jueves, 31 de octubre de 2019

#FootballPeople

Després d'un intent frustrat per raons alienes a nosaltres fa uns anys, la Penya Immortal Girona tindrà l'oportunitat de participar en les jornades internacionals "Football People" de 2019. Aquestes jornades, en paraules dels seus impulsors, busquen unir a seguidors, clubs, jugadors, minories i comunitats afectades per la discriminació en accions que promoguin la igualtat i la inclusió. En aquest article us explicarem fil per randa l'activitat amb la qual ens sumarem enguany a aquestes setmanes de conscienciació. No patiu per la crònica de les vivències immortals d'aquest últim diumenge en el qual el Girona va enfrontar-se a l'Alcorcón ni per altres temes d'actualitat del gironisme com ara la contractació de Pep Lluís Martí com a entrenador, en la pròxima entrada ho analitzarem tot en profunditat.


FARE (Football Against Racism in Europe) és una xarxa que agrupa més de 150 entitats del vell continent dedicades a lluitar contra la intolerància a l'esport rei i a explotar la seva capacitat d'unir a les persones més enllà de races, religions, ideologies, orientació sexual... Per posar un parell d'exemples de la seva tasca, podem destacar l'elaboració d'informes sobre incidents i simbologia racista en partits de futbol de tota Europa (a l'antic Bloc de l'Est ha esdevingut un problema de primera magnitud) i el desenvolupament de programes d'integració de grups ètnics en situació d'exclusió social a través de la pràctica esportiva. La seva activitat insígnia, però, és sens dubte l'organització anual de les jornades "Football People" a més de 40 països europeus i un grapat de la resta del món com Argentina, Uganda o Tailàndia. Sota aquest paraigua s'agrupen més de 250 esdeveniments organitzats per clubs de futbol, associacions de seguidors, ONGs i altres institucions amb l'objectiu de treballar per posar fi a tota mena de discriminacions al nostre esport preferit i la societat en general. Entre ells hi trobem xerrades informatives en escoles, competicions involucrant a col·lectius en risc de marginalitat, campanyes a les xarxes socials per a augmentar la rellevància de la dona en el futbol o exposicions contra l'antisemitisme que per desgràcia encara és present en algunes graderies (i fora d'elles). 


L'esdeveniment que hem dissenyat per participar-hi és el I Trofeu de l'Amistat. Abans d'explicar-lo ens posarem en situació: la província de Girona és la vuitena província d'Espanya amb més població estrangera, amb un 19% dels seus habitants nascuts fora de les nostres fronteres (dades de l'Institut Nacional d'Estadística a 1 de gener de 2018). Aquest fet converteix l'aposta per enfortir els llaços entre les diferents comunitats i la convivència en una necessitat evident a casa nostra. I és precisament aquest esperit el que inspira el nostre trofeu, en el qual un equip format per socis de la Penya Immortal Girona s'enfrontarà a un altre que defensarà els colors d'un grup d'aficionats d'un dels grans equips del futbol sud-americà, el Club Nacional de Football uruguaià. Es tracta de la Filial Catalunya d'aquest club de Montevideo, a la qual vam conèixer l'any passat al Torneig Internacional de Penyes que vam jugar a la Vila Olímpica de Barcelona. Tot i que en aquella ocasió vam caure golejats, el comportament dels charrúas va ser senyorial, valorant l'esforç i entusiasme dels nostres jugadors malgrat les seves palpables limitacions pel que fa a tècnica i estat físic, així com l'entrega dels qui fora del camp no deixàvem d'animar en un to festiu. Xerrant amb ells vam descobrir que tenien la seva seu a Blanes, així que els vam prendre la matrícula per a organitzar quelcom plegats. I aquí estem, a punt de jugar un matx que pretén unir persones d'orígens ben diversos a través del seu comú amor per la pilota.


Com a primera presa de contacte abans del dia clau, fa un parell de setmanes vam gaudir, com vau poder llegir a l'anterior entrada d'aquest blog, d'un dinar amb un parell de membres de la Filial i l'exjugador Rubén Sosa, una autèntica llegenda del futbol mundial que va sumar-se a la iniciativa obrint-se a tothom sense importar els colors. Tot un luxe. La citada jornada principal d'aquest esdeveniment tindrà lloc demà 1 de novembre a partir de les 13 hores a les instal·lacions esportives del Càmping La Masia de Blanes. En aquest racó de la Costa Brava disputarem el partit, que estarà precedit de la lectura per part dels capitans d'ambdós equips d'un manifest que destacarà el paper del futbol com a eina d'unió entre gent de procedències ben diferents. Com en els grans campionats com la Champions League o la Libertadores, tindrem copa per al guanyador, però indubtablement el triomf més gran serà compartir una esplèndida tarda entre els membres de les dues penyes. Després de l'esforç dels nostres atletes vindrà la recompensa, els xefs de la Filial Catalunya del Club Nacional ens prepararan uns deliciosos xoriços criollos, especialitat del seu país. També hi haurà hamburgueses pels qui les prefereixin, que sobre gustos no hi ha res escrit. Hem de donar les gràcies als nostres amics bolsos, en especial en Sebastián, per la seva total implicació en l'organització del Trofeu, amb total disposició per trobar el lloc ideal per disputar-lo i ocupar-se de l'apartat gastronòmic. L'autèntic esperit d'unió que esperem que faci d'aquest dia un capítol inoblidable de la història d'ambdues associacions.       

viernes, 25 de octubre de 2019

Cursa de relleus

Si hem de comparar la Segona Divisió amb una prova atlètica, segurament triaríem una cursa d'obstacles, per la gran competència entre els principals candidats a l'ascens. Amb el recent acomiadament de Juan Carlos Unzué, però, la present Liga Smartbank es transforma pel Girona en una cursa de relleus en la que qui agafi el testimoni a la banqueta de Montilivi haurà de garantir, si es vol aspirar a pujar, ser capaç de millorar aquest inici de campionat amb sis derrotes que llastren les possibilitats d'escalar llocs a la classificació. Masses errades dels qui manen a Can Girona en una temporada en la qual es volia enterrar en milions les que ja es van cometre durant la passada. Quique Cárcel, sempre sol davant el perill, ha sortit a assumir les culpes que segurament tingui. Esperar quelcom similar de més amunt ja és més complicat. Sigui com sigui, des de la Penya agraïm, deixant de banda el seu escàs fruit, la feina duta a terme per Euse... Unzué en aquests partits.   


