diumenge, 21 d’abril del 2013

Més clar, aigua

El futbol és boig: avui estàs en un lloc i demà en un altre. Recordava el nostre president Pepe en el tercer temps tot el seguit la d'aventures que havia passat acompanyant al Girona per les diferents categories del futbol espanyol. Perdre't buscant un camp que ni els mateixos habitants de la ciutat que visites saben on és, haver de deixar estar un desplaçament a mig camí per l'avaria del cotxe i que l'endemà el canal de televisió local no disposi d'imatges del partit perquè el càmara viatjava amb la penya... són coses que graben a foc l'estima per uns colors. És bo recordar que no ens separa tant de temps d'aquestes anècdotes dels esgraons més baixos d'aquest esport.
La pilota és rodona: el futbol pot ser una loteria, però quan compres tants de números com els que ha comprat aquesta temporada el Girona, el més lògic és que t'acabi tocant. L'equip dirigit per Rubi ha demostrat estar unit, tenir recanvis per a tot i ser futbolísticament superior a bona part dels 22 rivals als que ens hem enfrontat. Aquesta feina minuciosa és terreny fèrtil per a bones dinàmiques com la que ens ha portat a aquestes tres victòries consecutives i a que en el minut 51 ja guanyéssim 4-0 a un Lugo que venia amb l'etiqueta de guerrer. Les ocasions com la de Bordas que acaba sent el primer gol només entren quan s'està en ratxa.

I el Girona és de Primera: la classificació en aquests moments així ho indica, tot i les curtes distàncies, però les sensacions que estem vivint són pròpies de la màxima categoria. Partits espectaculars, l'estadi ple, cada cop més gent que vol pagar per veure el Girona encara que sigui una quantitat simbòlica, desplaçaments massius... queden 7 jornades i pot passar qualsevol cosa, però la gran il·lusió que la ciutat i bona part de la província estan vivint fa desitjar que això no acabi mai. Tan de bo la temporada vinent, ja sigui a Primera o a Segona, aquest suport continuï i el gironisme creixi i es consolidi d'una vegada per totes.
Qui més qui menys va veure el tifo que vam preparar pel partit d'ahir, un dels més grans que hem realitzat fins el dia d'avui. La frase utilitzada s'inspirava en una de les seccions del programa Tot Rodó de Televisió de Girona i la veritat és que els reporters del canal en van prendre bona nota i fins i tot van entrevistar al nostre soci Álvaro en el moment del desplegament. En l'emissió de demà dilluns veurem si tenim una bona puntuació pel seu concurs de pancartes... jejeje. Destacar com sempre la gran tasca de tots els que van ajudar a confeccionar i exhibir el muntatge. El nostre sastre Jota no va poder participar en l'elaboració del tifo per motius laborals, però altres socis de la penya com en Tim, en Raúl, en Jordi, l'Óscar... van saber cobrir la baixa amb encert, com demostra l'excel·lent resultat final. Un cop més la grandesa de la Penya Immortal, que no és altra que la seva gent, va quedar de manifest.
 
En Rafael Baone, tresorer de la penya, va fer anys la setmana passada però entre la victòria contra el Racing i l'homenatge als pares de la propera immortal en arribar a aquest món, no van tenir temps per a més celebracions. Aquest dissabte si que ho vam poder organitzar com cal, amb un aperitiu al que ens convidar el propi Rafael. Aquest veterà seguidor del Girona es mostra molt optimista quan parla de les possibilitats d'ascens del nostre equip aquesta temporada i assegura sense dubtar que la segona plaça serà nostra. Déu l'escolti. Com a mostra de l'estimació cap a un dels nostres socis més entranyables, els immortals vam fer-li entrega d'una de les noves samarretes del marxandatge oficial del Girona FC. Un regal a sumar als 4 gols!

ESPERAMOS DISFRUTAR DEL PRÓXIMO AÑO CONTIGO... ¡EN PRIMERA!
¡FELICIDADES RAFAEL!

