miércoles, 28 de diciembre de 2011

Un més de la família

La tornada del màxim accionista del Girona FC a la ciutat després d'uns mesos d'absència és una bona notícia per a l'entitat blanc-i-vermella, així com per a la resta de les que formen part del projecte "Tots som Girona". Aquesta entesa entre els principals clubs de la ciutat guanya força i estabilitat retrobant com a cap visible a Delgado i està llesta per emprendre noves iniciatives en benefici dels esportistes i aficionats a l'esport de Girona i província.

Un exemple clar d'aquestes noves passes per fer més gran el "Tots som Girona" és l'acord presentat aquest matí a la sala de premsa de l'Estadi Municipal de Montilivi, pel qual el Grup Excursionista i Esportiu Gironí, el conegut GEiEG, passarà a formar part del projecte durant els propers 5 anys a canvi d'una quantitat de diners en concepte de patrocini que no ha transcendit. El president grupista, Francesc Cayuela, va mostrar-se molt satisfet per la formalització del pacte d'adhesió que serà ratificat pels seus socis en una futura assemblea extraordinària.

El GEiEG és una entitat poliesportiva fundada el 1919, que compta amb magnífiques instal·lacions destinades a la pràctica de diferents modalitats per tota la ciutat. Actualment aplega sota les seves sigles equips i atletes que practiquen el bàsquet, l'atletisme, la natació, el waterpolo, les botxes, l'esquí, la gimnàstica, l'halterofília, l'handbol, l'hoquei patins, el rugbi, el patinatge...

L'acord signat avui garanteix que tots els socis del Girona Futbol Club i de la resta de clubs del Tots som Girona podran gaudir de les pistes i piscines del GEiEG sense cap cost afegit a la seva quota d'abonat habitual. A més, els equips grupistes lluiran a partir d'ara a les seves samarretes l'escut del Girona FC i el distintiu circular del projecte TSG.

Sens dubte, aquest 28 de desembre de 2011 passarà a la història de l'esport gironí. Estem construint un projecte d'esport de base i d'elit que ja és un dels més importants de Catalunya i que aviat serà una referència per a tot el país.

viernes, 23 de diciembre de 2011

Afortunats en l'amor



Tots els que vam comprar participacions del número de la Penya Immortal per al sorteig de Nadal de la Loteria Nacional vam veure com una miqueta de la il·lusió que teníem depositada en ell per acabar amb un somriure aquest 2011 agredolç volava quan els nens de San Ildefonso anunciaven que la Grossa era per un altre bitllet.

Lluny d'enfonsar-nos, ens ho prenem com una senyal de que estan a punt d'arribar temps de fortuna per als interessos blanc-i-vermells, ja que diu la dita que els desafortunats en el joc tenen sort en l'amor, i tots sabem que el gran amor d'aquesta penya és el Girona FC.

Amb aquesta motivació seguirem treballant tots plegats en el nou any que aviat arribarà per donar el suport que l'equip necessita a la graderia per aconseguir l'objectiu de la permanència a la Liga Adelante. 2012 suposarà el 20è aniversari de la fundació de la nostra associació, i res ens ompliria més d'alegria que coronar aquesta efemèride garantint una nova estància del club al futbol professional.

Aprofitem també aquestes breus línies per felicitar el Nadal i desitjar un bon any nou a la gran família gironista, així com a tots els amics que hem fet pels camps de futbol d'arreu d'Espanya des del 1992.

domingo, 18 de diciembre de 2011

Un dia collonut

Aquest era el quart any que organitzàvem la trobada de germanor amb els aficionats del Gimnàstic, tercer a la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís (vagi per endavant el nostre agraïment al Centre Cívic i l'Associació de Veïns del barri), però podem dir que pel regust que ens ha deixat als immortals la d'enguany ha estat sens dubte la millor, tot i la complicada situació a la classificació en la que encara es troba el Girona.Des de bon matí, els membres de la junta de la penya ajudats per alguns socis van estar preparant ingredients, taules i cadires perquè tot sortís a la perfecció. Amb l'arribada de l'autocar dels seguidors tarragonins (uns 60 desplaçats en el viatge organitzat per la Federació de Penyes del Nàstic) l'alegria per retrobar velles cares conegudes es va ajuntar amb la gana i ràpidament en Ricardo Pacheco (el seu president) i companyia van començar a preparar-nos un gustós arròs amb carn que va fer les delícies de tots els presents. Els aperitius i el vi van córrer també a dojo per les taules, arribant fins i tot a haver-hi alguna curiosa anècdota amb una crossa i una garrafa de ratafia involucrades. El colofó de l'activitat a la plaça va ser el sorteig d'un fabulós pernil que va acabar en mans de una sòcia de la Penya Guíxols-Costa Brava, que també va ser present a l'acte. Des d'aquí aprofitem per felicitar-la i desitjar-li que aprofiti.
Ja al camp, va ser el moment de mostrar la nostra cara més solidària participant en la campanya de recollida de joguines organitzada pel club en col·laboració amb Creu Roja. La Penya Immortal va fer entrega als voluntaris de l'entitat de les joguines donades pels seus socis, les quals esperem que serveixin per treure ni que sigui un somriure a un nen aquest Nadal.
El partit va tenir de tot, com el dia: moments brillants del Girona, errors que acaben en gol, petites polèmiques... havent neutralitzat els grana els dos primers gols blanc-i-vermells obra de Coro i Benja, Jandro es va reivindicar després de la mala fortuna d'Alcoy i ens va donar la victòria amb un magistral llançament de falta, en el que esperem que sigui el seu ressorgir aquesta temporada. El tram final del partit va estar ple de patiment, deixant-nos els immortals a la graderia la gola que ja quasi no teníem i els jugadors totes les seves forces al camp. Cada gol va ser un esclat d'emoció, ho estem passant malament i es va notar amb les abraçades de celebració buscant a aquells amb els que tants bons i mals moments hem passat animant al Girona. Va ser el triomf de la constància, de no rendir-se encara que el rival contestés. S'ha de seguir així per eixugar tant aviat com sigui possible aquests dos punts que ens separen de la calma.Finalitzat el matx i demostrant que un cop acabat el partit tornem a ser com germans, representants de la Penya Immortal Girona i la Guíxols-Costa Brava vam intercanviar obsequis amb els representants de la Federació de Penyes del Gimnàstic abans que marxessin cap a la seva ciutat. Als nostres mocadors i bufandes, ells van correspondre amb dues originals samarretes del Nàstic amb el nom de les nostres associacions a l'esquena, tot un detall que il·lustra la compenetració existent entre les nostres aficions.

viernes, 16 de diciembre de 2011

Rivals només durant 90 minuts

Un any més ens visiten els aficionats del Gimnàstic amb motiu del partit del Girona FC contra el seu equip. Com que sempre que visitem terres tarragonines el tracte que rebem és exquisit per part dels nostres amics de la Federació de Penyes del Nàstic, continuarem correponent com en els últims anys amb la celebració d'un dinar de germanor a la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís. Tot i que els moments pels quals estan passant els nostres conjunts son força difícils, intentarem que regni com sempre el bon humor entre tots compartint un bon arrós.

