sábado, 11 de noviembre de 2017

La ciutat de les arts

El bon moment del Girona no va ser flor d'un dia. Just quan està a punt de començar un dels trams més decisius del campionat, en els que ens veurem les cares amb molts rivals directes, l'equip sembla més entonat que mai. El partit de diumenge passat a València, combinant fiabilitat amb obres d'art com el golàs de Borja García, n'és la prova viva. 9 punts dels últims 9 i escalant llocs a la classificació. La Penya Immortal va ser al camp del Levante, com no podia ser d'una altra manera, al costat del seu Girona.


El fet que el partit es jugués a les 12 va fer-nos matinar de valent per poder gaudir del dia a la ciutat del Túria. L'expedició va ser organitzada per la Federació de Penyes del Girona FC i va aplegar a 24 penyistes (18 immortals, tres companys de la Penya Saltenca, dos de la Pere Pons i  un la Penya Cassanenca). Des de les agrupacions gironistes estem particularment satisfets d'haver pogut tirar endavant aquest desplaçament, ja que l'elevat preu i el final de les Fires de Sant Narcís no van ajudar que el que en principi volia muntar el club tirés endavant. Per sort, l'esforç de tots va ajudar a que l'afició no es quedés sense la possibilitat d'optar a assistir a un viatge organitzat a terres valencianes. Pel trajecte veureu que va valdre molt la pena fins i tot el trajecte (de quatre fotos, en tres sortim endrapant!). A l'autobús vam sortejar el pernil de rigor, que aquest cop va anar a parar a mans d'en Jorge Berna. Un cop arribats, un bon grapat dels expedicionaris van optar per esmorzar al Bar Avenida, molt proper a l'estadi granota i referent en prèvies i tercers temps pels seus seguidors. Allà vam poder degustar el famós entrepà de cèrvol guisat de la casa (exquisit) i conèixer als pares d'en Portu, que van viatjar des de Murcia per veure al seu fill en acció. La seva mare ens va explicar com l'actual atacant gironista va patir de petit dificultats respiratòries que semblava que l'apartarien per sempre de l'activitat física, però que amb l'ajuda dels seus progenitors i la gran força que el caracteritza, va poder superar-ho i ser l'enorme futbolista que és avui. Després de saber això, no podem sinó admirar-lo encara més.    


A la que vam mirar el rellotge ja va ser hora d'enfilar el camí de la graderia. Un bon nombre d'aficionats blanc-i-vermells arribats a València pels seus propis mitjans va sumar-se als integrants de la nostra comitiva, fent que a la zona visitant hi hagués unes 70 persones animant al nostre Girona. No va ser l'ambient més potent dels que han acompanyat a l'equip, però ens les vam manegar per fer-nos sentir i fer arribar el nostre suport a l'equip en diverses fases del matx. Després dels gols la bogeria va apoderar-se del gironisme allà present i l'onejar de bufandes al cel valencià feia autèntic goig. Volem destacar també el detall dels jugadors saludant a l'afició després del partit. Gestos així fan que valguin la pena les hores de camí, no ens cansarem de dir-ho.


La tradicional hospitalitat de la Delegació de Penyes del Levante UD amb els penyistes gironins va començar durant el partit. El nostre president Pepe va ser convidat a la llotja en qualitat de president de la Federació de Penyes del Girona. El va acompanyar el secretari immortal, en Fran. Tot i que el president de l'agrupació local no va poder assistir, dos membres de la seva directiva van acompanyar-nos en tot moment, procurant que ens sentíssim com a casa. A tall d'anècdota dir que els nostres representants van coincidir amb famosos exjugadors de futbol com Molina (porter d'Atlético de Madrid i Deportivo i internacional amb Espanya), Juan Sánchez (golejador de València, Mallorca i Celta que també va debutar amb la Selecció) o Valdo (sorgit de la pedrera del Real Madrid i molt recordat per les seves etapes a Osasuna i Levante). També vam veure a Vicente Iborra (migcampista de Levante i Sevilla que ara milita al Leicester) i a Roger, autor de 22 gols la temporada passada amb la samarreta granota. Tot un luxe. Com també ho va ser rebre les felicitacions de tothom pel gran partit que va fer el Girona. Una afició senyora que va reconèixer que els homes de Machín van merèixer la victòria.


