martes, 29 de enero de 2019

Pluja d'estrelles

Si l'any 92, quan es va fundar la Penya Immortal, algú ens hagués dit que en un sol més passarien per Montilivi ni més ni menys que Real Madrid, Barcelona i Atlético de Madrid i que eliminaríem de la Copa del Rei a aquest últim, segurament hauríem pensat que el nostre interlocutor s'havia begut l'enteniment. Ben al contrari, hauríem estat davant d'un autèntic visionari. El nostre estadi sembla aquell programa que feien fa anys a Antena 3, Lluvia de Estrellas, en el qual els participants es caracteritzaven de les grans estrelles de la cançó per imitar-les. Les principals diferències? Que aquí no tenim a en Bertín Osborne i que això és ben real. Les estrelles aquí són autèntiques. I les que més brillen, per nosaltres, sempre són les gironistes.


Per a cracks, els que van reunir-se al col·loqui brillantment organitzat per la Federació de Penyes del Girona FC en col·laboració amb la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona el passat 25 de gener a l'Espai Caixa de la Plaça Poeta Marquina. La trobada va aplegar a grans de la història blanc-i-vermella com ara Migue, l'heroi de l'últim ascens a Segona; Eugeni Bou, l'etern capità; o Xavi Agustí, el tècnic de tècnics. També vam comptar amb la presència de dos ex jugadors amb passat a ambdós equips, Javi García i Paco Nieto, i Ramón María Calderé, figura blaugrana dels 80 i gran coneixedor de les banquetes del futbol català. Entre el públic, a més de penyistes i aficionats al futbol de tota la província, va haver-hi representació de la nissaga dels Ribera que tantes alegries ha donat al Girona. El mestre de cerimònies va ser un clàssic del periodisme esportiu com Pere Escobar, acompanyat de dos representants gironins del gremi com Jordi Roura (Diari de Girona) i Xevi Masachs (L'Esportiu). Les valoracions de l'estat actual de les dues plantilles i de la importància que té pel Girona i per Girona estar a Primera van dominar la conversa, en la qual sense dubtes van regnar les divertides anècdotes d'en Xavi Agustí, com quan va alinear 13 jugadors en un partit amb boira o quan va fer 7 o 8 canvis en un partit de Copa aprofitant que ningú coneixia als seus jugadors en un camp de Primera. Un cop acabat l'acte, uns quants immortals, saltencs, paparres i cassanencs vam anar a sopar pel centre de la ciutat. Ens hauria encantat poder fer l'endemà un esmorzar amb l'afició culer, però es veu que no era el nostre cap de setmana de sort i cap de les penyes del Barça amb les que vam contactar (la de Girona, la de Banyoles i la Joan Gamper de la Ciutat Comtal) va poder trobar-se amb nosaltres per diferents motius. Ho seguirem intentant en futures ocasions, per part nostra no quedarà. Del partit, poca cosa podem dir que no hàgiu vist ja (amb una assistència rècord de 14.021 espectadors, segur que hi éreu per veure-ho). Potser si l'àrbitre s'hagués estalviat la vermella i els nostres haguessin tingut una mica menys d'innocència en les ocasions que van generar  la història podia haver estat ben diferent. Però bé, la nostra guerra es lluita més a Eibar o a casa contra el Huesca que en aquests matxs contra els grans.


El sorteig de la Copa del Rei va voler enfrontar-nos ni més ni menys que a l'actual campió d'Europa i del Món, el Real Madrid. La il·lusió va ser màxima en el gironisme, que després d'eliminar a l'Atlético veia a l'equip capaç de tot. I fins a la recta final del partit d'anada al Santiago Bernabéu semblava que tot estaria molt obert per a la tornada, però una assistència i un penal absurd provocats per Vinicius ens van recordar la distància existent entre ambdós equips. Tot i això, a força d'entrega i sacrifici el Girona ens ha acostumat a aconseguir fites impensables, així que no es pot descartar res si  dijous els d'Eusebio aconsegueixen sortir amb la màxima concentració i avançar-se ràpid al marcador. Els blancs porten un bon avantatge, però no poden relaxar-se. Per seguir aquest primer partit de l'eliminatòria, les forces immortals van dividir-se entre tres valents que van ser a Chamartín animant a l'equip i els qui ho van fer al 106. No vam sortir contents amb el resultat final, però això de plantar cara en un escenari tan important com aquest, no deixarà mai de semblar-nos un plaer.

