dilluns, 31 d’octubre del 2011

Aguantar el que vingui

El Girona va soportar com un gran boxejador els cops que va anar rebent de tot un pes pesant com el Dépor, i fins i tot va ser capaç de pegar primer i treure forces d'on no n'hi havia per no perdre-li la cara al partit fins al 93. Tot i això, la lògica es va acabar imposant i els més de 40 immortals reunits a la nostra seu per veure el partit no vam poder celebrar el final d'aquesta nefasta ratxa de resultats dels blanc-i-vermells.

El futur de l'entrenador i el de l'equip no estan gens clars. A ningú se li escapen ja els rumors ni les crítiques cap a tots els estaments de la institució de Montilivi. No sabem que passarà dissabte contra l'Hércules, però el que si sabem és una cosa: NO ENS IMPORTA. Som i serem gironistes fins al final i donarem el nostre complet suport a tothom que defensi als nostres colors mentre ens sigui possible. Està en mans de l'aficionat particular emetre la seva opinió sobre la situació del club, però nosaltres com a col·lectiu ens sentim obligats a reiterar el nostre compromís amb el Girona. Convidem a tothom a fer els comentaris que cregui pertinents sobre la conveniència o no de la continuitat de determinats membres de cos tècnic, plantilla o equip directiu, aquí mateix al nostre bloc o en d'altres, però dissabte a l'estadi demanem entrega total des del segon 0 fins a que l'àrbitre digui que s'ha acabat el matx. El nostre alè es la seva força. Enrecordeu-vos de l'any passat a Villarreal, Elx, Huesca o Barcelona.Centrant-nos ja 100% en l'actualitat de la penya, hem de dir que diumenge va ser un dia molt complet, ja que a part de la trobada de fires en la que vam veure el partit de Riazor, vam tenir activitat des de bon matí. Un grupet de membres de la nostra associació va assistir a la inauguració de la nova seu de la Peña Bética de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). La nostra amistat amb aquest col·lectiu de seguidors verd-i-blancs es remonta a la temporada passada, quan van venir al partit que enfrontava al seu Betis amb el nostre Girona i vam compartir dinar i molt bones estones al Bon Ibèric com a prèvia al matx. Com que les divisions canvien però l'amistat no desapareix, no hem pogut sinó estar amb ells en un acte tant important com es l'obertura de la seva nova casa. Un saludo a nuestros amigos béticos y muchas gracias por el amable recibimiento.
Després del mencionat aperitiu de la tarda tot seguint el partit de La Coruña, hi havia immortals que encara tenien ganes de festa i no van dubtar en desplaçar-se a fires tot lluint el nostre mocador (encara disponible per només 2 €). Allà van aprofitar per jugar a les atraccions de tir, amb força èxit, i fer una copa a barraques en un ambient de bon humor que va aconseguir fer oblidar la delicada situació de l'equip. Així també es fa gironisme.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Gironins i gironistes


Tot i que la situació esportiva del Girona FC és certament complicada, la missió de tota afició és mantenir-se ferma i oferir-li al seu equip tot el suport que pugui. Nosaltres ho intentem tot i que els factors externs no facin més que posar-nos pals a les rodes, com dimarts contra el Celta (escàs espectacle, horari intempestiu, dinàmica derrotista...), on una petita representació immortal va seguir el partit plegada a la nostra seu quan el temps convidava més a quedar-se a casa sota una bona manta.

Diumenge tornem a tenir una gran prova, ja que ens enfrontem a un Deportivo que ja ens en va clavar cinc en mig d'un ambient estrany per al club, ple de crítiques, propostes de sol·lucions miracoloses aportades per les ments brillants de sempre i, per acabar-ho d'adobar, més d'un i més de 10 socis amb el cap a les Fires de Sant Narcís. Com a entitat gironina, òbviament no ens en podem desdir de les festes en honor al patró de la nostra ciutat i celebrarem la nostra ja tradicional trobada de fires un any més. De fet, hem trobat la forma de conjugar a la perfecció la nostra passió amb el fet d'habitar a la capital dels quatre rius.

Demà, mentre veiem el Dépor-Girona de la Liga Adelante per Gol TV al Bon Ibèric (20:00 h.), organitzarem un complet aperitiu, amb sangria i cava per només 10 euros per persona. La idea es que un cop acabi el partit i la xerinola a la nostra per la victòria a La Coruña, seguim la festa per les barraques fins a altes hores de la matinada tot celebrant la gesta. Si el Girona no guanya... hi anirem igualment a afogar les penes.