Aquesta immillorable actitud no va acabar aquí, després del matx un parell de penyistes del Levante van acompanyar al gruix de l'expedició al restaurant Casa Aparicio per gaudir d'un bon dinar en el qual no va faltar la paella. Les tradicions manen. A la satisfacció per la victòria hi vam afegir la de trobar-nos també amb representants de les federacions de penyes de Nàstic i Osasuna, que estaven de vacances per la ciutat i van voler compartir taula amb nosaltres. Una bona manera d'acomiadar-nos de València abans d'enfilar AP-7 amunt. Dormir a l'autobús va ser molt més fàcil: teníem tres nous punts de coixí.

P.D.: Volem dedicar-li aquest article al nostre soci Antonio Portillo, al qual un tema de salut va apartar en l'últim minut de la "convocatòria" per aquest viatge, juntament amb la Mari. ¡Ánimo, Portillo!    

jueves, 2 de noviembre de 2017

Una santíssima revifalla

Després de l'entrebanc contra el Villarreal vam fer una crida a no desanimar-nos tot i haver d'afrontar una setmana plena de difícils compromisos. La reacció d'aquest equip ens ha fet veure que alarmar-se abans d'hora és innecessari: tenim una plantilla que treballa amb una intensitat envejable que estem segur que significarà repetir moltes vegades les grans alegries que ens han fet viure aquests dies.


Les bones notícies van començar el dilluns amb el partit del Girona a La Coruña. Un penal i un sensacional gol de Portu van ajudar a fer entrar Riazor al llibre d'or de la història gironista com l'escenari on el nostre equip va aconseguir la primera victòria com a visitant en la màxima categoria del futbol espanyol. Al 106, tot i ser un dia poc indicat per a veure futbol, van ser molts els immortals que van celebrar aquest triomf tan dolç. Dolç no només en l'àmbit esportiu, ja que vam aprofitar per compartir entre tots alguns dels regals gastronòmics que ens han fet les aficions rivals en els últims temps. Entre els caramels del Pilar (els famosos adoquines) i els torrons allò va semblar un escalfament per a les cada cop més properes festes de Nadal.


Dimarts el podem definir, en paraules del nostre president, com "el més semblant a Hollywood". Tots els focus de la premsa nacional van girar-se cap a Girona preparant el partit del diumenge. Malauradament, qüestions extraesportives que tots coneixem van aportar una tensió extra a l'ambient que mai resulta agradable. A més, alguns mitjans van pecar de sensacionalisme, retallant declaracions a conveniència per generar polèmica i expectació entre l'audiència. Sabedors d'això, vam buscar intentar rebaixar el clima d'hostilitat entre aficions que certa gent buscava i vam fer una visita a la seu dels companys de la Peña Madridista Girona, a la que va assistir una càmera del canal de televisió Mega i el reporter del Diari de Girona Carles Rossell, al que agraïm sincerament el seu emotiu article sobre la relació d'amistat entre en Pepe i el president de l'agrupació gironina de seguidors del Real Madrid, Bibiano Rina. Futbol i persones, que és del que va això. Tots dos col·lectius vam expressar la nostra de voluntat de gaudir de l'espectacle futbolístic amb total normalitat, malgrat la preocupació que per a alguns suposava la possible incidència en el mateix d'aspectes aliens al partit. Al final, com correspon a dues grans aficions, la cordialitat va regnar a Montilivi. Una victòria per a tots.


