viernes, 2 de noviembre de 2018

Quan ser campió no significa guanyar

La nostra participació en el I Torneig Internacional de Penyes celebrat a les instal·lacions esportives del Clot de la Mel de Barcelona va ser, deixant de banda els resultats, tot un èxit. El dia que vam passar plegats va ser d'aquells que recordarem durant molt de temps: vam fer gironisme i vam fer penya. Els moments en els quals fem d'ambaixadors del nostre club són uns dels que sempre hem gaudit de valent, com ho demostra també l'altra activitat que repassarem en aquesta entrada, la rebuda a la nostra seu que vam brindar als seguidors del Rayo Vallecano desplaçats a Montilivi el passat dissabte.


L'apassionant jornada va començar agafant l'autobús al 106 de bon matí. Una vintena d'immortals vam formar l'expedició, entre els integrants de l'equip i els que hi van anar per donar suport des de la graderia. Els càntics van començar només d'enfilar el camí de la Ciutat Comtal. Durant el trajecte encara vam tenir temps de sortejar el ja clàssic pernil dels nostres viatges. El guanyador va ser el sempre afortunat Carlitos, que es va incorporar al grup com a cessió dels nostres amics de la Penya Cassanenca. A la Trobada de Penyes de Sant Feliu de Guíxols ja va arrassar emportant-se un bon grapat de premis, però en aquest cas no s'acompleix la dita de l'afortunado en el juego, desafortunado en amores, ja que tots ens l'estimem molt. Un cop arribats al feu del Club Esportiu Vila Olímpica el primer que vam fer va ser engalanar les tanques de la zona destinada al públic amb les nostres banderes per intentar que els nostres jugadors se sentissin com a casa.


Josep Garolera. Raúl Aranda. Álvaro Fernández. Jorge Berna. Félix Sierra. Marc Escarrá. Marc Alibés. David Tena. Daniel Cebrián. Franc Pascual. Carles Bargalló. Gabriel Roca. Aquests són els noms dels immortals, de ple dret o d'adopció, que passaran a la història com l'equip que va representar a l'afició gironista en la primera edició d'aquesta competició. Ja estem pensant a reproduir la fotografia de la plantilla per enmarcar-la i penjar-la en un lloc preferent de la nostra seu. Volem donar les gràcies altra vegada al Girona FC i, en especial, al cap de l'àrea social, l'Albert Mateos, per permetre'ns l'honor de vestir una equipació oficial del club en aquest dia tan assenyalat. Esportivament, les condicions eren de veritable desigualtat davant la resta d'equips participants, doncs la majoria eren conjunts acostumats a jugar junts cada setmana en diferents competicions d'aficionats i nosaltres un grup format per a l'ocasió que arribava al torneig sense un sol entrenament. Això sí, a ganes, esforç i il·lusió no ens va guanyar ningú. Ho vam donar tot sobre la gespa i alguns com en Berna o en Raúl van acabar mig lesionats, però tot sigui per defensar aquest escut que tant estimem.


Els resultats no van ser els que ens haurien agradat, però com a mínim vam arribar a quarts de final. Obviarem incidir gaire en el fet que els vuit equips participants estàvem classificats per aquesta ronda i que la fase de grups només servia per definir els encreuaments. Vam debutar contra el Club Deportivo La Bombonera, club amateur format per seguidors de Boca Juniors de Barcelona, que ens va passar per sobre: 8 a 1. Un gol més vam aconseguir contra l'equip de la Penya Alabèscat del Deportivo Alavés: 13 a 2. A partir d'aquí, tot i tenir moments de bon futbol (menció especial per la gran tasca realitzada al mig camp per en David, l'MVP immortal del campionat), no vam tornar a saber el que és fer un gol. 8 a 0 contra la Filial Cataluña del Nacional de Montevideo i 14 a 0 com a fi de festa als quarts de final contra la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi, que van acabar guanyant-li la final als uruguaians. Tenim el consol d'haver estat eliminats pels campions. On sí que no vam tenir rival va ser a la graderia i al bar, com diu la nostra popular cançó. Tot i els nefastos marcadors que se succeïen, en cap moment els nostres futbolistes van poder queixar-se de falta d'animació per part de la seva gent. No en va, des de l'organització ens van reconèixer que el nostre suport no tenia res a envejar a l'exhibit pels argentins. Entre partit i partit vam compartir cerveses i bon humor plegats, unes estones difícils d'oblidar que ens han unit encara més a tots.


Abans d'anar a dinar també vam tenir temps per un moment força emotiu. Com ja vam recordar a l'entrada anterior, a finals de 2012 la Filial River Plate Barcelona ens va acompanyar en una trobada de germanor amb l'afició del Villarreal celebrada a la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís. En aquell moment aquesta agrupació de seguidors del conjunt millonario no disposava de marxandatge oficial i no va poder correspondre al nostre obsequi amb un de propi, però en Marcelo, que llavors era el seu president i avui encara segueix molt implicat en totes les activitats de la filial, ens va prometre que el pròxim cop que ens trobéssim ens farien entrega d'una bufanda. I dit i fet, la paraula es va mantenir i com podeu veure al vídeo, en Pepe va recollir-la i aviat la tindrem penjada al 106. Als nostres amics gallinas els hi desitgem la millor de les sorts en la final de la Copa Libertadores per la que s'acaben de classificar.


Després d'emplenar un cabàs amb els gols recollits de la nostra porteria hi havia ganes d'omplir una altra cosa: l'estómac. El Bar Andrade, molt pròxim al complex esportiu en el qual va celebrar-se l'esdeveniment, va ser el local triat per fer un menú del qual en vam quedar ben satisfets, tant per la qualitat del menjar com per l'amable servei dels treballadors. Si podem descriure amb una paraula aquest àpat, sense cap mena de dubte triaríem el concepte "família". Tothom gaudia de la companyia de la resta d'integrants del grup i elogiava el paper de la resta d'immortals en tan memorable dia. El fenomenal ambient va seguir durant el pica-pica que va fer-se després al bar del camp i en el viatge de tornada. I encara alguns van allargar-lo unes hores més gaudint a la nostra seu de la truita de patates que va fer la Mari i anant a Fires.


D'una competició internacional d'aficionats passem a una de domèstica però professional. O més ben dit el que l'envolta, que és el que ens agrada. Després d'una ratxa de partits sense aconseguir victòries, el Girona va tornar a tastar les mels del triomf en un partit passat per aigua contra el Rayo. Després del 2 a 1 a Montilivi, tocava rebre com cal als representants de la Peña Rayista Bus Uno que ens van visitar. Encapçalats per en Javi, que en el seu dia va ser president de la Federación de Peñas del Rayo Vallecano, van venir a dinar amb nosaltres i alguns amics de la Penya Paparres al 106. Com passa sempre que ens trobem, sigui a Madrid o a la nostra ciutat, ens ho vam passar pipa i el caliu que vam aconseguir crear va fer-nos oblidar que minuts abans havíem quedat xops.  

jueves, 25 de octubre de 2018

Intercontinentals

Jornada descafeinada pel nefast horari, un dilluns a les 21.00 hores que ha impedit poder intentar un desplaçament del qual en guardem un gran record. I si no us ho creieu, passeu-vos per San Sebastián i pregunteu al nostre amic Joseba de la Peña Altza o als propietaris de l'Hotel Ametzagaña. Com a mínim el Girona FC ha sumat un puntet i continua invicte com a visitant en la present Liga Santander. Però en aquesta entrada no només parlarem d'aquest partit: molt aviat tindrem una cita que ens portarà a trobar-nos amb aficions de tot el món i us la volem explicar en profunditat.


L'esdeveniment en qüestió és el I Torneig Internacional de Penyes, ideat pel CE Vila Olímpica i que es disputarà el pròxim 1 de novembre les instal·lacions esportives del Clot de la Mel de Barcelona. Es tracta d'una competició de futbol 7 entre grups de seguidors de clubs dels dos costats de l'Atlàntic. La Penya Immortal Girona hi participarà en representació de l'afició gironista. Els nostres rivals seran la Filial River Plate Barcelona, la Penya Alabèscat del Deportivo Alavés, la Peña Donostiarras en Barcelona de la Real Sociedad, el Club Deportivo La Bombonera de Boca Juniors, la Asociación Bolsos de Cataluña del Club Nacional de Football, la Peña Blau Cel del Celta de Vigo i la Penya Creu de Sant Jordi del FC Barcelona. Un cartell d'autèntic luxe pel qual ja hem seleccionat un equip a l'alçada de l'ocasió amb el qual defensar els nostres colors com es mereixen. De fet l'organització vol que cada equip porti l'equipament oficial del seu club, motiu pel qual ja hem cursat la corresponent petició al Girona perquè ens en cedeixi un joc per utilitzar-lo el dia de la competició i després retornar-lo, ja que no tots els integrants de la nostra plantilla disposen de la samarreta de la mateixa temporada i molt menys amb els dorsals corresponents (és un torneig seriós). Seria un gran gest amb els penyistes que el club accedís a aquesta humil petició que no té cap cost econòmic i el faria donar molt bona imatge davant els representants d'institucions de fama planetària en la galaxia futbolística.