Si el Girona va a tota màquina, nosaltres no podem ser menys. Per diumenge vinent (12:00), a menys que el club organitzi un viatge a darrera hora, tenim prevista una gran trobada de socis i simpatitzants de la Penya Immortal a la nostra seu, el Bar Bon Ibèric, per seguir per televisió el partit contra l'Elche. Estan convidats a assistir tots els gironistes que vulguin veure el partit en el millor dels ambients. Al descans farem recompte de la gent que vol quedar-se a dinar i anirem a buscar uns pollastres a l'ast per celebrar el que esperem que sigui una victòria que trasbalsi la Liga Adelante. Estàs convocat! Vine a viure la passió blanc-i-vermella amb nosaltres! 

diumenge, 14 d’abril del 2013

Amb un ascens sota el braç

Ahir al Sardinero el Girona va fer un partit d'aquells que fan els equips amb olor a campions. Sense complicar-se la vida, aguantant l'empenta d'un rival motivat al qual li va la vida en aquesta recta final de temporada (quin patir amb tant de còrner en contra!) i combinant paciència i insistència, com mostra el gol marcat per Felipe en col·laboració amb Eloi. Amb aquest tres punts sumats a l'estadi del Racing ja són 6 victòries les aconseguides en les darreres 7 jornades, quelcom que no ha estat a l'abast de cap dels equips de la zona alta de la classificació i que ens deixa en segona posició, a 8 de la Ponferradina (primer equip fora dels llocs de promoció) i somiant amb els ulls ben oberts amb un ascens directe que ara per ara, encara que sembli mentida, depèn de nosaltres mateixos.
Uns 25 immortals vam presenciar el partit per televisió al Bon Ibèric com ja és habitual si no viatgem. El tema més comentat en les converses prèvies al partit va ser l'afortunada rectificació del Girona FC, que va anunciar que els abonats finalment no haurem de recollir entrada tal i com el dia abans havia comunicat que caldria fer. L'allau de crítiques rebudes a través de les xarxes socials en poques hores va fer que des del club s'adonés de les molèsties que causava aquesta decisió als abonats, especialment a aquells que no resideixen a la ciutat. És positiu veure que és té en compte la veu de l'aficionat, com a mínim en aquests afers que són de pura lògica. Al final tots busquem el mateix, el major benefici pel Girona i els que en formem part.
Acabat el partit i amb l'eufòria de la victòria, el gruix dels presents vam participar en l'aperitiu d'homenatge a una una parella d'immortals que ben aviat tindran una filla, en Lluis i la Nathalia. Ens fa molt feliços veure com els nostres socis van afrontant els esdeveniments més importants de la seva vida sense deixar de ser fidels a la penya i al Girona. El nostre president Pepe va fer entrega als futurs pares d'un regal pel nadó de part dels amics que tenen i tindran a la Penya Immortal Girona.
La nena, que es dirà Ainhoa, naixerà a finals de maig d'aquest any de gràcia pel Girona. Una de les bromes que més va fer riure als presents va ser la que suggeria que l'haurien de batejar "Ascensión" si l'equip acaba pujant a Primera. Com que posar-li el nom en relació a un resultat esportiu potser seria passar-se, el que sí que hem intentat és que la petita ens surti gironista. Per això entre tots l'hem feta sòcia de la penya abans fins i tot abans de néixer (vam fer entrega als seus pares del carnet número 99) i el nostre secretari Fran els hi va regalar una petita samarreta blanc-i-vermella amb nom, dorsal i escut del Girona. Creiem que serà suficient per aconseguir-ho!

¡FELICIDADES, PAPÁS!       

dijous, 11 d’abril del 2013

L'hora del Girona

Comencem disculpant-nos per haver trigat tant en actualitzar el bloc, però és el que té no ser professionals, fer o no les coses depen del temps lliure del que es disposi, que de vegades no és molt. Tot i això, mai no és tard per glossar una festassa com la del passat diumenge. Aquest equip ens té enamorats i cada cop a més gent. El segon "quasi ple" de la temporada així ho certifica. Ara només falta el més difícil: passar per caixa. Exhibicions com la de Felipe ho valen. El 19 va forçar dos penals, un transformat per ell i l'altre per Luso amb certa fortuna, posant-nos 2-0 i amb un home més. Toni Moral, reafirmant el seu bon estat de forma amb un golàs, i Acuña, que va posar el segell de força amb dos més, van ajudar a arribar al 5-2 final, en el que els gols del Murcia van ser una anècdota davant l'empenta de l'exprés blanc-i-vermell.
Com ja hem dit, a la graderia es va viure un espectacle similar al de la gespa. L'estrella de la tarda va ser el nostre tifo, com sempre elaborat amb grans dosis d'estima per aquests colors, potser més que habilitat... però poc a poc anem millorant. El muntatge era ben senzill, un rellotge digital gegant marcant les 19:30, en relació a l'any de fundació del club, amb una pancarta a sobre que deia "Hora de 1ª". Som conscients d'aquest moment històric! Donem les gràcies a tots el que ho van fer possible, en especial al nostre "sastre" Jota, i també a tots aquells que ens han felicitat com a "culpables" del bon ambient que es va viure. Alguns dels twitts rebuts, considerant-nos com a part indispensable de Montilivi i del Girona (com per exemple un de @blanafolls amb la foto que encapçala aquest paràgraf), donen sentit a més de 20 anys procurant el millor pel club dels nostres amors.