  
I per a plaer, el que suposa per a nosaltres compartir la nostra passió pel futbol amb els qui l'entenen de manera sana i festiva. Dijous escriurem una nova pàgina dels nostres agermanaments amb la Peña Madridista Girona, que es remunten als temps en els quals el filial merengue, el Real Madrid Castilla, visitava el nostre estadi en partits corresponents al Campionat Nacional de Lliga de Segona Divisió. Aquest cop hem ideat conjuntament una prèvia al partit de dijous 31. La mateixa es durà a terme aquell mateix dia a partir de les 19 hores a la seu de l'agrupació gironina del club presidit per Florentino Pérez, situada al carrer Mare de Déu dels Àngels, 32. Hi haurà un deliciós berenar per als aficionats d'ambdós equips i farem petar la xerrada fins que arribi el moment del gran partit. Us hi esperem a tots, prohibit fallar!


Abans de desaparèixer per la porta envoltat de fum com passava al programa al qual fèiem referència al principi, aquest article s'acomiada fent memòria del dia del partit contra el Betis al Villamarín, que el gruix dels immortals vam veure al 106. La dolorosa derrota per un penal infantil comès per Douglas a l'últim minut del temps afegit ens va deixar una mica aixafats, el punt hauria estat just. De fet en Manuel Vázquez, soci de la Penya Immortal, directiu de la Peña Bética Girona-Olot i, com tots sabeu, regidor a l'Ajuntament de Girona, apostava precisament per l'empat a 3 en els pronòstics inicials. Només li va faltar un gol blanc-i-vermell per poder celebrar la X a la travessa amb el nou vi de la penya, embotellat pels Cellers Alsina & Sardà amb etiqueta personalitzada per a nosaltres. Recordem a tots els socis que si desitgen una caixa d'ampolles amb l'escut de la penya i la seva foto només han de posar-se en contacte amb el nostre president Pepe Sierra. Qui sí que va brindar va ser una de les nostres sòcies amb més antiguitat la Loli Pérez, que va celebrar el seu 40è aniversari en companyia dels seus amics i va rebre com a regal una samarreta del Girona FC. ¡Felicidades, Dolores!     

miércoles, 16 de enero de 2019

Copa i brindis

Com bé ha compartit el nostre soci Joan Casermeiro a les seves xarxes socials, el Girona, en aquesta Copa del Rei, potser encara pensant en la nit de Cap d'Any, ha donat la campanada abans dels quarts. El Wanda Metropolitano ha sigut l'escenari on el nostre equip ha escrit una de les pàgines més brillants des que un grup d'amants del futbol va fundar el club el 1930 al Cafè Norat de la Rambla. Aquests dies no només hem fet un bon glop de la Copa, sino que també l'hem alçat per brindar i compartir bons moments amb amics que gaudeixen de les sensacions que et fa viure aquest esport tant com nosaltres.


EnormeColossalImmensEspatarrant. Se'ns acaben els adjectius grandiloqüents amb els quals qualificar el 3-3 d'ahir a la capital d'Espanya que va suposar l'eliminació de la Copa de l'Atlético de Madrid a mans del Girona FC. Pocs apostaven per nosaltres quan el bombo va emparellar-nos amb els del Cholo Simeone, però les ganes, l'esforç i l'encert dels nostres van poder amb un equip on el sou brut de la seva màxima estrella és superior al pressupost anual de l'entitat de Montilivi. No vam poder ser a l'estadi atlètic per presenciar la gesta, però l'ona expansiva de l'explosió d'alegria que va produir-se al 106 després dels gols de Valery, d'Stuani i, sobretot, de Doumbia, devia quedar-se a pocs metres d'arribar-hi.


El 9 de desembre va jugar-se el partit d'anada d'aquests vuitens de final. Va ser un matx sorprenent, ja que les abundants baixes i naturals reserves d'homes importants per part local no feien preveure res de bo contra uns colchoneros amb no pocs titulars a l'onze (entre ells ni més ni menys que Antoine Griezmann, que faria el 0-1). Gorka IraizozValeryPaik, Choco Lozano (quin golàs del catracho!)... noms poc habituals a les alineacions titulars gironistes que van plantar cara al vigent campió de la segona competició en importància a Europa i van tenir-lo tancat a la seva àrea durant molts minuts. El fred que vam passar els immortals que vam fer costat a l'equip, d'aquells que feia temps no es recordava a la nostra "muntanya màgica", va valdre la pena. Les cares congelades dels immortals de les fotos potser no ho demostren prou, però vam sortir de l'estadi molt satisfets del paper dels nostres i l'1 a 1 final que, com ja hem vist, va ser clau pel desenllaç de l'eliminatòria.