Iniciem la repassada a l'activitat d'aquests darrers dies amb el partit del 12 d'octubre contra l'Elche com a locals. Els nostres amics de la Federación de Peñas del Elche CF van organitzar un desplaçament express, que al viatjar conjuntament amb l'expedició dels jugadors il·licitans va haver d'abandonar la nostra ciutat a correcuita després del partit. Tot i les escasses hores que van passar a Girona, des de la Federació de Penyes del Girona va poder muntar una petita recepció a la comitiva franjiverde. El Restaurant Da Vinci, seu de la Penya Nord-Àlex Granell, va ser l'escenari d'aquest esmorzar de benvinguda al qual van assistir uns pocs dels nostres socis, encapçalats per la Pili Balastegui (que celebrava el seu sant) i en Carlos Solozano. En Cristóbal Sánchez (a qui enviem tots una forta abraçada, ell ja sap el perquè), president de la Federació, va fer de mestre de cerimònies. Moments alegres que van tallar-se amb l'arribada del partit, al qual el Girona va aterrar de manera desastrosa. Quan va recompondre's i tornar a agafar les regnes del matx, els pals i la feblesa al centre del camp van impedir treure quelcom més positiu que el 0-2 final, resultat que va suposar la primera derrota de la temporada a casa. Una llàstima que Felipe Sanchón i Jandro Castro, dos mites de la història recent del Girona FC, no poguessin veure a l'equip guanyar en la seva visita a l'estadi que va ser (i per a ells sempre ho serà) casa seva.


No volíem que la lògica emprenyada per no sumar cap punt ens aixafés el dia festiu, així que després del xiulet final vam planejar un dinar grupal, ja que las penas con pan, son menos. Una dotzena d'immortals, acompanyats per en Rodri i la Fina de la Penya Saltenca i en Javi de la Sant Narcís, vam gaudir d'un bon àpat al Tir Olímpic amb un convidat d'excepció: Rubén Sosa, un dels grans del futbol uruguaià dels 80, 90 i principis del segle XXI. El seu passat a Nacional de Montevideo (i present, actualment treballa amb la base del conjunt bolso) ha permès que els amics de la Filial Catalunya del Decano, amb seu a Blanes, el poguessin portar a passar uns dies a la Costa Brava per permetre als seus socis conèixer en persona a una de les figures destacades de la història tricolor. En Sebastián, president del col·lectiu de seguidors de l'equip charrúa, i un altre company de la filial també ens van acompanyar en la degustació del gran tiberi que ens va preparar el nostre soci i amic Quim Oliu, qui gestiona el restaurant de la instal·lació esportiva. Va ser una estona fantàstica. Lluny de tenir fums d'estrella, aquest exjugador de Real Zaragoza, Lazio, Inter, Borussia Dortmund, Logroñés i Nacional, entre altres, va descobrir-se com una persona d'una qualitat humana excepcional, proper i alegre com pocs. Fins i tot va accedir a gravar una salutació en vídeo pels nostres amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo, pels quals és un ídol des de petits. Va ser també un plaer poder comptar amb ell com a padrí de l'acció amb la qual participarem en les setmanes d'acció contra la discriminació al futbol europeu "Football People", organitzades per l'entitat FARE (Football Against Racism in Europe). Ben aviat us en donarem tots els detalls en un article exclusiu sobre el tema. Les seves paraules d'agraïment a tots per la divertida estona compartida i de record de la seva etapa com a jugador al nostre país (en paraules seves "va fer-se un home a Espanya") van ser la cloenda perfecta a una tarda que va fer les delícies de tots els que gaudeixen de l'esport rei i els astres de la pilota.


Del 12 passem al 6 d'octubre, data de la jornada precedent a l'enfrontament contra l'equip del Martínez Valero. El calendari va voler que el Girona visités terres càntabres en aquest dia. No va estar sol, un grapat de penyistes blanc-i-vermells (fonamentalment dels Paparres i la Gironina i alguns habituals del partit fora de casa com l'Albert Juanola, que és soci nostre) va ser animant a les graderies del Sardinero i gaudint d'un cap de setmana excepcional en una ciutat tan maca com Santander. El gruix dels immortals vam seguir el partit per televisió des de Girona i, a més de veure per fi d'una victòria lluny de casa, vam gaudir d'una vesprada d'allò més deliciosa. Ens vam treure de la mà una Jamonada, en la qual en Raimundo Abarca va compartir amb tots els presents el pernil del viatge a Huesca i un orujo blanc casolà dels que rasquen a la gola. Gràcies a l'habilitat d'en Carlos, el tallador oficial de la vetllada, vam assaborir el deliciós embotit de la millor manera, en finíssimes i gustoses llesques.


