martes, 24 de marzo de 2020

Cuideu-vos molt

Tot i que per desgràcia en els darrers dies no ens ha faltat temps, hem anat posposant la publicació de l'article per l'estat de xoc en el qual ens trobem a causa de la terrible crisi provacada per aquest maleït virus. Son moments difícils en els quals ens toca a tots posar de la nostra part per intentar contenir l'expansió de l'epidèmia mantenint-nos confinats a casa sempre que sigui possible i seguint les indicacions d'higiene que estan donant les autoritats sanitàries. El futbol queda ara en un segon pla, però no així la gran família que hi hem teixit al voltant. Aquesta amistat que ens ha unit al voltant d'uns colors, d'una pilota, ens fa ara més que mai demanar-vos tota la precaució del món i desitjar-vos que aquest malson acabi tan aviat com es pugui amb les menors conseqüències per a tots.


Com ja sabeu, la nostra seu va ser de les primeres a prendre mesures per combatre el Covid-19: la San i en You, amb l'experiència dels nefastos efectes d'aquesta malaltia a la Xina, el seu país, van tancar el 106 dies abans que fos declarat l'estat d'alarma a tota Espanya. Els nostres plans de calçotada primaveral a can Berna han hagut de ser ajornats sine die. El futbol porta ja aturat des de llavors, amb l'excepció d'alguns partits de competició europea. Al Girona FC s'ha detectat un primer positiu a l'àrea esportiva (desitgem una ràpida recuperació de l'empleat afectat). El club, però, no s'ha aturat i ha volgut contribuïr a cobrir les necessitats d'un Trueta desbordat organitzant un recapte de donatius econòmics a través de gironafc.cat/covid19. És un autèntic orgull que el nostre estimat equip demostri aquest compromís amb el principal centre hospitalari de la província en aquests moments tan complicats. Algunes penyes ja han donat resposta a la crida fent les seves aportacions, la Federació de Penyes ha fet arribar 500 euros a la iniciativa i des de la Penya Immortal hem decidit no fallar a la cita amb la solidaritat. Després d'una col·lecta a través del sistema de pagament en línia Bizum i altres mètodes (alguns socis, que no tenien opció de fer-ho d'una altra manera, van dipositar els seus diners directament a l'adreça que hem esmentat abans) hem aconseguit reunir un total de 422 € que s'empraran per adquirir mascaretes, bates i altre material necessari per intentar pal·liar les mancances que pugui patir l'hospital de referència de la nostra ciutat davant aquesta epidèmia. Si encara no ho heu fet, us animem a participar amb el vostre granet de sorra. Els gironistes, campions de la solidaritat!



Que no hi hagi competició no vol dir que la nostra passió pel futbol s'hagi esfumat. Els videojocs de futbol entesos com a esport de competició, els e-sports, cada cop gaudeixen de més popularitat entre l'afició. No en va, enguany fins i tot el Girona FC ha presentat el seu equip de jugadors professionals per participar en les diferents competicions que se celebren. Per fer passar millor aquesta quarantena en la qual gairebé tots estem tancats a casa lluitant contra l'avorriment, sobretot els més joves, Aficiones Unidas ha organitzat un Torneig de FIFA 20 per a PS4 en línia que es disputarà els dies 4 i 5 d'abril. L'objectiu és que cada federació de penyes estigui representada per dos jugadors. Des de l'agrupació de penyes gironistes s'ha decidit escollir als encarregats de deixar el pavelló blanc-i-vermell ben alt a través d'un campionat classificatori que es jugarà del 24 al 29 de març. Els dos finalistes d'aquesta competició prèvia accediran al torneig d'AFEPE i optaran al premi final: l'assistència pagada al proper Congrés Nacional de Penyes que se celebrarà a Las Palmas de Gran Canaria. El torneig ja s'ha posat en marxa amb la participació de quatre dels nostres socis. Els hi desitgem tota la sort del món i prometem que si algun d'ells guanya, ho celebrarem tots plegats al 106 quan tornem a la normalitat.


Entrem ja en la repassada de les nostres darreres activitats abans d'aquesta dràstica aturada que han patit les nostres vides. El dissabte 7 de març, dia del Girona-Albacete, va començar amb un bon grapat d'immortals fent costat als amics de la Penya Eloi Amagat de Vilablareix en el seu esdeveniment estrella de cada temporada, la caminada popular a l'ermita de Sant Roc. Els 10 km entre anada i tornada van servir per fer gana i pair l'excel·lent esmorzar a base de carn a la brasa, pa amb tomata i bon vi que com ja ve sent habitual en els darrers anys ens ofereix l'entitat liderada per en Genís i companyia. Botifarres, cansalada, orella, deliciós allioli casolà... un autèntic festival per a les papil·les gustatives en el millor ambient gironista. Abans del sorteig de bufandes i altre marxandatge blanc-i-vermell, va ser el moment dels parlaments, durant els quals hi va haver un emocionant record per en Mateo Fernández, soci d'ambdues penyes i patriarca d'una de les famílies més estimades de la nostra, que com tots sabeu ens va deixar aquest any. Eternament agraïts per aquest gest i pel fet que sempre ens convidin a gaudir de la seva festa. Gràcies Elois!


