domingo, 16 de abril de 2017

Acabant amb la penitència

Just abans d'aquestes dates en les quals la tradició religiosa ens retroba amb missatges de patiment, penitència, fe i resurrecció, el Girona semblava viure un camí ple d'espines, amb derrotes inexplicables malgrat l'esforç demostrat pels jugadors als terrenys de joc. L'esperit de sacrifici i la voluntat de superar els obstacles d'aquesta plantilla ha estat, però, clau per retrobar-nos amb els punts i els resultats que, si seguim així, ens faran arribar al nostre particular "El Dorado".


La cronologia dels esdeveniments convidaria a començar a repassar tot el que va passar a Los Pajaritos ara fa una setmana, però donarem el tret de sortida a l'article amb les notícies del Tenerife-Girona, que són més fresques. La Penya Immortal va tenir representació a entre la cinquantena de gironistes que va acompanyar al seu equip a l'Heliodoro Rodríguez López. En Toni Valldeperas i companyia van passar les seves vacances de Setmana Santa a l'illa, on un cop més vam rebre un tracte de 10 per part de l'afició local. Els records de les trobades realitzades a Girona al llarg d'aquests anys entre ambdues aficions han deixat marca en la memòria dels seguidors canaris. La Tita, presidenta de la Peña Sentimiento Blanquiazul, n'és un exemple. Mantenim amb ella una relació d'amistat que es remunta a l'ascens que els chicharreros van aconseguir a Montilivi el 2009 i que esperem que duri molts anys. I això per no parlar dels companys de la Peña Zoneros, que van fer sentir com a casa als nostres representants, tot recordant la gran jornada de germanor i futbol viscuda al 106 a la primera volta. ¡Muchas gracias por todo, amigos!


La setmana prèvia al partit en Toni i la seva dona també van estar a Tenerife, tenint la sort de trobar-se amb un dels homes claus de la història recent del Girona FC: Francisco José González Expósito, més conegut com Kiko Ratón. En Kiko els va rebre amb un somriure i no va dubtar a fer-se una fotografia amb la bandera del nostre club. Una manera de recordar on érem fa no molt de temps, jugant-nos la vida en les últimes jornades per no baixar a Segona B. Sense aquell penal ple de suspens no hauríem viscut les promocions d'ascens, ni els dies de bon futbol, ni estaríem tan a prop del somni. Tots els qui van deixar-se la pell pel Girona en èpoques menys glorioses ens han de servir d'estímul per fer pinya, més que mai, pel somni. A la gespa i a la graderia.


Precisament pinya és el que vam fer els immortals que no vam tenir la sort de poder viatjar a les illes afortunades i vam haver de seguir el partit des de Girona. El 106 va omplir-se de gom a gom, com de costum. La parròquia blanc-i-vermella va poder veure un matx d'altíssim nivell, un excel·lent espectacle digne de dos equips que aspiren arribar a jugar la temporada vinent en una de les millors lligues del món. Tot i el 0 a 2 inicial aconseguit pel conjunt gironí, el Tenerife va demostrar la seva força capgirant el marcador, així que l'empat final materialitzat per Alcaraz en un magistral llançament de falta ens va saber a glòria.


Les que també van saber a glòria als nostres socis van ser les torrijas de xocolata de la Maite, guanyadora del Concurs de Torrijas de la Penya Immortal, un acte més del nostre XXV Aniversari. Fins a 8 xefs diferents van presentar plates amb la seva versió d'aquest típic dolç de Setmana Santa, tot un èxit de participació. Els presents van poder degustar-les totes al descans del partit. La competició va tenir un toc gironista, ja que per fer anònima l'autoria de cada plat de torrijas els vam identificar amb postals amb la imatge d'un jugador del primer equip. Curiosament, les que van vèncer portaven la imatge del que mana sobre tots ells, el míster Pablo Machín. La Maite i un acompanyant podran gaudir ben aviat del seu premi, un dinar per a dues persones a la Cafeteria Chaplin, situada al número 3 de la Ronda Sant Antoni Maria Claret de Girona.


Després de la sobredosi calòrica d'ahir, toca pujar a la màquina del temps i tornar al cap de setmana passada, al dia en el qual vam acabar amb una ratxa de tres partits perduts de manera consecutiva. Soria era un escenari on calia que la nostra candidatura a l'ascens sortís reforçada amb un triomf i així ho va entendre l'equip, amb una victòria gràcies a dos gols de Pedro Alcalá, i l'afició (un centenar d'aficionats gironistes va estar animant a terres castellanes). Una quinzena d'immortals va formar part de l'expedició, passant un gran dia per la ciutat i posteriorment a l'estadi. L'únic però va ser no haver-nos pogut trobar amb l'afició local com sí que vam fer en la nostra visita del 2013, però tot no pot ser perfecte. Hi havia moltes ganes de passar-ho bé amb el Girona després d'uns quants mals tràngols, com ho va reflectir també l'eufòria viscuda al 106 en la celebració dels gols. El dia 22, més i millor contra l'UCAM!            

viernes, 14 de abril de 2017

Prínceps de Girona

Seguim posant-nos al dia de tot el que hem viscut en clau gironista al llarg d'aquestes darreres setmanes a cavall entre març i abril. Serà un article agredolç, però només en l'aspecte esportiu. En el social, club i penya continuen vivint un d'aquells moments que hom voldria fer durar per sempre, amb una empenta i una il·lusió que s'imposen, fins i tot, als dubtes dels més pessimistes.