Ara passem a un apartat que podríem anomenar "miscel·lània" per la varietat de temes tractats. Si el fet de perdre contra l'Elche a Montilivi va clavar el penúltim clau al taüt esportiu d'Unzué, el cop de gràcia a l'estada del tècnic pamplonès com a far i guia de la plantilla blanc-i-vermella va ser la derrota al Carlos Tartiere. Ni més ni menys que quatre gols ens va fer un Real Oviedo que començava la jornada només un punt per sobre de la zona de descens, dos d'ells obra de l'ex gironista Alfredo Cartucho Ortuño. L'expulsió d'Àlex Granell, que definitivament no està en el seu millor moment, i la feblesa de la defensa van fer que els gols d'Stuani i Gual fossin innocus. Transcendents o no, el 106 va omplir-se de gom a gom per celebrar-los. La fidelitat dels immortals no entén de resultats. Més: la setmana vinent disputarem el I Trofeu de l'Amistat amb els amics de la Filial Catalunya del Nacional de Montevideo (no patiu que ho explicarem tot fil per randa), però aquesta no serà l'única aparició de l'equip de futbol de la Penya Immortal Girona. El pròxim 6 de desembre, aprofitant la festivitat del Dia de la Constitució, tindrem ocasió d'engrandir encara més el nostre gloriós historial desplaçant-nos a Sabadell per disputar el torneig amb el qual els nostres amics de la Peña Cordobesista Sangre Blanquiverde celebraran el seu 10è aniversari. Serà tota una festa de l'esport rei, en la qual tindrem l'honor d'acompanyar, a més dels amfitrions, als potents conjunts formats pels socis de la Peña "Culturalistas en Barcelona", la Peña Cadista "Per Sempre Cádiz", la Peña "Sevillistas en Barcelona" i la Peña del Granada CF de Barcelona. Futbol de qualitat no sabem si n'hi haurà gaire, però que donarem l'espectacle, segur. Seguim amb més actualitat: la setmana passada vam ser convidats per la Penya Eloi Amagat a la seva assemblea general, celebrada al Restaurant Can Marcos de Vilablareix, la seva seu. La presència del nostre president Pepe, el tresorer Javi i el secretari Fran va permetre oferir la nostra ajuda a aquesta associació amiga en el tema del registre al nou web de l'LFP i Aficiones Unidas per a comprar entrades pels partits que el Girona jugui com a visitant. Precisament aquest va ser un dels afers tractats en la darrera assemblea de la Federació de Penyes del Girona, duta a terme en la nova seu de l'organització, el Centre Cívic de Palau-Sacosta. A la reunió, en Cristóbal va presentar la seva junta directiva, a la qual desitgem la millor de les sorts al capdavant de la nau de les penyes blanc-i-vermelles. Sort precisament és el que esperem que tingui el Girona en el partit de diumenge contra l'Alcorcón, en el qual Juan Carlos Moreno dirigirà a la plantilla de manera interina (de moment). Sigui com sigui nosaltres, intentarem gaudir del dia amb el dinar que estem organitzant per commemorar les Festes de Sant Narcís que ara comencen, dates assenyalades per a tots els gironins. Bones fires a tothom! 

viernes, 4 de octubre de 2019

Doctor Jekyll i Míster Unzué

Tenim una plantilla formada per 25 futbolistes i un cos tècnic encapçalat per l'entrenador Juan Carlos Unzué i completat per 5 especialistes més. Total: 31 professionals defensant els interessos del Girona FC. Vist el rendiment des de principi de temporada, sembla que en tinguem 62. L'equip que aconsegueix, amb moments de més o menys brillantor, tirar endavant els partits a Montilivi, es transforma quan juga com a visitant, perd el nord i compta els seus partits per derrotes. Dues cares per un mateix conjunt. Pel bé de les nostres aspiracions, esperem que el perfil que s'acabi imposant sigui el que veiem a casa. Els qui no canviem, estiguem on estiguem, som els immortals en particular i els penyistes blanc-i-vermells en general, que ens ho passem bé a tot arreu. Vegem-ho.


Dissabte 28 de setembre tocava un dels desplaçaments que tenim marcats en vermell al calendari des de que se sortegen les jornades del Campionat Nacional de Lliga: Huesca. L'autobús organitzat per la Federació de Penyes del Girona FC va transportar a terres aragoneses a 49 penyistes, 29 d'ells immortals. Les bones experiències d'anteriors visites a aquesta ciutat va fer que els gironistes s'animessin en massa a anar-hi, ajuntant-nos a l'Alcoraz més de 200 aficionats entre els de l'expedició federativa i els arribats des de Girona per altres mitjans. Durant el viatge, a l'autobús van sortejar-se un fantàstic pernil que va guanyar el nostre soci Raimundo Abarca, així com dos pollastres a l'ast gentilesa de Plats Cuinats Joan Vicens, una bufanda de la Penya Gironina i una bandera de la Penya Immortal. Com podeu veure, vam arribar ben equipats.


Aparcat el bus al pàrquing del supermercat situat a prop de l'estadi, vam dirigir-nos al Restaurante El Cerro, on els amics de la Peña Fenómenos Oscenses ens tenien preparada una rebuda de categoria. Va ser un plaer retrobar-nos amb gent que, després de gairebé una dècada de trobades entre blaugranes i blanc-i-vermells, més que amics ja són gairebé com germans. Un altre plaer que vam poder gaudir va ser la formidable barrilada amb la qual ens van obsequiar. Els tiquets vàlids per cerveses de franc van fer que tothom pogués refrescar la gola abans del deliciós dinar que ens van servir. Fideuà i entrecot o dorada, tot un luxe pel que s'acostuma en aquest tipus d'esdeveniments. I, a sobre, a un preu més que competitiu. Si després de tantes bones estones al llarg dels anys ja ens veiem amb l'obligació moral de rebre'ls a cor què vols quan vinguin a Girona a la segona volta, després de tot això ens hem d'assegurar que la seva experiència a la nostra ciutat sigui cinc estrelles.


L'àpat, que va aplegar més d'un centenar de persones repartides en dos menjadors, va transcórrer entre cançons d'ambdós equips entonades de viva veu i molt bon humor. Com ja havia fet en anteriors ocasions, l'amic Tomás del Huesca va liderar el seu famós "achendere", el popular brindis que sempre provoca les rialles dels presents. Una altra anècdota va ser que durant el vermut ens va venir a veure un company de la Penya Alabèscat del Deportivo Alavés a Barcelona, que en una de les visites del conjunt vitorià a Girona en la que vam fer dinar de germanor va comentar-nos que tenia família vivint a Huesca a la qual visitava sovint. Tan bé ho va passar amb nosaltres que quan va saber que pararíem per allà no va dubtar en passar-se a saludar. Abans de passar als digestius, els directius de les penyes presents van fer un petit intercanvi d'obsequis. Els nostres amfitrions van regalar unes trenes de pasta de full típiques de la zona que vam repartir en el viatge de tornada, així com una preciosa placa amb una reproducció de la catedral de Huesca. Els nervis per la preparació del viatge van fer que des de la Federació com a tal no es pensés a portar res, però, com bé va dir el president Cristóbal Sánchez, "a Huesca no ens sentim com a convidats, ens sentim com a casa" i a casa un no porta regals. A la tornada tindran, amb total seguretat, un detall amb el qual recordar per sempre la jornada. 