Passem pàgina (més que passar-la l'haurem d'emmarcar) d'aquesta fita i ens centrem en experiències que vivim més sovint però ens resulten igualment satisfactòries Ja feia un temps que, pel fet de celebrar-se les trobades a les seus d'altres penyes o per altres cicumstàncies, no rebíem a cap afició visitant al 106. Amb l'inici d'any vam recuperar aquest bon costum amb un dinar de germanor amb els integrants de la Penya Alabèscat desplaçats fins a la Ciutat dels Quatre Rius per presenciar el Girona FC - Deportivo Alabès del passat dissabte 12. Des del migdia el local va anar tenyint-se del blanc, el blau i el vermell que caracteritzen els uniformes d'ambdós equips. Immortals i babazorros van anar sumant-se a la festa i fent un vermut on les canyes i el calimocho van ser les estrelles. A l'hora de dinar, prop d'una trentena d'aficionats d'ambdós equips van compartir taula per degustar el ja clàssic menú, variat i hipercalòric (res millor per agafar forces per animar), que ens preparen la San i en You. 


Després d'una digestiva ratafia a la qual va convidar la nostra penya, va ser el temps dels parlaments, l'entrega d'obsequis i la foto de família. Molt lligat a aquest dolç licor va ser el regal, que com ja és habitual en totes aquestes ocasions, en Josep Garolera va tornar a fer als nostres amics albiazules. L'ampolla de ratafia i la caixa de galetes que els va donar van ser bones ambaixadores del seu poble natal, Santa Coloma de Farners. També va ser un moment especial per a un gran amic i soci de la penya que ens acompanya en molts actes i que com a regidor de cooperació de l'Ajuntament de Girona ha estat designat com a enllaç del consistori amb les penyes, en Cristóbal Sánchez. El seu fill, que malauradament no va poder acompanyar-nos, és un gran aficionat al bàsquet i sent passió pel Baskonia des de fa molts anys, i per allò de ser un equip de la mateixa Vitoria, també li desperta una gran simpatia l'Alavés. En Maykel García i en Pepe Sierra, presidents d'ambdues penyes, van simbolitzar l'amistat existent entre els seus respectius grups de seguidors amb un intercanvi de banderes i una abraçada fraternal. Després, sobre la gespa de Montilivi, ambdós equips van mostrar una igualtat de forces total. El Girona va aconseguir avançar-se amb un excel·lent gol de xilena d'Stuani, al qual esperem veure moltes temporades de blanc-i-vermell tot i els rumors que el situen a Barcelona aquest mateix mercat d'hivern (¡quédate, uruguayo!). Els d'Abelardo, però, van demostrar que tenen bons motius per presumir del seu cinquè lloc a la classificació de la Lliga i se les van empescar per empatar en una jugada en la qual la pilota, entre bots i rebots, va despistar als nostres defenses. Caldrà seguir animant per ajudar als jugadors gironistes a aconseguir la primera victòria de l'any. Serà al Villamarín contra el Betis?        

lunes, 7 de enero de 2019

Mediterràneament

L'entrada d'any va portar al Girona a la capital del Túria per enfrontar-se al Levante en un duel que es preveia igualat. Quelcom que, al contrari, no imaginàvem va ser la visita sorpresa de dos amics de la Penya Immortal que van creuar la Mediterrània per descobrir la casa de l'equip dels seus amors. Tot això i els divertits plans que tenim per aquesta setmana, a la primera entrada de l'any al blog degà del gironisme.


Anem per parts. València és una ciutat banyada per la mateixa mar que sedueix al món sencer a la nostra Costa Brava, i al Girona li va tocar encetar el 2019 en Lliga contra un dels dos equips que té a Primera Divisió, concretament contra el granota. En dates tan familiars i de tanta despesa en tiberis i regals, era difícil organitzar un desplaçament i ni la Federació ni nosaltres vam muntar res. Tot i això, alguns gironistes van fer costat als blanc-i-vermells viatjant a Orriols pel seu compte, entre ells el nostre soci Félix de Roses. No tenim documentació gràfica de la seva visita a l'estadi del Levante per problemes tècnics amb el seu mòbil, però segur que ja ens heu perdonat la innocentada d'en Paquirrín i ens creieu. A casa nostra, nombrosos immortals van apropar-se al 106 per seguir el partit malgrat que l'horari, un divendres a les 19:00 (un altre dels invents de Mediapro i companyia), era més aviat estrany. Un d'ells, l'Ángel (al qual veiem d'esquena a la fotografia), acabava d'arribar de les seves vacances a Astúries i ens va convidar a tastar els embotits i el bollo preñao que havia portat d'allà. Una bona manera de treure'ns el mal regust que ens va quedar després de que els nostres jugadors malbaratessin avantatge al marcador i superioritat numèrica sobre la gespa. Però bé, un punt és un punt. I més fora de casa.