Amb la Peña Blau Cel, la Filial River Plate Barcelona i la Penya Alabèscat ja hi hem tingut contacte en trobades anteriors. Els aficionats celtiñas de la Ciutat Comtal ens van acompanyar diverses vegades en els partits que el seu equip va jugar a Montilivi quan estava a Segona, i si no ens hem trobat estant a Primera, no ha estat per falta de ganes, sinó pels nefastos horaris amb els quals ens ha obsequiat la televisió en les dues darreres temporades. Els seguidors millonarios barcelonins van estar amb nosaltres en una multitudinària paella organitzada el desembre del 2012 abans del partit contra el Villarreal, en el que es van sumar a la presència de l'agrupació de penyes del conjunt groguet. El motiu: la seva intenció d'homenatjar i donar suport a Fernando Cavenaghi, davanter que havia fet carrera a Europa i havia decidit tornar la temporada anterior a River Plate per ajudar-lo a pujar després del seu descens al Nacional B argentí. Pel que fa als blanc-i-blaus de Vitòria, vam tenir l'honor de ser presents en l'acte de la seva inauguració oficial celebrat a l'Hotel Double Tree by Hilton de Girona com a prèvia a l'enfrontament entre el nostre equip i el Deportivo Alavés disputat l'abril de 2016. Als seguidors de la resta d'equips no hem tingut el plaer de poder-los conèixer, però repassant les fotos que tenen penjades a la xarxa s'intueix que viuen el futbol amb la mateixa filosofia que nosaltres i que des del pròxim dia 1 engreixaran la nostra ja extensa llista d'amics.


Sonarà repetitiu, però no podem deixar de queixar-nos dels partits en dilluns i divendres. No només ens perjudica en l'àmbit dels desplaçaments, sinó que jugar aquests dies desposseeix el futbol del seu element social. En el cas de jugar-se aquest Real Sociedad-Girona en cap de setmana i que no s'hagués pogut organitzar viatge a Anoeta, és pràcticament segur que el 106 hauria estat ple de gom a gom per veure'l a la gran pantalla de la qual disposa. Dilluns, en canvi, la immensa majoria d'immortals va decidir mirar-lo a casa i ningú pot culpar-los: es jugava tard, en obert i després d'un llarg dilluns feiner i el que demanava el cos era estar amb les pantufles al sofà. Tot i això, mitja dotzena de valents van animar-se a anar fins a la seu i compartir les seves impressions sobre un matx en el qual va destacar la bona col·locació de Bono i en el que, malgrat els tres pals que van fer els txuri-urdin, liderats per un magnífic Sandro, el Girona també va tenir alguna oportunitat clara, com ara la pilota que va pentinar amb molt de perill el Choco Lozano en un córner llençat en els últims minuts de joc. Al final un empat que, com molt bé deia Aday al final dels 90 minuts, s'haurà de fer bo guanyant dissabte al Rayo.


Posarem el punt final a l'article de la setmana donant les gràcies a la Penya Eloi Amagat de Vilablareix per convidar-nos a la seva assemblea general celebrada el passat divendres al Centre Cívic Can Gruart. Representants de la nostra junta directiva i un parell de socis van poder assistir com a oients a la reunió en la qual es van posar de manifest les iniciatives i problemàtiques d'aquesta associació gironista amb més de 80 socis. Malgrat les dificultats per implicar a la gent, quelcom inherent a totes les penyes, la Penya Eloi té al capdavant a gent molt trempada, amb molta empenta i ganes de fer coses. Prova d'això és que ja estan pensant a fer una nova edició de la seva ja tradicional caminada a Sant Roc en la que els assistents puguin gaudir també d'una barbacoa. Segur que més d'un immortal s'hi afegeix. Després de l'assemblea, l'acció va traslladar-se al seu quarter general, el Restaurant Can Marcos, on van oferir a tots els presents pernil, formatge, pa i vi de la màxima qualitat. Només direm que del pernil quasi no en va quedar ni l'os. Merci elois, sou molt grans!    

jueves, 18 de octubre de 2018

Maneres de viure

"Voy cruzando el calendario con igual velocidad, subrayando en mi diario muchas páginas", canta el vell rocker Rosendo en un dels seus temes més coneguts. Just el que fem en aquest, el vostre blog, amb l'objectiu de mantenir-vos al dia de tot el que succeeix al dia a dia del gironisme. Els immortals tenim moltes "maneras de vivir" el futbol, però malgrat que els resultats no acompanyin, veurem que totes tenen un denominador comú: les ganes de fer que l'afició per aquest esport i la passió pels colors serveixin per a unir-nos.


Iniciarem el repàs en ordre invers, parant atenció primer en les notícies més recents. El passat dia 13 va celebrar-se, com ja sabeu, la VI Trobada de Penyes del Girona FC, organitzada per la Penya Guíxols-Costa Brava per compartir amb tothom la felicitat per la seva primera dècada d'existència. El Guíxols Arena de Sant Feliu va ser la instal·lació que va acollir la festa, a la qual va respectar el temps (només van caure quatre gotes mal comptades i ja molt al final). En Manolo i la resta d'integrants de l'agrupació blanc-i-vermella local va ser genial i vam poder comptar amb servei de bar, música i inflables per a la mainada. Precisament, va l'èxit d'aquests entreteniments infantils va aconseguir que en les primeres hores de l'esdeveniment fóssim més de dues-centes persones les reunides al recinte, quedant després només els penyistes, entre els quals hi havia una vintena d'immortals, desplaçats quasi tots en l'autobús organitzat a tal efecte conjuntament amb la Penya Gironina. La tanca exterior que delimita aquest espai per a concerts del municipi ganxó feia autèntic goig amb les banderes de la majoria de les penyes assistents. Abans de dinar encara va haver-hi temps per a la disputa dels campionats de futbolí i botifarra en els que nombroses parelles de penyistes van mostrar les seves habilitats.


Malgrat ser una setmana sense Lliga, cap dels jugadors del Girona que no tenien compromisos amb les seves seleccions va poder-nos acompanyar. Per sort, el club va estar molt ben representat pel president Delfí Geli, que va elogiar la nostra empenta i estima pels colors en el moment dels parlaments. Els ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols i Girona també van ser representats per dos dels seus regidors. Potser el millor de la presència del president gironista va ser que, a més d'unes paraules, compartís amb nosaltres el dinar i una llarga estona de la festa. Vam veure'l molt còmode entre els penyistes. Confiem que sigui la tònica d'ara endavant en les nostres relacions amb l'entitat de Montilivi, seria molt positiu per a totes dues parts. Parlant de l'àpat, en Joan Vicens va oferir-nos abundants racions de fideuà i carn que vam coronar amb algunes copes mentre es realitzava el sorteig dels obsequis que van aportar les penyes assistents. La cloenda de la festa va ser un ball "holi" amb la coneguda pols de colors que va acabar tenyint la roba i els cabells de més d'un immortal. N'hi va haver uns quants que no en van tenir prou amb 8 hores de gresca i encara la van allargar una estona més amb els amics de la Penya Cassanenca al 106. Una diada memorable, com bé va recollir la premsa.


El dijous anterior a la Trobada de Penyes, el Girona, que comptava amb gairebé tota la plantilla al complet, va programar un amistós contra el Toulouse de la Ligue 1 francesa. El partit no va tenir gaire història, va servir per rodar als menys habituals als onzes d'Eusebio i provar a jugadors del filial amb el primer equip. Fins al Municipal de Peralada, seu del matx, vam desplaçar-nos uns quants immortals (procedents de Girona i de Roses) acompanyats d'amics de les penyes Saltenca i Cassanenca. L'excusa ideal per encetar el pont del Pilar veient jugar als nostres i gaudir d'un entretingut i suculent tercer temps al Cafè del Centre d'aquesta petita localitat empordanesa. Així, fins i tot les derrotes són més dolces.

   
I estirant fins al final el fil temporal dels últims dies que ens quedaven per repassar, arribem al 6 d'octubre, quan vam rebre a l'Eibar. Des del dia abans teníem representació armera a terres gironines: els amics de la penya Eskozia la Brava, que ja ens havien visitat feia anys quan els nostres dos equips militaven a Segona Divisió, van venir al 106 i compartir amb alguns immortals una nit ben llarga. Aquest va ser el primer acte de la prèvia oficial que la Federació de Penyes del Girona va organitzar a la seu de la Penya Gironina, la Taverna D.O. de la Plaça Independència. Allà vam unir-nos representants de diverses penyes blanc-i-vermelles amb la gent d'Eskozia, la Penya Giro Ona i altres seguidors del conjunt guipuscoà i compartir algunes cerveses. Des de la Penya Immortal vam tractar de facilitar-los el desplaçament fins a l'estadi, ja que el nostre president Pepe Sierra va acompanyar fins a l'autobús municipal que puja a Montilivi i pagar el tiquet a la quinzena de seguidors blaugranes que no tenien com arribar-hi. Una inversió minúscula comparada amb la satisfacció que ens provoca que les aficions que ens visiten s'emportin un bon record de la nostra ciutat (que no els tres punts, aquests els volem pel Girona). Després del partit, que malauradament pels gironistes va acabar amb derrota, ambdues parts vam gaudir d'un fantàstic dinar de germanor al Tomàquet, durant el qual ens va visitar el president Delfí Geli. Va ser una gran trobada que esperem repetir aviat... però guanyant!

viernes, 5 de octubre de 2018

Efervescència

Sembla que va ser ahir quan la darrera aturada pels partits de les seleccions nacionals van fer reduir dràsticament la nostra ració setmanal de futbol, però la setmana vinent ja en tornem a tenir un altre. Les bogeries del calendari van fer que tot just tornant d'aquest primer parèntesi FIFA vivíssim 3 partits (i quins partits!) en només 8 dies. Molta activitat per comentar al blog... i la que està per venir, que també comentarem.