Abans de rebre als merengues, però, hi havia un altre compromís a l'estadi. El Levante ens visitava en el partit d'anada dels setzens de final de la Copa del Rei. No pot negar-se que el Girona ho va intentar, però sense cap punteria. Els granotes van ser molt més eficaços i amb el 0-2 encarrilen l'eliminatòria. Enguany sembla que prou tindrem amb la proesa que significaria mantenir-se a Primera Divisió. Tot i que mai se sap, potser acaba sonant la flauta al Ciutat de València. El més positiu del matx va ser el notable aspecte que va presentar la graderia. Gairebé 6.500 gironistes van acompanyar a l'equip, una xifra gens menyspreable. Sense anar més lluny, tot i la bona forma de l'equip, la temporada passada vam assolir-la poquíssimes vegades en els nostres 21 partits com a locals.


I encara hi va haver temps per més abans de l'esperat i històric partit contra els blancs. Concretament, per a la primera fita de les moltes que esperem que visqui la recentment creada Federació de Penyes del Girona FC. Dissabte, en una ciutat que bategava amb les Fires de Sant Narcís, va celebrar-se a la Rambla l'acte de col·locació de la placa commemorativa de l'ascens a Primera Divisió. Al mateix hi van assistir, a més de representants de totes les penyes federades, el president Delfí Geli, la regidora d'esports de l'Ajuntament Isabel Muradàs, l'entrenador Pablo Machín i els jugadors Eloi Amagat, Aday Benítez, Pere Pons i Àlex Granell. El tècnic sorià, el nom del qual apareix a la llosa, va ser l'encarregat de destapar-la en nom dels herois que ens van portar a l'elit del futbol nacional. Aquesta placa ha estat íntegrament finançada pels aficionats gironistes mitjançant un sorteig organitzat per la Federació, del qual van entregar-se'n els premis (una rèplica de la placa, una samarreta signada pels jugadors i dues entrades pel partit contra l'Athletic de Bilbao) aprofitant l'esdeveniment. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible!


El gran dia va arribar. Ple absolut a Montilivi i un ambient que feia goig. Com ja hem dit, tot va ser festa i no va haver de lamentar-se cap incident, una feliç notícia per a tots els qui estimem el futbol. Un gran mosaic blanc-i-vermell va rebre als nostres jugadors abans d'enfrontar-se a la constel·lació d'estrelles madridistes, en la que destacaven noms com Cristiano Ronaldo, Sergio Ramos, Modric, Isco... Precisament el migcampista malagueny va ser l'encarregat d'obrir el marcador pel conjunt visitant. El Girona, amb dues pilotes al pal (una d'elles just abans d'encaixar el gol del Real Madrid), semblava que tornaria a ser víctima de la seva mala sort de cara a porteria. Però la combinació d'un esforç extraordinari, l'encert de jugadors com Portu, Stuani o Maffeo (tot i que diumenge va ser un d'aquells dies en els quals un s'ha de treure el barret davant tot l'equip) i un dia molt gris dels cracks madridistes van propiciar el miracle. Remuntada i victòria davant del vigent campió del Món i d'Europa, entre altres competicions. Sona molt bé, i més després de tants anys acompanyant al nostre Girona per estadis sense cap glamur però amb molt de futbol. La ciutat estava de festa i després del matx un bon grapat d'immortals va seguir amb les celebracions amb bon beure i pernil a la nostra seu. Tal era l'estat d'eufòria que l'encarregat de llescar-lo, en Cisco, va tallar-se en un dit i va haver de marxar a l'hospital. Sembla que no és res greu però li desitgem una ràpida recuperació. No estem acostumats a aquestes sobredosis d'alegria!              

domingo, 22 de octubre de 2017

Evitem enfonsar-nos

En vam parlar a l'article anterior: el Villarreal és un equip potent contra el qual, malgrat tot, podia rascar-se algun punt. Jugadors i aficionats vam posar tota la carn a la graella per aconseguir-ho, però l'horrible començament de partit ho va acabar impedint. La derrota ens deixa en una situació complicada, fora del descens però empatats amb el 18è classificat i amb la perspectiva d'haver d'afrontar tres partits en 7 dies, un d'ells al sempre complicat Riazor  i un altre davant el campió de les últimes edicions de la Copa d'Europa. Gairebé res. De totes maneres, el pitjor ha passat. Després d'aquest inici de lliga carregat de matxs contra equips forts ens queden molts rivals del nostre nivell (Las Palmas, Getafe, Alavés, Levante...) els que podrem exhibir tot el nostre potencial. Optimisme, gironistes!