Esperem que els nostres nois ens facin sentir orgullosos del seu esforç a terres gallegues i poguem pair bé el pica-pica. Visca Sant Narcís!

dilluns, 24 d’octubre del 2011

El Tourmalet

Dissabte ens vam emportar tots una patacada de les fortes. El pitjor partit que recordem al Girona en molt i molt de temps. Ni una passada bona, ni un atac amb cara i ulls... i per acabar-ho d'adobar errors inexplicables que posaven als rivals en una catifa vermella en direcció al gol. La desesperació del Cartagena, que arribava sense conèixer la victòria va poder amb un equip trist i apàtic, com si hagués acusat moralment les males experiències que ha tingut darrerament tot i no jugar, ni de lluny, tanmalament com en aquesta jornada.

L'afició creia que per fi veuria guanyar al seu equip (quasi 7000 espectadors es van apropar a Montilivi), però el que es pensava que serien auplaudiments van acabar sent xiulets. Aquest cop, tot i que la nostra màxima com a penya és fer el que vam fer, animar fins al final, no ens veiem amb cor de dir que els xiulets que van emetre molts no tenien la seva part de raó, tot i no ser el que més ajuda a l'equip en els mals moments.

N'hi ha molts que volen acabar amb aquesta dinàmica negativa amb un canvi a la banqueta, fins i tot algun a les nostres files. Però sabem que hi ha tantes opinions com gironistes, així que per respectar-les totes i confiant en que això pot aixecar-se si fem força entre tots, els immortals acatarem les decisions del club i seguirem convidant a tothom a donar el màxim caliu a la graderia en cada partit per aconseguir els punts que tanta falta ens fan.

Oblidant-nos ja del difícil tràngol de dissabte, ens trobem amb una de les etapes més difícils de la temporada. Si això fos ciclisme, el Girona FC es trobaria a les portes de l'ascensió al Tourmalet, amb la bicicleta mig feta malbé per les caigudes de les etapes anteriors. Arriben ni més ni menys que tres candidats a l'ascens (Celta, Deportivo i Hércules) i per si fos poc dos d'ells lluny de casa.

El primer d'aquests compromisos en els que haurem de pedalar fort arriba demà a Vigo. El partit es jugarà a Balaídos, camp talismà pel Girona amb Agné a la banqueta (0-1 amb gol de Jaume Duran en el retorn a Segona i golejada 0-4 el curs passat). Si tu també confies en que podem reviure aquests bon moments, vine a viure'l rodejat de gironistes incondicionals al Bar Bon Ibèric a partir de les 22:00 h. Si empenyem tots fort la bicicleta pujarem el Tourmalet i el que faci falta. ARA MÉS QUE MAI, ENDAVANT GIRONA!

dimecres, 19 d’octubre del 2011

"Por cada latido habrá un papelito"

Diuen els argentins que a la final de la Copa del Món del 78 que van jugar el seu país i Holanda a l'estadi Monumental de River Plate había un papelito por cada latido. Una clara mostra de com viu els seus colors aquella afició, perquè el primer que ve al cap quan recordem aquell partit són quilos i quilos de confeti volant pel cel de Buenos Aires, inundant el terreny de joc en el que la albiceleste alçaria el seu primer campionat mundial.

El partit de dissabte pot semblar no tan transcendent com aquell. De fet, al Girona encara li queda molta lliga per endavant, l'equip ha demostrat que sap jugar bé al futbol tot i la mala sort i té ben localitzats els seus punts dèbils per anar-los reforçant. Però si que és de vital importància per a reafirmar-nos com a afició. Han començat a sorgir dubtes entre les files blanc-i-vermelles, hi han seguidors que han caigut en el pessimisme després d'uns quants mal resultats i ens hem posat tots plegats una mica nerviosos, fent arribar aquestes vibracions negatives a l'equip, sens dubte.

Està clar que igual que es transmeten les negatives, també ho fan les positives. L'exemple més recent el tenim a Villarreal, on els crits d'ànim de 40 incansables van donar ales a l'equip per aconseguir posar-se per davant en el marcador durant molts minuts tot i tenir un home menys.