Tot i la gran dosi d'energia que ens va aportar la barbacoa a la vora de l'ermita, els immortals encara teníem fam de més. Concretament de triomf a Montilivi. A la fan zone prèvia al partit vam tenir el plaer de poder trobar-nos amb dues figures importants del gironisme dels darrers tres lustres: Migue, l'heroi de l'ascens a Segona després de mig segle amb aquell gol contra el Ceuta, i Albert Serra, un dels defenses més brillants que ha vestit la samarreta blanc-i-vermella. Ells no van ser els únics exjugadors que van tornar a casa per la porta gran. Amb motiu del Dia de la Dona, i amb l'objectiu d'homenatjar a l'esport femení, la Federació de Penyes del Girona FC va convidar a la nostra sòcia Cristina Muñoz a presenciar el matx des de la llotja de l'estadi. La Cristina va ser durant molts anys jugadora de l'equip femení del Girona i va viure amb molta il·lusió aquesta invitació, en la qual va poder conèixer en persona als jugadors de la primera plantilla Aday Benítez i Pablo Maffeo, que aquell dia no podia entrar en joc. Sobre la gespa les coses no van anar igual de bé. Els futbolistes de Pep Lluís Martí van aconseguir avançar-se amb una jugada de mèrit de Brandon, a la qual va respondre l'Albacete amb una canonada de Fuster després d'una badada infantil de la nostra defensa. El protagonista del partit, però, va ser el VAR. Primer, amb una encertada intervenció que ens va deixar sense un gol d'Stuani per fora de joc. I quan el partit ja estava a punt de morir a l'àrea del conjunt visitant, amb una inexplicable inhibició davant una doble mà dels defensors manxecs. Des de la implantació del suport audiovisual a la feina dels àrbitres ha sigut difícil veure errors tan grollers com aquest, i dubtem que en veiem gaires més quan torni el futbol.


  
La Cristina no ha estat l'única immortal que últimament ha visitat la llotja de Montilivi. La Federació, en la seva política d'apropar als penyistes més veterans la possibilitat de viure aquesta experiència, va convidar el dia de la Ponferradina, el 22 de febrer, a la nostra vicepresidenta Margarita i el seu marit Isidoro a la zona noble de l'estadi. Com sabeu, aquell dia el Girona no va poder comptar amb el seu màxim golejador Cristhian Stuani per sanció, però uns intrèpids reporters gràfics ens van filtrar una fotografia en la qual se'l veu en molt bona companyia. En un altre ordre de coses, després del partit vam voler donar continuïtat a les degustacions dels productes típics de les regions dels equips que ens visiten. No vam tenir el gust de rebre a cap delegació d'aficionats de les terres del Quixot, però vam muntar-nos la festa nosaltres sols: la Penya va comprar un formatge manxec per assaborir entre tots els socis que ho desitgessin. Per acabar-ho d'adobar, i demostrant la gran companyonia existent entre els membres de la nostra associació, en Rafael Turu va compartir amb tots els presents un suculent pernil (que va tallar amb gran habilitat en Carlos, com ja ve sent habitual), la Mari una exquisida truita d'espàrrecs silvestres i la Dolors un dolç pastís de poma que van completar un menú digne de figurar en una de les obres mestres de Miguel de Cervantes.

jueves, 27 de febrero de 2020

Stuani o no Stuani: guanyar és la qüestió

La diferència entre aquest mes de febrer i aquell gener que ara ja queda lluny i feia ensumar una temporada complicada és notòria. Semblava que el Girona de principis d'any només mantenia un fil d'esperança gràcies a la respiració assistida que li proporcionaven els gols de Cristhian Stuani. Però en aquesta ratxa de resultats positius, tot i que l'uruguaià ha estat clau en xocs com el de La Coruña, el conjunt dirigit per Pep Lluís Martí ha hagut d'afrontar un examen de vital importància sense ell i l'ha aprovat amb nota. Perdre contra la Ponferradina hauria estat sinònim de ficar una altra piranya a l'aquari de la lluita per l'ascens, però els nostres jugadors van donar mostres de maduresa per sobreposar-se a l'absència de la màxima estrella blanc-i-vermella, quelcom que seria interessant mantenir de cara a aquesta recta final de campionat, sobretot tenint en compte que, en cas de jugar la promoció, el charrúa tornarà a ser baixa per la seva presumible convocatòria per part de la seva selecció. Més sobre els partits i la "crònica de societat" del gironisme en les següents línies. No deixeu de llegir-les!


Pel matx de la primera volta entre Ponferradina i Girona, com recordareu, no vam organitzar viatge però vam optar per portar una mica del Bierzo a la nostra seu, organitzant una suculenta degustació d'un dels seus principals atractius gastronòmics: el botillo. Aquest cop, reeditant la trobada que ja vam protagonitzar el 2016 a la seva ciutat, vam ser amfitrions del dinar de germanor entre la Federació de Penyes del Girona FC i els membres de la Federación de Peñas de la SD Ponferradina desplaçats a casa nostra per veure el partit, la majoria d'ells membres de la Peña Piratas del Sil. Quan en les converses prèvies a aquest aplec que en Pepe Sierra va tenir amb ells van saber que fa uns mesos havíem muntat una botillada i volíem repetir l'experiència, no van dubtar a oferir-nos portar ells mateixos els productes directament dels millors proveïdors de la zona. De la formidable elecció del seu expert paladar van poder gaudir-ne la trentena de comensals reunits al 106. Pel costat blanc-i-vermell, al bon grapat d'immortals que vam assistir a la festa ens van acompanyar representants d'altres penyes com la Saltenca o l'Eloi Amagat de Vilablareix (l'Ángel va tornar a fer-nos de xef). Agraïm també la col·laboració d'en Joan Vicens de la Penya Gironina. Com ja va fer en la primera botillada, va tornar a cedir-nos els recipients i estris necessaris per cuinar aquesta especialitat. Vi amb denominació d'origen, cecina, xoriç i fins i tot el pa. Les delícies de la comarca dels nostres hostes als nostres plats. Nosaltres vam posar el toc gironí amb tres litres de dolça ratafia per acompanyar les postres. Aquesta magnífica prèvia al partit que vam compartir amb gent no menys magnífica com la Mari Carmen, en Miguel i companyia va tenir com a cloenda la clàssica foto de família a la plaça Empúries entre els aficionats de tots dos equips i l'intercanvi protocol·lari d'obsequis on el president federatiu Cristóbal Sánchez va entregar una preciosa placa amb un missatge d'estima i reconeixement en nom de totes les penyes gironistes.