L'afició grogueta va fer acte de presència a Montilivi. Com ja és costum, abans del partit els vam acollir com cal. La nostra seu, el 106, va ser el punt de trobada de l'acte organitzat per la Federació de Penyes del Girona FC, al que a més dels membres de la Penya Immortal hi van assistir socis de la Penya Paparres i la Penya Gironina. A més de representants de l'Agrupació de Penyes del Villarreal CF i penyistes arribats des de la localitat castellonenca, vam comptar amb la companyia dels integrants de l'expedició organitzada per la Penya Submarí Groc de Barcelona.


Ens vam ajuntar més de 50 seguidors de tots dos equips al voltant d'una bona taula, on vam omplir la panxa amb les especialitats que ens van servir la San i en You, especialment inspirats el passat diumenge. Com a cloenda a la concòrdia i l'entesa entre aficions que va respirar-se durant tot el matí, ambdues parts van intercanviar uns regals, entre els que per part gironina no van faltar les galetes i la ratafia de Santa Coloma del nostre vocal Josep Garolera. Un dia haurem de trucar a l'ajuntament del seu poble per proposar-lo com a fill il·lustre de la vila, pocs ambaixadors millors trobaran.


9.935 espectadors van anar a l'estadi, gens malament per un partit programat en plena operació tornada del pont del Pilar. Gairebé els mateixos que el dia del Málaga. Curiós comprovar com som els 9.000 socis i escaig de l'entitat els que estem mantenint les bones entrades els dies en els quals el rival, tot i ser atractiu com tots els de Primera, no és dels grans del tot. Raó de més per motivar que el club pensi en cuidar a l'abonat i premiar la fidelitat. Sobre el terreny de joc, com ja hem comentat al començament de l'article, els 20 primers minuts en els quals la defensa blanc-i-vermella no va poder aturar a Bakambú van ser decisius. Ni el quart gol de Stuani aquesta temporada, que va servir per retallar diferències, ni l'empenta del Girona en la segona part, en la qual va bolcar-se en atac, van servir per empatar.


D'aquesta setmana posterior al partit contra l'equip valencià podem destacar-ne dos esdeveniments, tots dos del dijous. La implicació dels nostres afiliats va fer que la Penya Immortal pogués estar representada en tots dos. Comencem pel que va ser purament social, la inauguració de la nova seu dels amics de la Penya Gironina va aplegar a membre de gairebé totes les penyes de la Federació. El nostre president Pepe, el tresorer Javi i el secretari Fran van comprovar de primera mà com el nou Bar Cross del carrer Anselm Clavé té pinta d'acabar convertint-se en un nou punt de referència pels gironistes. L'espaiosa planta baixa, en la qual tenen planejat posar una gran pantalla per veure els partits, té una pinta excel·lent. En el vessant esportiu, el Girona va tenir partit de Copa Catalunya a Llagostera, de la que va acabar eliminat per penals. Segurament no hi havia un gran interès per allargar la presència al torneig; com ha passat altres anys, la lluita pels objectius en Lliga i la importància de tenir dates lliures s'ha acabat imposant. El que sí que cal destacar és que som l'únic equip català de Primera que ha participat en la competició. La temporada passada vam reclamar no oblidar el futbol modest del qual provenim i podem estar orgullosos d'haver, com a mínim, cobert l'expedient. Ens sap greu per gent com en  Fran Pascual i el seu fill o en Jorge Berna, als quals el mal temps no va impedir fer costat al seu equip, però donem l'enhorabona al Llagostera pel triomf i li desitgem molta sort en les properes rondes. Nosaltres ens centrarem en el proper partit contra el Deportivo de la Coruña, una prova de gran dificultat. Farem pinya al 106 per intentar enviar energia positiva als jugadors i superar-la. Acompanya'ns!

