dijous, 29 de setembre del 2016

Els bons plats requereixen paciència

Companys gironistes, la setmana passada vam ajornar la sortida a la llum d'aquest article per considerar que podria tenir poc suc, però els darrers quatre dies ens han demostrat que només es tractava de la calma que precedeix a la tempesta. Més que tempesta va ser una tromba d'esdeveniments en els quals vam fer penya i gaudir del futbol amb l'esperit que més ens identifica.


Començarem la crònica amb el desafortunat Mallorca-Girona que vam seguir plegats al 106. Va ser un partit d'aquells que deixen a la parròquia immortal amb mal cos, ja que a més de perdre, l'equip va tenir moltes dificultats per arribar a porteria, ens vam fer un gol en pròpia porteria i el rival va tenir-ne prou amb un xut i mig per emportar-se els tres punts. Malgrat tot, la proximitat de la jornada intersetmanal ens va fer tornar a casa confiats de veure una reacció dels jugadors gironistes.


El partit contra el Mirandés va ser d'aquells en els que les obligacions laborals dels aficionats blanc-i-vermells ens fan estar en família a Montilivi. Va tallar-se la ratxa creixent de bones entrades amb només 3.500 fidels a la graderia, si bé no és comparable la comoditat d'assistir a un partit en cap de setmana amb els entrebancs que presenta un dia feiner. Tenint en compte les xifres d'assistència de l'any passat, 3.500 està molt bé. La nostra penya no va fallar i un bon grapat d'immortals vam veure com en una única badada defensiva volava la possibilitat de sumar un nou triomf, com ja havia passat en altres partits. Com a mínim el Girona va afegir minuts de "xup-xup" a aquesta nova recepta de Pablo Machín, que de ben segur acabarà fent les delícies de tots els seguidors. De mica en mica i sense perdre la fe.


Hem comentat que el Girona-Mirandés el vam viure en família... i molt familiar va ser l'ambient viscut dissabte a la nostra seu, on una vintena d'immortals va reunir-se per celebrar l'aniversari de ni més ni menys que quatre dels nostres socis: la Cristina, en Jordi, la Mari i l'Antonio. També ens van acompanyar tres membres de la Penya Saltenca, que són ja com germans nostres. La foto parla per sí sola, va ser una vetllada de bon menjar, millor beure i celebració d'aquesta passió per l'equip que ens ha convertit en amics. ¡Muchas felicidades a todos!


L'endemà d'aquest vespre d'espelmes i pastissos, tornàvem a tenir en acció al Girona, que visitava a un Getafe que, com passa amb molts equips que pateixen un descens, no s'està adaptant bé a la categoria. La Penya Immortal va tenir una petita representació al Coliseum Alfonso Pérez. Petita per molt gran a la vegada, ja que estava formada única i exclusivament pel nostre president Pepe Sierra, que donat que havia d'assistir dilluns i dimarts al Seminari Nacional de Seguretat i Integritat d'Aficiones Unidas i l'LFP a Madrid, va aprofitar per avançar el viatge i veure el matx. Ens agrada fer amics allà on anem i en Pepe és tot un especialista en això. Només d'arribar va contactar amb la Federación de Peñas del Getafe CF i els companys de la Peña Marea Azul per viure una gran tarda plegats. El van tractar de meravella, venint-lo a buscar a l'estació i portant-lo a dinar, a fer la prèvia i el tercer temps. A més, va poder seguir el partit amb el president de la federació de penyes local, José Carrascosa, que es va assegurar que la nostra bandera tingués una ubicació privilegiada. ¡Nuestro más sincero agradecimiento a la familia azulona por tantas atenciones!


En paral·lel a tant de gaudi, al 106 també n'hi va haver molt. Sembla que la gent tenia bones vibracions de cara a aquesta jornada i no enganyem a ningú si diem que érem prop de 50 gironistes seguint les jugades dels nostres futbolistes sobre la gespa a través de La Liga TV. La tarda va començar amb una explosió d'alegria amb el gol de Samuele Longo, demostrant altre cop la seva vàlua, i ja no va baixar el ritme. Expulsió d'un rival, gol anul·lat perquè la pilota havia sortit del terreny de joc, control del partit per part blanc-i-vermella, golàs d'Alcaraz per la sentència i fins i tot breus instants d'incertesa amb el penal xiulat a favor dels madrilenys que aquests van acabar errant. Tot el que no havia passat en els darrers partits del Girona va concentrar-se en aquest.