La delegació blanc-i-blava va pujar en el nostre autobús a Montilivi, una altra mostra que independentment del nostre desig de victòria sobre el rival, la sintonia era total. L'energia de les abundants viandes consumides i els encants de la vinya berciana van fer que fos un dels partits més moguts de la temporada al sector immortal, cantant amb més alegria i bon humor que virtuts interpretatives. De fet hi va haver un moment, quan en Siusplau va aparèixer per la nostra zona de la graderia, en el qual va aparèixer un bombo a les nostres mans i el vam començar a tocar recordant aquells vells temps a Segona B i Tercera. L'instrument va sortir del no res, ja que l'Effah seguia tocant el que sempre l'acompanya, però nosaltres vam estar tocant-lo una bona estona. Tal era l'estat de satisfacció col·lectiva per la bona marxa de les coses sobre el terreny de joc, on dos gols obra de Brandon i Borja a la primera part van ajudar a fer que el partit fos ben plàcid pel Girona. Amb el xiulet que indicava el definitiu camí dels vestidors pels futbolistes, n'hi ha que no en van tenir prou i van decidir seguir amb la jornada festiva. L'Albert Juanola, soci de la nostra penya i d'algunes altres, va fer gala del seu detallisme anant a saludar a René Román, un dels porters del Girona en la temporada de l'ascens a Primera que tornava al nostre estadi formant part de la plantilla de la Ponfe. És important tenir memòria. Per la seva banda, la Pili, en Carlos Solozano, en Carlitos Bargalló i en Cristóbal van exercir de guies de la nostra ciutat pels nostres amics, permetent-los descobrir els llocs més emblemàtics de la mateixa en un tour express nocturn.


Deixem ja en el record aquest dia tan memorable per tractar-ne d'altres menys vistosos però que també fan gran la Penya Immortal. Divendres 14 de febrer, dia de Sant Valentí, teníem una cita amb la nostra gran passió i a més en un escenari molt luxós: Riazor, seu de tants partits memorables de competició nacional i europea en les últimes dècades. Allà hi vam tenir a en Carlitos representant a la seva Penya Cassanenca i a la nostra, de la qual també n'és un soci molt actiu i estimat. A quasi 1200 km de distància, un bon nombre d'immortals vam seguir les vicissituds de l'onze blanc-i-vermell sobre els verds prats gallecs a través de la pantalla del 106. Primer, com passa amb algunes relacions sentimentals en les quals un dels dos involucrats no acaba de tenir-ho del tot clar en els inicis, vam tenir una fase de cert desencís. El Deportivo i la seva ratxa de 6 victòries consecutives es mostrava imponent i feia inútil el nostre domini del joc: dues arribades i dos gols. Semblava disposat a treure'ns la xicota. Però l'aparició de les habilitats conqueridores d'Stuani i el seu doblet golejador (22 ja, una autèntica barbaritat!) van fer que acabés triomfant l'amor  i aconseguíssim un punt d'or. Precisament mogut per raons relacionades amb el cor, el nostre soci Félix Sierra va estar recentment de viatge al Perú, des d'on ens va portar com a souvenir unes bufandes de dos dels equips de futbol més populars d'aquell país hispanoamericà: l'Alianza de Lima i el Club Universitario de Deportes, també de la capital andina. Aviat els hi farem un lloc a les parets de la nostra seu.


La cirereta a les bones notícies que hem tractat en aquesta entrada del blog la posarem amb una bona nova que ens arriba directament des d'una localitat veïna. El nostre soci José Luis Cano, entrenador de l'aleví A del FC Sarrià de Ter, ens ha informat que aquest passat cap de setmana el petit Gerard, que estava superant una complicada malaltia i al qual a finals de la temporada passada vam mostrar el nostre suport a través de diverses accions, es troba ja tan bé que ha pogut tornar a gaudir d'una de les seves majors aficions i jugar un partit de futbol amb els seus companys d'equip. Ens n'alegrem moltíssim i esperem que faci molts de gols!  

lunes, 10 de febrero de 2020

Un guèiser

Com ja sabeu, un guèiser és aquell tipus de font termal de la qual en surt disparada de manera periòdica una potent columna d'aigua calenta i vapor. El magma de les profunditats de la terra fa augmentar la temperatura de les roques que estan en contacte amb el líquid element, que bull i busca el seu camí cap a l'exterior a través de conductes naturals formats per la fractura i porositat dels minerals que el cobreixen. La majoria dels guèisers es troben entre Islàndia (d'on en prové el nom) i el Parc Natural de Yellowstone, als EUA, però el dissabte 8 de febrer vam tenir l'ocasió de veure una versió futbolística d'aquest fenomen natural a Montilivi. Després de mes i mig sense aixecar massa el cap i un ambient que s'anava escalfant cada cop més entre la parròquia gironista, la patidíssima victòria en el darrer sospir contra el Huesca, segona consecutiva, va rebre's a la graderia amb un esclat d'alegria dels que fan època. L'afició va alliberar en uns segons tota la pressió acumulada en aquestes setmanes en les quals res no semblava rutllar com cal. D'això i de l'activitat immortal dels últims dies és del que us parlarem en aquesta, la tercera entrada de l'any del degà dels blogs gironistes.