sábado, 14 de octubre de 2017

Punts clau

El Girona va aconseguir empatar a Balaídos i té aquest cap de setmana un altre partit contra un equip fort com el Villarreal. Tant el Celta com els groguets són dos conjunts que, malgrat ser superiors al Girona i pertànyer al grup dels cridats a lluitar per les posicions que donen accés a competició europea, no són transatlàntics inabastables: deixant-ho tot a la gespa podem fer-los-hi malament. No són de la nostra lliga però els punts que aconseguim contra ells ens vindran molt bé de cara a respirar tranquils a final de temporada.  


Foto partit: Girona FC

Abans de l'aturada del campionat pels partits de les seleccions nacionals ens va tocar estrenar-nos en el partit dels divendres a Balaídos. Un divendres no és el millor dia pel futbol, dificulta desplaçaments i impedeix gaudir plenament de la jornada, però ja sabem des de fa anys que mentre les televisions paguin el xou tenim poca cosa a dir. Al 106 ens vam reunir un bon nombre d'immortals desitjant veure el retorn del Girona a un estadi que ens porta bons records: Vigo va veure el nostre primer partit a Segona després de mig segle d'absència, amb victòria gràcies a l'històric gol de Jaume Duran. El triplet de Ranko Despotovic en el 0-4 de la 2010/2011 tampoc va estar gens malament. El present, però, res té a veure amb aquells dies a Segona. El Celta venia de ser semifinalista d'Europa League i Copa del Rei la temporada passada, a més d'haver golejat a l'Eibar a Ipurúa en la jornada anterior. Aquest currículum no va atemorir els jugadors gironistes, que van saber aguantar-se drets en l'intercanvi de cops que van suposar els gols que van anar alternant un equip i altre. Després del 3-2 gallec, els futbolistes comandats per Machín no ho van deixar d'intentar i van encertar a la diana a 5 minuts del final. El gol de Juanpe i el puntet que va comportar van deixar molt satisfeta a la família blanc-i-vermella reunida a la nostra seu, no era un escenari senzill.


Uns dies abans, el diumenge posterior a l'esperada primera visita del Barcelona a Montilivi en partit de la màxima categoria del futbol espanyol, el veí poble de Vilablareix celebrava la seva Fira de la Tardor, una mostra dedicada a la pagesia i l'artesania en la qual també tenen el seu espai les entitats de la localitat. De la mà de l'agrupació gironista local, la Penya Eloi Amagat, la Federació de Penyes del Girona hi va poder tenir el seu estand, on es va informar els visitants de les activitats de les penyes i es van vendre butlletes pel sorteig amb el qual es vol finançar la col·locació d'una placa commemorativa de l'ascens al Restaurant l'Arcada de la Rambla de la Llibertat (on el 1930 hi havia el Cafè Norat, lloc de fundació del Girona FC). Membres de diverses penyes van anar a col·laborar, entre ells el nostre president Pepe Sierra i el tresorer Javi Rina.


Seguim amb el nostre president, que un dia després va desplaçar-se fins a Madrid per assistir en representació de la Federació de Penyes al VIII Seminari Nacional de Seguretat organitzat per Aficiones Unidas, la Lliga de Futbol Professional i el Cos Nacional de Policia. L'activitat va repartir-se entre un cèntric hotel de la capital i la seu de la Policia a Canillas, com de costum, i van tractar-se qüestions com la necessitat de deixar clara d'una vegada per totes la reglamentació sobre els elements d'animació que poden entrar-se als estadis, la integració dels directors de seguretat en l'organigrama dels clubs o un projecte de sensibilització per a pares de nens de futbol base, entre d'altres.


Els immortals hem aprofitat aquests dies sense Girona per rentar la cara a la nostra seu. En un parell de tardes un grapat de socis va anar fent una tria entre els nombrosos obsequis que al llarg dels anys ens han fet les aficions rivals i emplenant les parets del 106 de bufandes, banderins i quadres, amb un racó preferent reservat, com no podia ser d'una altra manera, pel nostre estimat club. Per a la junta directiva va ser una alegria comprovar l'àmplia resposta dels membres de la penya a la crida feta per decorar el local, que demostra que la nostra és una associació viva en la qual cadascú aporta el millor de si mateix.