23 de setembre de 2018: una data que ja ha entrat per la porta gran en els grans moments de la història del Girona. I és que plantar cara a tot un Barcelona i fer-ho a més en un escenari de renom com el Camp Nou és per estar molt orgullós. Per primer cop en un partit de la màxima categoria el nostre equip va aconseguir puntuar a l'estadi blaugrana. El partit va ser molt diferent del de l'any passat, amb una implicació brutal de tots els jugadors des del minut 1 fins al final. Stuani (amb un històric doblet), Portu, Bono... costa trobar-ne un que no oferís la seva millor versió, malgrat que hi va haver qui va voler desprestigiar als nostres futbolistes volent-se justificar a través d'un inexistent error del VAR. La llàstima va ser que la presència de gironistes a la graderia va ser molt menor del que podia haver estat donat que es "regalaven" 5.000 entrades amb viatge en autobús, i a sobre, dispersa per tots els sectors de la graderia. Molts aficionats blanc-i-vermells van demostrar així el seu rebuig a la deficient gestió del cas Miami, o simplement van preferir l'alternativa del 40% de l'abonament com a compensació. Si el partit del gener s'acaba jugant finalment als Estats Units, que aquesta n'és una altra. Davant la incertesa el gruix dels immortals va optar per seguir el matx a la pantalla gegant del 106. La nostra seu va emplenar-se de gom a gom i vibrar amb els gols del Girona, desfermant-se l'alegria amb el xiulet de l'àrbitre que indicava el camí dels vestuaris. El pròxim repte, aconseguir guanyar-los.


Més. Futbol entre setmana. Amb un calendari tan apretat és lògic que alguna jornada hagi d'acabar jugant-se en dia feiner, però ens fem creus que un campionat on tot és susceptible de canviar a favor de l'espectacle i el negoci, no pugui evitar-se que els clubs que més públic arrosseguen en les seves visites a determinats estadis, visquin aquests compromisos en cap de setmana. És el cas del Betis quan visita els camps catalans. Hi sortiria tothom guanyant: més bètics podrien veure al seu equip, els seguidors locals gaudirien d'ambient de futbol a la seva ciutat durant tot el dia i el club amfitrió faria caixa en entrades, bar i tots els ingressos relacionats amb un dia de partit. Malgrat aquests incomprensibles inconvenients, ens les vam arreglar per tenir una petita trobada amb els amics del Peña Bética Girona-Olot "Emilio Luna", que havia convocat a tots els aficionats verd-i-blancs en un bar de la zona dels Químics. Hi va haver intercanvi de banderes i fins i tot una petita representació d'aquesta penya germana, encapçalada per en Manuel Vázquez, soci immortal i regidor de l'Ajuntament de Girona, va apropar-se al 106 a continuar la prèvia. El partit? L'esforç del Camp Nou va pesar i va veure's un Betis dominador, tot i que el Girona va tenir tres ocasions claríssimes en els minuts finals per igualar el solitari gol que va donar el triomf al conjunt sevillà. Com a mínim els nostres socis rosincs, en Felip i en Félix, van tenir la satisfacció d'estrenar les seves bufandes de la Penya Immortal. Si us fan enveja, us recordem que en tenim disponibles a la seu per només 6 € (8 € pels no socis de la penya), així com banderes per 8 € (10 € pels no immortals).


On sí que vam tenir un bon horari va ser a Huesca. Jugar un diumenge al matí és molt diferent. El que no va canviar van ser la sensació de ser a casa que ens envaeix cada cop que visitem aquesta ciutat aragonesa. Són molts anys d'amistat vivint plegats les trajectòries paral·leles dels nostres equips, i  ara és un somni poder viure un duel entre el Girona i els mañicos del nord a Primera Divisió. Certs problemes organitzatius aliens a la penya van fer perillar la nostra presència fins a darrera hora, però la bona feina del responsable de l'àrea social del club, Albert Mateos, va possibilitar que tot estigués resolt abans de sortir cap a l'Alcoraz. L'expedició gironista va ser força nombrosa i va veure com el seu equip era capaç de treure un punt, quelcom sempre positiu fora de cosa i més en partits tan igualats com aquest. En acabar el matx, els amics de la Peña Fenómenos Oscenses van portar-nos a dinar i gaudir de la festa com només ells saben fer. Més que amics els hem de qualificar de germans, ja que davant d'algunes dificultats amb el menú van optar per pagar-nos la meitat del seu cost malgrat que no en tenien cap culpa. En el moment dels parlaments i l'intercanvi d'obsequis (en el qual un cop més no van fallar les galetes i la ratafia d'en Garru), va quedar palesa aquesta estreta relació entre immortals i fenómenos. A més de la placa que tenien preparada com a regal per la Federació de Penyes del Girona, ens van fer entrega d'una a nosaltres en exclusiva per aquesta dècada gaudint del millor del futbol plegats. Un gest que ens honora i emociona a la vegada.


I del que hem viscut passem al que viurem. A banda de la trobada que demà tindrem amb l'afició de l'Eibar (la Federació de Penyes ja ha preparat prèvia i dinar), la gran cita és la del pròxim dissabte 13 d'octubre. La Penya Guíxols-Costa Brava vol celebrar el seu 10è Aniversari de la millor manera possible, així que ha assumit l'organització de l'edició d'enguany de la Trobada de Penyes del Girona FC. L'escenari triat per l'esdeveniment és el Guíxols Arena de Sant Feliu de Guíxols. Hi han preparades un munt d'activitats per permetre a petits i grans viure una gran diada de gironisme. Si voleu assistir-hi, només us heu de posar en contacte amb els membres de la nostra junta directiva. L'acte central de la jornada serà un gran dinar de germanor. El menú consistirà en fideuà amb allioli de primer, rostit de pollastre i botifarra amb guarnició de segon, aigua, vi i refrescos. El preu serà de 15 € pels adults i 7'50 pels infants. Amb el divertidíssim precedent de 2013, any en el qual també va celebrar-se la trobada a la localitat ganxona, no serem precisament pocs els immortals que ens aproparem a gaudir de la festa més blanc-i-vermella de l'any. Vine tu també! 

viernes, 21 de septiembre de 2018

El xou ha de continuar

La Lliga de les Nacions a Europa i altres competicions a la resta de continents van tenir aturat el futbol de clubs durant gairebé dues setmanes, però en el seu retorn a l'activitat el Girona d'Eusebio va demostrar no haver oblidat les bones sensacions oferides contra el Villarreal. En clau social blanc-i-vermella, aquests dies van ser protagonitzats pel que ja és el tema de la temporada: la possible disputa  a Miami del Girona-Barcelona del mes de gener. Ara farem un cop d'ull a tot plegat, així com a l'actualitat de la nostra estimada penya.


Notícies del front americà. El divendres 14 de setembre la Federació de Penyes del Girona i Aficiones Unidas van organitzar una reunió informativa per a penyistes i aficionats gironistes en general per poder explicar tot el que se sap sobre les opcions que el partit s'acabi disputant lluny de Montilivi i les compensacions oferides per l'LFP i el club. A l'acte, celebrat a l'Espai Cívic Barri Vell-Mercadal, hi van assistir el secretari general d'Aficiones Unidas, José Hidalgo, i el vicepresident d'aquesta entitat, Felipe Sanz. L'expectació era màxima, com demostrava la presència de periodistes de mitjans esportius i generalistes de tota Espanya. Entre el públic vam comptar amb Albert Mateos, del Girona FC, Cristóbal Sánchez, de l'Ajuntament, i representants de la Confederació Mundial de Penyes Barcelonistes. La veu cantant la va portar en Pepe Hidalgo, que ha estat present a les reunions d'AFEPE amb la Lliga i ens podia oferir impressions de primera mà. El secretari va comentar que els clubs, pels quals treballa Tebas, estaven a favor de jugar als EUA i que molts fins i tot ho havien demanat abans que hi hagués res oficial. Una altra reflexió interessant va ser la de les dificultats que comporta per a l'afició l'actual model del futbol de les Societats Anònimes Esportives. Els propietaris dels clubs poden gestionar les seves empreses com creuen convenient, reservant-nos a nosaltres el paper de simples clients sense poder de decisió. Des de les federacions de penyes hem de lluitar per fer-nos forts i que, com a mínim en aquesta faceta de clients, se'ns escolti als nostres propis clubs, com per desgràcia no ha ocorregut en aquest cas, en el qual la reunió dels representants del Girona amb les seves penyes va produir-se amb 10 dies de retard i la majoria d'informacions ens han arribat abans per la premsa i altres vies. Sent respectats a casa podrem aspirar a reclamar canvis en l'àmbit nacional amb esperances d'èxit: millores en preus d'entrades, horaris decents...