Estar amb ells de l'1 al 90 és el que cal, ja hi haurà temps de dir que ens agrada i que no. I si pot ser des d'abans que comenci el partit, molt millor. Per aquesta raó, recollint el guant llençat per companys del Fòrum del Girona FC com l'Hiroshi Power, convoquem a tot el gironisme a rebre a l'equip amb una pluja de confeti massiva quan salti al camp dissabte, amb l'objectiu de crear un ambient que impressioni al rival i engresqui a tothom a cantar ben alt. La nostra penya en portarà una bona quantitat per a la zona on estem situats els immortals, però animem a qualsevol aficionat que vulgui mostrar que està amb l'equip a les verdes i a les madures a que porti la seva pròpia bossa de casa, ja sigui comprada o feta de manera casolana (retallant diaris vells i fulletons publicitaris, per exemple). Mentre més en tirem, millor serà l'efecte. Potser no arribarem a fer quelcom semblant a la final del Mundial'78, però que ningú dubti que contra el Cartagena a Montilivi també hi haurà un paperet per cada batec blanc-i-vermell.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Vam ser pocs però hi vam ser

Els senyors de Gol TV van decidir que era necessari fer jugar al Girona un divendres, evitant que els aficionats blanc-i-vermells tinguessin la oportunitat de reviure el desplaçament de l'any passat a Villarreal, on 600 gironistes van veure guanyar al seu equip. Tot i aquesta contrarietat, uns 40 incondicionals van poder respondre a la crida del club i van formar part de l'expedició que va viatjar a Castelló.

Entre els que van poder desplaçar-se al Mini Estadi de la Ciutat Esportiva del Villarreal hi havien sis integrants de la Penya Immortal. Les obligacions laborals de la majoria dels nostres socis ha fet que no haguem pogut tenir una representació més nombrosa. Això sí, hem de dir que aquests sis van deixar, juntament amb la resta de gironins presents, el llistó ben alt en quant a animació es refereix. Els qui ho van veure des de casa o al Bon Ibèric coincideixen en que els crits de suport al nostre equip no van deixar-se de sentir ni un moment.
La jornada va començar a Montilivi a les 12.30 del matí, des d'on es va sortir cap a terres valencianes amb l'esperança de treure'n quelcom positiu. Un cop a Castelló, vam tenir temps lliure per prendre alguna cosa als bars de la zona del port, estirar les cames... i algun que altre fins i tot per comprar loteria. D'allà al camp, ja molt animats i entre càntics. El primer que vam fer els immortals va ser tenyir amb els nostres colors la zona que havia d'ocupar l'afició visitant, tot col·locant banderes i pancartes. Abans del xiulet inicial, el nostre tresorer Rafael Baone i el nostre soci Agustí Recasens van ser entrevistats pels micròfons de COM Ràdio sobre les seves impressions del viatge i el partit.
El matx va ser molt intens, sense quasi ni un segon de relaxació. El Girona va començar molt ficat en el partit i prova d'això va ser que es va avançar al marcador gràcies a una demostració de força d'Albert Dorca. Però com que estem destinats a patir (i a sobreviure, no caiguem en el pessimisme), un xic abans del descans arribava l'empat dels joves grocs. Ni tan sols això va refredar els ànims de la parròquia blanc-i-vermella, que a cada nou obstacle, com per exemple l'expulsió de Dani Tortolero al poc de començar la segona part, animava amb més i més força. L'equip ho va agrair i va seguir deixant tot el que té sobre la gespa. Fruit d'això va arribar el gol de de Coro, un dels homes més aplaudits de la nit. Els gironistes ens les prometíem felices, perquè fins i tot amb un de menys s'estava jugant un bon futbol i defensant com calia. I llavors un cop de cap a l'últim minut ens va despertar del somni, ens va recordar les nostres pors a les pilotes aèries i ens va deixar un solitari punt. Aquesta competició es extremadament complicada i no hi ha victòria en la que no s'hagi de suar sang.
Acusant el cop per dins però sense deixar de estar amb el seu equip fins al darrer sospir, així van acomiadar-se del camp del Villarreal B els aficionats gironins desplaçats. I ho van demostrar un cop acabat el partit fent arribar el seu afecte als jugadors del Girona a mida que anaven pujant a l'autobús. Com a imatge que resumeix tot el viscut en aquest inici de campionat ens quedem amb el gest del nostre porter Roberto Santamaría, un cop de puny al seu seient. Una forma d'alliberar la ràbia continguda quan es posa el millor que un té a dins per aconseguir-ho i les coses segueixen sense sortir bé. En les nostres mans (i goles) està convertir aquesta frustració en alegria. La primera oportunitat, dissabte vinent contra el Cartagena a Montilivi.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Les penyes fem pinya

