dissabte, 29 d’octubre del 2016

Llamp de llamp!

Ni l'inseparable company d'aventures den Tintín, el Capità Haddock, hauria pogut copsar amb un dels seus renecs mariners el greu que ens va saber a tots els aficionats del Girona que vam ser aquest cap de setmana a Madrid no poder acabar d'arrodonir-lo presenciant una victòria dels nostres a Vallecas. Procedim a relatar les nostres vivències, que bé podríem titular, al més pur estil Hergé, "Los inmortales en el país de los pichis".


Les primeres vinyetes de l'expedició gironista a la capital d'Espanya ens deixen estampes molt turístiques. La nit del divendres un autocar amb una cinquantena de seguidors blanc-i-vermells sortia de Montilivi en direcció a la Villa y Corte. El viatge va anar com una seda (el cansament de tota la setmana va fer que més d'un quasi ni se n'adonés del trajecte) i abans de les 8 del matí l'autobús ja ens estava deixat a l'estació d'Atocha. Madrid ens va rebre amb unes gotes de pluja, però amb una compra massiva de paraigües econòmics va estar tot resolt. La Puerta del Sol, la Plaza Mayor, el Retiro, el Congrés dels Diputats... un autèntic tour amanit amb tastets de la variada oferta gastronòmica madrilenya. Curiosament un dels llocs més visitats va ser l'administració de loteria de Doña Manolita, a la que us recordem que fem la competència amb les participacions del 64.352 que venem al 106.

  
Trobar un lloc per dinar en grup en una ciutat que no és la teva sense haver reservat sempre és anar una mica a l'aventura, però qui té amics de futbol mai està sol. Casualment, la Peña Fenómenos Oscenses també era a Madrid per veure al seu Huesca contra el Getafe, així que una trucada i ja vam ser gaudint d'unes cerveses amb en Fernando, en José María i la resta de companys d'aquest grup de seguidors tan estimats per la Penya Immortal. Per si fos poc, el local on ells dinaven era prou gran (i bo, la gent de vida sempre té bon ull) per entrar-hi tots. Una gran trobada que ens fa venir encara més ganes de visitar l'Alcoraz el mes vinent.


Una prova més de com de bé va tenir bones relacions amb les altres aficions la tenim amb la rebuda que ens va dispensar la Federación de Peñas del Rayo Vallecano en els instants previs al matx. En Gelo, en Javi i companyia ens van preparar un gran berenar al Mesón Alberto, a pocs metres de l'estadi. Begudes, un assortiment de tapes de luxe... tot el necessari per carregar encara més les piles de cara al partit que érem a punt de presenciar. Per cloure aquests moments de confraternització va haver-hi un intercanvi d'obsequis (un bonic banderí per part madrilenya i bandera, ratafia i galetes per la gironina) i el nostre desig de poder rebre a la parròquia vallecana que vingui a Montilivi amb tanta amabilitat com la demostrada per ells en aquesta trobada.


Durant els 90 minuts, l'espectacle va ser més a la graderia que sobre la gespa. Per part gironista vam intentar fer-nos sentir, però no és fàcil en camps com aquest, on quan les tres graderies es posen d'acord... s'hi posen de valent. Ens queda la satisfacció que els pocs que vam cantar no vam deixar de fer-ho ni un minut. Pel que fa al futbol, direm que n'hi va haver poc. El del gol del Rayo va ser gairebé l'única acció de perill veritable d'ambdós equips, el que el converteix en just guanyador. Estem segurs que la cara que oferirà el Girona en aquests dos partits seguits que venen a casa serà molt millor. Les coses en defensa han millorat i ja només queda afinar la punteria de cara a porta.


Després del partit a l'hotel, uns a descansar i altres a començar la que va ser una llarga nit abans del llarg camí a casa. Una llàstima no poder fer-ho amb tres punts que l'haurien fet molt més agradable. Malgrat això mai perdem la fe, i menys en dies tan especials per a tots els gironins com aquests, en els que vivim les Fires de Sant Narcís. Per això ja tenim preparat per demà diumenge un bon dinar al Restaurant Tot Brasa per celebrar les fires... i la victòria davant el Numancia! Tots a Montilivi a animar fort! 

dijous, 20 d’octubre del 2016

Com nous

Han passat més de 10 dies des de la nostra cita amb el gironisme que segueix aquest blog, i un cop més han estat molt intensos i plens de notícies que val la pena comentar amb més detalls dels que us oferim a la resta de les nostres xarxes socials. Només us avançarem que hi han moltes "novetats" en el sentit estricte de la paraula i que en aquesta entrada tornem a repassar els esdeveniments en ordre cronològic perquè... perquè ens rota, serem clars. Let's go!