Aquella "meravellosa" cançó de finals dels 60 imaginava la construcció d'un pont entre la ciutat on l'equip va sumar un positiu el passat divendres i Mallorca. D'una altra illa balear, Eivissa, i creuant les mateixes aigües que aquesta musical infraestructura, van arribar a Girona en Neil i el seu pare. En Neil és un vailet al qual vam conèixer tot fent la prèvia en un dels bars del centre comercial que hi ha enganxat a Cornellà-El Prat quan hi vam anar a veure el matx contra l'Espanyol. La seva història ens va emocionar, ja que havia viatjat expressament des d'Eivissa a Barcelona per veure jugar a l'equip del seus amors: el Girona Futbol Club. No estem acostumats al fet que hi hagi gironistes gaire lluny de la Ciutat dels Quatre Rius i molt menys sense cap lligam familiar amb la localitat. És el que té estar a Primera i fer-se grans. Aprofitant el Nadal, pare i fill van visitar a uns parents barcelonins durant uns dies i van programar una escapada a Girona per acomplir un dels somnis d'en Neil: visitar Montilivi. En la trobada a casa dels pericos vam dir-los-hi que, si mai venien per casa nostra, no dubtessin en contactar-nos, i així ho van fer. Una delegació immortal composta pel nostre president Pepe Sierra, el vocal Franc Pascual, els socis Antonio Portillo i Mari Solozano i Cristóbal Sánchez, regidor de cooperació de l'Ajuntament de Girona, va ser la seva amfitriona. Després de dinar en un restaurant cèntric, se'ls va conduir a l'estadi, on gràcies a la col·laboració d'en Xavi Fàbrega, cap de premsa del Girona FC, van poder estar arran del terreny de joc, seure a les banquetes i fins i tot la sala de premsa, on va tenir el detall de connectar el micro per fer-lo sentir com si fos el mateix Eusebio després d'un partit. La trobada va acabar amb un bon berenar al 106. Una experiència que, de ben segur, en Neil no oblidarà mai i que el farà mantenir la passió gironista al llarg de tota la seva vida.


La Mediterrània ha connectat els dos esdeveniments que acabem d'explicar. Casualment, el títol que porta aquesta entrada del blog coincideix amb el lema utilitzat per una famosa marca de cervesa de la qual no en farem publicitat de franc, com a mínim fins que ens convidi a alguna coseta. Això ens recorda que amb l'arribada del Deportivo Alavés aquest dissabte 12 arriba l'hora de començar una nova tongada de festes amb les aficions rivals. La Penya Alabèscat, agrupació del conjunt babazorro amb seu a Barcelona, visitarà la nostra seu a partir de les 12 del migdia per assaborir un deliciós dinar de germanor. Ens fa molt feliços continuar amb l'amistat iniciada l'any de l'ascens del Glorioso amb la nostra assistència a l'acte fundacional d'aquesta penya celebrat a l'Hotel Double Tree by Hilton (amb motiu del partit de l'Alavés a Montilivi). Els nostres clubs han tingut vinculació a través de notables jugadors que han defensat ambdues samarretes, com ara l'actual president, Delfí Geli, o el migcampista Nan Ribera, i ara també gràcies a l'amistat entre ambdues aficions. El 106 serà el punt de trobada per a tots els aficionats de l'entitat vitoriana que vinguin a Girona a presenciar el partit, i per descomptat, també esperem l'assistència del nombre més gran possible de gironistes, penyistes o no, que desitgin passar un gran dia de futbol. Abans de tot això, però, toca rebre dimecres a l'Atlético de Madrid en la nostra primera experiència en 70 anys als vuitens de final de la Copa del Rei. Una prova d'alt nivell que no només exigirà el màxim als futbolistes blanc-i-vermells, l'afició també haurà d'estar al màxim per donar-los-hi tot el suport possible. El fred no és excusa: hem de fer que hi hagi caliu. Endavant Girona! 

jueves, 27 de diciembre de 2018

Podria haver estat "top"

Prop de 27 anys al costat del Girona fa que a la Penya Immortal Girona sapiguem molt bé qui és qui dins del gironisme i coneguem molts dels protagonistes de la història recent del club, sigui en primera línia o treballant a l'ombra pel bé de la institució. Això fa que de tant en tant tinguem accés a històries oblidades com la que va arribar a les nostres orelles fa uns dies i que volem compartir avui amb vosaltres, ja que ens ha semblat molt curiosa.