Minut 94, el Huesca en fa 22 que juga amb un home menys, el Girona ha cercat infructuosament de treure'n profit, l'ambient a l'estadi es pot tallar amb un ganivet. Pilota bombejada a l'àrea que Stuani disputa amb un defensor i el porter visitant, que li dóna un cop de puny que la fa arribar a peus de Samu Sáiz. El madrileny la controla i, amb nervis d'acer, aprofita per col·locar-la al fons de la xarxa amb un toc suau ple de classe que passa just per on no poden arribar ni les cames de quatre defensors ni els guants d'un Álvaro Fernández (no confondre amb el nostre soci) que intentava blocar-lo a la desesperada. I després? Abraçades, rodolons per sobre els seients, banderes i bufandes alçades al cel i uns crits que encara deuen ressonar a les parets de la Catedral. Havia estat un partit poc vistós, molt igualat i en el qual el gironisme patia per veure com el seu equip malbaratava la superioritat numèrica. Els nervis just abans del gol estaven a flor de pell per a tothom, fins i tot van ressorgir tensions arran de les dificultats de visibilitat del camp a causa les banderes del bloc inferior que esperem que se solucionin tornant pel bon camí que s'havia portat en els últims temps. L'eufòria del gol, però, va arrasar amb tot: tornar a enllaçar 6 punts obre una finestra d'esperança al fet que el que queda de segona volta podem donar guerra als equips que de moment tenim per sobre i aconseguir l'ansiat objectiu. Els jugadors que hi són hauran de treure el millor de si mateixos per fer que no s'enyori als que han marxat. Els qui han arribat al mercat d'hivern, demostrar que ha sigut un encert oferir-los l'oportunitat de vestir la samarreta blanc-i-vermella. I nosaltres, seguir trencant-nos la veu des del plàstic vermell de Montilivi.


Abans de totes aquestes ungles menjades, els immortals vam fer un àpat una mica més nutritiu. Una visita del Huesca a Girona sense que vinguin els Fenómenos Oscenses, no pot ser considerada com a tal. Els dos clubs han tingut una trajectòria semblant des de fa poc més d'una dècada, un paral·lelisme que també s'ha estès a les seves respectives aficions, que han crescut exponencialment i han mantingut una característica comuna: la concepció del futbol com un espectacle on els nostres colors podran triomfar o ser derrotats sobre la gespa, però fora d'ella guanyem tots si l'entenem com una festa. 36 socis de la nostra penya van assistir a la trobada entre la Federació de Penyes del Girona i els Fenómenos, que va aplegar a més de 100 aficionats, la meitat d'ells arribats des de l'Alt Aragó. Els amfitrions de l'esdeveniment van ser els Paparres Gironins, que van treballar de valent per aconseguir que tot anés de meravella. El nostre agraïment a tot el seu equip per l'esforç. Com ja és habitual quan se celebren actes d'aquest tipus a la Pizzeria Krokers, un dels moments més notables va ser la cantada dels himnes per part dels seguidors dels dos equips. També hi va haver uns instants per les paraules de benvinguda, la celebració de l'amistat que ens uneix des de fa temps i l'intercanvi d'obsequis que simbolitzen el millor de les nostres contrades: l'escultura d'uns castellers de la Penya Papparres, les trenes de pasta de full i la placa amb la imatge de la Catedral de Huesca dels Fenómenos, la ratafia i les galetes de Santa Coloma del nostre vocal Josep Garolera... Ganes de convertir casa nostra en un lloc acollidor per a una gent a la qual, més que amics, ja considerem germans. Prova d'aquesta condició és el crit comú, ideat fa unes temporades pel nostre soci Jorge Berna, que vam fer imprimir sobre les gorres que la Penya Immortal va regalar a tots els membres de l'expedició blaugrana: ¡Huesca y Girona, Primera División!


El guèiser del qual parlàvem al començament d'aquest article potser no hauria estat tan potent (o ho hauria estat encara més?) sense la victòria del 2 de febrer a Fuenlabrada, matx que, com no podia ser d'una altra manera, ens vam reunir per veure al 106, amb dinar posterior inclòs. Va ser un àpat ben alegre, ja que el bonic gol del nostre uruguaià favorit va ajudar-nos a aconseguir una victòria fora de casa que es resistia des del debut de Pep Lluis Martí a Almendralejo, a principis de novembre. Un altre dia que també ens vam ajuntar per gaudir de bona teca i millor companyia va ser la nit del dissabte 25 de gener, en una trobada que vam oblidar-nos d'explicar a l'entrada anterior. En Carlos Solozano i la Pili Balastegui, guanyadors d'una de les jugades de la nostra Quina nadalenca, van decidir compartir amb tots els immortals el deliciós pernil que es van emportar aquell dia. Amb l'habilitat que el caracteritza, en Carlos va passar en ganivet a la peça per tallar unes fines i gustoses llesques que van encantar a tothom. Gestos així fan pinya i ens ajuden a agafar força per continuar aquesta difícil travessia que volem que acabi amb el Girona FC de nou a la categoria "pata negra" del futbol espanyol.    

martes, 28 de enero de 2020

Amb pena i amb Glòria

El 3 a 1 contra l'Extremadura ha sigut l'única alegria d'aquests dies de tempesta a Can Girona en tots els sentits. Eliminació de la Copa del Rei a part (era quelcom lògic contra un Primera, tot i que esperàvem una mica més de l'equip), causa neguit percebre com el calendari aviat començarà a agafar embranzida i la necessària bona ratxa de resultats que ens estabilitzi a la classificació no s'acaba de produir. O es fa servir amb cap aquesta finestra de fitxatges de gener o el futur pinta amb uns núvols tan negres com els de la borrasca amb nom de dona que ha descarregat litres i litres a tota la província. La vessant social del club també ha fet aigües, com veurem quan fem el repàs del dia del Villarreal. Els únics raigs de sol en clau blanc-i-vermella ens els han aportat l'activitat de la nostra penya, de la qual en farem crònica a continuació.