  
En el breu relat de les peripècies del nostre president a Getafe hem comentat que va assistir a començament de setmana al Seminari de Seguretat i Integritat d'Aficiones Unidas i la Lliga de Futbol Professional, que va comptar, com és habitual, amb la col·laboració del Cos Nacional de Policia. En aquesta reunió van tractar-se temes importants per les aficions del futbol espanyol, sobretot en els aspectes organitzatius que, com tots sabem, si es resolen bé ajuden a fer que l'experiència del seguidor a l'estadi sigui millor. Un d'ells va ser la necessitat d'instar als clubs a anunciar el preu de les entrades 10 dies abans del partit per facilitat la planificació dels desplaçaments. També es va parar atenció als drets i deures dels aficionats: l'obligatorietat de l'existència de fulls de reclamació als estadis i el compromís per part de penyes i federacions de comunicar al club local els elements d'animació que portem (banderes, pancartes, bombos...) als viatges fora de casa, entenent-se que en absència de resposta serà permesa la seva entrada al recinte. El Manual de l'Aficionat anirà més enllà amb la confecció d'una autèntica guia pràctica per a l'afició visitant, amb tots els detalls a tenir en compte sobre la ciutat i l'estadi on vagin. Amb aquest objectiu s'ha seleccionat a tres representants d'equips de Primera i tres de Segona per conformar un grup de treball. Ens omple d'orgull que un d'ells sigui Marc Adell, membre de la Policia Municipal de Girona encarregat de la coordinació del dispositiu d'aquest cos de seguretat els dies que hi ha partit a Montilivi. A part de la feina, també hi va haver temps per a seguir aprofundint els contactes amb la resta de federacions de penyes. En Pepe va aprofitar per fer entrega a l'enviat d'una obra del nostre amic i artista Toni Karris en homenatge a Johan Cruyff a l'enviat de la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona per aquestes jornades.


Aclaparats per tantes coses explicades? Qui escriu ja n'està una mica fart també, però es deu a aquesta penya a la qual tant estima encara que la seva vitalitat resulti, com en aquests dies, francament desbordant. Dilluns vam tenir doble sessió d'activitat, en Pepe a Madrid i en Javi, l'Óscar, l'Álvaro i en Raúl a Barcelona, on van acompanyar als amics de la nova Penya Mallorquinista Universitària en la seva inauguració. L'acte va tenir un escenari immillorable, l'antiga Fàbrica d'Estrella Damm, i va comptar amb l'assistència de directius i jugadors del RCD Mallorca i també de la seva federació de penyes. Els nostres delegats a l'acte van fer entrega d'una bandera de la penya a la nova associació de seguidors illencs a la Ciutat Comtal, que va correspondre amb unes ampolles de cervesa d'edició limitada. L'afició balear va valorar molt el nostre suport i així en va deixar constància a les xarxes socials.


Tranquils, que ja acabem. Aquest diumenge tenim encara més activitat en clau penya, i és que el gruix dels nostres membres assistirà a la Festa del Soci organitzada pel club com a prèvia al partit contra el Reus. Hi haurà botifarra i beguda de franc per a tots els abonats del Girona FC i a preus populars per a la resta, així com tot un seguit d'activitats per passar-ho bé i engrescar-se per animar amb força al nostre equip. Valorem molt aquest gest per part del club i intentarem estar a l'altura tant al pàrquing de Gol Nord com a la graderia. No hi falteu!     

dimecres, 14 de setembre del 2016

Empat a tot


Un altre diumenge de futbol a Montilivi... i una altra trobada amb l'afició visitant. Aquesta temporada portem un impressionant 2 de 2, quelcom que només fets com que el proper partit a casa sigui en dijous podran aturar a causa de la previsible manca d'aficionats del Mirandés presents a l'estadi gironí. Però anem per feina. La jornada de germanor va començar cap a les 13:30 amb l'arribada al 106 d'una desena d'integrants de les penyes Las Migas i Los Molinos de la UD Almería. Nosaltres vam ser una desena més, tot i que a més d'un li semblava que, anant tots de blanc-i-vermell, semblàvem un bon grapat de seguidors del mateix equip. Sort que l'escut i els sentiments ens delaten!