Al programa Tot Rodó de TV Girona van prestar gran atenció a l'afició i la Penya Immortal en va ser protagonista. Si encara no l'heu mirat, feu-ho, és una edició per guardar en DVD: entrevista a la nostra vicepresidenta Margarita i el seu marit Isidoro, moltes imatges de la penya animant, el càntic de "A Primera!" entonat des de la nostra part de la graderia... Els que surten molt menys, per desgràcia, son els amics del projecte de la nova grada jove gironista, Gerunda Sud. Iniciada a les xarxes socials per tres nois amb moltes ganes d'animar deixant de banda temes externs al futbol, aquest grup ja va tenir una prova pilot a Soria, amb bones sensacions i força gent. El passat diumenge encara s'hi van sumar més aficionats i es van fer sentir, coordinant alguns càntics amb nosaltres i fins i tot introduint-ne algun de gran originalitat. També van posar de la seva part en les fantàstiques onades i salutacions entre gols. De mica en mica i amb les ganes que hi han posat en poques setmanes, segur que arribaran a consolidar-se. De la nostra part, sempre que segueixin en aquesta línia de 0% política, 100% gironisme i bon comportament, tindran el recolzament que puguin necessitar. Molta sort i benvinguts!
Dissabte el Girona visita al Racing de Santander a un estadi clàssic del futbol espanyol, els Campos de Sport del Sardinero. Centenària història la de l'actual equip d'Albert Dorca, que tot i no passar pels seus millors moments té el perill de les bèsties ferides que sempre poden esgarrapar. No serà fàcil tornar amb els tres punts, però els immortals farem pinya amb tota la fe del món per seguir el matx per televisió al Bon Ibèric a partir de les 18:00 hores. Vine! El tren cap a Primera és a punt de sortir!

dijous, 4 d’abril del 2013

Més dolç que agre

Una pena la derrota a Los Pajaritos, s'hauria pogut aprofitar l'empat de l'Alcorcón a Murcia, però la cosa segueix estant apretada a la part alta de la classificació i les nostres opcions, fins i tot de segona plaça, intactes. La ratxa de tres partits seguits guanyant no podia allargar-se eternament i va quedar demostrat a Soria. Dos errors puntuals al darrera i permetre que el Numancia creixés després de quedar-se amb deu ens van costar el partit. Atacar i a la vegada aturar les escapades rivals es va fer massa complicat i les oportunitats que hi van haver no van voler entrar. Tot i això potser si el gol mal anul·lat a Eloi hagués pujat al marcador la història hauria estat diferent pel Girona. Però bé, ara ja no es pot fer res més que oblidar-ho i posar tota la carn a la graella per diumenge contra el Murcia i acompanyar-la de pebrots, que per alguna li diuen "el equipo pimentonero" al conjunt grana.
 
Comencem ja amb la crònica del nostre viatge a terres sorianes. Després d'un llarg viatge començat el matí de dissabte a les portes de Montilivi, vam arribar a l'Hotel Cadosa a l'hora de dinar. Ens esperaven uns macarrons i un segon plat de deliciós xurrasco o suculent calamar, a triar. La gana que tots portàvem pel camí va quedar fulminada en un tres i no res, i encara més pels amics de Figueres que ens van acompanyar en aquesta expedició, que es van emportar el pernil que vam sortejar després de les postres.

Havent dinat ens vam dirigir a l'hotel pròpiament dit (el restaurant estava a l'altre cantó de la carretera) per instal·lar-nos a les habitacions. Destacar el gran tracte rebut del personal i la qualitat de l'Hotel Cadosa, que us recomanem si algun cop visiteu la capital del Duero. Aquí podeu veure la fotografia que ens vam fer  alguns membres de la directiva de la penya amb en Javier, el seu director.
 