Després dels actes amb l'afició del Sevilla a la seu de la Penya Paparres i amb la del Barcelona a la de la Penya Gironina, tornen els agermanaments al 106. La Federació de Penyes del Girona rep a l'Agrupació de Penyes del Villarreal abans del partit entre gironins i castellonencs per fer un bon dinar plegats. Quan l'equip groc va patir el seu últim descens a Segona, ja hi va haver gran sintonia entre les aficions. Per a la nostra penya són també inoblidables les festes amb paella gegant a casa de la Penya Celtic Submarí o les organitzades per la pròpia agrupació quan ens tocava visitar la ciutat esportiva del club del Madrigal per enfrontar-nos al seu filial. Quins temps!

miércoles, 27 de septiembre de 2017

Tres lligues en tres partits

En quinze dies hem viscut tres jornades de la Liga Santander que van tenir al Girona viatjant entre tres campionats diferents. Contra el Sevilla en vam aventurar dins la lluita per classificar-se per la Champions League i només el travesser va impedir-nos sumar un meritori empat. A Butarque ens esperava el "fang" de la Lliga, la nostra batalla per la permanència i en vam treure un punt que només farem bo si a la segona volta en sumem tres a casa contra els madrilenys. Davant el Barcelona estàvem cridats a ser simples espectadors d'un equip que buscarà el títol, però encara vam aconseguir aguantar en una primera part decent (menció d'honor pel marcatge de Maffeo a Messi) que els gols en pròpia porta van ajudar a deixar en poca cosa. Poc premi en tres partits, potser sí, però sumem tres experiències que ens han de servir per afrontar futurs compromisos sabent que podem plantar cara.


El Sevilla ja va visitar-nos fa uns estius en un Costa Brava acordat en el traspàs d'Hiroshi i ara tocava rebre'l en partit de Primera. En aquella ocasió les vacances van impedir un desplaçament massiu de l'afició sevillista, però aquest cop va ser molt diferent, amb un parell de centenars de seguidors arribats amb les penyes que l'equip andalús té a la província de Barcelona i també algun vingut directament des del Sud. Com ja vam explicar, la Federació de Penyes del Girona  va contactar amb la Federación de Peñas Sevillistas San Ferando per organitzar un esmorzar conjunt a la seu de la Penya Paparres Gironins, el Krokers dels Ocine.  Més de cent persones, entre la cinquantena d'aficionats de l'autobús de la Peña Sevillista "A 1000 km de Nervión" i els penyistes locals (un bon grapat d'ells, immortals), vam gaudir d'un ambient immillorable. El popular himne de l'Arrebato va retronar a viva veu, com només ells ho saben fer, i els càntics gironistes van seguir-lo com a resposta. Al final, però, l'Amigos para Siempre dels Manolos va ser la perfecta metàfora de la germanor viscuda aquell matí gràcies al futbol.


Més d'11.000 espectadors van apropar-se a Montilivi a veure el partit, en un dia de sol que convidava a gaudir del futbol. L'onze gironista va plantar cara a un conjunt que s'enfrontarà aquesta temporada als grans d'Europa, tenint fins i tot alguna ocasió per avançar-se en el marcador. Però la sort va mirar cap a un altre cantó i els homes de Machín van veure com amb un xut de Muriel en el qual Gorka podia haver fet alguna cosa més, el Sevilla es posava per davant en el marcador. Seria injust centrar-nos només en les errades d'Iraizoz, així que no deixarem en l'oblit les diverses intervencions de mèrit que va tenir al llarg del matx. Tan injust com carregar les culpes sobre en Granell per fallar el penal provocat per Kayode que podia haver significat la X a la travessa. Qui s'equivoca és qui ho intenta.