Abans de dinar, hi va haver temps de fer un breu vermutet amb els amics de la Penya Saltenca. L'àpat celebrat a la nostra seu va ser, com sempre, d'allò més contundent. Per coronar el tiberi i fer més curta la llarga tarda abans de l'esperat partit, vam compartir uns quants gintònics digestius, càntics d'un equip i altre i la vida i miracles de cadascun de nosaltres en animades converses. Unes hores divertides que de ben segur serviran per forjar una bona amistat futbolera i fer que aquests seguidors no es pensin dos cops venir a Girona quan el seu equip jugui aquí.


Després de les postres vam dur a terme el que ja és gairebé un ritual, la foto d'equip amb tots els assistents al dinar barrejats i l'entrega d'uns regals que cada cop que els mirem ens faran recordar amb nostàlgia la gran jornada viscuda. Els seguidors andalusos van obsequiar-nos amb un bonic treball manual en forma de índalo, el símbol de la seva província. En Pepe va entregar-los-hi una bandera amb dos escuts que si bé potser no són símbols de la nostra, sí que ho són de dues de les millors coses que hi podem trobar: el Girona FC i la seva Penya Immortal.


Les nostres activitats d'aquest dia van tenir un especial ressò a la xarxa. La pàgina web oficial de l'Almería va dedicar un complet article a la trobada amb els seus penyistes, mentre que el compte oficial de Twitter de la Lliga de Futbol Professional va fer servir la imatge del nostre vocal Óscar per il·lustrar el repartiment de la Guia Pràctica per a Aficionats elaborada per la mateixa LFP i Aficiones Unidas. Uns quants immortals més situats a altres portes de l'estadi, així com companys d'altres penyes van completar l'equip encarregat d'entregar als gironistes aquest document que, si bé presenta correctament les pautes a seguir per fer del futbol un espectacle més agradable i per a tota la família, també podria ser molt més ampli, incloure molta més informació i ser una veritable ajuda pel seguidor al llarg de tota la temporada a tots els camps del campionat. Intentarem treballar per fer-ho possible.


Dinats, agermanats i fet el repartiment, va ser temps de deixar la protagonista a la pilota i als seus artistes. Pels qui no tenien predilecció per cap dels dos equips, segur que aquest 3 a 3 va ser un matx molt entretingut: gols, alternatives al marcador, joc d'atac... a nosaltres ens deixa un regust agredolç, ja que tot i que el Girona va demostrar capacitat de reacció i definició, en defensa (incloent-hi la porteria) segueix sense trobar la coordinació que faci aquesta línia tan respectada com ho va ser la darrera temporada. I mira que els davanters rivals no passaven precisament desapercebuts amb aquell llampant uniforme. En tot cas, és molt aviat per desanimar-se, queden moltíssims punts per disputar-se i a hores d'ara ser els màxims golejadors i el més golejats pot quedar en anècdota si ho anem corregint amb la bona feina que estem segurs que Pablo Machín i els seus homes duran a terme en les pròximes setmanes.     

divendres, 9 de setembre del 2016

A reconduir s'ha dit


Fa unes hores que el Girona ha tornat a "vessar" la Copa quan tot just l'acabaven de servir. Això mai és plat de bon gust per a una afició, i menys per a la nostra penya, acostumats com estem a escurar-les totes amb fruïció. El d'ahir va ser un partit mot poc agradable a la vista, que semblava pesar massa a les cames i ànims d'ambdós equips. Al final molt de control del Girona (ahir d'un blau cel que de moment no porta sort) però va ser el Huesca qui va ficar-se l'eliminatòria a la butxaca amb un gol a menys de 5 minuts pel final. Fins llavors el partit feia olor de pròrroga, un suplici que el grapat d'immortals presents hauria suportat estoicament si fos pel bé del nostre club, però amb l'1 a 0 tot van ser presses i manca de temps. Com a apunt per si per casualitat algú de la RFEF o les televisions ens llegeix, direm que les set de la tarda per un partit de Copa del Rei entre setmana no és el millor horari possible, com es va poder veure a les graderies de l'Alcoraz i segurament a les audiències dels diferents canals.


