dimecres, 27 d’abril del 2016

Ajudem a que sigui un camí de roses


Quina embranzida hem agafat! El Girona va passar com un huracà pel Carlos Belmonte d'Albacete i va endur-se tres punts més que el deixen a un punt de les posicions de promoció d'ascens a Primera. El somni de jugar-la per segon any consecutiu i quart en la història del club ja no és tan somni. I tot gràcies a l'encert i l'esforç d'aquesta plantilla i el seu cos tècnic que jornada a jornada demostren que el Girona no és el millor equip de la segona volta per casualitat. Que l'equip surt mentalitzat ho demostren els gols del nostre Matador Jaime Mata a l'inici de cada part. El primer va aconseguir-lo transformant un penal, per a alguns dubtós, que va deixar l'Alba amb 10. L'opinió majoritària del bon grapat d'immortals que van anar a veure el partit al 106 era que l'acció va formar part de l'estranya justícia futbolística que compensa en unes jornades el que et treuen en d'altres. El que es ben segur és que en l'esclat d'eufòria amb el 0-3 marcat per Lejeune ja ningú ho tenia present.


La Diada de Sant Jordi va ser rodona gràcies al triomf gironista, però entre gol i gol hi va haver temps per a la tradició. El nostre soci Joan Casermeiro va escollir la seu de la Penya Immortal per fer entrega de dues roses a dues de les dones de la seva vida, la seva mare Maria i la seva gran amiga Mari. Tot un detall, qui dubtava que els immortals som uns cavallers? Esperem que aquest final de temporada que el Girona encara en un estat de forma tan bo pugui ser un camí de roses pels blanc-i-vermells. Del nostre cantó no li faltarà mai tot el suport possible per fer que així sigui.


I parlant de suport, en un club de futbol no podem obviar el paper de les penyes com a puntal de l'animació i l'agitació de la massa social. Diumenge celebrarem el dia de les del Girona amb la IV Trobada de Penyes, que aquest cop canvia de format i constarà de tres punts claus. El primer serà el torneig de botifarra interpenyes en el qual participarà una parella en representació de cada associació. El mateix es disputarà al Bar Chip&Ron, seu de la Penya Saltenca. La segona parada de la festa serà Can Marcos, el restaurant de Vilablareix on la Penya Eloi Amagat té la seva seu. Allà tindrà lloc el dinar de germanor al que es preveu que assisteixin gairebé un centenar d'aficionats (hi han 86 inscrits de moments, 28 d'ells immortals). Un cop degustat el deliciós menú que ens tenen preparats, arriben els postres amb el tercer acte de la diada, el que ens uneix a tots: anar a Montilivi a empènyer a l'equip dels nostres cors cap a la consecució del desitjat objectiu.


Amb la missió de fer d'aquest partit, com comentàvem abans, un camí de roses pel Girona, hem llençat una crida a l'afició per tornar a tenir un mar de banderes blanc-i-vermelles a la graderia. Volem exhibir el nostre orgull de ser d'aquest club i deixar ben clar a l'equip que mai no els faltarà un crit d'ànim de la seva afició quan se l'estiguin jugant, passi el que passi. Per això és important demostrar que el gironisme està viu i té iniciativa per fer coses com aquesta. Aquest diumenge, nosaltres, amb la blanc-i-vermella. I tu?     

divendres, 22 d’abril del 2016

Som aquí


De vegades les coses ens surten per ser tossuts. Amb tanta afició del Deportivo Alavés desplaçada a Girona com la que vam tenir dissabte passat, no podíem deixar l'ocasió de fer amistat amb ells encara que fos difícil per qüestions d'horari. Des de fa unes setmanes havíem entrat en contacte amb la Penya Alabèscat mitjançant Twitter, intentant organitzar un dinar de germanor com els que acostumem a fer amb totes les aficions que ens visiten. Aquesta penya del conjunt basc, la primera que té a la nostra comunitat, va ser fundada recentment i va aprofitar la visita albiazul a Montilivi per fer l'acte d'inauguració oficial a l'hotel de concentració del seu equip a la nostra ciutat, el Double Tree by Hilton de l'antiga Plaça de Toros. Això feia que els horaris fossin difícils de preveure, ja que depenien de la disponibilitat de directius, jugadors i cos tècnic de l'equip babazorro. Malgrat que en principi van declinar el dinar amb nosaltres per aquest motiu, van convidar-nos molt amablement a l'esdeveniment.