El preu del dinar serà de 8 €, i començarà cap a les 2 del migdia. Un cop acabada la trobada ens dirigirem al camp per animar al Girona i tractar d'ajudar en la consecució de 3 nous punts. També hi haurà temps per entregar les nostres joguines a la campanya de recollida del club. Us convidem a tots a assistir per viure una jornada en la que l'amistat al voltant del món de la pilota serà la protagonista.

domingo, 11 de diciembre de 2011

Ni de penal

"A perro flaco todo son pulgas" diu la popular dita, i en aquests moments dubtem que al campionat n'hi hagi cap de més prim que el Girona FC. La veritat es que tret de ganes i empenta, a l'equip li van faltar els ingredients bàsics per cuinar una victòria ahir a El Collao. Vam deixar que l'Alcoyano es posés 2-0 (amb gol d'un ex com Paco Esteban, per si era poc) i només llavors un gol de falta de Jandro ens va tornar l'esperança de treure ni que fos un empat. Ràfegues de velocitat en atac ens feien somiar i en una jugada gens clara se'ns va aparèixer la Verge i l'àrbitre va indicar els onze metres. Però no era el dia i el destí va fer que el porter blanc-i-blau es convertís en l'heroi dels alacantins. D'aquí al final, aproximacions sense sort i contenció d'un Alcoyano que va fer valer la seva condició de local.

Cap a una desena d'immortals vam seguir el partit plegats per COM Ràdio, a la vegada que a través del nostre Twitter anàvem compartint les nostres impressions amb els periodistes de la cadena i la resta dels gironistes. Els nostres missatges van ser llegits en antena un parell de vegades, deixant clar el nostre suport incondicional al Girona passi el que passi i que contra el Gimnàstic l'equip ens necessitarà, més que mai, a la graderia donant-li suport. Us recomanem que interactueu amb aquesta cadena a través del seu Twitter específic per al seguiment dels partits del nostre conjunt, @elgironaalacom, una iniciativa molt interessant per compartir opinions entre els seguidors blanc-i-vermell.

Ja hem dit que el partit del Nàstic serà una autèntica final (quedar-nos a més de 4 punts de la salvació pot ser un drama) que obligarà a deixar de banda les diferències que cadascú pugui tenir amb directiva, tècnics o jugadors per aconseguir una victòria vital, però això no treu que a la Penya Immortal també dediquem el nostre temps a fer gironisme d'altres maneres. El primer serà, evidentment, la ja clàssica trobada de germanor amb les penyes tarragonines que celebrarem dissabte al migdia a la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís i sobre la que ja anirem donant més detalls al llarg de la setmana.
La següent cosa que tenim pensada és intentar, ara que s'apropa el Nadal, mostrar la nostra vessant més solidària animant a tots els nostres socis i simpatitzants a donar una joguina a la campanya de recollida organitzada pel club per a aquest partit a Montilivi. La idea és que cadascú compri la seva joguina i abans d'entrar a l'estadi fer un acte d'entrega conjunta al punt de recollida situat als accessos del gol sud. Quan es tracta d'ajudar no creiem que facin falta motivacions, però tot i això recordem que tot el que porti una joguina rebrà un val descompte de 5 (abonats) ó 3 € (no abonats) en marxandatge del Girona FC, aplicable en compres iguals o superiors a 20 €. Animeu-vos i participeu en aquesta acció en favor dels nens menys afavorits de la nostra província.

domingo, 4 de diciembre de 2011

Resistir fins al final

La imatge expressa bé els sentiments dels gironistes a aquestes alçades de la temporada. La situació no és gens agradable i tot i que estar a dos punts del primer equip fora del descens a falta de 26 jornades pel final del campionat no sigui tan greu, el joc desplegat pel Girona des de l'agost és per estar, com a mínim, neguitós. Això sense parlar de la falta de sort... si el xut de Jandro acaba dins en comptes de al pal, així com si en tantes altres accions desafortunades la sort ens hagués estat favorable, la història seria ben diferent.

Ahir els nostres homes no van fer un gran partit davant un Guadalajara inoperant. Fa falta un gran canvi de mentalitat en l'aficionat. Ja no és hora de decidir si la contractació o marxa de tal o qual jugador va ser convenient, sobretot perquè ja no s'hi pot fer res. La plantilla que hi ha és la que és, amb les seves virtuts i limitacions (que no son poques) i ja no s'hi ha cap altra opció que intentar treure-li tot el suc possible en benefici del Girona Futbol Club. Si més no, al llarg dels 90 minuts. No és comprensible, per molt decepcionats que estiguem amb la marxa de l'equip, que quan els jugadors més ens necessiten, quan a falta de menys de 5 minuts per que es xiuli el final ens estem jugant la vida i ells estan donant tot el futbol que tenen a les seves botes per guanyar (encara que sigui poc), ens posem a xiular i criticar-los. Així l'única cosa que s'aconsegueix es dividir, crear mal ambient i posar-los nerviosos.

En partits com el d'ahir, l'afició de Montilivi va restar més que sumar. No podem guardar-nos els xiulets per quan l'àrbitre digui que s'ha acabat? Hem de malbaratar les poques opcions que tenim d'aconseguir punts? Res té a veure animar fins al final al nostre equip, com fem i farem sempre des de la Penya Immortal, amb la defensa o no de la continuïtat de l'entrenador. A part de respectar-lo i fer-li costat mentre treballi pels interessos del Girona FC, poca cosa més podem fer. Tot el que vulgui expressar la seva opinió podria fer-ho igualment quan l'equip no necessiti el nostre suport.

Més tard o d'hora pot arribar un revulsiu per a l'equip, no ho sabem. Però el que tenim ben clar és que al que de veritat li cal és al jugador número 12. Com a mínim per adonar-se com n'és d'important la seva participació per a la marxa del conjunt.

jueves, 1 de diciembre de 2011

Bufandes al vent

El partit contra el Guadalajara és de vital importància les nostres aspiracions aquesta temporada. És la primera vegada que ens arrisquem a despenjar-nos seriosament a la classificació... però el desastre es evitable si tots hi posem de la nostra part. El rival del Girona serà un conjunt molt semblant al nostre, lluitador i que no es deixarà guanyar fàcilment, per això el primer gol l'hem de fer els gironistes a la graderia des d'abans que comenci a rodar la pilota. Amb les fantàstiques facilitats donades pel club per aconseguir una presència notable de seguidors a Montilivi, qui tingui la possibilitat de venir i no ho faci és que senzillament no s'estima el club, així que hem d'aprofitar que serem un bon grapat per fer de l'estadi un ens amb personalitat pròpia que posi l'equip camí dels tres punts.

La nostra proposta a tothom que vingui al Girona-Guadalajara és que es rebi als jugadors alçant bufandes i banderes quan surtin al camp. Volem que la nostra muntanya màgica es tenyeixi de blanc i vermell, que els homes que defensaran el nostre escut vegin que no estaran sols per malament que vagin les coses.

Difoneu aquesta noticia per tot arreu i animeu a tots els gironistes que conegueu a portar la seva bufanda o bandera amb els colors del club per dissabte. Qui no tingui bandera tindrà la oportunitat d'adquirir el pack que es posarà a la venda el mateix dia del partit, format per una ensenya blanc-i-vermella amb l'escut i una motxilla, per només 15 euros. Endavant Girona! Endavant afició!

domingo, 27 de noviembre de 2011

Ànims

Un desastre, això és el que va ser el partit d'ahir a Alcorcón. Tenir el rival amb un jugador menys durant 51 minuts i no ser capaços d'assegurar ni un punt, per molta empenta que portessin els madrilenys, suposa tota una decepció. El cop es extremadament dur i el gironisme pateix: en la lliga de la competitivitat, una relliscada més pot suposar quedar-nos despenjats. Cal una reacció immediata.