La imatge que encapçala aquestes paraules ho diu tot: personatges claus per al present i el futur del Girona FC compenetrats a la perfecció amb l'afició mitjançant el nostre mocador vermell de fires. La tercera edició dels Premis de les Penyes del Girona FC ha estat sens dubte la que més èxit ha tingut de totes, amb més de 60 persones reunides a la gala d'entrega (33 d'elles socis i simpatitzants de la Penya Immortal) al Restaurant "El Mirador" de Vilobí d'Onyar.
Comptar en aquest acte tan important per a nosaltres amb la presència del president del club, Ramon Vilaró, i tres jugadors de la primera plantilla com Jandro, Tébar i Jose es per a nosaltres un gran mostra del compromís del club amb nosaltres. Gestos com aquests ens fan sentir molt a prop de la institució i reafirmen la nostra entrega pels colors amb més força si cap en aquests moments en els que la marxa esportiva no es tan brillant com tots desitjaríem.
La vetllada va transcórrer en un ambient tranquil en el que els assistents van aprofitar per tractar l'actualitat del club tot degustant l'exquisit menú que ens tenien preparat. Arribat el moment de fer entrega dels premis, el president de la nostra penya, Pepe Sierra, va fer de mestre de cerimònies a la vegada que feia entrega a en Jandro Castro del trofeu de la Penya Immortal al millor jugador de la passada temporada. La resta de premiats van ser en Chechu com a millor jugador gironí (en Jose va recollir el trofeu de la Penya Guíxols en nom seu) i en Tébar, que va rebre el guardó de la Penya Miki Albert, que aquest any en lloc de al màxim golejador premiava al futbolista més carismàtic per als seus socis.

La vetllada va acabar amb els parlaments de jugadors i president, que ens van assegurar que valoren molt el nostre suport incondicional i que aquest any es tractarà de seguir facilitant, sempre que es pugui, els desplaçaments dels aficionats fora de casa.

En aquest sentit, la nostra amiga Joana de l'àrea social ens va donar una bona notícia, ja que ens va comunicar que tot i ser en divendres, s'organitzarà viatge per acompanyar al Girona FC a Villarreal. La notícia va ser molt ben rebuda pels immortals, i tot i que molts no hi podran assistir per motius laborals, ja hi ha un bon grapat que ha assegurat que intentarà compensar l'absència dels seus companys animant el doble. La resta, com sempre, ens reunirem al Bon Ibèric per veure com els nostres jugadors ho deixen tot per emportar-se els 3 punts de l'estadi del filial groc.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

El camí

Ahir va tornar a ser un d'aquells dies en els que tornem a sortir de Montilivi amb el cap baix i renegant. Tots hauríem volgut que la pancarta i els cartells de suport a en Ion que vam preparar per al partit (dels que es va fer ressó el Diari de Girona i el diari digital Noticanarias del nostre amic Toni Carrera) haguessin estat acompanyats de 3 punts que ens fan molta falta.

Sens dubte, el pitjor de tot és l'ambient que es comença a respirar a l'estadi, l'aparició de xiulets al nostre equip. Això es degut a que els gironistes ens hem posat el llistó ben alt en quant a les expectatives per a aquesta temporada i ara ens topem amb la crua realitat: en aquesta Liga Adelante ningú ven barata la seva pell. Sembla que haguem oblidat els treballs que ens va costar treure una mica el cap la temporada passada i que, al final, només ens va servir per acabar l'exercici sense patiments (sense que pugui deixar de considerar-se una campanya excel·lent per al Girona).

Tot el millor de la 2010/2011, com per exemple aquella fantàstica ratxa de 5 victòries consecutives, va venir gràcies a la comunió entre afició i equip. És la clau per a equips com el Girona. Una parròquia entregada dona aquest plus que es necessita per apretar les dents quan cal i tirar endavant el projecte. Vol dir això que hem de renunciar a la crítica constructiva? Mai. Però a l'estadi tots defensem els mateixos colors i cada xiulet descentra una mica més als nostres i és aire per al rival. Del minut 0 al 90 el suport ha de ser incondicional si de veritat li volem bé al Girona.