Per part de la Federació de Penyes del Girona va fer-se saber que el club s'ha compromès a fer efectives abans del 30 de juny de 2019 les compensacions econòmiques promeses en cas de jugar-se el partit a Florida. Només esperem que una eventual pujada dels preus dels abonaments per l'exercici 2019/2020 no les deixin en indemnitzacions anecdòtiques. Els 50 euros del "carnet de soci" del gener ja les retallen bastant. En el torn de precs i preguntes molts penyistes van fer palès el seu malestar per com s'ha gestionat tot plegat. En Carlitos de la Penya Cassanenca va fer-nos parar atenció en com el soci que renunciï a l'entrada i el bus "de franc" al Camp Nou que el club ofereix com a primera contrapartida en benefici de poder recuperar el 40% de l'abonament o anar a Miami pot quedar-se sense res si el partit finalment no marxa a l'Amèrica del Nord, creant-se així un greuge comparatiu entre abonats. Per part immortal va intervenir el nostre president Pepe Sierra, que no va poder estar-se de dir la seva quan va sentir com el club havia comunicat a la Federació de Penyes que el supòsit d'un partit fora de Montilivi estava previst en el document de condicions de l'abonament al qual pot accedir-se a través de www.gironafc.cat. Curiosament, fa 15 dies CAP dels documents penjats al lloc web del club ni els textos que s'inclouen al mateix en feien cap referència (en tenim proves fotogràfiques). I per acabar-ho d'adobar, mentre acabem d'escriure aquest article salta la notícia sobre la carta que la RFEF a l'LFP mostrant la seva oposició a la disputa del matx a Miami. Recordem que Luis Rubiales, president federatiu, ha estat l'artífex del primer partit de competició oficial nacional disputat fora de les nostres fronteres, la Supercopa d'Espanya que Barcelona i Sevilla van jugar al Marroc. Així que imagineu-vos la credibilitat que ofereix aquest senyor. Més incertesa. Seguirem informant.


Passem ara a parlar de victòries blanc-i-vermelles, que és el que ens agrada. Per culpa dels meravellosos horaris amb els quals setmana a setmana ens obsequien els canals de televisió amb la connivència dels clubs, el partit contra el Celta va tancar la jornada en un dia tan poc adient pel futbol com un dilluns. En altres visites en cap de setmana del club gallec a Girona havíem pogut organitzar grans trobades de germanor amb la seva afició, tant amb representants de la Peña Blau Cel de Barcelona com amb gent desplaçada directament des de Vigo. Enguany, i ja van uns quants en els quals ens hem vist perjudicats per la deficient programació dels partits, només un grapat d'aficionats celtiñas van poder venir al 106 a fer la prèvia, i és que com ens indicava en Manolo Devesa, president de Blau Cel al qual ens va fer molt il·lusió trobar a l'exterior de l'estadi, el gruix de l'expedició va arribar justa de temps i va haver d'anar directament a Montilivi. A la nostra nova ubicació hi va haver per primer cop una mica de quòrum (tot i que faltaven goles destacades) i vam cantar i xalar de valent amb els tres gols gironistes. L'estat de gràcia d'Stuani i una bona rematada de cap de Juanpe ens van catapultar cap al segon triomf consecutiu i la gens menyspreable xifra de 7 punts de 12 possibles.


D'una celebració a una altra. La segona edició dels Premis Immortals va celebrar la seva cerimònia d'entrega el passat 9 de setembre al Mesón Gascón de Palol d'Onyar, on 18 comensals vam gaudir de l'exquisit cochinillo del que presumeix, i amb raó, en donem fe, aquest restaurant. Per donar més rellevància a l'acte, l'encarregat d'entregar les guardioles en forma de porquet que simbolitzen els premis va ser el regidor de cooperació i soci de la penya Cristóbal Sánchez. Es van atorgar un total de quatre premis a cinc dels nostres socis més destacats. En la categoria "Masterchef" la guanyadora va ser la Maite Padilla, en reconeixement a les seves habilitats culinàries (encara recordem el seu triomf al Concurs de Torrijas del 25è Aniversari) i a l'espera que ens les torni a demostrar ben aviat. El premi "Viatgers" va ser compartit per un dels matrimonis que mai fallen als desplaçaments que organitza la Penya Immortal, el format per en Josep Maria Vila i la Maria Planas. La Mari Solozano, com no podia ser d'altra manera per la seva empenta i entusiasme en totes les activitats que organitzem, va rebre el premi "Madre Coraje". I com a cloenda i per acabar amb un regust dolç, el premi "Ratafia" va ser per en Josep Garolera, el nostre Garru, per la seva estima incondicional pel Girona, per Girona i pel seu poble, Santa Coloma de Farners, del qual n'és un gran ambaixador regalant-ne productes típics a totes les aficions.


Com que no n'havíem tingut prou amb el dinar, vam seguir la festa prenent unes copes al 106. Al Gascón vam comptar amb la presència d'en Xavi Grabolosa i un company seu en representació de la Penya Som-hi Girona del Pla de l'Estany, i un cop arribats a la nostra seu van incorporar-se la resta dels directius, encapçalats per en Joan Branyas, el seu president. Aquesta penya amb seu a Banyoles viu els seus primers mesos de vida i des de la Penya Immortal, amb l'objectiu d'estendre cada dia més el sentiment gironista, els orientem en el que ens és possible. Per exemple, els vam posar en contacte amb el nostre proveïdor habitual de pins, ja que estaven interessats a fer marxandatge. Des d'aquí volem desitjar-los tota la sort del món en l'aventura penyista que tot just engeguen i que estem segurs que els hi portarà moltes alegries al costat del nostre Girona. Per acabar, fer una petita menció a una altra festa, aquesta celebrada el passat dissabte 15 de setembre. La Montse i en Miquel, nebots de la nostra vicepresidenta Margarita, van donar el tret de sortida del seu comiat de solter al 106. Enhorabona i per molts anys plegats i feliços, parella! 

miércoles, 5 de septiembre de 2018

Exiliats

Per haver sigut una setmana amb un partit fora de casa al qual no vam poder organitzar un desplaçament nombrós, aquests dies ens han aportat força substància per comentar al blog. Començarem amb el tema de moda als mitjans esportius nacionals i seguirem amb altres afers més d'estar per casa. Encara que no sigui aquesta, com veurem, tampoc la millor expressió que podem servir per descriure'ls.


La notícia del moment és, com ja tots sabeu, la gairebé segura elecció del Girona-Barcelona d'aquest pròxim mes de gener com el primer partit de la història de la Lliga que es juga fora d'Espanya. No hi ha res oficial, però les informacions que circulen internament i a través de la premsa indiquen que la seu del matx seria el Hard Rock Stadium de Miami. Sembla una d'aquelles innocentades que fem al desembre, però no, és una part més de l'estratègia d'internacionalització de l'LFP amb l'objectiu d'obrir-se al gran mercat nord-americà. Entre el gironisme no s'han fet esperar les reaccions, i més després de la filtració a la premsa de les que se suposa seran les compensacions pel fet de no poder gaudir a Montilivi d'un dels partits de la temporada. La gran majoria oscil·la entre l'oposició frontal i la més moderada. A la nostra penya cadascú ho veu a la seva manera, potser el punt en comú és que tots voldríem no ser privats de la possibilitat d'animar al nostre equip al nostre estadi i que, si no ens queda més remei que acceptar els nous temps que viu el futbol, ens agradarien que els premis de consolació fossin força millors que els que estan circulant. L'opció del vol a Miami podria ser més generosa i possibilitar un cap de setmana per visitar la ciutat en lloc de ser tan fugaç. L'alternativa de fer nit per 600 euros és directament poc seriosa. Les entrades pel partit de la primera volta i contrapartides econòmiques queden curtes: un 40% d'un abonament com el que tenim la majoria (gol penyista amb descompte per assistència de la temporada passada), un cop restats els 50 euros de l'indispensable carnet de soci obligatori que ens cobraran al gener, representa una compensació de 30 euros. Tot un capital. Veurem si entre Aficiones Unidas i la Federació de Penyes hi podem fer alguna cosa.


No van ser 7.573 quilòmetres com els que recorrerem en cas d'haver d'anar als EUA, però pel partit del Villarreal ens vam haver de moure per trobar-nos temporalment sense seu pel tancament per vacances del 106. Gràcies a Déu, el sentiment blanc-i-vermell és més viu que mai i al mateix barri convivim amb una altra penya del Girona, la Sant Narcís, una agrupació petita però d'una qualitat humana excepcional. Quan els vam comentar si els hi semblava bé que anéssim a veure el matx la seva seu, l'antic Bar Aparicio on en el seu dia també hi va haver la Penya Saltenca, ens van rebre amb els braços oberts. La cervesa i les delicioses tapes de la Kiki van fer encara més entretingut el visionat de la primera victòria dels homes d'Eusebio Sacristán a la Liga Santander 2018/2019. Després del gol fins i tot ens vam arrencar amb uns quants càntics que encara van animar el fraternal ambient viscut entre penyistes.