Fa dos diumenges (ja veureu que amb tant de moviment sembla que hagin passat dos mesos en comptes de dues setmanes) el Girona visitava una ciutat molt estimada pels immortals, Cádiz, la Tacita de Plata. Fa uns mesos, la federació de penyes del club de futbol que porta el nom d'aquesta localitat andalusa ens va fer entrega del premi "Gesto Deportivo" en reconeixement a la nostra manera d'entendre l'esport rei i viure'l amb les altres aficions. Aquest cop cap dels nostres penyistes va poder estar al Carranza, però sí en un 106 ple de gom a gom per veure als blanc-i-vermells per televisió, cosa que per fortuna ja fa temps que ha deixat de ser una "novetat". Al final dels 90 minuts la majoria de la parròquia gironista reunida a la nostra seu va coincidir en donar per bo el punt obtingut (0-0) en un camp històric, on la gent apreta de valent i no val a badar mai.


Per a "novetat" grossa una de la que tots n'haureu sentit a parlar i que va encapçalar la premsa esportiva gironina: la inauguració de la Penya Pere Pons, la nova incorporació a la família de les penyes oficials del Girona FC. L'associació, amb seu a Sant Joan de Mollet (molt a prop de Sant Martí Vell, d'on és en Pere), va celebrar un acte el passat dia 11 al que va assistir el més granat del gironisme: directius, jugadors, periodistes... i com no representants de la resta de penyes del club. La delegació immortal desplaçada va tenir l'ocasió de compartir una bona estona amb en Pere, en Granell i l'Eloi, així com amb el tècnic Pablo Machín, al que volem fer arribar el nostre condol per la recent pèrdua del seu pare. Un altre que missatge que ens agradaria transmetre des d'aquí és un de suport cap a en Raimon i la resta de valents d'aquesta penya que acaba de néixer. El camí serà dur, però si hi posen el mateix esperit, ganes i amor pel Girona que en Pere en la seva carrera esportiva, també els hi donarà moltes satisfaccions.


Saltem d'una inauguració a una altra, però també amb molt sabor blanc-i-vermell, concretament el de les especialitats culinàries del nostre amic Joan Vicens. En Joan és un històric de la nostra afició que ja rondava per Montilivi en temps de la Penya Gironina, el desaparegut grup de seguidors en el qual arrelen els orígens de la Penya Immortal. Dijous 13 obria un restaurant a l'Avellaneda i uns quants dels nostres socis van voler acompanyar-lo. Li desitgem molts d'èxits amb una bona guarnició de victòries del Girona!     


Quelcom que no és nou però del que també parlarem és de la nostra bona sintonia amb els seguidors dels equips que ens visiten. Enguany la Peña Oviedista de Barcelona anava amb el temps més just i va optar per un dinar només amb els seus socis al centre de Girona, però igualment hi va haver temps per trobar-nos i fer-los-hi entrega de la nostra famosa bandera, un petit gest de germanor que va tenir una notable repercussió a La Nueva España, el diari de més tirada d'Astúries, que li va dedicar una nota amb fotografia tant a l'edició en paper com a la digital. Del partit del passat diumenge podem quedar-nos amb el puntet i amb 90 minuts més sense encaixar gols. Malgrat la impaciència dels qui van dedicar incomprensibles xiulets a l'equip, anem resolent els problemes d'un en un, i la defensa ha guanyat una fermesa que deixa la gran quantitat de gols rebuts en els primers partits de la temporada en un simple mal record. Oblidem molt aviat qui som i d'on venim, en comptes de gaudir del que fa només 5 anys ens hauria semblat un somni. O menys, que al 2013 ens vam salvar en l'últim matx del campionat. No perdem la perspectiva.

   
I d'uns amics a uns altres. Bé, ja després de tants anys i tant de contacte (presencial i a distància), més que amics són com de la família. Ens referim a l'Óscar, la María i en Brian de Las Palmas, als que com ja sabeu coneixem des de fa molts anys i amb els que hem viscut de manera molt especial els partits entre els nostres dos equips. Al petit Brian l'hem vist créixer sense abandonar mai la seva passió pel futbol i sempre que el Girona ha visitat l'estadi de Gran Canaria s'ha fotografiat amb l'onze inicial del nostre equip. En el seu cor canarión hi té un raconet blanc-i-vermell, i per això el vam voler obsequiar amb una samarreta de la nova segona equipació. La Margarita i l'Isi, que no van poder estar al partit contra l'Oviedo per trobar-se de vacances a l'arxipèlag, van aprofitar per seguir fent gironisme i van reunir-se amb ell i els seus pares per entregar-li aquesta peça de roba amb l'escut que tant estimem.