El futbol és com és i com sempre totes les mirades busquen el culpable en l'entrenador. Resulta molt més senzill canviar-lo que fer el mateix amb directius, jugadors o afició. Des de la Penya Immortal no entrarem en valorar si el canvi de mentalitat que necessita l'equip el donaria un nou tècnic. Hi han opinions ben diverses i les respectem totes. Però el que si que volem deixar clar és que per part nostre, Raúl Agné té i tindrà tot el respecte que li manca per part de molts (no tots) dels que el volen veure fora de la banqueta blanc-i-vermella. De ben segur que ell preferiria tenir ara el suport de tots aquells que l'any passat li van donar en un moment puntual per motius extraesportius

La gent oblida molt ràpid d'on venim. En Raúl ha viscut el Girona des de fa molts anys. Sap el que és pelar patates pels seus companys tancats al vestidor de Montilivi per protestar per no cobrar les nòmines quan era jugador. Coneix el que és entrenar a un grup que tampoc rebia els seus sous i acabar fent-lo campió de lliga i pujant-lo a Segona per primer cop en mig segle. Ha treballat molt bé amb el poc que tenim i això sempre ho haurem de tenir en compte. Les coses no van com voldríem, però el seu passat ens obliga a, com a mínim, estar amb ell fins al final. I si al final passa el que tots tenim en ment, doncs fem-ho amb la dignitat i l'estimació que es mereix, i donem tot el nostre suport a qui vingui a dur les regnes del Girona en aquesta complicada situació.
Cap cadena va retransmetre el partit, així que els immortals que ens vam apropar a la nostra seu a fer pinya, ens vam haver de conformar amb escoltar la derrota del Girona a través de les ones de COM Ràdio. Creiem que el fet de no veure-ho encara va augmentar més la nostra preocupació per la mala marxa de l'equip. Aquesta ja és una cantarella que hem repetit masses cops en 15 jornades, però l'únic que ens queda és oblidar el passat durant 90 minuts i fer que dissabte vinent els nostres se sentin el màxim d'acompanyats possibles en el seu partit contra el Guadalajara.
Per acabar, dir que la penya ha col·laborat amb la donació d'una pilota (que serà signada per la plantilla del Girona) a la panera que en Jordi i la Conxita sortejaran aquest Nadal al Bon Ibèric. No perdeu la oportunitat de guanyar-la!

lunes, 21 de noviembre de 2011

No ens hi acabem de acostumar

Després d'haver tastat el gust de la il·lusió la temporada passada, no acabem de fer-nos a la idea de veure el Girona col·locat en posicions de descens, ni que sigui, esperem, de manera circumstancial. D'ençà de la victòria en front l'Hércules, l'equip ha semblat millorar lleugerament, però els errors propis de sempre l'han acabat perjudicant i han fet que si bé no perd, tampoc guanya. I no serà per falta de insistència: a part de l'empat de Moha, recordem un bon grapat d'oportunitats blanc-i-vermelles, algunes d'elles tan clares com les de Dani Nieto o Juanlu. I per si fos poc un penal no xiulat a Jandro... però no hi ha manera. A sobre els rivals tenen una sort impressionant i es troben amb gols d'aquells que entren una vegada de vint, com va passar amb Lanzarote. Als gironistes ens tocarà patir, però això també és part del futbol. Com a mínim així ho entén la Penya Immortal i per això seguirà al costat de l'equip encara que caiguin ruixats tan incòmodes (vam acabar xops) com el de dissabte.

Uns altres que viuen una situació igual a la nostra però per a bé son els aficionats del Sabadell. Després d'uns anys durs per a un equip que havia estat a Primera i jugat a Europa, els arlequinats s'han retrobat amb la Segona amb més ganes que mai, gaudint fins i tot del liderat durant algunes jornades. Els vallesans ens recorden molt al Girona que acabava d'aterrar a la Liga Adelante el 2008 i no li tenia por a ningú.Dintre de la nostra habitual tònica d'enfortir els lligams amb els seguidors rivals, vam contactar amb la Penya Arlequinada "Los Califas", a través de la qual vam organitzar abans del partit un petit acte d'agermanament entre les penyes del Girona FC i la recentment constituïda Federació de Penyes del CE Sabadell. Un cop aplegats a l'entrada de la tribuna de Montilivi, la presidenta de "Los Califas", Lidia Rot, va fer entrega al nostre president Pepe Sierra d'una placa agraint la rebuda a les penyes gironistes. En Pepe va correspondre l'obsequi amb 10 ampolles de cava personalitzades amb l'escut de la Penya Immortal acompanyats dels corresponents mocadors vermells de fires, un per cada penya associada a la federació sabadellenca. La Penya Guíxols-Costa Brava i la Penya Miki Albert van completar el pack amb els seus banderins i bufandes. La bona relació amb l'afició del Sabadell ja ha començat a donar els seus primers fruits, i pel partit de tornada, si el temps i els horaris no ho impedeixen, ja hi ha programat un dinar de germanor per passar-ho d'allò més bé plegats.
Per últim, no seria just oblidar l'amable gest d'una penya del Girona que està fent les coses francament bé i que considerem com a germana nostra més enllà de que compartim sentiments cap al mateix equip, la Guíxols. Dissabte ens van regalar la seva nova i preciosa bufanda, que prometem penajr aviat a la nostra seu. Recomanem a tots els gironistes que vulguin posseir una autèntica peça de col·leccionisme blanc-i-vermell que la comprin. Valen només 10 euros i com us despisteu volaran totes!

lunes, 14 de noviembre de 2011

Quan fer història és una anècdota

Des de la tornada a la Segona Divisió el 2008, el Girona no ha parat d'engrandir la seva trajectòria futbolística amb tardes glorioses per a un equip de les nostres característiques. No només hem col·leccionat grans moments sobre el terreny de joc, sinó que també hem vist com el club s'anava fent gran de mica en mica, reafirmant la seva personalitat, expandint-se cap a altres esports, retornant a Montilivi el seu vell esplendor.

El dissabte vam viure una d'aquestes fites: 1500 gironistes van recolzar l'equip a Barcelona en la que és fins al dia d'avui la major mobilització de seguidors blanc-i-vermells mai realitzada. Un mèrit de tots els qui van invertir el seu temps lliure en evitar que el Girona se sentís sol al Mini i també del club. Trobarem molt a faltar iniciatives com la d'aquest viatge quasi gratuït el dia que faltin. Agraïm molt els esforços de l'entitat per facilitar les coses a l'afició (fins i tot ens van donar de berenar!), gairebé tant com els seus directius i treballadors han apreciat públicament als seus mitjans de comunicació la proposta de no reclamar les fiances que vam fer conjuntament amb la Penya Guíxols-Costa Brava (veure aquí la notícia a gironafutbolclub.com).
Un autobús dels 22 que van partir des de Montilivi era ple d'immortals, acompanyats per un parell de representants de l'associació de voluntaris "Tot som Girona" que tan bona tasca està fent pel club i que van ajudar-nos en tot moment. Com és habitual a la nostra penya quan viatgem, hi va haver temps per tot, des de les bromes i acudits fins al sorteig d'un deliciós pernil que es va emportar a casa la nostra sòcia Mónica. Arribats a les proximitats del Mini Estadi amb menys temps que l'any passat, la visita turística a la Ciutat Comtal va substituir-se per unes copes als bars de la zona per anar fent ambient de cara al partit.
Un cop dins del recinte del filial blaugrana, feia goig veure la pràctica totalitat del gol nord ocupat per entusiastes gironistes. Llàstima que les ganes de gresca es refredessin amb el 2 a 0 inicial que va firmar el Barcelona. Tot i això, un bon grapat de tossuts, entre ells bona part de la Penya Immortal, no es van cansar d'animar ni quan la cosa anava pitjor, acabant d'encendre a tota la resta de seguidors del nostre equip amb el 2-1 de Benja. L'empenta que va donar al Girona la força de 1500 veus va ser crucial perquè no defallissin les forces i se seguís intentant empatar. Així va arribar el gol de Coro i un esclat monumental d'alegria blanc-i-vermella, tan fort que gairebé ens dona la victòria (ai si arriba a entrar aquella de Jandro!).
Per alguns potser es tracta de dos punts perduts davant un rival amb moltes baixes a causa de la jornada de seleccions, però nosaltres tenim la certesa que es tracta d'un punt d'or, d'aquells que un valora molt més al final de temporada i que sense l'ajut de tots els que ens vam deixar la veu a la graderia hauria estat impossible d'obtenir.