La decepció per marxar sense cap botí d'un partit en el qual s'havien fet prou mèrits per obtenir quelcom positiu va donar de seguida pas a l'esperança davant la nova oportunitat que ens oferia la jornada que es jugava entre setmana. En un parell de dies tot va tornar a posar-se en marxa i cap a una cinquantena d'immortals vam reunir-nos al 106 per veure el partit del Girona a Leganés. Un partit molt equilibrat, amb ocasions molt i molt clares per ambdós equips i després del qual la parròquia gironista reunida a la nostra seu semblava valorar el punt obtingut com a bo: aquesta temporada tot el que signifiqui sumar serà benvingut. 


Després de la feina, el gaudi. Els dies previs a l'històric enfrontament contra el Barcelona van ser una successió d'esdeveniments que van convertir al Girona i la seva afició en protagonistes. Entrevistes a la premsa (va contactar amb nosaltres premsa local, barcelonina i fins i tot francesa i alemanya), el programa de Sique Rodríguez a la SER en directe des de Montilivi... la lliga de les estrelles en tota la seva esplendor. Tot semblava acompanyar. Per exemple, Frit Ravich va presentar les noves patates xips del Girona, com les del Madrid i el Barça, i el club va anunciar que a la samarreta del partit del dissabte figurarien els noms dels socis que romanen a l'entitat des dels seus temps a Segona B. Un gran gest que aplaudim. Sense ells avui no seríem on som.


La Federació de Penyes del Girona no va perdre l'ocasió de passar-ho bé en un cap de setmana tan especial, així que de la mà de la Penya Gironina va organitzar un dinar de germanor amb la Federació de Penyes Barcelonistes Girona Sud i representació de la Confederació Mundial de Penyes Barcelonistes. Una vuitantena de persones vam reunir-nos al Frankfurt Cross del Carrer de la Creu per assaborir un àpat molt amè que va cridar l'atenció de la premsa i d'Aficiones Unidas. En les xerrades de l'aperitiu, molts culers recordàven partits contra altres petits equips catalans a Primera, com ara els de la temporada del retorn del Lleida a la màxima categoria, en la qual els blaus van vèncer als blaugranes en tots dos partits. Llàstima que aquest cop no es repetís la història.


La vetllada va ser de les que deixen empremta, amb més de 13.000 espectadors omplint fins a la bandera el coliseu gironí. La balança del partit estava desequilibrada des de bon principi, però l'esforç dels nostres homes va aconseguir anivellar-la durant bona part del partit. Llàstima del desafortunat gol a l'inici de la segona part, mantenint el 0-1 durant més minuts s'hauria pogut portar el partit a un escenari més favorable als nostres interessos. Un altre encert del club va ser el repartiment de milers de banderetes de plàstic entre els aficionats, que va aconseguir tenyir la graderia amb els nostres colors. Com sempre diem, el blanc i el vermell són els colors que uneixen als nostres penyistes independentment de les seves creences polítiques, motiu pel qual deixem aquestes fora de la nostra penya.

viernes, 15 de septiembre de 2017

Nervión

Nervión és el nexe d'unió de l'activitat de la nostra penya en aquestes dues últimes setmanes. Començarem per narrar el viatge a Bilbao, ciutat del riu Nervión, on vam tenir l'ocasió de veure per primer cop al Girona visitant la catedral del futbol espanyol en partit de Primera Divisió. El nostre equip va unir-se a la llarga llista de debutants a l'elit que fan la seva ofrena floral al bust del mític golejador Rafael Moreno, Pichichi. Per acabar us presentarem el pla per aquest cap de setmana en el que ens visita un altre club històric que té el seu estadi al districte sevillà de Nervión, el Sevilla FC. La visita del conjunt andalús vindrà acompanyada d'una bona festa amb els seus seguidors, amb menjar, beure i folklore a dojo. En marxa!


