dimarts, 28 de desembre del 2010

Invasió a Barcelona per 5 €

Finalitzat ja el dia dels Innocents, ens plau anunciar una notícia que per sort és lluny de ser una broma. Un cop més, el Girona FC ha apostat per donar facilitats als penyistes i aficionats gironistes en general per intentar que el nostre equip sigui recolzat pel màxim de seguidors possible en el desplaçament de la 19ª jornada al Mini Estadi, que ens enfrontarà al Barcelona Atlètic.

En principi tot indica que el partit es jugaria dissabte 8 de gener a les 6 de la tarda, però gràcies a la magnífica organització de la LFP (permeteu-nos que tinguem seriosos dubtes sobre la "P") no sabem encara ni la data ni l'horari de manera segura. Suposant que la previsió de dia i hora siguin correctes, el pla és que els autocars surtin, com ja s'ha fet habitual quan el club finança els viatges, a les 10 del matí des de Montilivi. Un cop arribats a Barcelona, es disposarà de la temps per visitar per lliure la Ciutat Comtal. A les 6 de la tarda començarà el partit i un cop acabat es tornarà cap a Girona.

Per dinar, donat que es preveu que sigui un desplaçament massiu (es vol superar amb escreix els més de 200 blanc-i-vermells presents a Elx), no s'ha organitzat res pels lògics problemes de trobar un local amb tant d'aforament. Tot i això, des de la junta directiva de la Penya Immortal estem estudiant la possibilitat d'anar tots els socis i simpatitzants de la nostra associació a dinar plegats pel nostre compte. Si trobem quelcom interessant n'informarem puntualment al blog.

Recordar també als afiliats i amics de la Penya Immortal que per apuntar-se i anar-hi plegats és necessari que passin per la nostra seu (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3) i s'inscriguin donant el seu nom, cognoms i número de telèfon. L'import a lliurar per reservar la plaça és de 5 euros, incloent-se en aquest preu el viatge en autocar i l'entrada per al partit.

Estem davant d'una ocasió immillorable de batre rècords de movilització d' aficionats gironistes, així com de donar ales a l'equip per aconseguir la seva primera victòria a domicili de la temporada. Animeu-vos a venir i no la desaprofitarem!

dilluns, 27 de desembre del 2010

Un Girona galàctic

En els darrers dies l'entorn gironista ha rebut la notícia de que el Girona FC es veurà d'aquí poc immers en un procés d'ampliació de capital. Fonts properes a les altes instàncies del club han fet arribar a la Penya Immortal l'identitat d'un dels nous inversors que s'involucraran en el projecte de fer créixer el Girona els pròxims anys. Es tracta de Florentino Pérez, president del Real Madrid i de la constructora ACS, un dels homes més rics d'Espanya. Segons ens informen els nostres contactes, l'actual màxim mandatari blanc es un enamorat de la Costa Brava, on ha passat l'estiu més d'un cop a bord del seu iot. Des del dia en que va saber que el Girona jugaria a la Liga Adelante s'havia mostrat il·lusionat amb la possibilitat d'ajudar a l'entitat blanc-i-vermella a prosperar i consolidar el seu projecte esportiu, a més de veure en ella una gran possibilitat de contacte amb el negoci immobiliari de la província.
Pérez ja ha comunicat que té la intenció de convertir el Girona FC en un equip "galàctic" que aspiri a pujar a la Liga BBVA i lluitar per les posicions europees. Per a acomplir el seu objectiu ja ha confirmat als seus cercles de confiança que com a mostra de que ha pogut reconciliar-se plenament amb Raúl i Guti, els ha fitxat pel Girona al mercat d'hivern. El Schalke 04 i el Besiktas ja han rebut els traspassos i en les properes hores s'incorporaran a les ordres de Raúl Agné. Durant aquest mes el constructor madrileny intentarà moure les seves connexions amb Zinedine Zidane perquè el crack francès treballi amb conjunts del seu país interessats en deixar que les seves estrelles emergents agafin rodatge a Montilivi (i ajudin així a l'equip a pujar) i parlarà personalment amb José Mourinho per conèixer la seva opinió sobre Karim Benzema i estudiar la possibilitat de que vesteixi de blanc-i-vermell fins al juny.
En fi, que si eren poques bones notícies les que havíem rebut d'ençà de l'entrada de la nova directiva, ara aquestes es multipliquen. A Montilivi s'ha acabat patir: ens esperen tardes de glòria blanca... i vermella!!!