Que una mala ratxa i qüestions extraesportives poc clares no ens impedeixin gaudir del que fa quatre anys que estem fent: història.

martes, 8 de noviembre de 2011

Es quedarà "Mini"

Després dels tres punts conquerits la setmana passada contra el primer classificat, arriba una de les dates assenyalades en vermell al calendari per gairebé tots els gironistes: la visita al Barcelona B. Es tracta de un dels desplaçaments que requereixen fer menys quilòmetres per seguir al Girona. No en va, el Mini Estadi va acollir la temporada passada la xifra més alta de seguidors blanc-i-vermells mai movilitzats per animar al seu equip, arribant a reunir 1000 aficionats al gol nord del recinte barceloní, el que va suposar més de 16 autobusos plens desplaçats des de la nostra ciutat.

Enguany, el club vol tornar a reviure una altra gran tarda com aquella en la que Despotovic va fer-nos embogir amb el seu gol en el temps afegit. Per aquesta raó ha preparat una oferta que cap gironista pot malbaratar: viatge en autobús i entrada de franc per als socis i a només 5 € per als no socis. El abonats del Girona, tot i que com hem dit no paguen, si que han de depositar una fiança de 5 € que se'ls tornarà a partir de dilluns vinent entregant el comprovant d'assistència degudament marcat a les oficines de la entitat a l'estadi.

La convocatòria està fixada a les 14:30 h. del dissabte, amb sortida a les 15 i arribada a Barcelona prevista per les 16:45. El partit és a les 20 h.

Per tal de que els membres de la Penya Immortal puguem viatjar plegats i animar al camp tots junts, els nostres socis i simpatitzants han d'apuntar-se (i pagar) els seus tiquets a la nostra seu, el Bar Bon Ibèric del nº3 del Carrer Pamplona. No oblideu portar el número de soci del Girona (si ho sou) i el del DNI per tal de poder omplir correctament els impresos que el club sol·licita per poder assistir. Les inscripcions s'obriran avui dimecres a partir de les 5 de la tarda i es tancaran divendres al matí.

Tots sabem la transformació que pateix l'afició del nostre equip en els desplaçaments, la força que semblen adquirir les nostres veus i l'efecte positiu que tenen en l'equip. Multipliquem aquest suport tant com ens sigui possible per facilitar que el Girona torni al lloc que li correspon en aquesta Liga Adelante.

P.D.: Convidem a tots els desplaçats que siguin socis del Girona a no recollir la fiança de 5 € la setmana vinent, en reconeixement al detall que ha tingut el club amb els seus aficionats organitzant un viatge practicament gratuït per abonats i simpatitzants.

lunes, 7 de noviembre de 2011

Orgullosos no, orgullosíssims

Dissabte no érem masses a Montilivi (3.017 segons les xifres oficials), però vam demostrar que de vegades és millor la qualitat que la quantitat. Estem segurs que, com nosaltres, la gran majoria dels assistents haurien seguit estant orgullosos del seu gironisme fos quin fos el resultat contra el líder.

La pluja va marcar el matx i tot el que l'envoltava, com per exemple la "pancartada" que els aficionats vam estar promovent al llarg de la setmana. Tot i això, vam aconseguir que el bloc que normalment ocupa la Penya Immortal fos una mostra unànime de suport a l'equip quan el Girona va saltar a la gespa, tant mitjançant els folis com d'altres pancartes més grans que van elaborar per iniciativa pròpia alguns gironistes. Moltes gràcies a tothom per la seva col·laboració. Com diu el nostre himne i es va comprovar després, junts ho podem fer.
La graderia estava unida i l'equip va donar més sensació de ser-ho que mai. Com a imatge que ho resumeix tenim la pinya que van fer els jugadors blanc-i-vermells al seu camp poc abans de començar la segona part. La suma dels esforços d'ambdós col·lectius va ser sens dubte la clau del triomf. El Girona va anul·lar l'atac de tot un Hércules que arribava amb unes xifres que feien por i cada cop va anar guanyant més confiança en sí mateix. Fruit d'aquest fet va arribar el penal i la posterior transformació del mateix en gol per part de Ferran Coromines, en el que significa el 5è gol en la Liga Adelante pel banyolí. Entre la lògica alegria dels que tant hem patit aquestes setmanes de mals resultats, també hi va haver temps per recordar les grans tardes viscudes des del retorn a Segona contra els "grans" (el penal de Manga davant el Zaragoza, el que ens va fer guanyar a la Real o les victòries a Vallecas i el Benito Villamarín). Proves totes elles de que, amb fe, el Girona ho pot tot.

Ara s'ha de mirar els dos enfrontaments contra equips catalans que se'ns venen a sobre: Barcelona (en el que, pel que ha anunciat el club, pot tornar a haver-hi una veritable invasió gironista del Mini) i Sabadell (una de les sorpreses d'aquest inici de temporada. A les nostres mans està posar el nostre granet de sobre per repetir aquell mes de glòria de la temporada passada en el que vam enllaçar cinc victòries consecutives.

martes, 1 de noviembre de 2011

Orgullosos del Girona

Corren temps difícils pel Girona. 5 partits sense conèixer la victòria i un ambient enrarit en el que comencen a destacar més els xiulets que els aplaudiments i els crits de suport. El matx de dissabte contra el líder de la categoria, el poderós Hércules, no acaba d'ajudar-nos a enfortir la nostra fe en una ràpida recuperació de l'equip.

Si volem que aquesta estància a les posicions de descens sigui una simple anècdota a final de temporada el primer pas l'hem de fer nosaltres. Els jugadors han de saber que tot i les crítiques que els hi puguin arribar, el gruix de l'afició els hi ofereix el seu suport incondicional. Que passi el que passi ens sentim ORGULLOSOS DEL GIRONA.
Per aquest motiu, les penyes del Girona FC, a més de demanar a tots els gironistes que es desplacin en massa a Montilivi per ajudar-lo a platar cara als alacantins, hem organitzat una "pancartada" a la sortida de l'equip amb el lema "ORGULLOSOS DEL GIRONA" perquè l'equip tingui clar que pensem encara que les coses no vagin del tot bé.

Perquè aquesta acció surti bé necessitem la inestimable col·laboració de tot aquell que sigui blanc-i-vermell de cor i vulgui expressar-ho. És quelcom tan senzill com imprimir-se el document de Word que adjuntem en aquest enllaç (http://www.mediafire.com/?lgiopkkm1s14kkl) i ensenyar-lo a la sortida dels jugadors.

Les penyes portarem uns quants folis impresos per a les nostres zones, pero es indispensable per a l'èxit d'aquesta inciativa que tots els gironistes participem d'aquest objectiu comú i expressem el nostre orgull de pertànyer a aquesta institució. Per això ens seria molt útil que féssiu moure aquesta iniciativa per les xarxes socials, a Twitter mitjançant el hashtag #orgullososdelGirona i a Facebook posant un "asistiré" a l'event que organitzarem amb el títol "PANCARTADA ORGULLOSOS DEL GIRONA", així com convidant-hi a altres aficionats del Girona.

Unim-nos tot i demostrem que estem veritablement ORGULLOSOS DEL GIRONA.

lunes, 31 de octubre de 2011

Aguantar el que vingui

El Girona va soportar com un gran boxejador els cops que va anar rebent de tot un pes pesant com el Dépor, i fins i tot va ser capaç de pegar primer i treure forces d'on no n'hi havia per no perdre-li la cara al partit fins al 93. Tot i això, la lògica es va acabar imposant i els més de 40 immortals reunits a la nostra seu per veure el partit no vam poder celebrar el final d'aquesta nefasta ratxa de resultats dels blanc-i-vermells.