Per començar, el més recent. Ahir, 26 de gener, ens vam emportar una altra decepció a Montilivi. Fa uns anys, empatar amb l'Oviedo hauria estat una autèntica proesa, però quan et trobes en un any en el qual la superioritat econòmica sobre gairebé tots els rivals de la categoria fa que pujar (o com a mínim lluitar per fer-ho) sigui una obligació, aquesta "X" a mig gas satisfà a molt pocs dins la parròquia gironista. Tot i els últims mals tràngols, l'afició va posar de la seva part per intentar revifar el somni de l'ascens. En una jugada a tres bandes en la qual el Jovent Gironí va posar la creativitat i la mà d'obra i el club i la Federació de Penyes el finançament, va desplegar-se un enorme tifo al Gol Sud en el qual es podia llegir un bonic joc de paraules barrejant una hipotètica tornada a Primera amb la llegenda del Cul de la Lleona. El desplegament de l'espectacular pancarta i el 19è gol de Christian Stuani, que segueix el seu ritme golejador de rècord, van ser els únics apunts positius d'una jornada ben grisa.


Aquesta setmana també vam tenir Copa, concretament el 22 de gener. Quan el sorteig ens va deparar una eliminatòria a partit únic contra el Villarreal de seguida va venir-nos a la ment l'enfrontament contra els castellonencs a l'edició 2004/2005 del mateix torneig, saldat amb victòria gironista amb un gol d'un jove Eloi Amagat que debutava aquell dia al primer equip. Però en aquesta plujosa nit de dimecres l'únic que va coincidir amb aquella ocasió va ser el color de les samarretes. Això i la sensació d'amateurisme en l'organització, justificada fa 16 anys pel fet d'estar a Segona B, però decebedora ara que encara està recent el nostre pas per la millor lliga del món. La cosa ja va començar torta amb la venda d'entrades. Es va donar una data límit per confirmar l'assistència amb el carnet d'abonat a uns determinats preus. Vista la calamitosa xifra de vendes aconseguida, el club va optar per oferir un descompte als "abonats fidels" que encara no s'havien decidit a venir a través d'un codi pel web. Per fer servir aquesta contrasenya i fer efectiva la rebaixa no calia ni tan sols identificar-se amb l'ID i el PIN, així que a efectes pràctics no era ni molt menys quelcom exclusiu per a socis. La consegüent emprenyada dels mateixos va fer-se notar a les xarxes socials. La mateixa Federació de Penyes va fer arribar al club el malestar de molts abonats, que no es devia al fet d'haver pagat de més sinó a la presa de pèl. Per sort, a les plantes nobles a algú se li devia encendre la bombeta i va anunciar-se el retorn de la diferència. Sigui com sigui, el matx semblava gafat. Els efectes de la borrasca Glòria sobre la ciutat i les poblacions situades a la vora del Ter van fer perillar fins a l'últim segon la seva celebració. Al final van primar els interessos econòmics i de calendari de la RFEF, organitzadora de la competició, sobre les recomanacions de suspensió de les autoritats. Cal dir, però, que el principal perill era el desplaçament dels aficionats de les zones afectades fins a l'estadi (finalment no va ploure més que durant altres partits amb mal temps que hàgim viscut a Montilivi) i això ja ho va resoldre el club de manera més que correcta anunciant que es tornarien els diners a tots els aficionats que, havent comprat l'entrada, no poguessin assistir al xoc. No acaben aquí les desventures d'aquests trenta-dosens de final. Quan gran part dels 928 valents que van decidir-se a veure'ls en directe intentaven accedir a les graderies, van trobar-se que els seus abonaments no estaven correctament activats i no podien franquejar els torns. La situació va provocar una llarga cua a les taquilles per resoldre la incidència, incrementant així la insatisfacció que ja portaven de casa els socis. Moltes queixes i mal humor, fins i tot algun va perdre les formes amb els treballadors del club, comportament que censurem, ja que per molt enfadat que un estigui ha de procurar sempre mantenir el respecte pels qui donen la cara. En aquest cas, a més, no eren els culpables directes de la mala gestió. Un cop començat el partit, la decisió d'oferir la possibilitat de reubicar-se als aficionats de Gol Nord a Tribuna i als de Gol Sud a Preferent va provocar crítiques per part dels seguidors que havien pagat entrada a les zones més cares per no mullar-se i veien com algú que havia pagat 6 euros podia accedir al mateix lloc que un que se n'havia deixat 24. Un despropòsit total, com el que va veure's sobre la gespa. Sense haver d'insistir gaire, el Villarreal va passar per sobre del Girona i golejar-lo per 0-3. Donats els últims resultats, els pocs immortals que van desafiar el temporal per apropar-se a Montilivi tampoc esperaven miracles, però sí que aquesta gimcana viscuda per poder gaudir del partit tingués com a recompensa, com a mínim, una mica d'actitud per part dels homes de Pep Lluís Martí. Haurà de vigilar el club amb fer les coses amb tan poc encert organitzativa i esportivament parlant, ja que el gironisme, que havia començat responent molt bé pel que fa a assistència, comença a destrempar. Nosaltres seguirem sempre al seu costat i animarem a fer que la gent segueixi el mateix camí, però des de l'entitat han de posar de la seva part perquè no sigui tan difícil.