Un nombrós grup de gironistes desplaçats, liderats pels membres del Jovent Gironí, van unir-se a la recta final de la festa, moments abans d'enfilar tots junts cap a l'Alcoraz. En els moments previs al partit encara hi va haver temps per seguir confraternitzant amb la parròquia local als voltants de l'estadi. Ja a la graderia visitant, l'organització va ser més aviat desorganització. Com sol passar en els partits fora de casa, ningú va fer cas a la ubicació que indica l'entrada i cadascú va seure on bonament  va poder. El Jovent, per exemple, va quedar situat en unes localitats des d'on dificultava la visibilitat de força aficionats, en lloc de les que tenien l'any passat en el partit disputat entre ambdós equips a Primera, quan van posar-se més a prop de l'entrada. La seguretat del Huesca i la Policia van intentar resoldre el problema, però l'única manera de resoldre'l era moure de lloc a gairebé tothom, així que la cosa va quedar tal qual. Es tracta d'una zona de l'estadi força petita per a la quantitat de desplaçats (s'estan fent obres d'ampliació del recinte) i fins i tot hi va haver un moment en el qual va haver de permetre's a alguns seguidors accedir a la graderia superior, que no estava gaire menys plena. Alguns dels nostres membres van veure's obligats a seure a les escales, quelcom no gaire segur. Va ser tot un xic caòtic, però en Cristóbal ja ens ha comunicat que tractarem entre tots de corregir aquestes situacions. De moment ja ha acordat amb el Girona que en futurs desplaçaments es desplaci amb nosaltres un empleat del club que ajudi a coordinar el tema de la col·locació dels aficionats a la graderia. Confiem que amb aquesta mesura i portant previst des de casa on seurem tots s'acabin les dificultats. Sigui com sigui, es va animar de valent i la graderia va tenir molt de color gràcies a les banderetes de plàstic cedides pel club. Per sort o per desgràcia, qui no va poder veure el terreny de joc completament tampoc va perdre's gaire res. El Girona va fer un partit lamentable, en el qual ni la discutible anul·lació d'un gol per part del VAR pot servir d'excusa. Sense cap punt al sarró vam enfilar cap a Girona, en un viatge amb algun moment tens fruit del disgust per la derrota, però sense més importància. Això sí, res ens va fer oblidar la gran jornada viscuda amb els meravellosos amics que ens permet conèixer aquest esport que tant ens agrada. Si ens hem de quedar una imatge que la simbolitzi, ens quedem amb l'aplaudiment mutu entre les aficions al final del partit.


La jornada intersetmanal va fer que, gairebé sense temps de pair el viatge a Huesca, ens veiéssim immersos en tot el que comporta un nou partit del Girona. El 3 d'octubre ens visitava un Deportivo necessitat de punts que no va poder redreçar el seu rumb a Montilivi. Els d'Unzué van tornar a la seva versió bona, amb alguns dels minuts de millor joc de la present temporada. El gol dels corunyesos a la segona part, ja amb els de Borja i Marc Gual sumats al marcador, només van esperonar l'equip per tancar el matx. Samu Saiz va tornar a ser decisiu sortint des de la banqueta (juga quasi millor de suplent que de titular) i va assistir a Stuani per fer el 3-1, sisè gol de l'internacional uruguaià en aquesta Lliga. Abans d'aquesta victòria vam reeditar una altra trobada que gairebé mai falla quan blanc-i-vermells i blanc-i-blaus s'enfronten a la nostra ciutat, la que va portar al 106 a la Peña Deportivista de Barcelona. Una trentena de seguidors de l'equip de Riazor van compartir amb nosaltres una estoneta de prèvia amb berenar inclòs. Com mana el protocol, els hi vam regalar una de les nostres bufandes. Es dóna la circumstància que la bufanda dels deportivistes barcelonins va servir d'inspiració pel disseny de l'última tongada que nosaltres vam demanar a l'empresa Soricastel. La bona sintonia i l'hospitalitat oferida van ser recompensades amb l'obsequi d'una ampolla de licor casolà elaborada pel pare del cap de l'expedició de seguidors del club gallec, l'Agustín. El detall de l'etiqueta amb el cartellet amb el qual vam anunciar la trobada a les xarxes socials ens va encantar.


Com a cloenda de la present entrada, un apunt solidari. Durant l'inoblidable dia passat a l'Alt Aragó vam fer nombroses fotografies per captar per a la posteritat uns moments tan feliços. Algunes d'elles van ser enviades en nom de la Federació al concurs del programa "Tot Rodó" de Televisió de Girona. En ell es premia la millor foto de l'afició de cada jornada amb un lot de productes de Llet Nostra. Una de les instantànies va ser la guanyadora i es va decidir donar els productes al Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. A l'acte de lliurament van assistir-hi, en representació de l'ens federatiu, en Guillem dels Paparres Gironins i en Pepe i en Javier per part de la nostra associació. Amb la mateixa il·lusió que els hi va fer a ells col·laborar, encara que sigui modestament, en una bona causa, encarem tots el partit de diumenge contra el Racing al Sardinero, on veurem si les dues personalitats d'aquest Girona convergeixen en una millor i capaç de guanyar fora de casa. Nosaltres ho veurem a la nostra seu bevent-nos l'ampolla de licor a la salut dels amics de La Coruña i degustant el pernil que en Raimundo vol compartir amb tots els amics de la Penya. 