El futur de l'entrenador i el de l'equip no estan gens clars. A ningú se li escapen ja els rumors ni les crítiques cap a tots els estaments de la institució de Montilivi. No sabem que passarà dissabte contra l'Hércules, però el que si sabem és una cosa: NO ENS IMPORTA. Som i serem gironistes fins al final i donarem el nostre complet suport a tothom que defensi als nostres colors mentre ens sigui possible. Està en mans de l'aficionat particular emetre la seva opinió sobre la situació del club, però nosaltres com a col·lectiu ens sentim obligats a reiterar el nostre compromís amb el Girona. Convidem a tothom a fer els comentaris que cregui pertinents sobre la conveniència o no de la continuitat de determinats membres de cos tècnic, plantilla o equip directiu, aquí mateix al nostre bloc o en d'altres, però dissabte a l'estadi demanem entrega total des del segon 0 fins a que l'àrbitre digui que s'ha acabat el matx. El nostre alè es la seva força. Enrecordeu-vos de l'any passat a Villarreal, Elx, Huesca o Barcelona.Centrant-nos ja 100% en l'actualitat de la penya, hem de dir que diumenge va ser un dia molt complet, ja que a part de la trobada de fires en la que vam veure el partit de Riazor, vam tenir activitat des de bon matí. Un grupet de membres de la nostra associació va assistir a la inauguració de la nova seu de la Peña Bética de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). La nostra amistat amb aquest col·lectiu de seguidors verd-i-blancs es remonta a la temporada passada, quan van venir al partit que enfrontava al seu Betis amb el nostre Girona i vam compartir dinar i molt bones estones al Bon Ibèric com a prèvia al matx. Com que les divisions canvien però l'amistat no desapareix, no hem pogut sinó estar amb ells en un acte tant important com es l'obertura de la seva nova casa. Un saludo a nuestros amigos béticos y muchas gracias por el amable recibimiento.
Després del mencionat aperitiu de la tarda tot seguint el partit de La Coruña, hi havia immortals que encara tenien ganes de festa i no van dubtar en desplaçar-se a fires tot lluint el nostre mocador (encara disponible per només 2 €). Allà van aprofitar per jugar a les atraccions de tir, amb força èxit, i fer una copa a barraques en un ambient de bon humor que va aconseguir fer oblidar la delicada situació de l'equip. Així també es fa gironisme.

sábado, 29 de octubre de 2011

Gironins i gironistes


Tot i que la situació esportiva del Girona FC és certament complicada, la missió de tota afició és mantenir-se ferma i oferir-li al seu equip tot el suport que pugui. Nosaltres ho intentem tot i que els factors externs no facin més que posar-nos pals a les rodes, com dimarts contra el Celta (escàs espectacle, horari intempestiu, dinàmica derrotista...), on una petita representació immortal va seguir el partit plegada a la nostra seu quan el temps convidava més a quedar-se a casa sota una bona manta.

Diumenge tornem a tenir una gran prova, ja que ens enfrontem a un Deportivo que ja ens en va clavar cinc en mig d'un ambient estrany per al club, ple de crítiques, propostes de sol·lucions miracoloses aportades per les ments brillants de sempre i, per acabar-ho d'adobar, més d'un i més de 10 socis amb el cap a les Fires de Sant Narcís. Com a entitat gironina, òbviament no ens en podem desdir de les festes en honor al patró de la nostra ciutat i celebrarem la nostra ja tradicional trobada de fires un any més. De fet, hem trobat la forma de conjugar a la perfecció la nostra passió amb el fet d'habitar a la capital dels quatre rius.

Demà, mentre veiem el Dépor-Girona de la Liga Adelante per Gol TV al Bon Ibèric (20:00 h.), organitzarem un complet aperitiu, amb sangria i cava per només 10 euros per persona. La idea es que un cop acabi el partit i la xerinola a la nostra per la victòria a La Coruña, seguim la festa per les barraques fins a altes hores de la matinada tot celebrant la gesta. Si el Girona no guanya... hi anirem igualment a afogar les penes.

Esperem que els nostres nois ens facin sentir orgullosos del seu esforç a terres gallegues i poguem pair bé el pica-pica. Visca Sant Narcís!

lunes, 24 de octubre de 2011

El Tourmalet

Dissabte ens vam emportar tots una patacada de les fortes. El pitjor partit que recordem al Girona en molt i molt de temps. Ni una passada bona, ni un atac amb cara i ulls... i per acabar-ho d'adobar errors inexplicables que posaven als rivals en una catifa vermella en direcció al gol. La desesperació del Cartagena, que arribava sense conèixer la victòria va poder amb un equip trist i apàtic, com si hagués acusat moralment les males experiències que ha tingut darrerament tot i no jugar, ni de lluny, tanmalament com en aquesta jornada.

L'afició creia que per fi veuria guanyar al seu equip (quasi 7000 espectadors es van apropar a Montilivi), però el que es pensava que serien auplaudiments van acabar sent xiulets. Aquest cop, tot i que la nostra màxima com a penya és fer el que vam fer, animar fins al final, no ens veiem amb cor de dir que els xiulets que van emetre molts no tenien la seva part de raó, tot i no ser el que més ajuda a l'equip en els mals moments.

N'hi ha molts que volen acabar amb aquesta dinàmica negativa amb un canvi a la banqueta, fins i tot algun a les nostres files. Però sabem que hi ha tantes opinions com gironistes, així que per respectar-les totes i confiant en que això pot aixecar-se si fem força entre tots, els immortals acatarem les decisions del club i seguirem convidant a tothom a donar el màxim caliu a la graderia en cada partit per aconseguir els punts que tanta falta ens fan.

Oblidant-nos ja del difícil tràngol de dissabte, ens trobem amb una de les etapes més difícils de la temporada. Si això fos ciclisme, el Girona FC es trobaria a les portes de l'ascensió al Tourmalet, amb la bicicleta mig feta malbé per les caigudes de les etapes anteriors. Arriben ni més ni menys que tres candidats a l'ascens (Celta, Deportivo i Hércules) i per si fos poc dos d'ells lluny de casa.

El primer d'aquests compromisos en els que haurem de pedalar fort arriba demà a Vigo. El partit es jugarà a Balaídos, camp talismà pel Girona amb Agné a la banqueta (0-1 amb gol de Jaume Duran en el retorn a Segona i golejada 0-4 el curs passat). Si tu també confies en que podem reviure aquests bon moments, vine a viure'l rodejat de gironistes incondicionals al Bar Bon Ibèric a partir de les 22:00 h. Si empenyem tots fort la bicicleta pujarem el Tourmalet i el que faci falta. ARA MÉS QUE MAI, ENDAVANT GIRONA!

miércoles, 19 de octubre de 2011

"Por cada latido habrá un papelito"

Diuen els argentins que a la final de la Copa del Món del 78 que van jugar el seu país i Holanda a l'estadi Monumental de River Plate había un papelito por cada latido. Una clara mostra de com viu els seus colors aquella afició, perquè el primer que ve al cap quan recordem aquell partit són quilos i quilos de confeti volant pel cel de Buenos Aires, inundant el terreny de joc en el que la albiceleste alçaria el seu primer campionat mundial.

El partit de dissabte pot semblar no tan transcendent com aquell. De fet, al Girona encara li queda molta lliga per endavant, l'equip ha demostrat que sap jugar bé al futbol tot i la mala sort i té ben localitzats els seus punts dèbils per anar-los reforçant. Però si que és de vital importància per a reafirmar-nos com a afició. Han començat a sorgir dubtes entre les files blanc-i-vermelles, hi han seguidors que han caigut en el pessimisme després d'uns quants mal resultats i ens hem posat tots plegats una mica nerviosos, fent arribar aquestes vibracions negatives a l'equip, sens dubte.

