts anys que viu a Catalunya i que a l'any 2005 va veure complert el seu somni de constituir oficialment una penya del seu únic equip. Arribaran amb autocar cap al migdia a Girona i els esperarem a la nostra seu per a fer un aperitiu i després anar a dinar tots plegats.

Esperem que l'ambient de germanor que regnarà el dia i el triomf del nostre Girona F.C. ens faci passar un bon dissabte.

Dolors

Tots els integrants de la Penya Immortal ens unim al dolor per la mort de la Loli. Chechu, Miguel i tots els seus familiars i amics rebeu una forta abraçada nostra en aquest moment tan dur.

Autocar i cor ple

Sortíem cap a València carregats d'il.lusió esperant passar un gran dia i veure un bon partit del nostre equip, la veritat és que tot i el resultat, les dues expectatives es van complir.
L'afirmació de que l'autocar era ple és exacta ja que els setze seguidors que ens vam desplaçar amb la penya vam omplir el minibús que l'empresa Girotransfer va posar a la nostra disposició, l'anada va ser tota una festa ja que no vam parar de cantar durant tot el trajecte, ahir sí que semblava la penya on tour, ara que més que un conjunt de música érem una banda.
A l'estadi ens esperaven els directius de la Delegació de Penyes del Levante U.D. per a anar a dinar al restaurant Casa Aparicio, allà vam degustar una magnífica paella després d'assaborir un suculent poca-pica d'embotits ibèrics i peix.
Com és habitual, l'ambient al dinar va ser molt festiu i també com és habitual a l'hora dels cafès ens vam intercanviar un seguit de records de la trobada, la veritat és que el millor record que ens portem tots els que vam assistir al dinar és el meravellós tracte rebut per part de tota l'afició granota i tant ells com nosaltres ja estem desitjant que arribi el partit de tornada per a repetir l'experiència a Girona.

Una de les sorpreses que vam rebre al dinar va ser la presència del cantaautor granota Lliure qui amb motiu del centenari del club ha compost la cançó DEL MARÍTIM FINS AL CEL, va ser tot un luxe per a nosaltres el poder conèixer a aquest extraordinari artista.

Ja a l'estadi vam poder gaudir d'uns primera part espectacular dels dos equips, a la segona vam haver de claudicar a l'evidència tot i que ens portem una gran sensació del joc del nostre equip, els mateixos seguidors granotes ens comentaven quan va acabar el partit que el nostre equip ha estat un dels millors que han passat pel seu estadi.

Si tot el dia ja era ple d'emocions, la traca final va ser el poder saludar no només a l'Albert sinó a tota la seva família, pares, dona, fill i filla, la Marina a qui li vam portar un petit detall de part de la penya. L'Albert va estar amb tots els nostres jugadors i seguidors com un gironí més i vam poder constatar in situ que ha aconseguit la mateixa estimació de part de l'afició local que la que tenia quan estava amb nosaltres.

A les tres de la matinada arribàvem a Girona, cansats però amb el cor ple de felicitat.