Foto: CRDI - Fons Diari de Girona - Tavi Nonó

Poc abans de l'inici de les festes nadalenques, Miquel Jordán va entrar per casualitat una tarda al 106 per fer un cafè, sense saber que es tractava de la seu de la Penya Immortal. Jordán va ser una de les figures més rellevants del futbol base gironí al llarg dels anys 90. És molt recordat per la seva etapa com a coordinador dels equips de la Penya Bons Aires, així com per ser un dels impulsors de la recuperació de les categories inferiors del Girona FC sota la presidència de Carles Teixidor. La seva filosofia era tractar el futbol com una activitat formativa amb la qual els nens ho havien de passar bé per sobre de tot. En veure una de les fotografies que tenim penjades a les parets del local, amb els integrants d'un equip infantil del Girona celebrant la consecució d'un títol de lliga, en Miquel no va poder evitar recordar amb nostàlgia aquella etapa, de la qual va estar conversant animadament amb el nostre president Pepe Sierra, que casualment també es trobava en aquells moments al local. 

  Foto: 20 minutos

Entre noms i anècdotes conegudes per tots dos i unes quantes rialles, en Miquel va comentar un episodi ben curiós que fins ara s'havia mantingut gairebé en secret i que farà les delícies de la premsa rosa si algun dels seus reporters mai arriba a visitar aquest blog. És "vox populi" entre els aficionats al món de la faràndula que el fill de la cantant Isabel Pantoja, Kiko Rivera, conegut també com a Paquirrín, va arribar a jugar uns quants torneigs amistosos amb els alevins del Real Madrid. La seva familia tenia forta influència en l'òrbita dels qui gestionaven la pedrera del club blanc, i malgrat que el fill del malaurat Paquirri no destacava per la seva habilitat amb la pilota, va aconseguir que fer realitat el somni de defensar la samarreta d'un gran encara que fos només durant uns quants partits. Doncs bé, segons explica en Miquel, resulta que, a l'agost de l'any 94, la Pantoja i el seu fill van passar uns dies de relax a la Costa Brava. Una d'aquestes jornades la van emprar en visitar Girona.


Al nano encara li havia quedat mono de futbol i, segons li va dir la seva mare a en Miquel, va emocionar-se molt quan, després de visitar els galls dindi de la Devesa, va veure com hi havia un bon grapat de nens preparat per fer les proves per entrar al Girona FC a l'Estadi Fèlix Farró. Aquell any, gràcies en bona part a la feina de gent com en Miquel Jordán, el club va tornar a apostar per la pedrera després d'anys en els quals aquesta feina s'havia deixat en mans de la Penya Bons Aires, amb un acord de filiació que va allargar-se durant tretze temporades. Durant aquest temps només algunes campanyes s'havia tirat endavant algun equip juvenil amb els colors gironistes. Era una època difícil pel Girona. En Paquirrín va demostrar tanta il·lusió per participar en la selecció que la seva progenitora va veure's empesa a parlar amb en Miquel, que encara amb la sorpresa d'haver-se trobat a la cantant en un lloc tan inesperat, no va veure's en cor de dir-li que no a la criatura. I dit i fet, va donar-li un uniforme i unes botes i el va posar a jugar el partidet amb la resta de nens. En aquest punt del relat en Pepe va mostrar-se una mica incrèdul, però en Miquel va assegurar que disposava d'un document gràfic que provava que era cert, ja que un dels paparazzis que seguia a la Pantoja durant les seves vacances havia estudiat amb ell i li va fer arribar una còpia d'una de les fotos que va fer. Tractant-se d'un menor d'edat, va optar per no difondre-la i conservar-la només com a record, quedant extraviada durant anys en un calaix. Però ara que l'infant ja està més que criat, no hi va haver problema i dies després de la seva visita al 106 ens la va enviar per Whatsapp.

       
Foto: Código Nuevo

Com és lògic, les mateixes raons que l'havien apartat de Chamartín el van allunyar de Montilivi. Altres nois tenien molt millor tècnica i fons físic que en Kiko i no va poder entrar a formar part de l'aleví blanc-i-vermell. En Miquel va apuntar que, a part d'això, no tenia ni idea de com pretenia la folklòrica que, en cas d'haver sigut triat per formar part de l'equip, el petit assistís als entrenaments i partits si vivia a l'altra punta d'Espanya. Tot i això, també va recordar que la Isabel no va perdre detall del partit, aplaudint orgullosa cada cop que el seu descendent tocava, amb poc èxit, la pilota. Qui sap, si la història hagués estat diferent i les seves virtuts futbolístiques haguessin estat notables, què hauria passat? Hauria arribat a debutar amb el primer equip? Animaria als companys de vestuari a ritme del seu èxit musical Quítate el top? Això, per sort o per desgràcia, mai no ho sabrem.   

lunes, 24 de diciembre de 2018

2018 ja s'ha fos

La frenètica activitat d'aquests dies serveix de perfecte resum de com ha sigut el 2018 per a la Penya Immortal Girona: un any en el qual hem tornat a demostrar que estem més vius i plens d'energia que mai. En poc més d'una setmana hem tingut temps per ser solidaris, visitar a bons companys, divertir-nos fent pinya i, com no podia ser d'una altra manera, animar al nostre estimat Girona. En voleu tots els detalls? A llegir s'ha dit!