Està clar que igual que es transmeten les negatives, també ho fan les positives. L'exemple més recent el tenim a Villarreal, on els crits d'ànim de 40 incansables van donar ales a l'equip per aconseguir posar-se per davant en el marcador durant molts minuts tot i tenir un home menys.

Estar amb ells de l'1 al 90 és el que cal, ja hi haurà temps de dir que ens agrada i que no. I si pot ser des d'abans que comenci el partit, molt millor. Per aquesta raó, recollint el guant llençat per companys del Fòrum del Girona FC com l'Hiroshi Power, convoquem a tot el gironisme a rebre a l'equip amb una pluja de confeti massiva quan salti al camp dissabte, amb l'objectiu de crear un ambient que impressioni al rival i engresqui a tothom a cantar ben alt. La nostra penya en portarà una bona quantitat per a la zona on estem situats els immortals, però animem a qualsevol aficionat que vulgui mostrar que està amb l'equip a les verdes i a les madures a que porti la seva pròpia bossa de casa, ja sigui comprada o feta de manera casolana (retallant diaris vells i fulletons publicitaris, per exemple). Mentre més en tirem, millor serà l'efecte. Potser no arribarem a fer quelcom semblant a la final del Mundial'78, però que ningú dubti que contra el Cartagena a Montilivi també hi haurà un paperet per cada batec blanc-i-vermell.

sábado, 15 de octubre de 2011

Vam ser pocs però hi vam ser

Els senyors de Gol TV van decidir que era necessari fer jugar al Girona un divendres, evitant que els aficionats blanc-i-vermells tinguessin la oportunitat de reviure el desplaçament de l'any passat a Villarreal, on 600 gironistes van veure guanyar al seu equip. Tot i aquesta contrarietat, uns 40 incondicionals van poder respondre a la crida del club i van formar part de l'expedició que va viatjar a Castelló.

Entre els que van poder desplaçar-se al Mini Estadi de la Ciutat Esportiva del Villarreal hi havien sis integrants de la Penya Immortal. Les obligacions laborals de la majoria dels nostres socis ha fet que no haguem pogut tenir una representació més nombrosa. Això sí, hem de dir que aquests sis van deixar, juntament amb la resta de gironins presents, el llistó ben alt en quant a animació es refereix. Els qui ho van veure des de casa o al Bon Ibèric coincideixen en que els crits de suport al nostre equip no van deixar-se de sentir ni un moment.
La jornada va començar a Montilivi a les 12.30 del matí, des d'on es va sortir cap a terres valencianes amb l'esperança de treure'n quelcom positiu. Un cop a Castelló, vam tenir temps lliure per prendre alguna cosa als bars de la zona del port, estirar les cames... i algun que altre fins i tot per comprar loteria. D'allà al camp, ja molt animats i entre càntics. El primer que vam fer els immortals va ser tenyir amb els nostres colors la zona que havia d'ocupar l'afició visitant, tot col·locant banderes i pancartes. Abans del xiulet inicial, el nostre tresorer Rafael Baone i el nostre soci Agustí Recasens van ser entrevistats pels micròfons de COM Ràdio sobre les seves impressions del viatge i el partit.
El matx va ser molt intens, sense quasi ni un segon de relaxació. El Girona va començar molt ficat en el partit i prova d'això va ser que es va avançar al marcador gràcies a una demostració de força d'Albert Dorca. Però com que estem destinats a patir (i a sobreviure, no caiguem en el pessimisme), un xic abans del descans arribava l'empat dels joves grocs. Ni tan sols això va refredar els ànims de la parròquia blanc-i-vermella, que a cada nou obstacle, com per exemple l'expulsió de Dani Tortolero al poc de començar la segona part, animava amb més i més força. L'equip ho va agrair i va seguir deixant tot el que té sobre la gespa. Fruit d'això va arribar el gol de de Coro, un dels homes més aplaudits de la nit. Els gironistes ens les prometíem felices, perquè fins i tot amb un de menys s'estava jugant un bon futbol i defensant com calia. I llavors un cop de cap a l'últim minut ens va despertar del somni, ens va recordar les nostres pors a les pilotes aèries i ens va deixar un solitari punt. Aquesta competició es extremadament complicada i no hi ha victòria en la que no s'hagi de suar sang.
Acusant el cop per dins però sense deixar de estar amb el seu equip fins al darrer sospir, així van acomiadar-se del camp del Villarreal B els aficionats gironins desplaçats. I ho van demostrar un cop acabat el partit fent arribar el seu afecte als jugadors del Girona a mida que anaven pujant a l'autobús. Com a imatge que resumeix tot el viscut en aquest inici de campionat ens quedem amb el gest del nostre porter Roberto Santamaría, un cop de puny al seu seient. Una forma d'alliberar la ràbia continguda quan es posa el millor que un té a dins per aconseguir-ho i les coses segueixen sense sortir bé. En les nostres mans (i goles) està convertir aquesta frustració en alegria. La primera oportunitat, dissabte vinent contra el Cartagena a Montilivi.

miércoles, 12 de octubre de 2011

Les penyes fem pinya

La imatge que encapçala aquestes paraules ho diu tot: personatges claus per al present i el futur del Girona FC compenetrats a la perfecció amb l'afició mitjançant el nostre mocador vermell de fires. La tercera edició dels Premis de les Penyes del Girona FC ha estat sens dubte la que més èxit ha tingut de totes, amb més de 60 persones reunides a la gala d'entrega (33 d'elles socis i simpatitzants de la Penya Immortal) al Restaurant "El Mirador" de Vilobí d'Onyar.
Comptar en aquest acte tan important per a nosaltres amb la presència del president del club, Ramon Vilaró, i tres jugadors de la primera plantilla com Jandro, Tébar i Jose es per a nosaltres un gran mostra del compromís del club amb nosaltres. Gestos com aquests ens fan sentir molt a prop de la institució i reafirmen la nostra entrega pels colors amb més força si cap en aquests moments en els que la marxa esportiva no es tan brillant com tots desitjaríem.
La vetllada va transcórrer en un ambient tranquil en el que els assistents van aprofitar per tractar l'actualitat del club tot degustant l'exquisit menú que ens tenien preparat. Arribat el moment de fer entrega dels premis, el president de la nostra penya, Pepe Sierra, va fer de mestre de cerimònies a la vegada que feia entrega a en Jandro Castro del trofeu de la Penya Immortal al millor jugador de la passada temporada. La resta de premiats van ser en Chechu com a millor jugador gironí (en Jose va recollir el trofeu de la Penya Guíxols en nom seu) i en Tébar, que va rebre el guardó de la Penya Miki Albert, que aquest any en lloc de al màxim golejador premiava al futbolista més carismàtic per als seus socis.

La vetllada va acabar amb els parlaments de jugadors i president, que ens van assegurar que valoren molt el nostre suport incondicional i que aquest any es tractarà de seguir facilitant, sempre que es pugui, els desplaçaments dels aficionats fora de casa.