Parlarem ara, més que d'una novetat, d'una nouvinguda, concretament de la Júlia, la néta de la Mari i l'Antonio que acaba d'arribar a aquest món. Per celebrar-ho i compartir la seva alegria amb tots nosaltres, van organitzar un bon tiberi a la nostra seu després del partit contra el Real Oviedo. A la festa s'hi va unir una de les nostres sòcies més actives, la Maite, una d'aquelles persones que contagia la seva passió pels colors als seus i els apropa a la penya. Felicitats a tots!


Una "bona nova" més. En Martí Palahí, que com sabeu va patir un greu accident que el té hospitalitzat, no deixa de millorar a cada dia que passa. Aquesta setmana en Pepe i el nostre tresorer Javi Rina, Pollo pels amics, van anar a visitar-lo a la Clínica Salus de Banyoles i van comprovar que es troba molt animat i desitjant tornar a celebrar els gols del Girona des del seu bar del Gol Sud de Montilivi. La bandera de la Penya Immortal l'acompanyarà en el camí de la seva recuperació. Ja ho tens, Martí!


Per acabar, una dosi d'impaciència. Així, impacients, és com estem els prop de 30 immortals (del total de 55 aficionats que conformaran l'expedició) que acompanyarem al Girona a Vallecas en el seu partit contra el Rayo. Ja comptem les hores que falten per sortir cap a Madrid a viure un d'aquells caps de setmana de futbol per recordar. El tracte dels locals ja està sent de luxe abans de començar, avui els periodistes de "Rayo Total" han entrevistat en directe al nostre president Pepe Sierra i la Federación de Peñas del Rayo Vallecano ens ha comunicat que ens convida a tots a un berenar-prèvia de germanor per anar cap al camp "con unas buenas viandas en el cuerpo", que diuen ells. Sobre la gespa, els nostres jugadors intentaran aprofitar les turbulències que es viuen al club franjirrojo per sumar els tres punts (es rumoreja que Sandoval es juga el càrrec dissabte). Això promet!  

divendres, 7 d’octubre del 2016

On sigui, però amb tu

L'actualitat obliga i l'entrada d'aquesta setmana al blog (farem cas a l'Institut d'Estudis Catalans i en direm així a partir d'ara, en comptes de "bloc") en ve carregada. El que no farem serà explicar-la en ordre cronològic, ja que els temes que ens han portat i ens portaran a fer gironisme a casa i a fora tenen diferents graus d'urgència.


Comencem pel pròxim desplaçament que estem preparant per animar al Girona. Amb el gran record dels dos últims viatges que vam fer a Vallecas (un de reduït i un altre d'unes 30 persones) estem organitzant una expedició a Madrid per veure el partit que el Girona jugarà contra el Rayo el 22 d'octubre a les 20 hores. La sortida serà el divendres 21 a les 12 de la nit des de Montilivi per poder arribar a la capital d'Espanya al matí i aprofitar el dia. Ens allotjarem a l'Hotel Ibis Budget del mateix barri de Vallecas, a només 4 km de l'estadi. Ja estem contactant amb els amics de la Federación de Peñas del Rayo Vallecano per preparar actes de germanor i dinar plegats abans del partit. El diumenge el dedicarem al viatge de tornada, esperem que ben feliços per comptar amb tres nous punts. El preu d'aquesta experiència futbolística? Només 90 € pels socis de les penyes oficials del Girona FC i 95 per la resta de l'afició. En aquest preu hi entren el viatge en autobús, l'entrada pel matx i la nit d'hotel amb esmorzar. El suplement per aquells aficionats que desitgin habitació individual és de 20 €. Més barat, a Andorra. Esperem les vostres inscripcions en massa a la nostra seu, el Bar 106 (Avinguda Sant Narcís, 106). Teniu temps fins al 10 d'octubre, chulapos!