Continuem amb gent lluny de casa. Hem començat dient que les penyes no vam poder muntar autobusos per anar a l'Estadio de la Cerámica a animar al Girona, en gran part gràcies al fet que LFP i televisions ens van tornar a fer jugar un divendres. Estaria molt bé que si amb accions com partits a l'estranger s'aconsegueix incrementar el valor dels drets audiovisuals de la competició i, per tant, els ingressos del dia de partit deixen queden en un pla d'importància molt menor, no segueixin maltractant als aficionats amb la designació de dies i horaris horribles i sense lògica. Per sort, el nostre club compta amb uns quants seguidors irreductibles que sempre estaran amb l'equip. Part de la famosa banda del Juanola va viatjar a terres castellonenques i va lluir, com sempre, els colors amb orgull. Molt merescuda l'alegria de poder tornar a casa amb els tres punts. La cirereta del pastís se la van trobar, com tots els gironistes, just quan va l'àrbitre va xiular el final i van acabar de celebrar el triomf: la gran notícia de la jornada final de la finestra de fitxatges de l'estiu era que els rumors de la marxa de Portu al Sevilla no s'havien concretat i el futbolista murcià seguia una temporada més al Girona. Un dels nostres socis rosincs, en Felip, ho va celebrar assenyalant-se el dorsal com si hagués marcat un gol. I és que poder gaudir un altre any d'aquest enorme jugador és per estar molt satisfets.


I més desplaçats. Els fongs que van atacar la gespa del Municipal de Peralada van obligar a traslladar el derbi gironí de Segona B contra l'Olot a Montilivi. Alguns immortals amb mono de futbol després del divendres, com en Jon, en Jorge o en Garru, no van faltar a la cita amb el nostre filial, llàstima de la derrota. El nostre estadi torna a ser l'escenari de referència pel futbol de la nostra província i això és positiu. No tan bona va ser l'atenció als socis gironistes, amb llargues cues per la necessitat de recollir entrades (a Peralada es passa ensenyant el carnet i no passa res). Força aficionats van acabar entrant més d'un quart d'hora després de l'inici del partit. Un punt a millorar si altra vegada ens trobem amb una situació similar.


Per tancar no abandonarem la tònica d'aquest article i anunciarem una altra activitat que es durà a terme fora de la nostra ciutat. Aquesta setmana les competicions de clubs s'aturen per donar pas als partits de les seleccions nacionals, però el nostre desig és tornar-nos a reunir i no renunciar a passar-ho bé plegats aquest diumenge. Per això hem decidit recuperar els Premis Immortals, uns guardons que ja vam entregar fa 8 anys. Enguany volem que serveixin per reconèixer als socis de la penya més destacats per la seva tasca en favor de la nostra associació i del Girona FC al llarg de la temporada passada. El lloc triat, el Mesón Gascón de Palol d'Onyar, i el cartell de l'esdeveniment poden indicar erròniament que es tracta d'una excusa per degustar un bon cochinillo. Res més lluny del nostre objectiu. Malpensats, que sou una colla de malpensats.

miércoles, 29 de agosto de 2018

Va ser i no va ser

L'any passat coses que no tenien res a veure amb el futbol i alguns periodistes desitjosos de treure suc de polèmiques interessades van fer que l'ambient estigués molt tens en els dies previs a la visita del Real Madrid a Girona. Després a la graderia tot va anar com la seda i sobre la gespa vam viure una fita històrica pel nostre club. Enguany el que va succeir sobre el terreny de joc va ser molt més lògic donades les diferències entre ambdós equips, però fora de l'estadi estava a les nostres mans deixar en bon lloc el nom de la nostra ciutat i, com veureu, no pot dir-se que no ho aconseguíssim.


Feia un parell de setmanes que anàvem preparant un gran dinar de germanor entre aficions i l'èxit de convocatòria va ser total. Més de 60 aficionats van compartir taula sota el porxo de la plaça Empúries, a la terrassa de la nostra seu, el 106. A la vintena d'aficionats merengues de la Peña Madridista Girona s'hi van sumar molts penyistes immortals, així com representants d'altres penyes federades com la Saltenca, els Paparres, la Gironina i la Sant Narcís. L'ambient va ser genial, amb molt de color: la ració de teca i beure va ser acompanyada per les banderes i càntics d'un equip i altre. El diari As en va fer una gran cobertura mediàtica, tant en paper com al seu web. La pàgina d'Aficiones Unidas també ho va recollir, així com alguna publicació local de manera molt més breu. Un goig com a gironistes i gironins que tothom pugui gaudir de la seva passió amb nosaltres amb total normalitat.


Bona part d'aquesta repercussió li devem a la presència en el dinar de José Luis Pizarro, periodista que col·labora amb Real Madrid TV i altres mitjans de comunicació. Va enregistrar vídeos i fer saber a tothom que Girona és una ciutat on les aficions poden sentir-se a gust quan vénen a veure al seu equip. Donant fe d'això teníem a en Cristóbal Sánchez, regidor de Cooperació i designat per l'Ajuntament de Girona com a representant del mateix davant les penyes del Girona. En Pepe els va donar la benvinguda a tots dos en nom de la Penya Immortal, així com a l'Albert Mateos, de l'àrea social del club, en José Murillo, president de la Peña Madridista Girona i en Quim Alegret, president de la Federació de Penyes del Girona FC. Murillo i Alegret van protagonitzar l'intercanvi d'obsequis, en el qual del cantó madridista va aportar-se una bufanda i una bandera i del blanc-i-vermell el ja tradicional plat que la Federació entrega en cada primera trobada amb una afició rival. A més a més, en José Lara, secretari de la Coordinadora de Peñas Madridistas de Cataluña, també va fer una entrega d'un obsequi a l'agrupació de penyes gironistes. La foto de família deixa constància del fet que el terme germanor va estar ben triat.


Un cop a l'estadi, l'ambient era de luxe, com correspon a la segona visita en partit oficial del Real Madrid a Montilivi en la seva història. L'expectació dels mitjans era màxima, entre la sorprenent i històrica victòria del Girona en el duel de l'any passat i els afers extraesportius que van crear una atmosfera irreal que no va correspondre amb el bon comportament dels espectadors, hi havia moltes ganes de veure què passava aquesta vegada. Les càmeres de canals com Golt TV van copsar, a través d'entrevistes com les que van realitzar al nou vocal de la penya Franc Pascual i el seu fill als voltants de l'estadi, un ambient amb dues aficions entregades però pacífiques. Ningú va voler perdre's la cita, ni tan sols velles glòries del Girona FC com en Jose Martínez, que va fotografiar-se amb la nostra sòcia Mari. Va ser també una nit d'estrenes, amb el debut del nou videomarcador i les millores en la il·luminació del camp, que ens va oferir un xou al més pur estil NBA abans del partit (serà per anar-nos acostumant a això de jugar als EUA...). Una novetat que ho va ser a mitges va ser la de la nova graderia de Gol Sud, que va entrar en funcionament després de no poder ser utilitzada per manca dels necessaris permisos el dia del Valladolid. Aquesta ubicació és la que el club ens va oferir per millorar la nostra visibilitat, dificultada en la majoria de partits per raons més que òbvies. La majoria d'immortals vam acceptar el trasllat tot i el natural malestar per haver d'abandonar unes localitats que veníem ocupant al llarg de l'última dècada. Això encara provoca algun episodi de fricció puntual i aïllat que sens dubte solucionarem de la millor manera possible, ja que per una penya que les ha vist de tots colors des de tots els racons de Montilivi (els immortals més fidels encara recorden quan a la mitja part agafaven els trastos per canviar-se al gol on atacava el Girona), fer-se seu un nou espai de la que és casa seva és bufar i fer ampolles.

jueves, 23 de agosto de 2018

Any 2

0 a 0 contra el Valladolid en la primera jornada de la Liga Santander 2018/2019. El rival arribava amb molt poca pólvora en atac, però el joc del Girona no va arribar a ser tan atractiu i efectiu com en el Trofeu Costa Brava de la golejada al Tottenham. Coses del mes d'agost i el segon any d'un repte, que sempre és més difícil. Confiem en Eusebio. La pròxima prova, davant el Real Madrid i les seves estrelles, serà de les més exigents, però estem segurs que l'esforç i les ganes dels jugadors blanc-i-vermells hi seran.