martes, 24 de septiembre de 2019

Grans esperances

L'escriptor britànic Charles Dickens va publicar el 1860 una obra titulada "Grans esperances", en la qual es narra com un humil orfe aprenent de ferrer acaba convertint-se en un respectat cavaller de l'alta societat de Londres. Una història similar a la del Girona FC, una institució que des de les categories més modestes del nostre futbol va arribar a instal·lar-se a les divisions professionals de manera força sòlida. "Grans esperances" són també les que el públic de Montilivi té enguany dipositades en l'equip. Tenir el límit salarial més elevat de Segona fa que quedin poques excuses per tot allò que no sigui ser capdavanter a la classificació, i això es nota en el nivell d'exigència de l'afició, posat de manifest en converses, xarxes socials i també a l'estadi quan el joc de l'equip no és tan brillant com podria desitjar-se. Quelcom inaudit en anys anteriors a Can Girona, on s'acostumava a donar per bo qualsevol resultat que no fos gaire dolent sempre que hi hagués esforç i entrega, qualificant d'èxit la nostra simple presència a l'LFP. Que aquesta exigència no hagi estat freqüent no la converteix en il·legítima, és només un símptoma del creixement del club i ja no val qualsevol cosa. Contra Las Palmas hi va haver xiulets però tampoc es va deixar d'animar als homes d'Unzué quan calia assegurar la victòria, així que una cosa per l'altre: opinió i suport.


Abans de veure com el Girona s'enfrontava als grancanaris en aquest diumenge 22 de setembre, tal com vam avançar en l'article de la setmana passada, els immortals vam organitzar un "dinar de conjura". Dues derrotes seguides eren ja massa i s'havia de fer pinya per aturar la ratxa negativa com fos. Una vintena de membres de la penya va reunir-se al 106 per assaborir el menú xinès que ens va preparar en You. A més de celebrar l'aniversari de dos dels nostres socis, la Mari Solozano i en Jordi Huesca (¡felicidades, chicos!), vam tenir companyia de l'equip visitant. En Juan és un seguidor de la Unión Deportiva que viu a Martorell i va venir a Girona amb la seva filla Anna per presenciar el matx. La Federación de Peñas de la UD Las Palmas va posar-se en contacte amb nosaltres per entregar-los-hi un parell d'entrades que tenia per a ells el nostre amic Óscar de Las Palmas, que ara és encarregat de material dels pío-pío, i a més de la gestió van passar una bona estona amb nosaltres en els minuts previs a l'inici del partit.


Ja dins de l'estadi, a la sortida dels equips abans de l'inici d'ambdues meitats vam exhibir, en nom de tots els penyistes gironins una pancarta de suport a la campanya de cerca d'en Yago que havíem confeccionat dissabte. En Yago és un jove del Bierzo desaparegut fa un parell de mesos. Els seus familiars i amics reclamen que les autoritats emprin tots els mitjans disponibles per trobar-lo. En Yago és nebot de la Mª Carmen, presidenta de la Federación de Peñas de la SD Ponferradina, i davant la petició d'ajut d'un dels integrants d'aquesta gran família que formem tots els aficionats al futbol d'Espanya, no vam dubtar en col·laborar. Creuem els dits per tenir-lo aviat amb els seus. En un altre ordre de coses, volem destacar el detall que va tenir el club amb el públic congregat a Montilivi. Tot i les previsions de pluja, la xafogor que es vivia al coliseu blanc-i-vermell a les quatre de la tarda era insuportable. El bar de Gol Sud va oferir aigua de franc fins a esgotar existències a tothom qui la va demanar. Esperem que sigui quelcom habitual en propers partits jugats en dates tan caloroses. És un avanç, en anteriors casos com aquest es va deixar que tothom que no passés per caixa corregués perill de deshidratació. Pel que fa al partit, com ja hem dit, van sentir-se xiulets en alguns moments i contra alguns jugadors en concret, fet que va sorprendre a molt. El joc dels gironistes no va tenir tota la fluïdesa que pot esperar-se de la qualitat de la plantilla, tot i que tampoc va ser un matx on es patís gaire. Al final, l'entrada de Samu Saiz va revolucionar-ho tot i, gràcies a una pena màxima transformada per Stuani, vam sumar tres punts. Fins que s'hagin consolidat els automatismes de l'equip, és la millor notícia que hi pot haver: sumar. Tornant al tema de les xiulades, cal dir que van ser en moments puntuals i casos determinats, no una constant. La gent també va fer costat a l'equip quan més ho necessitava. No en va, al nostre bloc va ser un dels partits on més es va animar gràcies a la comunió amb el Jovent Gironí, complementant-nos i respectant els càntics de cadascun. Fins i tot en el tema de la visibilitat hi va haver alguna millora, ja que durant la primera part no van exhibir les grans banderes que impedeixen veure correctament les jugades pròximes a la porteria i a la segona ho van fer amb major moderació que en ocasions anteriors. Llàstima que un moment clau com el del penal tornés a fer acte de presència una d'elles, dificultant veure amb precisió a llançador i porter, com pot veure's a la foto que encapçala aquest paràgraf. S'ha de seguir treballant amb la Federació i el club per solucionar aquest cas del tot. De moment, veurem si contra el Deportivo, el dia 3 d'octubre, es duu a terme la prova pilot de canvi d'ubicació del grup d'animació. Seguirem atents.


Una de les grans novetats de la jornada va ser la instal·lació per part del club de plafons amb els escuts de totes les penyes federades a la part inferior de la lona que cobreix la zona on s'aguantava l'any passat l'ampliació de Gol Nord. Un altre detall que esperem que sigui símptoma de la voluntat del club d'iniciar una nova etapa de relacions cordials amb les penyes i l'afició en general. Fins ara, amb l'actual propietat, no s'han caracteritzat per una especial sensibilitat i caldrà més que això per recuperar-les. Des de la nostra penya vam aprofitar per immortalitzar-nos (i mai millor dit) al cantó del nostre escut amb l'orgull de saber que, fins i tot quan no jugui el Girona, serem a Montilivi. Després del matx alguns immortals com en Jorge Berna van fer sessió continua, com als antigament es feia als cinemes, i van desplaçar-se a Fontajau per presenciar la Supercopa d'Espanya de bàsquet femení entre l'Uni i el Perfumerías Avenida de Salamanca. El títol va quedar-se a casa després d'un disputat partit, així que donem l'enhorabona a tot el món del bàsquet de la nostra província per aquest nou èxit de l'esport gironí.