El cap de setmana abans, el del 19 de gener, la Lliga va portar als nostres futbolistes a Santa Cruz de Tenerife, on un bon grapat de penyistes els va acompanyar i animar tot i la nova ensopegada patida. Fins i tot hi va haver algun immortal d'incògnit, com vam poder comprovar en veure la nostra bandera penjada a l'Heliodoro Rodríguez López a la retransmissió televisiva. Una emissió que vam veure majoritàriament al 106 després d'una nova jornada plena d'esport i diversió protagonitzada per l'equip de futbol de la penya. En el partit número 14 de la nostra història vam enfrontar-nos al FC Celtics, conjunt format per membres de la comunitat hondurenya de la ciutat reunits al voltant del Centro Elim, una església cristiana evangèlica. El matx va disputar-se al Camp Municipal de Futbol de Germans Sàbat. La principal peculiaritat del mateix va ser que va ser el primer cop des d'aquell partit inaugural a Madrid contra l'equip de la Federación de Peñas del Rayo Vallecano que vam jugar onze contra onze i quaranta-cinc minuts per part, és a dir, futbol com cal. Teníem seriosos dubtes de poder resistir amb dignitat tanta estona, però vam aguantar heroicament. Només hi va haver una mica de relaxació en el tram final, en el qual ja estàvem pensant més en la barbacoa que venia a continuació que en fer gols. El resultat, 10 a 3 pel Celtics, pot reflectir diferències de qualitat entre tots dos equips, però no l'agradable estona que vam passar intentant emular als nostres ídols sobre la gespa. I si a algú li va saber amarga la derrota, de ben segur que ho va veure tot d'una altra manera després de tastar la carn a la brasa marinada, les tortillas de blat, les verdures en vinagre i la resta de teca típica del centre d'Amèrica que ens van preparar els nostres amics.


Abans d'això, el matí del mateix dia 19, la Penya Immortal va estar representada a Olot en la celebració del V Aniversari de la Peña Bética Girona-Olot "Emilio Luna". Com ja hem comentat en més d'una ocasió, els lligams entre les dues associacions es remunten a 2015, quan vam aconsellar-los sobre els passos a seguir per a la seva fundació. És una satisfacció veure com un projecte que entenia la passió per uns colors amb la mateixa filosofia que la nostra ha aconseguit consolidar-se sense importar els molts quilòmetres que els separen del Benito Villamarín. L'acte va celebrar-se a la seu dels verd-i-blancs, el Bar Rivier, on es va servir un deliciós aperitiu precedit dels parlaments protocol·laris, durant els quals el nostre president Pepe Sierra va aprofitar per fer-los entrega d'un obsequi commemoratiu. ¡Felicidades, amigos béticos! Esperamos poder seguir celebrando muchos más aniversarios juntos y que pronto nuestros equipos se puedan ver las caras en la máxima categoría.

  
Com a fi de festa d'aquest article farem una cascada de breus, quatre flaixos d'activitats en les quals ha participat la penya. Amb una d'elles hem començat el partit, el triomf contra l'Extremadura del 16 de gener, l'últim cop i únic en aquest 2020 (si no comptem el dia del Cartagena a la Copa) en el qual hem anat a dormir contents per l'actuació del nostre equip. Molta gent va fallar per la mala ratxa, el fred i ser dia laborable. Tornem a reiterar que, malgrat que el joc i els resultats no estiguin acompanyant, és un moment crucial de la temporada en el que cal que el suport de la graderia substitueixi, en la mesura que sigui possible, les mancances de l'equip. Següent notícia: la donació de pilotes de la Federació de Penyes del Girona FC va continuar el passat dilluns 13 de gener amb l'entrega de les que corresponien a les escoles de Font de la Pólvora i Vila-roja. Els nostres socis Javier RinaMary Pell i Fran Lara van acompanyar a Cristóbal Sánchez, president federatiu, i Joan Vicens directiu de la Penya Gironina, en el moment del repartiment. I com a cloenda, el nostre tresorer Javi va fer doblet representant als immortals en el dinar d'homenatge a Benjamí Colomer, expresident del Girona FC que aquest 2020 fa noranta anys. L'acte va celebrar-se el 24 de gener al Restaurant Siloc i va comptar amb la presència de nombrosos veterans de l'entitat blanc-i-vermella, entre ells alguns tan mítics com el tècnic Xavi Agustí. Un dels qui millor s'ho va passar va ser un altre amic de la penya, en Rodri de la Penya Saltenca, que va criar-se ben a prop de l'antic Estadi de Vistalegre i va gaudir de valent recordant vells temps amb les estrelles de la seva infantesa i joventut.        

sábado, 11 de enero de 2020

Qüestió de principis

El final de 2019, un any amb moments brillants i d'altres de molt foscos pel Girona, va deixar al gironisme amb un mal regust. Quan semblava que amb la incorporació de Pep Lluís Martí s'havia endevinat la tecla i s'anava pel camí de la regularitat necessària, dues derrotes (una d'elles, la del Mirandés, especialment ruboritzant per la passivitat demostrada per l'equip) van començar a crear seriosos dubtes. El començament de 2020 no ha estat gaire millor, marxant sense gols ni punts de Vallecas. Un mal principi no sempre és sinònim d'un mal final, sobretot si es prenen les mesures necessàries per redreçar el rumb. El mercat d'hivern és una bona ocasió per reforçar línies amb problemes com la defensa i el mig del camp. Siguin quins siguin els resultats, qui no renunciarà mai als seus principis de fidelitat al Girona, aportar el seu granet de sorra per ajudar a qui ho necessita i passar-ho bé és la Penya Immortal, com hem demostrat al llarg d'aquests dies de Nadal.