Hi havia moltes ganes de futbol entre els immortals. Aquestes pretemporades amb tants partits internacionals ens fan enyorar aquelles en les que no se sortia de la província, però fer-se gran té aquestes coses i ens hem hagut d'acostumar a més televisió i menys cervesa a peu de camp. Per sort arriba la Lliga, la pilota comença a rodar a Montilivi. No només nosaltres esperàvem amb candeletes el matx, l'afició de Pucela també frisava per presenciar el retorn del seu equip a la Primera Divisió. En la prèvia vam tenir el plaer de gaudir de la companyia d'un bon grapat de blanquivioletas. Les vacances d'estiu van permetre'ls venir, tot i el calamitós horari (un divendres a les 20:15) que un cop més van regalar-nos les televisions amb el beneplàcit de l'LFP. Estaria bé que les facilitats pels aficionats també fossin les millors del món.


Abans d'aquesta bona estona a la nostra seu, un petit grup d'aquests aficionats del conjunt castellà havien estat al Krokers, casa de la Penya Paparres, en el dinar de germanor organitzat per la Federació de Penyes del Girona per rebre a la delegació de la Federación de Peñas del Real Valladolid. Uns quants immortals van incorporar-se al mateix just després d'assistir al funeral d'en Josep Caravaca, que en pau descansi. Del que va passar sobre el terreny de joc no direm res que no hàgim comentat ja. Al seu voltant sí que hi va haver força per comentar. Les fortes pluges que van protagonitzar la tarda del partit van impedir que la nova graderia del gol sud estigués operativa, obligant a reubicar als seguidors que ocupaven aquestes localitats. En el cas de molts immortals, va ser la segona reubicació, ja que més de mitja penya ha optat per canviar els abonaments a la nova estructura per millorar la seva visibilitat i evitar tensions que ningú vol quan el que desitja és passar-ho bé amb el futbol. Esperem que el viscut aquesta jornada sigui una excepció, ja que l'objectiu de la mudança era acabar amb els problemes, no augmentar-los.


Però res de regustos amargs, que el futbol va ser inventat per passar-ho bé i nosaltres seguim aquesta intenció original fil per randa malgrat que no el practiquem gaire. Després dels 90 minuts vam fer el tercer temps al 106 amb l'expedició val·lisoletana. Cervesa, tapes i uns bons entrepans per acabar d'arrodonir la primera nit de funció de la gran obra que esperem que els nostres equips facin aquesta temporada. Va ser molt agradable poder compartir records del recent Congrés Nacional de Penyes celebrat a Valladolid.


Compte enrere pel partidàs de diumenge contra el Real Madrid. Generacions de gironistes somiaven, en les dècades més difícils de la història blanc-i-vermella, amb veure l'equip a Primera per poder gaudir de cites com aquesta. Portu, Borja García, Granell contra Bale, Benzema, Ramos... Com ja sabeu per fer la prèvia tenim dinar amb els amics de la Peña Madridista Girona al 106. En aquesta trobada tindrem una novetat: seguidors d'un equip i altre podran adquirir per només 3 € la gorra del partit, un record exclusiu d'aquesta visita del 13 vegades campió d'Europa al nostre Girona.  

viernes, 17 de agosto de 2018

Cap i cor

La temporada oficial està a punt de començar pel nostre Girona i a la Penya Immortal ja està tot a punt per encetar la segona temporada d'aquest somni que és veure el nostre equip a la Primera Divisió. Afers administratius i d'altres més sentimentals centraran la nostra atenció en aquesta nova entrada del blog.


La tarda del 14 d'agost va ser l'escollida per a la celebració al 106 de l'assemblea general ordinària de la penya, amb l'assistència de més d'una quarantena d'immortals. La junta directiva va presentar els fruits de la seva gestió al llarg de l'exercici 2017/2018, que va saldar-se amb un superàvit de quasi 600 euros. Els presents van aprovar els comptes i valorar molt positivament que després de tantes trobades i viatges organitzats el balanç fos positiu. És precisament en aquestes activitats en les quals la nostra associació s'ha fet un nom a tota Espanya.


Una altra novetat que va ser presentada a l'assemblea va ser la incorporació d'en Franc Pascual a la junta directiva de la penya. En Franc va incorporar-se a la penya després del petit viatge que vam organitzar al Nou Sardenya per la final de la Copa Catalunya contra l'Europa, en el que tot i la derrota del Girona vam viure una nit de futbol ben completa. Des d'aquell dia, el nostre nou vocal ha sigut un fix a les activitats i desplaçaments que hem muntat. Ha sigut la seva empenta i gironisme el que ha animat al president Pepe Sierra a incorporar-lo al seu equip. Esperem que la seva tasca sigui tan agradable com l'aplaudiment amb el qual van rebre la resta de socis el seu nomenament.


Del més quotidià i amable passem a quelcom que ens posa tristos i preferiríem que no haver d'explicar. Ens ha deixat a l'edat de 85 anys en Josep Maria Caravaca, històric soci del Girona FC i exvicepresident de la Penya Immortal. En Josep, "l'avi del Girona", era una autèntica institució dins del gironisme, tothom que algun cop ha seguit a l'equip per aquests camps de Déu, de ben segur que ha compartit autobús o graderia amb ell. La seva fidelitat als colors blanc-i-vermells era coneguda per tothom i el feia ser molt estimat pels aficionats del club. A més, en Josep era una figura molt recordada pels amants del futbol gironí, gràcies als seus anys com a àrbitre a les diverses categories del futbol provincial i la seva implicació als anys daurats de la Penya Doble Set, de la qual en va gestionar el bar. El nostre soci Jorge Berna, que a les xarxes socials a declarat que en Josep era "l'avi que tots els gironistes hauríem volgut tenir", ja ens ha confirmat que assistirà al partit d'avui contra el Valladolid amb una samarreta del Girona on l'escut serà substituït per una fotografia del seu amic. Bonica metàfora. Descansi en pau.


El final d'aquesta entrada és, per contradictori que sembli, un començament. És l'inici de la gran festa que viurem la setmana vinent amb la visita a Girona del campió de les tres últimes edicions de la Copa d'Europa, el Real Madrid. L'any passat vam donar la sorpresa, motiu pel qual els homes que enguany dirigeix Julen Lopetegui no vindran tan confiats, però... qui sap? El futbol és boig. Nosaltres, però, només estem bojos per passar-ho bé, i per això hem organitzat una trobada de germanor a la nostra seu en el qual rebrem als amics de la Peña Madridista Girona amb la presència de representants de la Federació de Penyes del Girona i d'altres penyes blanc-i-vermelles. Tindrem un menú variat per 10 € que de ben segur farà les delícies de tothom. L'acte començarà a les 14 hores i serà obert a tothom, us podeu inscriure a les penyes oficials fins dijous. Volem que aquest nou enfrontament amb un dels grans de la Liga Santander sigui l'excusa perfecta per demostrar la cara més amable de l'esport i de la nostra ciutat. 

lunes, 6 de agosto de 2018

"Anchos en Castilla"

La cirereta del pastís a la temporada del debut del nostre equip a la màxima categoria del futbol nacional la vam posar amb la assistència com a part majoritària de l'expedició de la Federació de Penyes del Girona FC al Congrés Nacional de Penyes celebrat a Valladolid a finals de juliol. Abans, però, vam tenir acció a Gran Canaria en l'últim partit de lliga al que vam desplaçar una petita representació i al 106 amb l'homenatge al Girona 2006/2007 que va aconseguir l'ascens a Segona B. 


La darrera jornada de la Liga Santander 2017/2018 va portar al Girona a les illes afortunades. En un partit en el qual Las Palmas s'acomiadava de Primera després d'una temporada força fluixa, l'equip de Pablo Machín va obtenir una última victòria amb dos gols del mundialista Stuani, que va acabar la campanya amb l'espectacular xifra de 21. Al llarg d'aquest assolellat cap de setmana de juny, la representació immortal va estar formada per en Pepe, en Javi, la Margarita i l'Isi, que van visitar, com no podia ser d'altra manera, al nostre amic Óscar i la seva família. L'Óscar, empleat de la Unión Deportiva, a més de fer-los de guia pels racons més exclusius de l'Estadi de Gran Canaria, els va portar a gaudir del bo i millor de la gastronomia local.


Després d'aquest homenatge pel cos i l'ànima, calia fer-ne un altre a un equip que s'ho mereixia de valent. Sense el Girona FC del 2006/2007 que va aconseguir l'ascens a Segona B en aquella eliminatòria davant de l'Alcalá, el nostre equip mai hauria iniciat el camí que el va portar primer a Segona després de mig segle i més tard a la sempre somiada Primera Divisió. Com a cloenda de la temporada, vam organitzar una sopar al 106 en el qual vam comptar amb la presència del tècnic que ocupava la banqueta blanc-i-vermella en el partit que vam guanyar per 1 a 2 al Virgen del Val, Javi Salamero, l'entrenador que va precedir-lo de juliol a febrer, Joan Carrillo, i un dels integrants d'aquella plantilla, Sergi Raset. Per acabar-ho d'adobar, altres històrics del gironisme com en Miguel Ángel Muñoz, la Joana Egea i en Ricardo Rodríguez ens van enregistrar-se en vídeo recordant la fita i saludant a la cinquantena de presents en la vetllada. També van acompanyar-nos l'Albert Mateos de l'àrea social del club, en Quim Alegret, nou president de la nostra Federació de Penyes i Manuel Vázquez i Cristóbal Sánchez, regidors de l'Ajuntament. Per aquell decisiu matx la Penya Immortal va encarregar-se d'organitzar l'autobús que va permetre que el Girona sentís l'escalf de la seva afició a terres madrilenyes. Moltes coses han canviat en aquests onze anys, però no la nostra fidelitat.