divendres, 17 de desembre del 2010

Bandera... a mitja asta

Els gironistes reunits al Bon Ibèric per seguir el partit de Chapín per televisió, hem començat la nit amb l'alegria que ha suposat el golàs de Despotovic, que ens posava per davant en el marcador i refrendava el bon joc desplegat pels blanc-i-vermells durant tota la primera meitat. La majoria de la parròquia immortal, amb noves incorporacions produïdes arran l'exitós viatge a Elx a les quals esperem veure sovint amb la penya, es mostrava optimista amb les possibilitats del Girona de guanyar el seu primer partit lluny de Montilivi.

En els 15 minuts de descans hem aprofitat per "presentar en societat" la darrera adquisició de la penya en col·laboració amb el club (finançada al 50% per ambdues entitats): una flamant bandera del Girona de 2 metres d'alçada per 3 d'amplada. És ben sabut pels habituals a l'estadi que sempre lluïm banderes blanc-i-vermelles de tot tipus, però aquesta ens fa especial il·lusió per les seves dimensions i ser la primera que combina els nostres colors amb l'escut que tant estimem. L'estrena oficial la farem en el partit contra el Cartagena i el primer desplaçament en el que serà present serà el de Barcelona.
Tornant al partit, direm que el marcador no reflexa les bones sensacions que durant molts minuts ha deixat el Girona al centre del camp i l'atac. La pilota parada ens ha tornat a fer molt de mal, en una falta hem encaixat l'empat i ja són masses partits en els que ens perjudica no estar atents en aquesta faceta del joc: cal posar-se les piles.
El 2-1 gairebé no té història, ha tornat a ser una rematada des de l'àrea petita en el llançament d'una falta, el nostre punt feble... però després d'una expulsió, la nostra creu aquesta temporada. Com a visitants es veritat que no oferim gaires garanties, però tampoc es pot obviar ni molt menys que els col·legiats no dubten en evitar-se problemes i escombrar cap a casa aprofitant que som un equip "petit". Del tercer, en una dinàmica de caiguda lliure, ja millor ni parlar-ne.

No hem pogut gaudir de la bandera per celebrar els tres punts del nostre Girona en el darrer partit de lliga de l'any, però n'estem segurs de que el 2011 ens donarà motius per onejar-la orgullosos.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Rècord i records

Han passat tres dies des d'aquell dissabte en el que el nostre club va viure a Montilivi la jornada amb més espectadors, més de 8.000, potser us semblarà que han passat molts dies per fer un article per parlar d'aquell dissabte, però és que no som professionals de la comunicació. som simplement persones i de persones, de moltes persones que envolten el món del futbol volem tractar aquest article.
Per això volem començar aquestes ratlles amb paraules d'ànim a en Franchu que físicament està esgotat, no us amoineu, és una màquina i no en sentit figurat però és persona i també te dret a estar baix de forces uns quants dies, a en Jose Antonio de la Miki Albert que li han passat les mil i una des de dissabte i és una persona que es mereix el millor del millor, tampoc us amoineu, la seva seguretat en el que diu i fa és la seva principal vàlua per superar i fer superar als que l'envolten els imprevistos. També volem començar aquest escrit amb paraules, d'agraïment, d'agraïment a en David Fernández, president de la Penya Guixols Costa Brava, sense fer soroll, és com un àngel que sempre el tenim dispossat a fer i ajudar sense preguntar-li si ell també necessita quelcom de nosaltres.
I com que de grans persones parlem avui hem de donar el nostre agraïment a en Manolo Devesa, a tots els membres de la Penya Celtista de Barcelona Blau Cel del que ell és president i a tota l'afició del Celta que ens van acompanyar en aquell meravellós dissabte passat.
Fa tres anys que ens coneixem i per això la trobada, segons al fòrum dels aficionats d'aquesta penya del Celta, seria al seu centre d'operacions, el Bar Bon Ibèric, ens ho van agraïr com cada any amb un obsequi, el d'aquest any ha estat molt especial ja que ha estat dedicat a la nostra penya.
Després de la recepció vam anar a la seu de la Penya Miki Albert, allà ens esperava el seu president, en Jose Antonio, juntament amb una de les persones que treballa dia a dia amb la directiva per a que socialment el nostre club sigui més gran, per als penyistes és una de les persones més estimades perquè el considerem l'orella de la directiva envers l'aficonat i braç executor de les ordres donades per la directiva un cop escoltades les nostres ideies.
L'Óscar Buendia de qui us parlem, és una gran persona, acompanyat del seu pare va haver de fer un dinar molt lleuger ja que a les 3 de la tarda havia de ser a l'estadi per a resoldre els molts problemes que sorgeixen abans, durant i després d'un partit de segona, el petó amb el seu pare quan marxava, marca el que som, el primer de tot és la familia. El seu pare es va quedar i s'ho va passar d'allò més bé amb els càntics a favor d'un i l'altre equip, sempre en un ambient de cordialitat.
Un partit dura més de 90 minuts i mostra d'això és aquesta foto, amb els aficionats gallecs vam viure després del partit un dels moments més emotius que pot viure un jugador de futbol, l'afició de l'equip rival, de l'equip a on jugaves l'any anterior, et fa un petit homenatge al teu actual estadi amb l'entrega d'una placa, Fran Noguerol segur que sempre recordarà aquell dissabte a Montilivi.