Si a aquesta derrota hi afegim la de dissabte a Valladolid, camp que se'ns dóna francament malament, ja tenim el brou de pessimisme fent xup-xup en bona part del gironisme. Passar-se ahir a la nit a llegir per les xarxes socials blanc-i-vermelles a llegir comentaris convidava a tallar-se les venes i demolir l'estadi, caldria tenir més present que això és molt llarg i que tenim exemples recents que ens haurien de fer tenir més confiança en l'equip tot i que hi hagi coses que considerem que cal corregir i que tots podem expressar, només faltaria. Centrant-nos ja en el partit del Nuevo Zorrilla, va ser una llàstima que 20 minuts horribles i una efectivitat envejable del conjunt castellà fessin estèril el bon joc i la insistència mostrada pels homes de Machín, que si no arriba a ser per una gran aturada de Isaac Becerra quan ja tot acabava, podrien haver-nos donat l'empat a 2. Ens quedem amb el bon ambient viscut al 106, el partit va aixecar una gran expectació i vam tenir plenes la zona de la pantalla gegant i de la petita. L'excel·lent treball de la Zhang i en Yong ha fet que disposem de Vodafone TV i puguem garantir que a la nostra seu es podran veure tots els partits del Girona d'aquesta temporada.


Diumenge a les vuit tindrem l'ocasió de donar-ho tot a la graderia per posar el pal que ajudi a fer que aquesta temporada, que encara és una dèbil tija, no creixi torta. Abans, però, el nostre deure com a bons amfitrions ens reclama. Una desena de seguidors de l'Almeria, membres de la Peña Las Migas de Terrassa, ja ens han anunciat la seva presència a Montilivi, així que ja estem ultimant els preparatius pel dinar de germanor. Com sempre, el menú a base de tapes tindrà un cost de 10 € i l'assistència estarà oberta a tothom que desitgi compartir una agradable tarda amb l'excusa d'aquest esport que tant ens agrada i aconsegueix unir a persones tan diferents. D'ençà que el gol de Migue ens va tornar el nostre lloc a Segona, han sigut nombrosos els partits que han enfrontat al Girona amb l'Almería, inclosa una promoció d'ascens, i molt intensa la nostra relació amb la gran família que és la seva afició. La citada Peña Las Migas, Baldomero i companyia de la Federación de Peñas de la UD Almería, la Peña El Tomate, la Peña Milhojas... gent a la qual no ha importat fer més de 1000 km per la seva passió, als que sempre hem fet sentir com a casa quan han visitat la nostra ciutat i que ens van tractar de luxe quan el 2013 ens vam fer 13 hores d'autobús per presenciar un matx històric que ens va deixar a les portes de la somiada Primera Divisió.

     
El tancament el volem dedicar a en Martí Palahí, encarregat del bar de Gol Sud des de fa una pila d'anys, històric de l'afició blanc-i-vermella i gran amic de la Penya Immortal Girona. En Martí va patir un greu accident de moto fa uns dies i es troba ingressat a l'hospital. Per sort, com a bon gironista, és fort i de mica en mica la seva situació va evolucionant de manera favorable. Des d'aquí volem enviar-li tot el nostre suport a la seva família i la convicció que més aviat que tard el tornarem a tenir a tope per Montilivi. ENDAVANT MARTÍ!

dijous, 1 de setembre del 2016

Així sí


Estem acostumats a sentir dir que la del Girona és una afició poc nombrosa, que només es mobilitza en les grans ocasions, que a altres llocs la gent s'identifica molt més amb el club local... en aquestes crítiques, com sempre a la vida, no tot és blanc o negre. Hi ha molt de gris. Totes les aficions tenen els seus problemes i maldecaps. I si no que li diguin a la gent de l'Elche, que després de superar els 20.000 abonats a Primera, van quedar-se en 11.000 després del descens administratiu i aquest any en menys pel malestar de bona part de l'afició amb la propietat. Tot dificultats, quelcom que no significa que la ciutat alacantina hagi deixat de bategar pel seu equip: els fidels de sempre segueixen al peu del canó. Un problema que compartim amb ells en aquestes dates estiuenques és la dificultat d'agrupar-nos tots perquè molts dels habituals són de vacances lluny de casa. De fet, la Federación de Peñas del Elche CF va intentar fer viatge pel partit de dissabte a Montilivi, però com ja vam comentar els hi va ser impossible completar autobús i només vam poder rebre en Juan i la Cristina de la Peña "Els Gafarrons", que van programar els seus dies de descans de manera que els hi va ser possible apropar-se a la ciutat dels quatre rius.