La nostra aventura biscaina va començar amb la sortida a les 00:15 del ja dissabte 8 de setembre del bus que aplegava 52 seguidors gironistes de les penyes Barbero Bailongo, Pere Pons, Àlex Granell, Saltenca i Immortal (dels nostres hi van anar un total de 38). Tot i tractar-se d'un viatge llarg de més de 700 km, entre les becaines i el bon humor no va fer-se tan pesat com es podia pensar i a les 9:30 ja érem a Barakaldo, localitat de l'àrea metropolitana de Bilbao en la que ens vam allotjar. Gràcies al xòfer, l'Hipòlit, i el nostre president Pepe que van quedar a l'hotel fins que les habitacions van estar preparades per pujar les maletes, els integrants de l'expedició van poder aprofitar al màxim el temps per la zona sense dependre d'horaris. El pont de Portugalete, Guecho, el museu Guggenheim... els punts més emblemàtics del Gran Bilbao van veure's tenyits de blanc-i-vermell (però aquest cop amb l'escut gironista!) entre pintxo i pintxo.


Veure el Girona en un dels escenaris amb més tradició futbolística del nostre país va ser un somni per a tots, però si per a un immortal va resultar especial aquest cap de setmana va ser pel nostre soci Jon. Amb els seus orígens al País Basc, sempre havia estat aficionat de l'Athletic Club i quan va venir a viure a Girona va enamorar-se també del club de la nostra ciutat. Tornar a Bilbao per gaudir del futbol va suposar retrobar-se amb racons i gent coneguda, a més de tenir el plaer de mostrar-la amb orgull als seus amics. Podria dir-se que tenia el cor dividit, però en aquest cas les dues meitats serien blanc-i-vermelles!


El diumenge a les 10 (el partit era aviat i s'havia d'aprofitar el dia al màxim) vam agafar el camí de San Mamés i tots els qui ho van desitjar van poder visitar el Museu de l'Athletic, recentment inaugurat, així com fer el tour de l'estadi per admirar la grandesa d'un dels recintes esportius més moderns d'Europa. Anem prenent nota per les futures reformes de Montilivi que la premsa anuncia aquests dies...  


Arribada l'hora de dinar, la majoria dels membres del grup va optar per fer un àpat en un restaurant proper al camp. La cuina basca mai falla i vam menjar d'allò més bé. Llàstima que les presses per tenir el partit a les 16:15 ens impedissin passar més temps amb els amics de la Peña Lehoi Beltz de l'Athletic de Barcelona, amb els que havíem quedat per fer la prèvia. Malgrat tot, vam tenir temps per saludar-los i fer-los entrega de la ratafia i les galetes de Santa Coloma de Farners que sempre acompanyen al nostre vocal Josep Garolera.


El partit pot resumir-se en un simple titular: el Girona va pagar cara la inexperiència. Més que mai vam veure com a la Liga Santander la qualitat és tan gran que tan sols concedint un parell d'ocasions pots emportar-te dos gols al sarró. És quelcom ben normal, nosaltres també estem en període d'adaptació a la categoria. Per exemple, no ens van deixar entrar la pancarta de la penya perquè no havíem comunicat que la portaríem (a San Mamés la cosa funciona així). Més enllà d'això, destacar que el tracte rebut pel personal i les forces de seguretat va ser exquisit en tot moment. Xiulat el final, vam enfilar cap a Girona una mica moixos per la derrota però amb la satisfacció d'haver sumat una altra experiència de futbol inoblidable al cantó del nostre estimat club.


I ara l'altre Nervión. La Federació de Penyes del Girona FC ja ho té tot a punt per a la trobada amb els seguidors del Sevilla. Aquesta vegada els amfitrions de l'esdeveniment seran els Paparres Gironins, que tenen preparada una gran festa a la seva seu, el Krokers de l'Ocine (al cantó del Pont de la Barca). A més dels penyistes gironins hi assistiran membres de la Peña Sevillista "A 1000 km de Nervión" i representants de la Federación de Peñas Sevillistas San Fernando. Hi haurà un menú per 10 € per carregar piles pel partit  i moltes, moltres ganes de passar-ho bé. Us hi esperem!