Ho vam passar tan bé que serà que li hem de donar el lloc d'honor. La Quina de Nadal de la Penya Immortal va tornar a ser un èxit rotund, amb el 106 ple de socis i simpatitzants impacients per marcar números, guanyar premis i, per sobre de tot, gaudir d'una agradable vetllada en companyia de molts amics. Pernils, embotits, ratafia, vi, torrons, banderes, un dinar per a dues persones al Restaurant Chaplin... tot de coses d'aquelles que fan aquestes festes més dolces són les que van emportar-se els afortunats que van completar abans que ningú les seves línies i quines. La junta directiva de la penya vol agrair un cop més a tots els presents la seva assistència i col·laboració. Els cartrons venuts i els beneficis de la Loteria ens permetran seguir col·leccionant dates memorables al llarg del pròxim any.


Si la tarda-nit va ser moment per a reunir a la família blanc-i-vermella, el matí de dissabte va tocar passar-lo amb bons amics. Com ja sabeu, en Manuel Vázquez, regidor de l'Ajuntament de Girona, és a la vegada soci nostre i directiu de la Peña Bética Girona-Olot "Emilio Luna", amb la qual estem agermanats des del seu naixement, i ens va convidar a la celebració del quart aniversari de la seva associació. I dit i fet: un bon grapat d'immortals, entre ells el regidor de cooperació del consistori gironí, Cristóbal Sánchez, van desplaçar-se a la capital garrotxina per acompanyar als nostres amics verd-i-blancs en aquest acte. A més de degustar un suculent aperitiu, vam veure per televisió el partit matinal del Betis al Villamarín contra l'Eibar i el nostre president Pepe Sierra va aprofitar per fer entrega d'un obsequi als seguidors del conjunt sevillà en la persona del seu president, Diego Sánchez. Abans del partit de Lliga disputat a Montilivi entre els nostres dos equips, al jugar-se entre setmana, no hi va haver gaire temps per fer una trobada com Déu mana, però amb aquestes hores transcorregudes en el millor ambient futbolero, ho vam compensar amb escreix.


On no hi va haver tant de caliu, parlant purament en termes relacionats amb la temperatura, va ser  a Montilivi en el matx de divendres 21 contra el Getafe. Molt de fred però moltes ganes de veure al Girona enfrontar-se als azulones, que arribaven al nostre estadi després d'haver fet una notable primera volta que els tenia en posicions europees. Va ser un enfrontament complicat, els madrilenys són un equip amb molt d'ofici que no regala res i l'empat aconseguit gràcies al gol de Bernardo l'hem de considerar molt positiu, ja que trenca la dinàmica negativa establerta per les derrotes a San Mamés i el Sánchez Pizjuán. Els immortals vam cantar tant com les nostres glaçades goles ens van permetre i  alguna fins i tot també va aprofitar per donar la benvinguda a la ciutat a l'ex gironista Jaime Mata, actualment al club del Coliseum Alfonso Pérez.


Seguim explicant cosetes cada cop més llunyanes en el temps (relativament, que no fa tants dies). Tot i que des de fa anys hem fet palès aportant el nostre gra de sorra en gran varietat de causes solidàries en qualsevol època de l'any, la proximitat del Nadal sempre fa aflorar els bons sentiments i les ganes d'ajudar als altres. Enguany aquesta ha estat variada. La recollida de llet organitzada a la nostra seu va tenir bona resposta per part dels nostres socis i amics, aconseguint-se un total de 150 litres amb els quals el Banc dels Aliments de les Comarques de Girona proveirà a entitats socials de suport a la gent més necessitada de la nostra província. Dijous 20 de desembre vam anar al magatzem d'aquesta institució a Vila-Roja i vam fer entrega dels brics al seu president Frederic Gómez. Una horeta abans, vam participar de manera conjunta amb la resta d'agrupacions que integren la Federació de Penyes del Girona en l'acte de donació de 150 pilotes per a la campanya de recollida de joguines de Creu Roja Joventut.