Comencem amb un entrebanc. El 28 de març l'Estadi Municipal d'Olot va acollir la final de la Copa Catalunya entre el Gimnàstic de Tarragona i el Girona FC. No tenim res en contra d'Olot (l'organització va ser excel·lent), només faltaria, però entenem que la tria de la seu per part de la FCF no va ser la més encertada pensant en els aficionats. Si ambdós finalistes haguessin estat gironins, la decisió podria haver passat per bona, però no va ser el cas. Pels granes anar a la capital de la Garrotxa suposava tres hores de viatge per anar i tres per tornar en un dimarts feiner. Al camp hi havia majoria d'aficionats gironistes (molt de mèrit l'autobús de seguidors tarragonins presents), però de ben segur que no ens hauria fet tanta gràcia si el partit s'hagués jugat, per exemple, a Sant Carles de la Ràpita. Hauria estat molt més lògic disputar-lo en un escenari a mig camí per ambdós equips. De l'horari (19:00), amb mota gent encara treballant, millor ni en parlem. Una llàstima tot això i el resultat, amb el Nàstic imposant-se als penals després d'un ensopit 0 a 0 al final dels 90 minuts. Era una competició que ens hauria donat un extra de satisfacció guanyar, ja que la Penya Immortal va fer costat al Girona en els seus partits de quarts de final al Prat de Llobregat i de semifinals a Badalona. A la final també hi va haver un bon grapat d'immortals lluint colors, que malauradament van tornar a casa sense poder veure com el nostre club es proclamava millor equip de Catalunya (qui vulgui poder anomenar-se així, que baixi al fang i s'ho guanyi al camp). Alguns d'ells, però, no van perdre l'ocasió d'eixugar les penes amb unes cerveses i uns entrepans a la seu de la Peña Bética Girona-Olot, acompanyats d'alguns dels amics que tenim entre els penyistes tarragonins.


Parlant de germanor entre gent que viu el futbol amb passió ens ve inevitablement a la ment Aficiones Unidas - AFEPE, l'associació de penyes de tota Espanya que fa bandera d'aquesta manera de viure l'esport rei. Aquesta entitat, conjuntament amb la Lliga de Futbol Professional, l'Oficina Nacional de l'Esport i amb la col·laboració del Cos Nacional de Policia, va organitzar una nova edició del Seminari Nacional de Seguretat, al qual va assistir el nostre president Pepe Sierra com a representant gironista. Les jornades, que van tenir lloc els dies 27 i 28 de març a l'Hotel Meliá Castilla i la seu de la Policia Nacional a Canillas (Madrid), van servir per aprofundir en els diversos temes clau per l'associació i els aficionats al futbol en general. En Pepe va enquadrar-se en el grup dedicat a la comunicació, que va presentar com a mesura estrella un acord entre AFEPE i el diari Marca, mitjançant el qual el Diario de Aficiones Unidas trobarà en aquest mitjà i el seu web una finestra en la qual mostrar tot allò que, per desgràcia, ara no sol ser tan noticiable com les coses negatives quan es parla d'aficionats al futbol. Una gran iniciativa fruit dels esforços del periodista José Ángel Torralba, pare de la renovació del web d'Aficiones Unidas. El dimarts, ja a Canillas, hi va haver una reunió dels representants de les federacions de penyes amb Javier Tebas, president de l'LFP, José Ramón Lete, president del Consejo Superior de Deportes, i Juan Carlos Castro, comissari de seguretat ciutadana de la Policia Nacional. També hi van intervenir membres de cossos de policia locals i el president d'AFEPE, José Manuel Mateos. Convé destacar el missatge que ens van fer arribar Tebas i Lete pel que fa a seguretat: la feina feta al futbol professional és molt bona, havent-se reduït de forma molt notable els incidents violents als estadis, però ara toca centrar-se en la base i el futbol no professional, on és més difícil arribar però no per això menys important.


El cap de setmana va significar el retorn de la Liga 1|2|3 a Montilivi. Ens visitava un clàssic del futbol del nostre país, el Rayo Vallecano, un equip acompanyat per una afició sempre atenta a la marxa esportiva i social del seu club. A Girona en vam tenir més d'un centenar, dels quals gairebé 30 van participar en el dinar de germanor que vam organitzar a la nostra seu el migdia previ al partit. El nostre objectiu amb els rivals sempre és aconseguir que les seves visites a casa nostra siguin tan agradables com sigui possible, en part per passar el mal tràngol de veure als seus perdre contra el Girona. Aquest cop, però, els que ens vam quedar amb un pam de nas per la derrota, la tercera consecutiva, vam ser nosaltres. Una llàstima, però només s'ha de veure les cares de satisfacció dels aficionats madrilenys en la foto de família que ens vam fer hores abans del partit per saber que potser no serem els reis del futbol, per com a amfitrions els gironins som dignes de la distinció de la reialesa que porta el nom de la nostra ciutat i encapçala aquest article.       

lunes, 10 de abril de 2017

Ben portats

Quan ens diuen que som la penya més antiga de les que avui dia animen el Girona, ens omple d'orgull però a la vegada ens agrada precisar que en el nostre cas "antiga" no és sinònim de "vell", ja que considerem que encara ens queda molta guerra per donar estimant aquests colors i fent gironisme allà on anem.