En aquest sentit, la nostra amiga Joana de l'àrea social ens va donar una bona notícia, ja que ens va comunicar que tot i ser en divendres, s'organitzarà viatge per acompanyar al Girona FC a Villarreal. La notícia va ser molt ben rebuda pels immortals, i tot i que molts no hi podran assistir per motius laborals, ja hi ha un bon grapat que ha assegurat que intentarà compensar l'absència dels seus companys animant el doble. La resta, com sempre, ens reunirem al Bon Ibèric per veure com els nostres jugadors ho deixen tot per emportar-se els 3 punts de l'estadi del filial groc.

domingo, 9 de octubre de 2011

El camí

Ahir va tornar a ser un d'aquells dies en els que tornem a sortir de Montilivi amb el cap baix i renegant. Tots hauríem volgut que la pancarta i els cartells de suport a en Ion que vam preparar per al partit (dels que es va fer ressó el Diari de Girona i el diari digital Noticanarias del nostre amic Toni Carrera) haguessin estat acompanyats de 3 punts que ens fan molta falta.

Sens dubte, el pitjor de tot és l'ambient que es comença a respirar a l'estadi, l'aparició de xiulets al nostre equip. Això es degut a que els gironistes ens hem posat el llistó ben alt en quant a les expectatives per a aquesta temporada i ara ens topem amb la crua realitat: en aquesta Liga Adelante ningú ven barata la seva pell. Sembla que haguem oblidat els treballs que ens va costar treure una mica el cap la temporada passada i que, al final, només ens va servir per acabar l'exercici sense patiments (sense que pugui deixar de considerar-se una campanya excel·lent per al Girona).

Tot el millor de la 2010/2011, com per exemple aquella fantàstica ratxa de 5 victòries consecutives, va venir gràcies a la comunió entre afició i equip. És la clau per a equips com el Girona. Una parròquia entregada dona aquest plus que es necessita per apretar les dents quan cal i tirar endavant el projecte. Vol dir això que hem de renunciar a la crítica constructiva? Mai. Però a l'estadi tots defensem els mateixos colors i cada xiulet descentra una mica més als nostres i és aire per al rival. Del minut 0 al 90 el suport ha de ser incondicional si de veritat li volem bé al Girona.

Un cop acabat el partit, existeixen multitud de formes de fer palès la nostre disconformitat amb qualsevol cosa relativa al club: blocs com aquest mateix, fòrums de missatges, comentaris a les xarxes socials, cartes al director als diaris de la ciutat... Si tots els que veuen un problema ho manifesten clarament en aquests mitjans, els receptors ho percebran igual però evitarem perjudicar a la plantilla. Perquè encara que no ho sembli, el jugador és molt permeable a tot el que li arriba des de la graderia durant el partit, tant per bé com per malament. I fins i tot és un camp fèrtil per a malentesos. Ens ha arribat que un d'ells entenia com a crítica un dels nostres càntics (un que convida al Girona a posar més dallonses...), quan no hi ha res més lluny de la nostra intenció. Nosaltres el que cercàvem era animar a l'equip a fer el darrer esforç per anar per al partit en un moment complicat, tot sabent que ho estaven donant tot i més.

De totes maneres no ha passat res, entenem la confusió com esperem que ell entengui quin era el nostre veritable objectiu cantant això, com tants cops ho hem fet i farem. Com a mínim ens ha servit d'exemple de la importància de l'ambient al camp de la que parlàvem: si unes paraules tan innocents pot prestar-se a interpretacions errònies, com pretenem que un xiulet de la seva pròpia afició no desconcentri al futbolista?

Tancant ja el tema i analitzant el partit, trobem que va ser com xocar una i altra vegada amb una paret. El Huesca va fer de la defensa la seva principal arma, arribant a fer caure en la indecisió als davanters blanc-i-vermells. A part d'això, el fantasma de la pilota parada va tornar a visitar Montilivi i va permetre als aragonesos emportar-se un punt amb només un parell d'accions de perill. Un punt gloriós per a ells, escàs per nosaltres.
Quedem-nos amb que Benja, un dels atacants que es preveu que tindran més minuts al llarg de la temporada, va aconseguir el primer del que esperem sigui una llarga llista de gols.

Dimarts, al sopar d'entrega dels Premis de les Penyes, intentarem transmetre a l'equip que estem amb ells i que confiem en la seva professionalitat. Aquest grup encara té moltes coses amagades i segur que la majoria són bones. Endavant Girona!

P.D.: Preguem a tots els que vulgueu assistir al sopar dels III Premis de les Penyes del Girona FC del proper dimarts dia 11 ho comuniquin a la nostra seu tant aviat com sigui possible. També convidem a tots els que ja el tingueu a lluir al coll el nostre MOCADOR DE FIRES. Que es noti que sou IMMORTALS!

viernes, 7 de octubre de 2011

Una nit amb les estrelles

La manca de dates lliures al calendari ens ho havien impedit fins ara, però finalment tenim data per l'entrega dels III Premis de les Penyes del Girona FC. Serà a partir de les 9 de la nit del proper 11 d'octubre (aprofitant que l'endemà es festa amb motiu de l'Hispanitat), al Restaurant "El Mirador" de Vilobí d'Onyar, molt a prop de l'aeroport. Com ja sabeu, aquests premis son atorgats per la Penya Guíxols - Costa Brava (al millor jugador nascut a la província de Girona), la Penya Miki Albert (al màxim golejador) i la Penya Immortal Girona (al millor jugador de l'equip) com a reconeixement als futbolistes més destacats de la plantilla gironista al final de cada temporada, basant-nos en els resultats d'unes votacions via internet obertes a tota la afició blanc-i-vermella.

Per acompanyar la cerimònia, gaudirem d'un deliciós sopar, el menú del qual serà el següent:

Pa, aigua, vi i gasosa

PRIMER PLAT (A TRIAR)
Amanida de formatge de cabra i fruits secs
Espàrrecs verds a la brasa amb salsa romesco
Torrada amb escalivada i anxoves

SEGON PLAT (A TRIAR)
Pollastre, botifarra o mitjana de xai a la brasa
Pernil cuit en el seu suc
Tonyina a la planxa amb salsa tàrtara

POSTRES
Pastís de tiramisú

El preu del sopar és de 15 € i qualsevol gironista que es vulgui inscriure només ha de contactar amb qualsevol de les penyes. Des d'aquí voldríem agraïr al club les facilitats donades per organitzar l'event i poder tenir a alts càrrecs directius i jugadors compartint taula amb nosaltres, així com animar a tots aquells incondicionals del Girona que vulguin estar a prop dels seus ídols a no perdre's aquesta ocasió única per fer-ho.

lunes, 3 de octubre de 2011

Hi ha dies en que és millor no sortir de casa

Com en tots els partits del Girona com a vistant que han sigut televisats fins al moment, la nostra seu va viure dilluns un èxit d'assistència per veure el matx dels homes de Raúl Agné ahir a Jerez. Llàstima que l'alegria amb la que sempre ens reunim aquest cop s'apagués per la poc afortunada jornada que vam viure.

En un principi, el desenvolupament dels fets s'assemblava molt al que es va donar a Almería: la primera part va acabar amb el Girona dos gols per sota al marcador i amb un home menys. Curiós criteri el de l'àrbitre expulsant a Tébar per tocar-la amb la mà quan just abans de que la pilota arribés al madrileny un jugador del Xerez ho havia fet. Les vermelles al Girona van molt barates... Però en fi, abans d'aquesta acció l'equip tampoc havia estat massa brillant, demostrant que encara no ha trobat la forma de solucionar aquests problemes defensius (una altra rematada d'un davanter rival sol entre els nostres centrals en l'1 a 0) que estan marcant l'inici de temporada.

Les semblances entre el partit de Chapín i el del Mediterráneo van continuar a l'inici de la segona part, on els blanc-i-vermells van despertar i dominar el joc tant com tenir 10 homes sobre la gespa et permet. Així va ser com en un bon contraatac Coro va fer el seu tercer gol a la lliga, conseguint a la vegada pujar el 2-1 a l'electrònic de l'estadi de l'equip azulino. A partir d'aquí és quan les coses van començar a diferenciar-se notablement d'allò succeït a Almería. Vam tenir un parell d'excel·lents ocasions de gol i el Xerez, tot i que no renunciava a l'atac, sabia que en qualsevol moment el titànic esforç dels gironistes podia acabar tenint el premi de l'empat.