I del futur al passat més immediat. A dimecres, concretament. Quan es va anunciar que els 1/4 de final de la Copa Catalunya ens enfrontarien al Prat, a un petit grup d'immortals que ja havia estat present a la final del 2015 contra l'Europa se'ls hi va encendre la bombeta i van decidir que havien d'estar al Sagnier fent costat als nostres. Entre setmana, a més de dues hores de camí comptant el trànsit, un rival amb poc cartell... tot i que en Pepe, el nostre president, recordava encara el primer partit d'una lliga en aquell mateix camp en el qual al Girona li van clavar cinc gols en una temporada que va acabar amb un feliç ascens. El tracte que vam rebre en aquesta localitat barcelonina va ser excel·lent. Només d'entrar a l'estadi, la primera. Les entrades valien 15 €, però sent dels pocs aficionats visitants, els encarregats de taquilles de l'AE Prat van tenir el gran detall de deixar-nos-les a 10. Després de sentir-nos animar sense defallit tot i ser poquets, molts aficionats es van acostar a nosaltres per felicitar-nos per tanta energia i fidelitat a uns colors, desitjant-nos una molt bona temporada. A la segona part ens va acompanyar a la nostra zona un amic de la Peña Osasunista Clarete de Barcelona que va compartir taula amb nosaltres al 106 quan ens van visitar. Una alegria a la qual va unir-se el regal que li va fer un membre del personal de seguretat del recinte al nostre tresorer Javi: uns quants pins de diferents equips de futbol que va afegir a la col·lecció que llueix al seu popular barret vermell. Per part gironista també es va reconèixer el nostre suport vocal. Primer el delegat Javi Galiano va apropar-se a mig partit per donar-nos les gràcies per anar-hi. Després, en un córner proper a la nostra posició al llarg de la segona part, l'Àlex Granell ens va dir unes paraules que ens van quedar gravades: "Sou els millors". No cal dir res més. Bé, sí, que al final d'un partit en el qual el Girona va saber ser efectiu tot i la insistència i esforç dels potablava (0-3), els jugadors van aplaudir-nos, en especial els més joves. Un orgull.

      
Toca parlar de la "Festa del Soci" que va organitzar el club, amb molt d'encert, abans del Girona-Reus del diumenge passat. Va ser una ocasió per convertir les hores prèvies al partit precisament en això, en una festa del gironisme. Una de les coses que es troben a faltar al nostre estadi és l'ambient de futbol que hi ha en aquells camps que tenen carrers amb bars on els aficionats es reuneixen per fer petar la xerrada abans d'entrar a animar al seu equip, el que les cròniques ens expliquen que sí que tenia Vistalegre. La botifarra i la beguda de franc per a cada soci hi va ajudar, però les gairebé 2.000 persones que es van apropar al pàrquing del Gol Nord de Montilivi van deixar una mostra del que es podria aconseguir amb una mica de voluntat. Els immortals vam esprémer la festa a més no poder, gaudint de les diferents activitats, de la companyia de molts altres aficionats blanc-i-vermells i escalfant la gola amb càntics i cerveses. Una manera ideal de fer temps abans d'un partit que prometia molt i no ens va decebre. El Reus ha aterrat a Segona com un coet i va vendre la seva pell molt cara, però el Girona va demostrar que a Getafe va recuperar el camí de la victòria i no està disposat a abandonar-lo tan fàcilment. 


Per cloure aquest recull de vivències, parlarem dels convidats d'excepció a la festa de diumenge a Montilivi: els aficionats del Reus Deportiu. Un parell d'autocars de seguidors roig-i-negres van venir a la nostra ciutat per animar al seu equip. Entre ells es trobava la Penya Baix Camp, amb la que ens vam trobar en els instants previs al xiulet inicial. Hi va haver temps per a les fotos de germanor i fins i tot per l'intercanvi de records. Aquesta agrupació de seguidors reusencs ens va entregar una samarreta del seu club amb el nom de la seva penya a l'esquena, a la que vam correspondre amb la bandera que ja hem repartit entre aficions de tot el país. La germanor va seguir a la graderia, tant per part del mateix Reus com de la Penya Baix Camp hem rebut missatges dient-nos que van sentir-se molt ben tractats i fins i tot han circulat vídeos en el que es veu al famós "Siusplau" confraternitzant amb els seguidors visitants. Esperem que la nostra expedició pel partit de tornada tingui un resultat tan feliç com el seu. Bé, no esportivament, ja que ens agradaria veure'l guanyar com volem que ho faci diumenge contra el Cádiz al Carranza. Una fita complicada però no impossible, vine a veure com es fa realitat al 106!