Com qui aprovecha que el Pisuerga pasa por Valladolid, a finals de juny vam aprofitar que el Congrés Nacional de Penyes de Futbol se celebrava a la ciutat castellana per anar-hi a visitar als nostres amics d'aficions de tot el país. Els integrants d'Aficiones Unidas - AFEPE van decidir que enguany la Federación de Peñas del Real Valladolid fos l'encarregada d'organitzar l'esdeveniment després de l'èxit de l'edició anterior a Granada. El bon record va fer que més d'una vintena de seguidors blanc-i-vermells s'animessin a formar part de l'expedició de la Federació de Penyes del Girona, la majoria d'ells immortals però amb presència també de gent dels Paparres i la Sant Narcís. Tot va començar el divendres 29 amb un dinar a la nostra seu, després del qual ens vam dirigir en autobús a Barcelona per agafar el vol que ens havia de portar a la capital de Castella i Lleó. Allà ens esperava l'Alejandro, el voluntari assignat al nostre grup per l'organització, per guiar-nos cap a l'hotel i enfilar cap a la Cúpula del Milenio, el pavelló futurista que va servir de centre neuràlgic del Congrés. En la benvinguda d'aquella nit cada federació de penyes va rebre una espècie de maniquí per fer-se fotos simulant portar l'equipació del seu equip, el nostre el tenen els amics del Villarreal i ens el portaran el pròxim cop que ens trobem. Parlant de trobades, no va faltar l'emoció de tornar a veure cares conegudes amb les quals hem passat moments fantàstics en els darrers anys com són les dels penyistes del Huesca, el Getafe o el mateix Valladolid, entre d'altres.


Dissabte al matí l'acte central del Congrés va celebrar-se al teatre Calderón de Valladolid, on vam sentir els discursos de les autoritats i els amfitrions. Des d'AFEPE va anunciar-se que el proper Congrés Nacional de Penyes es durà a terme a Madrid amb el suport de les federacions de Real Madrid, Atlético, Getafe, Rayo i Leganés. El president de la Lliga de Futbol Profesional va dedicar el seu parlament a anunciar-nos dues de les grans novetats d'aquesta temporada al futbol espanyol, el VAR i el calendari asimètric a la Primera Divisió. Un cop vam acabar d'escoltar aquestes paraules i el divertit monòleg de l'humorista Sergio Encinas, tocava un altre dinar multitudinari amb la resta de delegacions a la Cúpula. No va faltar detall: cada taula estava decorada amb globus dels colors dels nostres clubs. Quan vam tenir tots la panxa plena va ser el torn d'una de les activitats estrella de les jornades: la visita a les bodegues de vi de la zona. Guiats pels seus empleats vam poder veure les bótes on es deixa fermentar el fruit de la vinya i també fer un tast.


En les estones lliures vam tenir temps de degustar els plats i tapes típiques de la ciutat, però per la nit del dissabte vam apostar per un restaurant de cuina asturiana on ens van servir sidra, vieiras i cachopo. El motiu? La possibilitat de trobar-nos gairebé un centenar d'assistents al Congrés i seguir amb la marxa i el bon ambient. Zaragoza, Leganés, Tenerife... molts colors representats en un sopar de 10. Diumenge al matí, després d'una nit per recordar, el programa marcava que tocava visitar Zorrilla i allà que vam anar. L'estadi tenia algunes parts que estaven sent remodelades, però vam poder admirar el seu bon aspecte general i trepitjar la gespa d'un estadi que aquest any tornarà a veure el seu Real Valladolid a la Primera Divisió. Volem destacar l'excel·lent tasca duta a terme pels treballadors del club local en aquesta visita, molt atents i sense perdre el somriure en cap moment. Entre ells estava la Leticia, filla de l'Onésimo, el segon entrenador del Girona que en la seva etapa com a jugador va ser una de les grans estrelles del Pucela.


La gran cloenda d'aquest fantàstic Congrés va ser un últim dinar de germanor a la Cúpula, després del qual hi va haver l'intercanvi de records entre els organitzadors i la resta de federacions. En Pepe va participar en el seu últim acte com a president de la Federació de Penyes del Girona fent entrega del plat amb l'escut d'aquesta. En Garru el va acompanyar fent poble, la ratafia i les galetes de Santa Coloma no van faltar. Acabat el moment dels regals, tots els presents vam veure en pantalla gegant el partit Espanya-Rússia dels vuitens de final del Mundial. L'ambient va estar molt per sobre del joc de la selecció i el resultat, però el que compta és que ho vam passar molt bé i vam fer amics com la Marimar, una simpàtica cambrera que ens va atendre a la perfecció. La resta de treballadors i voluntaris de l'esdeveniment també van fer una feina d'alt nivell que cal reconèixer. En homenatge a tots ells vam obsequiar a l'Alejandro, el nostre responsable al llarg de tot el cap de setmana, amb una de les samarretes que vam fer per al grup. Poc després vam enfilar el camí de l'aeroport ben baldats però amb la motxilla plena de experiències que recordarem per sempre més.  

martes, 17 de julio de 2018

La segona de la primera

En aquesta entrada intentarem recordar totes les trobades i estones que hem compartit plegats durant la segona volta de la primera temporada del Girona FC a la màxima categoria del futbol espanyol. Procurarem no oblidar-nos de res, tot i els mesos transcorreguts, i que aquests agradables records refresquin els calorosos dies que precediran l'inici d'un nou any a la Liga Santander.


Pugem al nostre particular DeLorean, al més pur estil Regreso al Futuro, i viatgem a principis de febrer, quan vam rebre a Montilivi la visita de l'Athletic Club. A l'equip de Bilbao el van acompanyar molts seguidors procedents tant de la capital biscaina com de les penyes que té a terres barcelonines, com la Peña Lehoi Beltz (amb la qual molts sabreu que tenim bona amistat d'ençà de les visites del Bilbao Athletic a Segona) o la Peña Leones de Barcelona. Els seguidors dels Leones de San Mamés van passar tot el matí visitant el Barri Vell. Des de la Federació de Penyes del Girona els hi vam organitzar una rebuda a la plaça del Vi en la qual el regidor Cristóbal Sánchez va donar-los-hi la benvinguda a la ciutat en nom de l'Ajuntament. Poc després una trentena de seguidors dels dos clubs, una desena d'ells immortals, vam anar a fer un dinar de germanor a la seu de la Penya Gironina, el Frankfurt Cross.


Tornem a posar en marxa la màquina del temps, que ens porta al mateix mes de febrer, en una de les dates que sempre fa il·lusió als aficionats quan el seu equip debuta a Primera Divisió: visitar els estadis dels equips grans. Va ser el torn de Barcelona i el Camp Nou. L'expedició de la Penya Immortal va dividir-se entre els que van gaudir de la Ciutat Comtal des de bon matí desplaçant-se en el bus de la Federació de Penyes i els que van anar-hi ja a la tarda amb la resta de gironistes. Entre els que van sortir de Montilivi al matí tenim al nostre president Pepe, el secretari Fran i el tresorer Javi, que van ser els nostres representants en el dinar entre penyistes i directius de Barça i Girona. Abans d'anar-hi, els tres membres de la nostra junta van voler gaudir d'unes tapes i unes cerveses en un bar de la zona, donant-se la casualitat que el mateix era la seu de la Penya Barcelonista Joan Gamper, que va xerrar amablement amb ells i va regalar-los-hi uns pins. L'olfacte immortal per descobrir la gent a qui li agrada viure el futbol com ho fem nosaltres no falla. Després d'això van anar al restaurant on se celebraba el dinar institucional, propietat del mateix Lionel Messi, on van gaudir d'un agradable àpat amb els representants del club local. Després tots els aficionats blanc-i-vermells vam viure una bonica experiència a l'estadi. Quan et golejen el més normal és sentir-se abatut per la gran diferència de qualitat amb el contrari, però lluny d'això vam protagonitzar una autèntica exhibició d'orgull gironí animant fins al final sense parar. Aquest equip ens ha fet tan feliços que és impossible no fer-li costat en els moments més durs.


Ens toca dir-li a en Doc que programi l'arribada al 4 de març de 2018, el dia en el qual el nostre Girona va garantir-se la permanència a la Primera Divisió a l'antic Madrigal, avui Estadio de la Cerámica, de Villarreal. Després d'haver tingut el plaer de rebre a la nostra seu a una petita comitiva de la Peña Blau Cel abans del partit que vam guanyar per 1 a 0 al Celta a casa, vam organitzar el viatge a la localitat castellonenca conjuntament amb la resta de penyes federades i el club. Un bon grapat d'immortals va animar-se a anar-hi, el bon temps i la possibilitat de fer nit a la població el feien molt atractiu. El matx va jugar-se dissabte al migdia, així que després d'animar als homes de Machín i celebrar que a la 18/19 les grans estrelles tornaran a Montilivi, vam tenir molt de temps de passar-ho bé. Primer, gaudint de la gran rebuda que ens va preparar l'Agrupació de Penyes del Villarreal CF a la seva seu, paelles gegants incloses, més tard, gaudint de l'animada vida nocturna de la ciutat en companyia de vells amics.