La nota negra de la jornada va produir-se quan, en una d'aquestes arribades amb perill del Girona, Ion Vélez va córrer per una pilota sense amo dins l'àrea i es va trobar amb una desmesurada entrada amb les cames pel davant del porter del Xerez Toni Doblas, que va impactar amb la seva cama lesionant-lo de gravetat. No trobem que fos una acció tan perillosa com per que Doblas assumís una actitud tan defensiva i arriscada a l'hora de fer l'entrada. Creiem que no s'ha de criminalitzar a ningú perquè són coses que passen en el futbol, però no cal dir que no ens va fer cap gràcia veure a en Ion sortint en ambulància de Chapín i molt menys saber que el perdrem per a l'equip durant mesos. Per això ens agradaria que a partir d'ara tingués clar que al món del futbol les cames d'un jugador son el seu mitjà per poder fer la seva feina i s'ho pensés dos cops abans de poder-les-hi fer malbé a un company. Que aquesta lliçó li quedés grabada a la ment seria molt més efectiu que cap sanció.

El col·legiat, que tan greu va consdierar la mà de Tébar en una jugada intrascendent, ni tan sols va assenyalar penal (suposem que debia pensar que la cama li havia explotat de manera espontània). Quedar-se amb 9 (quan Vélez es va lesionar ja havíem fet tots els canvis) va ser un handicap massa gran per al Girona, que tot i seguir fent un esforç encomiable, no va poder evitar la derrota. Fins i tot Dani Nieto va tenir-la en la darrera jugada, però ahir no era el nostre dia i va fer una mala tria.
Ens haurien vingut molt bé aquests tres punts per començar a mirar amunt, però ara ja no s'hi pot fer i la vista l'hem de dirigir endavant. Dissabte contra el Huesca hi ha la oportunitat de que d'una vegada per totes el Girona perdi aquest mal costum de només treure el millor del seu futbol quan les coses van mal dades. Necessitem un equip dominador i confiem en la plantilla que tenim per donar-li aquest caire al seu joc. Qué ningú dubti que serem a Montilivi per a esperonar-los i ajudar-los a aconseguir-ho. El gironisme també té la oportunitat de demostrar que creu en aquest projecte i vol fer-lo gran, així com de demostrar-li tot el seu suport a en Ion.

Als components de la Penya Immortal ens ha sapigut força greu la lesió perquè teniem l'esperança de que en Ion Vélez acabés repetitnt la història d'en Kiko Ratón en la seva primera temporada a Girona. Al navarrès, com a en Kiko al començament, li havia faltat fins ara la sort necessària per fer gols en aquests primers partits (recordem l'errada del dia del Dépor o les dues d'ahir sol davant el porter), però estàvem segurs que seria obrir la llauna i convertir-se en una peça clau per l'atac gironista. Per altra banda, també estem segurs de que en Ion es fort, sortirà endavant i d'aqui res el tornarem a tenir defensant els nostres colors.

¡ESTAMOS CONTIGO, ION!

P. D.: Podeu deixar els vostres missatges de suport a en Ion als comentaris del nostre bloc.

viernes, 30 de septiembre de 2011

Unes fires molt gironistes

No hi ha res més propi d'unes festes que el clàssic mocador per lluir al coll, ni res que identifiqui més a una penya que lluir els seus colors. Unint aquests dos conceptes davant la proximitat de les Fires de Sant Narcís, la Penya Immortal Girona ofereix a tots els seus socis i simpatitzants la possibilitat de passejar-se per la ciutat en aquelles assenyalades dates mostrant el seu suport al nostre equip: el nostre exclusiu mocador de fires blanc-i-vermell, una peça de col·leccionista amb un acabat de la més alta qualitat. El mocador inclou la serigrafia de l'escut de la penya, un recordatori de les festes en honor al nostre patró i un "Endavant Girona!" el popular crit de suport al Girona FC. Un complement ideal per agermanar ciutat i equip per només 2 € la unitat. Fes-te'n ja amb un per tu i els teus al Bar Bon Ibèric (C/Pamplona, 3)!
En un altre ordre de coses, als aficionats gironistes se'ns està fent molt llarg aquest cap de setmana sense lliga, però des de la penya creiem que l'espera valdrà la pena i per això hem acordat reunir-nos a la nostra seu el dilluns per seguir en directe el partit del Girona a Jerez per Gol TV. Com sempre, la Conxita i en Jordi ens oferiran el seu amable servei per tal de permetre a tota la parròquia blanc-i-vermella seguir còmodament la lluita del Girona pel seu segon triomf de la temporada. Després no digueu que no sabeu on veure els partits envoltats de gironistes!

domingo, 25 de septiembre de 2011

Ha despertat la bèstia

Han fet falta unes quantes jornades, però el Girona es va treure d'una vegada per totes el pes que tots teníem a sobre pel mal inici de temporada. En un partit que per moments no va ser gens senzill (fins a 2 gols d'avantatge va tenir la UD Las Palmas), els nostres jugadors van demostrar sang freda per no perdre els papers quan la cosa feia molt mala pinta i capacitat d'autocontrol quan la situació es va posar de cara amb les dues expulsions de jugadors grocs, el que va evitar que l'ansietat per fer gol ens descentrés. Al final, estrena golejadora de Coro per partida dobre, un golet de Moha, un altre de Dani Nieto, 4 a 2 i primera victòria al sarró gironista.
Tot i els gols i la polèmica, la nostra amistat amb la Peña el Recibimiento ho pot tot, ja que sabem que el que passa sobre el terreny de joc allà es queda. Per deixar clar que entre aficions agermanades com les nostres el respecte i l'afecte són el més important, el nostre soci infantil Juan Manuel Guerra, en nom de tota la nostra associació, va fer entrega al jugador canari Mauro Quiroga, d'una samarreta per entregar a l'Óscar a la seva arribada a les illes. Os enviamos como siempre un cariñoso saludo a todos desde Girona, deseando que nuestros equipos puedan cumplir sus objetivos esta temporada y disfrutemos al máximo con ellos.
Els immortals vam tornar-nos a fer notar a Montilivi cantant i donant color al partit, sí bé aquest cop la nostra presència va anar més enllà de la graderia. El nostre jove soci i amic Albert Alibés, membre de l'associació de voluntaris "Tots som Girona", va ser l'encarregat de donar vida a en Carmany aquesta jornada, fent les delícies dels més petits i dedicant-nos les seves peculiars salutacions. Tot un artista.
Un altre soci de la penya, en Félix Sierra, va aprofitar la prèvia que sempre fem al Bon Ibèric per ensenyar a la parròquia blanc-i-vermella el cotxe que li havien deixat aquest cap de setmana com a premi pel seu encert des del centre del camp en el partit contra el Valladolid. La sort poc a poc ens va somrient... i més que ho farà. El nostre president Pepe Sierra va assistir a la trobada anual de l'Associació d'Amics del Castell de Montjuïc, on va coincidir amb tots els regidors del consistori municipal. La nostra particular primera dama, la Chiqui, va estrenar el seu talonari de les noves i flamants participacions pel Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional de la Penya Immortal. Mantenim el número de l'any passat (64352) i el preu és de 5 € per butlleta, que poden adquirir-se contactant amb els membres de la junta o a la nostra seu (C/Pamplona, 3). No cal dir que els regidors de tots els partits van comprar-ne i l'alcalde, Carles Puigdemont, fins i tot ens va dir que aquest cop segur que toca. Per si de cas, no us recomanem arriscar-vos a quedar-vos-en sense, je je.