Com ja sabeu, el divendres 24 de març vam engegar els actes de celebració del XXV Aniversari de la nostra penya al Centre Cívic de Sant Narcís amb un esdeveniment farcit de sorpreses al que va assistir un centenar de persones. La primera d'aquestes activitats commemoratives la trobareu, com ja vam anunciar, allà mateix. L'artista olotí Toni Karris s'ha implicat al màxim amb l'aniversari, cedint-nos la seva exposició "Colors of the World" (l'heu pogut visitar fins al 7 d'abril), a en Felixín (la mascota a la qual ha donat vida l'escultora Marta Salvador i que ell mateix va inventar quan vivia fa molts anys en un pis d'estudiants de Girona) i el logotip d'aquest. Per això va ser un dels protagonistes a sobre de la vetllada viscuda al teatre del centre i li donem les gràcies a ell i tot l'equip de Catpress per ser sempre tan atents amb nosaltres.


A més dels regidors de l'Ajuntament Manuel Vázquez i Cristóbal Sánchez i l'Albert Mateos en representació del Girona FC, qui més il·lusió ens va fer que hi fos van ser els representants de totes les penyes oficials del club. Els elogis i felicitacions que ens van dedicar són d'aquells que queden gravats a foc al cor, ja que quan vénen de gent que s'estima el Girona tant com tu i viu aquest dia a dia dels aficionats que mai l'abandonem, sempre són una mica més especials.


A la placa que ens van regalar ja li estem buscant un lloc privilegiat a la nostra seu. També volem donar les gràcies als amics de la Peña Bética Girona-Olot i la Penya Blanc-i-Blava de Girona 2007, que amb la seva presència i obsequis van simbolitzar l'altre vessant que ha fet gran a la Penya Immortal a més del seu amor pel Girona: la bona relació amb la resta d'aficions que aposten per viure el futbol com la festa que és. Acabats els parlaments, vam continuar la nit amb l'exhibició de ball de la coreògrafa Betty Alcalde i el seu grup, que van posar la nota de ritme a l'esdeveniment. Abans, però també hi va haver temps per l'entrega d'un últim regal. En Raimundo Abarca és, com ja sabeu, un gironista de cap a peus, immortal i artista especialitzat en els pirogravats. Amb l'habilitat que el caracteritza, va cedir a la penya una reproducció en fusta de la pancarta que ens ha acompanyat a Montilivi i a molts altres camps espanyols durant els últims 9 anys. Un exemple de com són els nostres socis i la seva passió blanc-i-vermella els que fan tan collonuda aquesta penya.


Aquest primer acte dels 25 anys va acabar amb un pica-pica per a tothom en el que no vam parar de rebre felicitacions. Tan contents van quedar alguns immortals amb l'èxit de l'acte que ho van celebrar amb unes cerveses al Barri Vell. I ben fet que van fer, ja que l'endemà el partit del Girona al Tartiere no ens va donar motius per gaire xerinola. El matx era molt atractiu, contra un dels millors equips de la categoria, ocasió ideal per deixar la patacada contra el Cádiz en una anècdota. Així ho va entendre la parròquia blanc-i-vermella que va omplir el 106. Però la deessa Fortuna devia tenir millors plans per a la tarda del dissabte i va passar de llarg pel vestuari del conjunt entrenat per Pablo Machín. Fins a tres ocasions claríssimes de gol, d'aquelles que ja el cantes abans de veure'l entrar, van acabar en no res, mentre que l'Oviedo va treure petroli de les seves amb una efectivitat que li va acabar proporcionant tres merescuts punts.


El partit es jugava en un escenari llunyà i el viatge organitzat pel club (que preveia arribar, veure el partit i marxar) no va aconseguir enganxar en massa a l'afició. Tot i això alguns valents van animar-se a anar-hi pel seu compte. Entre ells, la nostra penya va tornar a estar magníficament representada per dos incansables devoradors de quilòmetres, l'Albert de Besalú i en Jorge Berna. Ni el resultat ni el temps els van acompanyar (Astúries els va rebre amb pluja a bots i barrals), però aquests dos incondicionals gironistes van gaudir de la gastronomia local com cal. El pavelló del Girona va quedar ben amunt, només cal veure la foto d'en Jorge amb la sidra. No descartem el seu fitxatge per a la pròxima campanya publicitaria de la marca "El Gaitero". Deixant de banda la conya, si un és jugador de futbol i veu com hi ha gent com aquest parell de fidels que inverteixen temps i diners en seguir-los fins a la fi del món, s'ha de sentir per força motivat a donar-los-hi aquesta gran alegria que tots cerquem.