Un cop acabat el partit, existeixen multitud de formes de fer palès la nostre disconformitat amb qualsevol cosa relativa al club: blocs com aquest mateix, fòrums de missatges, comentaris a les xarxes socials, cartes al director als diaris de la ciutat... Si tots els que veuen un problema ho manifesten clarament en aquests mitjans, els receptors ho percebran igual però evitarem perjudicar a la plantilla. Perquè encara que no ho sembli, el jugador és molt permeable a tot el que li arriba des de la graderia durant el partit, tant per bé com per malament. I fins i tot és un camp fèrtil per a malentesos. Ens ha arribat que un d'ells entenia com a crítica un dels nostres càntics (un que convida al Girona a posar més dallonses...), quan no hi ha res més lluny de la nostra intenció. Nosaltres el que cercàvem era animar a l'equip a fer el darrer esforç per anar per al partit en un moment complicat, tot sabent que ho estaven donant tot i més.

De totes maneres no ha passat res, entenem la confusió com esperem que ell entengui quin era el nostre veritable objectiu cantant això, com tants cops ho hem fet i farem. Com a mínim ens ha servit d'exemple de la importància de l'ambient al camp de la que parlàvem: si unes paraules tan innocents pot prestar-se a interpretacions errònies, com pretenem que un xiulet de la seva pròpia afició no desconcentri al futbolista?

Tancant ja el tema i analitzant el partit, trobem que va ser com xocar una i altra vegada amb una paret. El Huesca va fer de la defensa la seva principal arma, arribant a fer caure en la indecisió als davanters blanc-i-vermells. A part d'això, el fantasma de la pilota parada va tornar a visitar Montilivi i va permetre als aragonesos emportar-se un punt amb només un parell d'accions de perill. Un punt gloriós per a ells, escàs per nosaltres.
Quedem-nos amb que Benja, un dels atacants que es preveu que tindran més minuts al llarg de la temporada, va aconseguir el primer del que esperem sigui una llarga llista de gols.

Dimarts, al sopar d'entrega dels Premis de les Penyes, intentarem transmetre a l'equip que estem amb ells i que confiem en la seva professionalitat. Aquest grup encara té moltes coses amagades i segur que la majoria són bones. Endavant Girona!

P.D.: Preguem a tots els que vulgueu assistir al sopar dels III Premis de les Penyes del Girona FC del proper dimarts dia 11 ho comuniquin a la nostra seu tant aviat com sigui possible. També convidem a tots els que ja el tingueu a lluir al coll el nostre MOCADOR DE FIRES. Que es noti que sou IMMORTALS!

divendres, 7 d’octubre del 2011

Una nit amb les estrelles

La manca de dates lliures al calendari ens ho havien impedit fins ara, però finalment tenim data per l'entrega dels III Premis de les Penyes del Girona FC. Serà a partir de les 9 de la nit del proper 11 d'octubre (aprofitant que l'endemà es festa amb motiu de l'Hispanitat), al Restaurant "El Mirador" de Vilobí d'Onyar, molt a prop de l'aeroport. Com ja sabeu, aquests premis son atorgats per la Penya Guíxols - Costa Brava (al millor jugador nascut a la província de Girona), la Penya Miki Albert (al màxim golejador) i la Penya Immortal Girona (al millor jugador de l'equip) com a reconeixement als futbolistes més destacats de la plantilla gironista al final de cada temporada, basant-nos en els resultats d'unes votacions via internet obertes a tota la afició blanc-i-vermella.

Per acompanyar la cerimònia, gaudirem d'un deliciós sopar, el menú del qual serà el següent:

Pa, aigua, vi i gasosa

PRIMER PLAT (A TRIAR)
Amanida de formatge de cabra i fruits secs
Espàrrecs verds a la brasa amb salsa romesco
Torrada amb escalivada i anxoves

SEGON PLAT (A TRIAR)
Pollastre, botifarra o mitjana de xai a la brasa
Pernil cuit en el seu suc
Tonyina a la planxa amb salsa tàrtara

POSTRES
Pastís de tiramisú

El preu del sopar és de 15 € i qualsevol gironista que es vulgui inscriure només ha de contactar amb qualsevol de les penyes. Des d'aquí voldríem agraïr al club les facilitats donades per organitzar l'event i poder tenir a alts càrrecs directius i jugadors compartint taula amb nosaltres, així com animar a tots aquells incondicionals del Girona que vulguin estar a prop dels seus ídols a no perdre's aquesta ocasió única per fer-ho.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Hi ha dies en que és millor no sortir de casa

Com en tots els partits del Girona com a vistant que han sigut televisats fins al moment, la nostra seu va viure dilluns un èxit d'assistència per veure el matx dels homes de Raúl Agné ahir a Jerez. Llàstima que l'alegria amb la que sempre ens reunim aquest cop s'apagués per la poc afortunada jornada que vam viure.