dilluns, 6 de desembre del 2010

2010: recta final

A l'article anterior lamentàvem que cap immortal tingués la possibilitat de fer costat al Girona el dissabte al Teresa Rivero, però feliçment no va ser així. A més dels prop de deu seguidors desplaçats pels companys de la Penya Miki Albert, el Girona FC va rebre el suport del nostre soci i amic Félix Sierra, que es trobava a Madrid passant uns dies amb motiu del pont i es va acostar fins a l'estadi vallecà per animar als nostres jugadors. La resta de components de la Penya Immortal vam seguir el partit a la nostra seu, en un ambient de bon humor que tot i el cop que va suposar la derrota no es va apagar.
Desgraciadament la sort no va somriure a l'equip gironista i en un minut fatídic va rebre dos gols d'un Rayo que va com un coet cap a Primera i va demostrar ser un conjunt davant del qual no es poden cometre errades. Cada partit a Segona ens ha de servir per aprendre coses noves i estem convençuts que si se segueix en aquesta dinàmica de lluita constant, les coses acabaran rutllant a fora de casa igual de bé que a Montilivi.Amb tot, gairebé no ens en hem adonat i d'aquest 2010 en queda ben poc, però molt intens. Aquesta setmana, per exemple, rebrem al Celta de Vigo a casa (dissabte a les 6 de la tarda), en el que serà un nou dia de festa i agermanament entre la Penya Immortal Girona, la Penya Blau Cel del Celta de Barcelona i altres aficionats blanc-i-vermells i gallecs. La jornada començarà com sempre amb una petita recepció al Bar Bon Ibèric, per després desplaçar-nos fins al Restaurant El Veïnat per gaudir d'un dinar de germanor que promet ser, com en els dos darrers anys, molt entretingut. I es que quan gironistes i celtiñas ens ajuntem, es sinònim de passar-ho bé amb l'excusa del futbol.

Continuant amb el repàs al que queda d'any, dir que aquest divendres el Girona FC rep al CB Tarragona en partit de la Lliga Adecco LEB Or i després d'uns quants caps de setmana en que ens ha estat molt difícil apropar-nos per Fontajau, uns quants immortals intentarem tornar a estar-hi per donar-ho tot pels nostres colors.

Per últim, recordar que ja ens queden pocs dies per acabar de tancar tot el tema de la Loteria de Nadal, tothom qui encara vulgui comprar participacions del número 64352 només ha d'apropar-se a la seu (C/Pamplona, 3) o preguntar a algun membre de la directiva. El mateix passa amb la rifa que premiarà amb un pernil i una pilota signada pels jugadors del Girona a qui tingui el calendari amb el número que coincideixi amb les 3 darreres xifres del Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional. Aquests calendaris valen només 1 euro i, si més no, llueixen molt a la cartera... no perdeu la oportunitat de conseguir un bon premi!