Feta la migdiada, la majoria dels components del nostre grup va optar per agafar un taxi i desplaçar-se al centre de la ciutat per fer una mica de turisme: veure monuments, botigues, tastar les especialitats culinàries de la zona... també n'hi va haver que van optar per seguir per televisió algun dels partits de Primera Divisió que es jugaven (per anar-nos acostumant per l'any vinent, jeje). Un petit grup va fer-ho a la Peña Madridista Soriana, que els va rebre amb els braços oberts i no els va deixar pagar res fins i tot als que sentien més simpaties pel Barcelona, com ara els nostres socis i amics Óscar i Álvaro. Una mostra més d'aquest viatge que va respirar esportivitat i bon rotllo entre aficions per tots cantons.
La nit va ser un dels grans moments del viatge, gaudint del gran ambient del centre de Soria i prenent unes copes. Qualsevol diria que no té ni la meitat d'habitants que Girona! Quina marxa i quanta gent! Vam tenir temps de fer amics de Pamplona (uns simpàtics aficionats de l'Osasuna), de cantar a viva veu, riure molt i fins i tot trobar-nos amb altres gironins. Aquesta va ser una tònica del viatge: vam trobar gironins allà per on passàvem, així com també gent de Sabadell, Reus, Sant Adrià del Besós... que al igual que els sorians ens desitjaven la millor de les sorts, tot i que aquests darrers ho feien, lògicament, per a després del matx contra el seu Numancia.
Llevats al matí següent i païda la ressaca amb un bon esmorzar al Cadosa, l'autobús ens va portar a Soria per tornar a tenir un xic de temps lliure abans de la trobada programada amb el Frente Rojillo. Passejant pels carrers vam trobar-nos amb en Luso que havia sortit a passejar i estirar les cames, ja que unes molèsties li impedien jugar el partit d'hores més tard. Molt simpàtic, el jugador saragossà va accedir a fer-se fotos amb tots els immortals que es va trobar i va rebre els nostres ànims per recuperar-se aviat i ajudar a l'equip a pujar a Primera.
 
El restaurant La Sartén va ser el lloc escollit pel dinar de germanor entre aficions. Del Frente Rojillo, la penya senyera del Numancia, només en podem dir coses bones. Van ser uns grans amfitrions i van posar tots els ingredients per viure el que vam viure: una gran festa del futbol. Un bon dinar (quin xai més bo!), una xaranga, el millor sentit de l'humor... una estona en la que tots vam gaudir de valent i als que debutaven en un desplaçament amb nosaltres segur que els ha deixat amb ganes de repetir.
En acabar no podia faltar el clàssic intercanvi d'obsequis entre ambdues penyes. Per part rojilla, la seva presidenta, l'Alba, ens va fer entrega d'unes bufandes del Frente i una magnífica samarreta oficial del Numancia signada per tots els jugadors de l'equip sorià, mentre que en Pepe va correspondre en nom de la Penya Immortal amb una escultura de tres jugadors de futbol amb una inscripció commemorativa de la jornada al peu. Muchísimas gracias por todo. ¡De mayores queremos ser como vosotros!
Al Chino Miguel, un bar del cantó, va tenir lloc la barrilada, acompanya de càntics d'ambdós bàndols i molt d'humor. Uns artistes aquests sorians. Allà se'ns van unir molts dels gironistes arribats a Soria amb el viatge organitzat de franc pel club i la festa va continuar una bona estona.
 
Alguns es van avançar per rebre l'autobús equip, però més o menys a mitja hora del començament del matx tothom va començar a desfilar cap a l'estadi. Després d'uns controls de seguretats a l'altura dels necessaris abans d'un AEK - Panathinaikos, vam encabir-nos a la zona visitant de gol i penjar la nostra pancarta. El nivell d'animació, comandat per un jovent molt actiu al que volem tornar a veure així en els propers partits, va ser molt bo i els jugadors no poden dir que la seva afició no els va recolzar.
 
Diumenge caldrà donar tot el caliu possible davant el Murcia. Tothom ha d'apropar-se a l'estadi i posar-hi de part seva per aquest somni. Ara o mai. És l'hora del Girona. És hora de Primera.