La que s'emporta la palma entre les notícies felices de la jornada de diumenge és, sense cap mena de dubte, la tornada del petit Gerard a l'estadi. Fa uns mesos vam recopilar missatges d'ànim de jugadors del primer equip i exhibir una pancarta on expressàvem el nostre suport a aquest vailet de 10 anys per l'operació per millorar de la leucèmia a la qual se sotmetia. El seu entrenador als alevins del FC Sarrià, el nostre soci José Luis Cano, li va cedir el seu abonament pel partit contra Las Palmas. Ens posa molt contents veure com en Gerard ja es troba amb tota l'energia del món per animar a l'equip dels seus amors. Tot un campió! 

Imatge: Google Maps

La següent parada d'aquesta Liga Smartbank ens porta dissabte a un dels nostres destins favorits, Huesca. Recordar amb més profunditat la gran amistat que ens uneix a la Peña Fenómenos Oscenses i l'excel·lent tracte que ens han dispensat cada vegada que hem visitat aquesta localitat aragonesa seria reiteratiu, ja que mai ens hem cansat de repetir-ho. Després del somni acomplert de veure un partit entre els nostres equips a Primera, tornem als orígens, a la Segona Divisió en la qual va començar tot. Esperem que sigui només un pas previ a tornar a l'elit que tant ens va agradar tastar als aficionats d'aquests dos clubs amb trajectòries molt similars. De moment, per dissabte ja tenim preparat un viatge de la mà de la Federació de Penyes i un dinar de germanor amb els Fenómenos al Restaurante El Cerro, molt proper a l'Alcoraz. Diversió assegurada. I esprem que també tres punts més pel Girona.

miércoles, 18 de septiembre de 2019

Queda un llarg camí

Quan es diu que la Segona Divisió espanyola és una de les categories professionals més difícils d'Europa, deixant de banda el fet de no ser al primer esglaó de la piràmide, no és quelcom gratuït. La tornada de Christian Stuani als onzes gironistes i els seus quatre gols en dos partits van ajudar-nos a retrobar el camí del triomf a Montilivi. Vam pujar com l'escuma a la taula i tot semblava rutllar a la perfecció, fins a la derrota de dissabte contra el poderós Cádiz, que ha començat la Lliga com un coet, i la nova ensopegada patida a Almería, davant un rival també molt seriós. Una baixada de fums que ha començat a posar nerviós al gironisme. Hi ha qui ja comença a qüestionar el vot de confiança a jugadors i tècnic i fins i tot mira més amunt. En qüestió d'opinions ja se sap: tants caps, tants barrets. De moment, a més d'expressar el nostre parer, només ens queda carregar-nos de paciència i animar des de la graderia per intentar redreçar el rumb. A l'entrada d'avui, tot això ho adobarem amb la nodrida actualitat de la Penya Immortal, íntimament lligada a la del Girona FC.


Comencem pel més recent, el partit d'ahir 17 de setembre a l'Estadio de los Juegos del Mediterráneo. La "Pantera" Sekou va treure les urpes contra un Girona tou en defensa, molt fluix al mig del camp i que en atac només va tenir com a referència efectiva a Marc Gual, i no massa. Els immortals reunits al 106 van coincidir en qualificar el proper compromís contra Las Palmas com una oportunitat per reivindicar-se pels futbolistes blanc-i-vermells. No hi faltarem. De moment, aquest diumenge ja hem organitzat el nostre primer dinar de conjura de la temporada per fer pinya i carregar piles per donar tot el suport a l'equip en el matx contra els canaris. Serà a partir de les 13 hores a la nostra seu, on la San i en You ens prepararan un menú amb plats típics de la gastronomia xinesa. Potser degustar les delícies de les terres de Confuci ens ajuda a meditar i veure la llum sobre el que necessita el Girona d'Unzué per començar a funcionar.


Abans del desafortunat partit d'Almería, n'hi va haver un altre a Cádiz el 14 de setembre. Com ja hem dit, els de la Tacita de Plata van imposar-se als de la Ciutat dels Quatre Rius per 2 a 0. El matx va estar marcat per la possessió estèril blanc-i-vermella i dues errades defensives d'Alcalá que ens van condemnar a marxar de terres gaditanes sense cap punt al sarró (i amb una vermella per Stuani). Malgrat que ens vam emportar una decepció, les dues victòries encadenades en les jornades precedents van fer que, abans de començar, l'expectació amb la qual l'afició va afrontar el partit contra el líder fos màxima. Ho demostra la nostra seu, que va omplir-se de gom a gom per veure el Girona. Només mitja hora més tard començava la retransmissió de la competència, que sol ser tristament preferida a la majoria de bars de la ciutat. Nosaltres podem garantir que al 106, mentre hi siguem nosaltres, la prioritat és i serà el Girona i que rebrem a tots els gironistes que s'hi vulguin sumar. En aquest partit, per exemple, vam tenir el plaer de tenir amb nosaltres a alguns membres de les penyes Saltenca i Sant Narcís. Molt lluny del número 106 de l'avinguda de Sant Narcís, al Ramón de Carranza, hi vam tenir representació immortal. Uns quants integrants de la Penya Gironina, liderats pel nostre amic Joan Vicens, van aprofitar els dos compromisos seguits del Girona a Andalusia per organitzar un autèntic tour per la comunitat meridional. Entre els membres d'aquesta expedició hi havia en Quim Oliu, qui, a més de ser soci de la Gironina, ha estrenat recentment la seva condició d'immortal. I molt ben estrenada: passejant la nostra bandera, fent amics sense importar els colors i passant-ho bé malgrat la decepció pels resultats.