En un principi, el desenvolupament dels fets s'assemblava molt al que es va donar a Almería: la primera part va acabar amb el Girona dos gols per sota al marcador i amb un home menys. Curiós criteri el de l'àrbitre expulsant a Tébar per tocar-la amb la mà quan just abans de que la pilota arribés al madrileny un jugador del Xerez ho havia fet. Les vermelles al Girona van molt barates... Però en fi, abans d'aquesta acció l'equip tampoc havia estat massa brillant, demostrant que encara no ha trobat la forma de solucionar aquests problemes defensius (una altra rematada d'un davanter rival sol entre els nostres centrals en l'1 a 0) que estan marcant l'inici de temporada.

Les semblances entre el partit de Chapín i el del Mediterráneo van continuar a l'inici de la segona part, on els blanc-i-vermells van despertar i dominar el joc tant com tenir 10 homes sobre la gespa et permet. Així va ser com en un bon contraatac Coro va fer el seu tercer gol a la lliga, conseguint a la vegada pujar el 2-1 a l'electrònic de l'estadi de l'equip azulino. A partir d'aquí és quan les coses van començar a diferenciar-se notablement d'allò succeït a Almería. Vam tenir un parell d'excel·lents ocasions de gol i el Xerez, tot i que no renunciava a l'atac, sabia que en qualsevol moment el titànic esforç dels gironistes podia acabar tenint el premi de l'empat.

La nota negra de la jornada va produir-se quan, en una d'aquestes arribades amb perill del Girona, Ion Vélez va córrer per una pilota sense amo dins l'àrea i es va trobar amb una desmesurada entrada amb les cames pel davant del porter del Xerez Toni Doblas, que va impactar amb la seva cama lesionant-lo de gravetat. No trobem que fos una acció tan perillosa com per que Doblas assumís una actitud tan defensiva i arriscada a l'hora de fer l'entrada. Creiem que no s'ha de criminalitzar a ningú perquè són coses que passen en el futbol, però no cal dir que no ens va fer cap gràcia veure a en Ion sortint en ambulància de Chapín i molt menys saber que el perdrem per a l'equip durant mesos. Per això ens agradaria que a partir d'ara tingués clar que al món del futbol les cames d'un jugador son el seu mitjà per poder fer la seva feina i s'ho pensés dos cops abans de poder-les-hi fer malbé a un company. Que aquesta lliçó li quedés grabada a la ment seria molt més efectiu que cap sanció.

El col·legiat, que tan greu va consdierar la mà de Tébar en una jugada intrascendent, ni tan sols va assenyalar penal (suposem que debia pensar que la cama li havia explotat de manera espontània). Quedar-se amb 9 (quan Vélez es va lesionar ja havíem fet tots els canvis) va ser un handicap massa gran per al Girona, que tot i seguir fent un esforç encomiable, no va poder evitar la derrota. Fins i tot Dani Nieto va tenir-la en la darrera jugada, però ahir no era el nostre dia i va fer una mala tria.
Ens haurien vingut molt bé aquests tres punts per començar a mirar amunt, però ara ja no s'hi pot fer i la vista l'hem de dirigir endavant. Dissabte contra el Huesca hi ha la oportunitat de que d'una vegada per totes el Girona perdi aquest mal costum de només treure el millor del seu futbol quan les coses van mal dades. Necessitem un equip dominador i confiem en la plantilla que tenim per donar-li aquest caire al seu joc. Qué ningú dubti que serem a Montilivi per a esperonar-los i ajudar-los a aconseguir-ho. El gironisme també té la oportunitat de demostrar que creu en aquest projecte i vol fer-lo gran, així com de demostrar-li tot el seu suport a en Ion.

Als components de la Penya Immortal ens ha sapigut força greu la lesió perquè teniem l'esperança de que en Ion Vélez acabés repetitnt la història d'en Kiko Ratón en la seva primera temporada a Girona. Al navarrès, com a en Kiko al començament, li havia faltat fins ara la sort necessària per fer gols en aquests primers partits (recordem l'errada del dia del Dépor o les dues d'ahir sol davant el porter), però estàvem segurs que seria obrir la llauna i convertir-se en una peça clau per l'atac gironista. Per altra banda, també estem segurs de que en Ion es fort, sortirà endavant i d'aqui res el tornarem a tenir defensant els nostres colors.

¡ESTAMOS CONTIGO, ION!

P. D.: Podeu deixar els vostres missatges de suport a en Ion als comentaris del nostre bloc.