Cap als volts de les dues de la tarda van aparèixer pel 106 els dos representants d'aquesta penya franjaverda. Cerveseta de rigor per hidratar-se després del llarg viatge i cap a casa dels nostres amics de la Penya Saltenca, on un bon grapat d'immortals ens vam unir a en Rodri, la Fina i en Jose per fer el vermut. En Juan va ser el fundador de la Penya "Els Gafarrons", sent-ne durant molts anys president i arribant també a encapçalar la federació de penyes del club il·licità. Entre copa i copa va parlar-nos de les dificultats i sacrificis que comporta, si es vol fer bé, organitzar els desplaçaments i activitats d'aquest tipus d'associacions, quelcom ben conegut per nosaltres. Un cop vam fer gana, va ser hora de tornar al 106 per un dinar que ja quasi podíem olorar.


Cap a una vintena de persones ens vam aplegar al voltant d'una taula on, com ja és habitual, no va faltar de res. Fuet, xoriç, botifarra, pollastre, cansalada, calamars... si Javier Bardem va protagonitzar No es país para viejos, nosaltres podriem haver rodat No es país para flacos. El bon menjar i el bon vi són amics de les bones converses. En Juan, al qual coneixem d'una trobada casual a Montilivi en els primers anys del retorn a Segona, ens va explicar les seves peripècies seguint a l'equip dels seus amors i a Espanya en ni més ni menys que tres mundials i quatre eurocopes. En aquests viatges amb la Selecció va guanyar-se bona fama per l'ambient que donava pels carrers i estadis amb el seu bombo com un autèntic doble del famós Manolo. Tot un crack com la Cristina, que a força de seguir-lo (i estimar-lo molt) ha acabat compartint la seva passió pel futbol.


Fets els cafès, la nostra parella de visitants havia de marxar a l'hotel de concentració del seu equip, però abans vam aprofitar per fer-nos la foto de família i entregar-los-hi una bandera amb els colors i escuts tant de l'Elche com del nostre Girona. En Juan la va rebre amb moltíssima il·lusió, dient que la guardarà com a símbol d'aquesta amistat i prometent-nos que quan tornem a la seva ciutat farà el possible per organitzar un gran dinar al mateix Martínez Valero si és possible. Una satisfacció més per a la Penya Immortal poder haver inaugurat la temporada de trobades amb aficions rivals en el primer partit de lliga a casa. La cosa no para i ja ens hem posat en contacte amb la Federación de Peñas de la UD Almería i la Peña "Las Migas" de Terrassa per poder organitzar la següent el dia 11 de setembre. Anirem informant dels detalls.


Montilivi va saludar la nova temporada amb un sol de justícia que no ens va deixar de torrar fins a la segona part. Les nostres banderes van onejar com sempre al Gol Sud, però ni la brisa que les movia va evitar que més d'un sués com un autèntic bacó. A la gespa, res a patir. Una primera part excel·lent dels homes de Machín va posar-nos 2-0 amb gols de Borja i Portu. L'equip va millorar moltíssim respecte a la versió que en vam veure al Pizjuán, qui sap si pel retorn d'una peça clau del mig del camp com Pere Pons, que seguirà vestint, feliçment per nosaltres, de blanc-i-vermell un temps més. El segon acte no va tenir més història que la d'un Girona encara dominador en el qual Samuele Longo va tornar a aprofitar una estoneta per fer un gol (i ja van dos en dos partits oficials) i un Elche que va trobar el camí de la porteria quan ja no hi havia temps per més.

  
Com a cloenda d'aquest article, una mica d'art. El fotògraf i pintor olotí Antoni Karris, que com ja sabeu és un gran amic de la Penya Immortal, va exposar el passat diumenge la seva col·lecció d'obres "Colors of the World" a la galeria Regal i Art de la seva Olot natal. Com no podia ser d'altra manera, havíem de fer costat a qui tant afecte ens ha dispensat al llarg dels anys i a més ens dissenyarà el logotip del nostre 25è aniversari, així que la nostra vicepresidenta Margarita i el seu marit Isi van acompanyar-lo en aquesta memorable data. Brindem pel seu èxit... i pel del Girona!