Seguim amb l'ordre invers del repàs, marxem cap a l'11 de setembre. El dia festiu ens oferia la possibilitat de seguir fent pinya, i no la vam desaprofitar. L'any passat ja vam recuperar la "tradició" de lliurar els Premis Immortals als nostres socis més destacats de la temporada en un dinar, en aquella ocasió celebrat a Palol d'Onyar. Enguany vam traslladar-lo a Domeny, al Restaurant Bo de Bo, que va proporcionar-nos un àpat digne del seu nom. 25 membres de la Penya vam gaudir d'uns moments de germanor que van tenir com a cloenda l'entrega dels guardons. Les restriccions pressupostàries van fer que en aquesta edició les divertides guardioles en forma de porquet que rebien els guanyadors fossin substituïdes per uns senzills diplomes amb una artesanal cinta blanc-i-vermella, però la il·lusió entre els guanyadors va ser la mateixa. El primer premiat va ser l'Óscar Fernández, que va rebre el "Plátano de Oro" a la seva espontanietat. Els qui freqüenteu els grups de Whatsapp de la Penya ja sabeu el perquè de la fruita... En Jon Bengoetxea el va seguir amb la "Chapela de Oro", com a reconeixement al toc basc que aporta a la nostra associació. La Margarita Bosch, la María Jesús Malfeitos i la Conchi González van compartir el premi "Chicas de Oro" com a part indispensable del sector femení de la Penya. Per últim, el nostre tresorer Javier Rina va endur-se el "Huevo de Oro" per la seva inestimable col·laboració en la gestió del dia a dia immortal. Qui no va resultar premiat que no es preocupi, a la nostra gran família blanc-i-vermella ens estimem tots per igual, amb reconeixements o sense. I a més, l'any vinent tindrà una nova oportunitat d'inscriure el seu nom en l'il·lustre palmarès dels Premis Immortals. Com mana la nostra particular idiosincràcia, la festa va allargar-se fins ben entrada la tarda amb copes i animades converses al 106.


Continuem tirant del fil temporal. Ara passem a comentar el 8 de setembre, dia en el qual el Girona rebia al Rayo Vallecano a Montilivi. La trobada amb aquesta afició madrilenya era ineludible, son molts anys de relació sense importar la categoria, així que a mig matí ja vam tenir rondant per la seu als primers amics de la Peña Rayista Bus Uno, amb els qui havíem acordat celebrar un dinar abans del partit. El mateix va transcórrer, com manen els bons costums entre franjirrojos blanc-i-vermells, en un ambient de futbol que feia goig: càntics d'ambdós bàndols i la bandera amb una meitat del Girona i una altra del Rayo amb la qual els vam obsequiar fa unes temporades presidint la sala. En Javi, president de la Bus Uno, carrega amb ella sempre que tots dos equips es veuen les cares. Una mostra més de la bona sintonia entre aficions. El partit ja va ser una altra història amb uns (nosaltres, per sort) més contents pel hat-trick amb accent uruguaià que s'hi va veure i uns altres menys. Coses del futbol i la vida. Estem segurs que la bona estona viscuda a la prèvia del matx va suavitzar el cop. Pel que fa a la llarga història de la visibilitat, raons alienes a la seva voluntat van retardar una mitja horeta l'entrada del Jovent Gironí a la seva ubicació, permetent-nos tornar a assaborir com és presenciar un partit des dels nostres seients sense cap obstacle al davant. Bona part de l'estadi va aplaudir la seva entrada. Volem aprofitar l'avinentesa per recordar que, com a penya que porta gairebé tres dècades animant el Girona, en cap moment hem estat en contra d'aquest grup i el caliu que aporta a Montilivi. A l'inrevés, els immortals sempre hem cercat contagiar a la resta de la graderia les ganes de donar suport a l'equip i ens alegra veure com per fi la joventut gironina ha despertat i mostra iniciativa per fer-ho. La situació que fa temps venim denunciant té exclusivament a veure amb la impossibilitat de visionar correctament les accions de joc més properes a la porteria del Gol Sud des de les localitats que paguem religiosament. Per sort, la Federació de Penyes, encapçalada pel seu president en funcions, Cristóbal Sánchez, segueix negociant amb el club per trobar una solució. En l'assemblea federativa, celebrada el passat  13 de setembre al Centre Cívic Can Gruart de Vilablareix, ens va comunicar, entre altres afers, que s'està valorant la possibilitat d'aprofitar un partit amb menys assistència, probablement un que es disputi entre setmana, per fer una prova pilot d'un canvi d'ubicació del Jovent, que encara no seria definitiva. No hi ha res tancat, però que es plantegi  fer quelcom ja és un gran pas després de dos anys sense resposta efectiva a les nostres demandes.

viernes, 6 de septiembre de 2019

Diluvi feliç

Des del retorn del Girona FC a la Segona Divisió l'any 2008, s'ha donat la curiosa coincidència que els partits en els quals la pluja més ha fet de les seves a Montilivi han estat contra equips d'una comunitat famosa no precisament per les seves precipitacions, Andalusia. Betis i Sevilla Atlético havien portat impressionants xàfecs a Montilivi. El Málaga, tot i venir de la Costa del Sol, no va voler fer honor a la denominació del seu litoral i ens va obsequiar amb una impressionant tromba d'aigua en la segona part. Tot i quedar xops fins als calçotets, el nostre recentment renovat uruguayo va minimitzar els efectes del temporal amb un gol que va proporcionar al Girona la seva primera victòria oficial de la temporada. D'aquests humits fets, així com de l'actualitat de la Penya i el gironisme, versarà l'entrada d'avui.