Començem la repassada a l'actualitat blanc-i-vermella amb els partits de Soria contra el Numancia i de Montilivi contra el Mirandés. El divendres 13 de desembre va fer honor al seu nom de película de terror pel Girona. A Los Pajaritos, l'equip va rebre dues punyalades en forma de gol de les quals no va poder fugir tot i tenir fases de joc acceptable, recordant a la típica protagonista d'aquest tipus de films que sempre ensopega amb una branca quan l'assassí la persegueix pel bosc. Alguns valents penyistes d'altres agrupacions gironistes van ser a terres castellanes, desafiant les gèlides temperatures de la zona. Encara que caigués en divendres, entre els immortals hi havia qui encara treballava o ho faria l'endemà, fet que va provocar que a la nostra seu fossim bastants menys que quan els partits es juguen en cap de setmana. Així i tot sempre és un gust poder veure el matx en companyia d'altres aficionats del Girona. Ja ens hauria agradat poder ser una quinzena o fins i tot menys per seguir el Linares-Girona de la primera ronda de la Copa del Rei jugat el dijous 19 de desembre, però el canal DAZN, propietari dels drets d'aquestes eliminatòries inicials, va estimar oportú retransmetre només alguns partits i el que vam guanyar amb doblet de Marc Gual no va estar entre els escollits. Ni tan sols hi va haver una cadena de ràdio (captable des de la nostra ciutat) que s'encarregués d'emetre'l. Misèries del pobre. I per pobre, l'actuació dels nostres futbolistes contra els seus homòlegs burgalesos el diumenge 22, jornada que servia per cloure l'any. Un Girona inoperant va veure com el Mirandés es passejava pel seu estadi i il·lumiava el marcador gairebé més del que ho estava l'arbre de Nadal de la fan zone: 0 a 3. Tot i que a la nostra penya som partidaris d'animar fins al final, entenem els xiulets que van tornar a sentir-se a la graderia, donat el fet que un exercici que semblava estar destinat a l'assoliment del més gran dels objectius va complicant-se cada cop més. Cal reaccionar. Malgrat la golejada, vam tenir la recompensa de veure com, a més de per donar suport a la plantilla, la nostra assistència al coliseu gironista va servir per fer el bé. Després de l'animat dinar que vam compartir amb en Nil i en Germán, que van tornar a visitar-nos des de les Balears, molts dels presents al 106 van anar a comprar joguines per participar en la campanya solidària de Creu Roja Joventut, que com cada any tenia com a finalitat aconseguir que cap nen es quedés sense regals en aquestes dates tan assenyalades. Instants abans del partit vam entregar-les a la parada que aquesta organització havia muntat al pàrquing de Gol Nord. Hauríem marxat igual de feliços pel simple fet de col·laborar, però el funcionament de la iniciativa preveia l'obsequi d'entrades pel dia de l'Extremadura. En vam rebre un total de 7 per les quals donem les gràcies des d'aquí a la Creu Roja, així com per la seva excepcional tasca en aquest i altres àmbits.


Un altre ens que ha treballat en favor de la Creu Roja i del qual en formem part, és la Federació de Penyes del Girona FC. Enguany s'ha decidit que la donació de pilotes que fa la Federació es reparteixi entre la seva campanya, altres associacions proposades per les penyes i escoles gironines. Les primeres 100 van ser entregades el 31 de desembre a la seu de la Creu Roja a Girona, al Carrer Bonastruc ça Porta, en un acte en el qual els representants de la Federació van ser els nostres directius Pepe Sierra, Javi Rina i Fran Lara, membres també de la junta federativa. Per part del club va assistir-hi Albert Mateos, cap de l'àrea social. Les següents 30 van entregar-se a l'Associació La Diana, que treballa amb nens en risc d'exclusió social i discapacitats de diferents poblacions de la província. La Mari Solozano, sòcia nostra i col·laboradora d'aquesta entitat, va posar-nos en contacte amb la mateixa ja al desembre, quan els hi vam fer entrega d'una de les paneres que cada Nadal ens regala l'expresident del Girona Antonio Escudero. La donació va realitzar-se el 2 de gener al Centre Cívic de Montilivi, on la delegació federativa (composta pels mateixos membres que en l'anterior ocasió, a més de la Mari i el seu marit Antonio) va poder conèixer de la mà d'en Jordi, responsable de l'associació, el seu fantàstic programa d'activitats dedicades als infants que encaren la vida amb més dificultats. En nom de la Penya Immortal vam entregar també uns peluixos aportats per una altra de les nostres sòcies, la Mary Pell. Els penyistes units som més forts, també a l'hora de ser solidaris.


Quan els Reis Mags ja preparaven la seva sortida des d'Orient per repartir joguines als nens de tot el món, va arribar el moment de celebrar la ja tradicional Quina de Nadal de la Penya Immortal. El 4 de gener cap a una setantena de persones van fer quedar-se petita la nostra seu. I no exagerem, aquesta va ser l'edició més multitudinària amb diferència de totes les que hem organitzat. En quatre de les cinc jugades de la jornada van esgotar-se tots els cartrons a la venda, el que ens pot fer sentir a tots particularment orgullosos del compromís i estima que demostrem envers la nostra penya. Pernils, fuets, caves i torrons van fer les delícies dels premiats. Per si no fos prou, també vam poder completar els regals de les línies i quines guanyadores amb les entrades pel Girona-Extremadura cedides per l'àrea social del club, dos dinars al Restaurant Chaplin, dos esmorzars al Tir Olímpic i unes galetes Trias i una ratafia de Santa Coloma gentilesa del nostre vocal Josep Garolera. El nostre agraïment al Girona, als citats establiments i a en Garru per fer encara més gran l'estupenda tarda que vam passar en família al 106. 