El particular calendari d'advent que anem obrint en aquesta entrada ens porta a la casella del 16 de desembre, un diumenge en el qual el nostre president Pepe i el tresorer Javi Rina van ser convidats a la més matinera de les quines blanc-i-vermelles, la de la Penya Pere Pons. El Pavelló d'Esports de Sant Joan de Mollet va acollir aquesta segona edició amb multitud de premis relacionats amb el Girona FC i botifarres per a tothom. A més, va recaptar-se una xifra superior als 1700 euros per a La Marató de TV3, enguany dedicada a la investigació contra el càncer. Els representants immortals a l'acte van sentir-se com a casa i a més van tenir l'ocasió de fotografiar-se amb tres generacions de la família Pons: la seva àvia, el seu pare i el mateix Pere. Nissaga gironista!


El 16 al matí també hi va haver moviment, tant a Girona com a Sevilla. Els homes d'Eusebio Sacristán jugaven a Nervión contra els jugadors dirigits per un entrenador que ja és història (i de la més brillant) del nostre club, Pablo Machín. Tot i fer una bona primera part, l'equip gironista va plegar-se a la superioritat dels locals i va acabar encaixant dos gols. Veient-ho al Pizjuán hi vam tenir uns quants immortals, com ara en Jorge, l'Albert o l'Ivan. Al 106, malgrat que la pluja convidava a deixar-se de vermuts i veure'l al sofà, el matx va ser seguit també per un bon nombre dels nostres socis, que van aprofitar per fer els últims donatius per a la campanya de recollida de llet.


Tanquem aquest any donant les gràcies a tots els que setmana a setmana participeu en les activitats de la penya i feu possible que sigui una de les associacions amb més empenta del panorama penyístic gironí i gairebé podríem dir que nacional. La Penya Immortal sense la seva gent, també tots aquells que llegiu el blog, no seria més que un cos buit, sense ànima, incapaç d'aguantar-se. Us desitgem que passeu unes molt bones festes de Nadal en companyia dels vostres familiars i amics i que l'any 2019 ens porti moltes alegries a tots plegats. Nosaltres, al contrari que es fa a les plantilles del futbol professional, multarem a qui no torni d'aquests dies amb uns quilos de més. Així que ja sabeu: a gaudir!

jueves, 13 de diciembre de 2018

Bona i mala llet

La sort de vegades t'acompanya i de vegades no ho fa. I d'altres és fruit de la bona feina feta. Els últims partits del Girona en són una bona mostra. El ying i yang potser van ser el fet de passar per fi una ronda de Copa del Rei després de superar l'Alavés i la pèrdua de la condició d'invicte fora de casa després de la dolorosa (i polèmica) derrota a l'últim minut contra l'Athletic al Nuevo San Mamés. A més dels dos partits esmentats, en les següents línies repassarem el més destacat de l'actualitat gironista i immortal d'aquests dies.


Comencem amb el més recent, el partit del dilluns a Bilbao. Gorka Iraizoz va fer un partidàs davant els seus antics companys, desactivant totes les ocasions de perill dels leones. Hi ha quelcom, però que no sabem si qualificar de "mala sort" o potser seria més escaient fer servir l'expressió "mala llet": mentre el VAR va entrar d'ofici al gol d'Stuani per anul·lar-lo per una mà que podria discutir-se si era voluntària o no, en el decisiu penal a favor dels locals en el temps afegit, va brillar per la seva absència. I mira que era dubtós. Coses, si més no, curioses. Ens queda molt per aprendre a la Primera Divisió. Del que si no n'hem d'aprendre, com a mínim a la Penya Immortal, és de gaudir els partits. Malgrat que un cop més el senyor Roures i Gol TV van enviar el nostre partit a un fred dilluns de desembre, una desena de valents ens vam animar a deixar el sofà per viure aquest Athletic-Girona al 106, acompanyats per un parell d'amics de la Penya Som-hi Girona del Pla de l'Estany. Volem felicitar a aquesta associació blanc-i-vermella banyolina pel seu recent reconeixement com a penya oficial per part del club. Enhorabona nois!