El diumenge, en clau futbolística i blanc-i-vermella, va començar amb la trobada que els amics de la Penya Gironina van organitzar a la seva seu, el Bar Tàndem, amb la Peña Malaguista "Los 300" de Barcelona. Es dóna la circumstància que els companys de la Gironina ja s'havien reunit amb ells per fer la prèvia del matx que va enfrontar a Girona i Málaga a Primera Divisió la temporada 2017/2018. Nosaltres, per la nostra banda, vam acollir en aquella ocasió la recepció oficial entre federacions a la nostra seu, a la qual també va assistir la Peña Malagueña de Blanes, així que aquest era el primer cop que ens trobàvem amb els penyistes boquerones de la Ciutat Comtal i ens va fer especial il·lusió, sobretot als immortals amb arrels familiars d'aquella província del sud d'Espanya com la Sandra Postigo o l'Antonio Portillo. El nostre president Pepe Sierra va aprofitar l'avinentesa per obsequiar als visitants amb una bandera de la nostra associació, a la qual van correspondre amb una bufanda de la seva. Del matx ben poca cosa direm que no s'hagi ja dit. L'aigua va deslluir-lo molt. Els homes d'Unzué, sense fer un joc especialment brillant, van saber rentabilitzar el gol d'Stuani i evitar patiments. Té el seu mèrit, ja que tot i que els malaguenys estan tenint seriosos problemes econòmics com a club, de moment els seus resultats no s'havien ressentit especialment. Anem progressant.


Pel que fa a la graderia, les condicions climatològiques adverses i les nombroses baixes per compromisos laborals i familiars a les files immortals van rebaixar el to de les protestes per les condicions de visibilitat de la nostra ubicació al Gol Sud. Les queixes de la primera jornada la cobertura que li van donar al problema mitjans com el Diari de Girona i les gestions realitzades per la Federació de Penyes (rebent resposta en un to no massa conciliador per part d'algun empleat del club) van fer reaccionar un xic al Girona. Però això, només un xic. Es va instal·lar una petita lona (marcada a la fotografia superior amb fletxes verdes) no sabem amb quin objectiu, ja que no evitava que els aficionats situats al cantó del Jovent, a les files 4, 5 i probablement inferiors, seguissin sense veure amb claredat les jugades més properes a la porteria. És el cas del nostre soci Félix Sierra, al qual veieu a la imatge inferior. També hi va haver un empleat del club preguntant a alguns dels afectats sobre la situació i anotant el seu seient. De moment sembla tot més cosmètica que cap altra cosa. El president federatiu en funcions, Cristóbal Sánchez, va canviar la seva ubicació habitual a Preferent per un seient a Gol Sud per analitzar de prop el problema. No ens rendirem tan fàcilment i prendrem les mesures que siguin necessàries per intentar resoldre aquest afer. Paguem per veure.


Amb tot, hi ha hagut alguna millora, sobretot en el cantó de l'afició. Durant la setmana prèvia al partit de l'1 de setembre va celebrar-se al 106 una reunió a tres bandes entre en Cristóbal, en Pepe i en David Herrera, president del Jovent Gironí. Aquest grup de seguidors va manifestar la seva voluntat d'ingressar a la Federació de Penyes del Girona FC i refermar l'acord existent amb la Penya Immortal pel que fa a aquesta insostenible situació. Ells desitjarien poder gaudir de la seva manera d'animar en una ubicació en la qual no molestessin a ningú (probablement en un dels córners) i coincideixen en el fet que ha estat la manca d'interès del club en la cerca de solucions el que ha provocat tot l'enrenou. Ens satisfà veure que els seguidors blanc-i-vermells fem pinya i els problemes d'uns són els problemes de tots, lluny dels enfrontaments que alguns voldrien vendre. És el camí per ser més forts en aquest futbol professional en el qual, en alguns llocs, sembla que no importi res més que els diners.


No deixem la Federació. Com ja sabeu, després de la dimissió d'en Quim Alegret, en Cristóbal ha assumit el càrrec de president en funcions de l'entitat que agrupa a les penyes gironistes. Una de les primeres mesures que ha pres com a màxim responsable va ser la de convocar una reunió informal amb la majoria de penyes possible, celebrada el passat divendres 30 d'agost  a Can Bargalló, seu de la Penya Cassanenca. Allà va fer una crida a la unitat de les penyes, només anant tots a una podrem defensar els interessos dels aficionats davant del club. Signar un conveni de col·laboració just com el que tenen la majoria de federacions de penyes espanyoles amb els seus clubs, ser la veu del petit accionista en les assemblees... tot un seguit d'objectius que els immortals compartim i també considerem molt importants en un moment en que l'adanisme s'ha apoderat del Girona FC. Si hi ha qui pensa que, abans de l'arribada de l'actual propietat, al 141 de l'avinguda de Montilivi hi havia un forat sense vida, va ben errat i li demostrarem.


Una de les coses que hem fet, fem i farem com a penyistes és la de representar el club i la ciutat davant la resta d'aficions. Diumenge viurem un nou episodi d'aquesta tradició tornant-nos a ajuntar amb uns vells amics, els membres de la Peña Rayista Bus Uno, que vindran a la nostra seu a gaudir d'un potent dinar de germanor amb el que ells esperen agafar forces i nosaltres que quedin tan plens que no puguin animar, com sempre. Bromes a part, és un orgull seguir mantenint aquesta amistat que no entén de categories i que ha escrit pàgines memorables tant a Vallecas com a Girona, arribant-se fins i tot a jugar un partit de futbol entre aficionats d'ambdós conjunts ara fa 9 anys. Com passa el temps.


Passa el temps i hi ha coses que no canvien, com ara la nostra fidelitat als colors blanc-i-vermells. Ho vam demostrar divendres 23 d'agost reunint-nos, tot i l'incomoditat de l'horari (les 10 de la nit), per veure el partit d'Albacete tots junts al 106. Una llàstima que el resultat no fes honor a la bona estona que vam passar plegats comentant les jugades i assaborint els productes típics d'Eivissa que van regalar-nos el nostre petit amic Neil i el seu pare en la seva recent visita a la nostra ciutat. La nostra manera de viure el futbol i el Girona, més enllà de victòries, derrotes, jugadors, entrenadors o directives.