L'artefacte per a viatjar en el temps que pilotem s'atura ara pocs dies després de la gran fita que hem comentat, també al mateix de març, un divendres que vam rebre i guanyar al Deportivo de la Coruña de Clarence Seedorf. Els divendres sempre dificulten els desplaçaments i actes de germanor (com passa amb els dilluns no són dies de futbol), però ens les vam empescar per convidar als nostres companys de la Peña Deportivista de Barcelona a compartir unes cerveses i aperitius al 106 amb els quals preparar-nos pel partit. A més dels seguidors barcelonins de l'equip gallec també vam comptar amb la presència d'aficionats blanc-i-blaus de la Peña Deportivista Al Sur de Riazor i altres procedents de la mateixa ciutat de La Coruña, tal com va recollir el web del diari Marca.


Les roderes de foc que deixa com a rastre aquest cotxe amb el qual viatgem pel nostre passat més recent es marquen ara just davant d'un altre dels temples del futbol mundial on tot el gironisme somiava veure al seu equip: el Santiago Bernabéu. Tornar-nos a enfrontar amb les estrelles del Real Madrid i fer-ho en aquest escenari ha sigut un altre dels luxes d'aquesta temporada d'estrena a la millor lliga del món. I que tot i rebre 6 gols fruit de l'enorme qualitat dels blancs, el Girona aconseguís plantar cara exhibint tot un repertori d'alternatives a pilota parada, tota una satisfacció. Va ser un gran cap de setmana a la capital, gaudint de tots els seus atractius i lluint els nostres colors pels seus punts més emblemàtics i al mateix coliseu merengue, ja que van ser molts els que van decidir fer el tour per les instal·lacions de l'entitat de Concha Espina. La il·lusió i alegria de l'expedició gironina va cridar l'atenció dels mitjans de comunicació, tant a Madrid com a Girona al llarg de la setmana prèvia (Gol TV va fer un reportatge sobre el nostre president Pepe Sierra i la seva relació d'estima amb ambdós equips).


Ara aixequem les característiques portes en forma d'ales de gavina del DeLorean i ens trobem amb el primer cap de setmana d'abril. Ens va visitar un Levante necessitat de punts per salvar-se que va plantar cara a un Girona que va anar de menys a més. Empat just, vam coincidir ambdues aficions en la trobada posterior en la qual els expedicionaris de la Delegació de Penyes del Levante van ser rebuts per la Federació de Penyes del Girona. La Penya Immortal va ser l'amfitriona de l'acte, que va reunir més de 60 persones al 106. Com és habitual, vam gaudir d'un complet àpat, al final del qual vam fer un intercanvi d'obsequis. Els nostres amics granotes van entregar-nos una placa en la qual es reconeixia a l'afició gironista com la millor de les que va passar per l'estadi Ciutat de València durant la temporada 16/17, en la qual vam coincidir a Segona Divisió. Ens va alegrar tant que un dels regals que els hi vam fer va ser una bona ampolla de ratafia que, segons ens van explicar més tard, van gaudir de valent en l'autobús de tornada. Com ens agrada repartir felicitat!


Quasi no fa falta ni engegar el cotxe per passar a una altra època de l'any, el mateix mes d'abril vam viure la nostra particular feria amb la jornada que va enfrontar al Girona contra el Betis al nostre estadi. Tot i que altra vegada els capritxos televisius van fer-nos jugar en divendres, des de la Federació de Penyes del Girona i la nostra penya vam empescar-nos-les per poder celebrar una gran festa amb els amics verd-i-blancs. L'acció va començar amb un dinar a Can Bargalló, seu de la Penya Cassanenca, entre penyistes gironins, directius de la Federación de Peñas del Real Betis, encapçalats pel seu president Juan de Dios Álvarez, i representants del Girona FC. Poc després va traslladar-se al 106 i la plaça Empúries, on estava tot preparat per a una festa molt "flamenca" que ni el mal temps va poder aturar. El conjunt de sevillanes gironí Zona Olé ens va delectar amb una exhibició del seu talent, que va acabar amb l'intercanvi de records entre federacions i una foto de germanor que va reunir el més d'un centenar de seguidors dels dos equips presents sobre l'escenari que les condicions climatològiques adverses va impedir utilitzar.


I de cop, el cotxe de Marty McFly s'omple de roses i llibres. El dia abans de Sant Jordi vam rebre a un dels altres dos equips catalans de la categoria, el RCD Espanyol. El partit va ser diumenge al matí, però el dissabte previ va ser un dia en el qual totes les penyes vam ser protagonistes, començant per un bonic acte previ al partit de la Liga Genuine que disputaven blanc-i-vermells i pericos a Riudarenes, amb intercanvi de regals, flors i llibres de temàtica futbolística entre les dues federacions. La jornada va continuar amb una cita molt important per a la Federació de Penyes del Girona FC. En un acte celebrat al Centre Cívic Can Gruart de Vilablareix, Aficiones Unidas va certificar l'admissió oficial de la nostra agrupació de penyes com a membre. Un pas més en la consolidació d'aquest projecte que busca crear més complicitat entre la massa social gironista. Com a cloenda de l'acte la Penya Eloi Amagat va organitzar un deliciós aperitiu pels presents al Restaurant Can Marcos.


Amb la permanència aconseguida des de fa setmanes podem relaxar-nos en aquest viatge en el temps i posar la radio. Sona un "chotis", un ritme molt madrileny. Senyal que hem arribat a l'últim cap de setmana d'abril, durant el qual vam anar a Getafe amb la il·lusió de seguir sumant punts en la lluita per classificar-nos per la UEFA Europa League. Entre les penyes i el club vam aconseguir emplenar un autobús. Tot i no ser un dels viatges amb més immortals presents, els que hi van anar s'ho van passar pipa. L'hotel triat estava a Parla, i aprofitant l'avinentesa d'estar tan a prop de Madrid molts dels desplaçats van apropar-se a la Villa y Corte per fer turisme per la Puerta del Sol, la Cibeles, el Retiro... El partit disputat a l'Alfonso Pérez va tenir un final esperançador, ja que l'empat aconseguit va resultar, en combinació amb els altres resultats de la jornada, una revifalla per a les nostres aspiracions europees. Quan l'àrbitre va xiular el final va començar el tercer temps, protagonitzat per la gran recepció que ens van fer els amics de la Federación de Peñas del Getafe CF, amb cocido madrileño, entrepans i molt bon humor.


L'automòbil convenientment modificat que ens porta de viatge a través de les pàgines del calendari es veu ara obligat a aturar-se per no xocar amb un tronc creuat al mig del camí, un d'aquells ben gruixuts que tallen els aizkolaris bascos. Precisament era una de les activitats que es volien dur a terme en la trobada de germanor de la Federació de Penyes del Girona amb la Federación de Peñas de la SD Eibar que va celebrar-se el primer cap de setmana de maig. Impediments logístics van fer-ho impossible i fins i tot hi va haver algun malentès amb la premsa que va quedar feliçment en res, però la voluntat d'ambdues aficions va permetre que se celebrés una prèvia al Da Vinci, seu de la Penya Nord - Àlex Granell i un dinar posterior al partit ben a prop de la nostra seu, al Tot Brasa. En l'aperitiu fet a l'establiment de Jaume I hi vam ser, a més dels penyistes guipuscoans i gironins, l'Albert Mateos, responsable de l'àrea social del Girona FC, i la presidenta del club armero, Amaia Gorostiza. L'única nota amarga del dia va ser la golejada visitant que va acabar amb gairebé qualsevol oportunitat de jugar la segona competició europea de club la temporada vinent.


Arribem a la fi del trajecte i en Marty comprova que afortunadament els seus pares es van conèixer i el van acabar engendrant. A més, aprofita per veure com en el últim partit de lliga del Girona a casa, disputat a mitjans de maig contra el Valencia. Abans del començament del matx, el nostre president Pepe Sierra va recollir, com a màxim dirigent de la Federació de Penyes del Girona, el guardó que identifica als gironistes com la millor afició de Primera Divisió durant la temporada 17/18. És un premi que als membres de la Penya Immortal ens proporciona una especial satisfacció, ja que és el punt culminant d'una relació amb Aficiones Unidas iniciada amb la nostra adhesió a la mateixa l'any 2012 i que ha evolucionat fins a la creació de la Federació i el seu relleu natural com a representants de l'afició blanc-i-vermella en aquest ens. El d'enguany és el segon cop que els seguidors del Girona som reconeguts com els millors del país, el 2013 ja ho vam ser de Segona Divisió, gràcies a les nostres bones relacions amb els aficionats dels equips contra els quals ens vam enfrontar.