Del tràngol amarg, al més dolç. Després de massa temporades de no aguantar més d'una ronda a la Copa del Rei, el Girona va poder amb el Deportivo Alavés en el partit disputat el dimecres 5 de desembre. A l'anada, a Mendizorroza, amb un equip amb molts suplents i jugadors del filial per cobrir lesions, es va aconseguir un valuós empat a l'últim minut que va esdevenir decisiu per a la definició de l'eliminatòria. El matx de Montilivi va ser força ensopit fins que els vitorians van avançar-se al marcador, fet que va esperonar al Girona que amb l'entrada de jugadors amb fam d'oferir bons minuts com Portu va acabar remuntant i imposant-se per 2 a 1. Al nostre zona hi faltaven alguns dels socis més sorollosos, però en la recta final, engrescats per l'empenta dels d'Eusebio, ens vam fer sentir dintre de les nostres possibilitats. Cal destacar que, sense cap mena de dubtes, qui més va gaudir del triomf i la classificació pels vuitens de final va ser el nostre amic Domingo, que per primer cop ens va acompanyar al nostre sector de la graderia. En Domingo és un noi de Blanes que fa dues temporades va coincidir amb els immortals desplaçats a un partit de Copa Catalunya a Badalona, establint des de llavors una gran amistat amb el nostre president Pepe Sierra. Com veiem a la foto, el seu és l'autèntic i més pur orgull gironí.


Seguim saltant en el calendari, aquest cop cap al punt més distant dels tractats en aquesta entrada, el diumenge 2 de desembre i la diada de festa que es va viure al nostre estadi (on van aplegar-se més de 12.000 espectadors) per veure al Girona enfrontar-se a l'Atlético de Madrid del Cholo Simeone. El tercer pressupost de la Liga Santander les va passar magres sobre la gespa gironina, obtenint només un empat. I encara va haver de ser gràcies a una desafortunada jugada de Ramalho en la que el central blanc-i-vermell va tallar treure bé la pilota al davanter colchonero, però amb tanta mala sort que el rebuig va acabar dins de la seva pròpia porteria. Abans del matx, en el qual l'ordre i el bon joc dels nostres van fer les delícies de tots, va haver-hi temps per dur una recepció a l'afició atlètica a la seu de la Penya Gironina, amb nombrosa presència d'immortals i la companyia de la Peña Bendita Locura i la Peña Atlética de Vidreres, ambdues amigues de les penyes gironistes des de les trobades organitzades la temporada passada.


Ens movem de dia (cap al 7 de desembre) però no de lloc (el Restaurant D. O. de la Plaça Independència) per seguir amb l'actualitat gironista, encetant ara el vessant més social. La Penya Gironina va organitzar un sopar solidari amb La Marató de TV3, que enguany dedica els seus fons a la investigació contra el càncer. Un grapat d'immortals no va voler perdre's la possibilitat d'acompanyar als nostres amics en aquest esdeveniment que va aconseguir recaptar més de 500 euros per a la causa. Bon ambient, bon menjar i bon beure en una vetllada que per alguns va acabar pels carrers del Barri Vell a altes hores de la matinada.


Dos dies després, el diumenge 9, vam acompanyar a uns altres amics en el seu gran dia. La Filial River Plate Barcelona vivia la cita més important de la història del seu club, el partit decisiu de la Copa Libertadores contra el seu etern rival, Boca Juniors. Degut a les raons que tots sabem, la Conmebol va portar el partit al Santiago Bernabéu de Madrid, el que va fer que molts membres de la filial es desplacessin al coliseu merengue per presenciar la final. Tot i això, els tres representants immortals desplaçats a la festa en la qual la Filial va reunir-se al pub Dixi 724 per veure el partit van sentir-se com a casa. Bona part de culpa la va tenir en Yayo, membre de l'staff de l'agrupació millonaria de la Ciutat Comtal que ens va donar la benvinguda i fins i tot convidar a empanades al final del matx. L'atomosfera generada pels aficionats no ens va decebre i va fer, juntament amb el consum d'alguna beguda refrescant a base de civada, que acabéssim sumant-nos als càntics i cridant els gols com si haguéssim nascut al mateix barri de Núñez de Buenos Aires. Ens unim a la satisfacció dels nostres amics per haver-se proclamat campions d'Amèrica per quarta vegada en els seus 117 anys d'existència. ¡Felicidades, compañeros riverplatenes! Señores, yo soy del gallineroooo... 



Acabem amb una altra nota solidària. Fa pocs dies la Federació de Penyes del Girona FC va fer entrega d'un palet de brics de llet al Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. Des de la Penya Immortal, com a membres de la Federació, ja hi hem col·laborat, però, en la nostra línia de tenir cada any com a associació un gest amb els qui treballen per evitar que els més necessitats no passin gana a la nostra província, hem decidit sumar-hi les aportacions individuals que facin els nostres socis i simpatitzants. De moment ja hem recollit més de 100 litres. Recordeu que podeu portar el vostre donatiu lacti a la nostra seu (Bar 106, Avinguda Sant Narcís, 106, Girona) fins aquest diumenge. Animeu-vos!