Abans d'acomiadar-nos, dos apunts més. La nostra no va ser l'única quina d'una penya de futbol a la ciutat, ni de bon tros. Els amics de la Peña Madridista Girona fa més de vint anys que organitzen la seva (de fet, va ser la que ens va inspirar a celebrar la nostra). Com cada any, van obrir les portes del seu local social a tots els immortals que volguessin provar sort. Prop d'una desena va respondre a la crida el passat 28 de desembre, gaudint d'una entretinguda estona amb els merengues gironins i emportant-se uns quants premis, inclosa alguna espatlla. El més recent de l'actualitat blanc-i-vermella passa pel partit de la setmana passada contra el Rayo Vallecano, perdut per 1 a 0 a Madrid i que va aprofundir l'estat d'incertesa que ja regnava entre els seguidors del nostre equip. Tres derrotes seguides, amb 0 gols a favor i 6 en contra són per començar a analitzar què falla. Així ho comentaven els immortals reunits per seguir el partit a la pantalla del 106. Serà la Copa del Rei el punt d'inflexió que ens retorni al per ara extraviada ruta de les victòries?          

sábado, 28 de diciembre de 2019

Ara ens entenem

En l'anterior entrada vam comentar que tots els immortals hem valorat positivament la instal·lació d'una fan zone amb bar i activitats pels gironistes més menuts al pàrquing de Gol Nord abans dels partits a Montilivi. Igual que critiquem allò que es fa malament, no ens costa reconèixer els encerts en la gestió del club. És més, és per a nosaltres una immensa satisfacció constatar que aquesta línia d'actuació es manté i acabarem l'any amb una altra bona notícia: la fi dels problemes de visibilitat dels abonats situats al bloc que ocupem la majoria de socis de la Penya al Gol Sud


Com recordareu, el passat mes d'agost, just quan el present Campionat de Lliga donava les seves primeres passes, vam protestar públicament per les dificultats per veure la totalitat del terreny de joc des de les esmentades localitats. La presència dels components del Jovent Gironí al bloc immediatament anterior, drets i amb banderes de grans dimensions, n'eren la causa. Les queixes a la graderia i la xarxa van arribar fins i tot a la premsa. Després de dos anys patint el problema, amb un canvi majoritari dels nostres abonaments al nou Gol Sud Superior a la 2018/2019 com a única alternativa, vam esclatar. El club, en adonar-se que després de tot aquest temps d'inacció (havíem avisat amb moltes setmanes d'antelació del retorn del problema amb la desaparició de la nova graderia) hi havia enrenou, va provar diverses solucions, com ara una petita lona, a més de l'existent a les files inferiors del nostre bloc, en les localitats situades al costat d'on es posa el Jovent, per permetre veure quelcom als abonats d'aquells seients. També, després de la insistència de la Federació de Penyes, hi va haver personal del club recollint les opinions dels socis de la zona afectada en un partit. Passada la mala maror dels primers dies, tot es va anar refredant. El club seguia estancat en dir que no podia fer gaire més (no hi havia prou localitats per canviar de lloc al grup d'animació) i no va canviar res. L'únic avanç ens el vam haver de buscar nosaltres mateixos millorant la nostra entesa amb el Jovent. Tot i que la nostra visió del camp encara no és 100% òptima, sobretot quan les jugades s'apropen a la línia de fons, hem percebut que en aquests mesos la presència de gent sobre els seients ha sigut molt puntual, gairebé nul·la, i s'ha sigut una mica més respectuós amb el tema de les banderes (només una mica, diumenge passat contra el Mirandés van tornar a entorpir l'apreciació d'alguna jugada).


Ja pensàvem que a la planta noble de Montilivi n'havien tingut prou amb aguantar el xàfec unes setmanes quan, de sobte, en un d'aquells miracles que només el Nadal ens porta, el nostre president Pepe Sierra va rebre una trucada del Girona FC en la qual se'ns informava que s'havia trobat la solució definitiva al conflicte. Després de molts mesos de feina meticulosa i difícil, el club ha pogut reubicar un nombre suficient d'abonats de tribuna com per recol·locar en aquesta graderia a tots els immortals del bloc de Gol Sud que pateix la incidència. Encara que ho pugui semblar, no és una situació desconeguda per a la nostra Penya, ja que a principis de segle, quan Antonio Escudero presidia l'entitat gironista i als partits hi venien unes 500 persones, ja havíem estat a tribuna. De moment, només sabem que les localitats que podrem ocupar seran les situades just a sota de la llotja. Els detalls del procediment a seguir per canviar els carnets i poder estrenar aquesta nova ubicació els coneixerem en els pròxims dies a través d'un correu electrònic que serà enviat a cadascun dels interessats. L'objectiu és poder estrenar plegats la nova posició a la graderia en el proper matx a casa, el 16 de gener contra l'Extremadura.

    
La veritat és que no entrava en els nostres plans canviar-nos de lloc, però davant aquest gest de generositat sense precedents ens sentim molt i molt agraïts. Intuïm que l'esforç econòmic que deu haver fet el club per compensar als abonats de les localitats que ara ocuparem ha estat potent, així que donarem les gràcies de la manera que millor ho sabem fer: animant als nostres jugadors incondicionalment. A més d'animar la tribuna amb els nostres càntics, ja hem encarregat dues enormes banderes (aproximadament com les que es fan moure davant de preferent, sobre la gespa, abans dels partits) per donar color a la graderia. Al muntatge que hem fet podeu fer-vos una idea de com lluiran quan les onegem des dels nous seients. Que hi hagi caliu és sempre el més important!