Al mateix hi van assistir el nostre president Pepe Sierra i el secretari Fran Lara. L'acte va consistir en uns parlaments del president vitorià Alfonso Fernández de Trocóniz i dels capitans de l'equip, així com del president d'Alabèscat. El Deportivo Alavés va convidar a tots els presents a una ronda al bar de l'hotel, moment que vam aprofitar per fer un intercanvi d'obsequis amb l'afició blanc-i-blava: els hi vam entregar una bandera de la nostra penya i a canvi vam rebre'n una de la seva. L'estona passada va ser molt agradable i vam tenir l'ocasió de xerrar animadament amb el president alavesista, l'entrenador Pepe Bordalàs i el director esportiu Zubillaga, amb el que vam recordar el pas de Delfí Geli per l'entitat alabesa. La inauguració va començar amb força retard, així que la vintena de membres de la Penya Alabèscat es trobava amb dificultats per poder dinar ràpidament i ser a temps a Montilivi (havien quedat allà a les 16.30 per rebre als jugadors). Com no podia ser d'altra manera els vam convidar a la nostra seu, on la San i en You els hi van preparar un assortit de tapes express i després els vam tornar en temps rècord a l'hotel perquè poguessin pujar a l'estadi. N'hi va haver, però, que van preferir quedar-se a fer el cafè i la copa amb nosaltres abans d'emprendre el camí cap al partit. Tot i les presses va ser un dia bonic, creiem que entre apassionats pel futbol sempre ens hem de donar un cop de mà. Esperem que l'any vinent (tant de bo a Primera!) sigui possible preparar-ho tot amb més temps i passar una jornada de germanor com cal.


El matx va comportar el retrobament del Girona amb la victòria com a local, que es resistia des de feia temps a causa d'una ratxa d'empats. El convenciment entre la gent al llarg de la setmana, sumat al retorn de Pere Pons i l'encert de Dejan Lekic van ser suficients per derrotar el líder i avisar als equips de la zona de promoció que com es despistin el Girona ja és aquí per guanyar-los-hi el lloc. L'assignatura pendent de l'afició aquesta temporada està essent l'assistència a l'Estadi, però estem convençuts que la revifalla que cada any fa el gironisme a la recta final de temporada està a punt d'arribar. De moment, els que hi anem ho deixem tot animant als homes de Pablo Machín, com bé va reflectir el Twitter oficial de la Lliga de Futbol Professional.


Després del triomf, va tocar reunir-se al 106 per homenatjar a un dels grans de la Penya Immortal, un seguidor històric del Girona FC que mai ha abandonat al club del seu cor i al que es fa difícil no estimar. Es tracta del nostre soci i extresorer Rafael Bahone, que la setmana passada va fer 74 anys i ho va voler celebrar amb la família immortal. En Rafael ens va convidar a un deliciós pica-pica i com no podia ser d'una altra manera vam correspondre amb un pastís amb les corresponents espelmes per bufar (un ocellet ens va dir que va demanar un Girona de Primera) i la dessuadora Erreà de la penya. Una excel·lent nit amb una persona excel·lent. ¡Felicidades Rafael! ¡Te queremos!


I per acabar, el desenllaç del concurs "Aquí hi viu un del Girona". El guanyador del sorteig de la rajola va ser l'Aniol Caballero, un vailet d'11 anys de Vidreres que sent els colors del club com pocs. Molt cofoi, es va presentar al 106 amb la seva samarreta de la segona equipació per recollir el premi de mans d'en Pepe. Fets així, per petits que siguin, marquen de per vida a un aficionat. Ens fa feliços fer gironisme! Enhorabona Aniol!  

divendres, 15 d’abril del 2016

La satisfacció de fer gironisme


Més enllà del premi "Gesto Deportivo" (no ens cansem de donar les gràcies a la gent del Cádiz), tenim més coses per comentar sobre aquests últims dies en clau immortal. La primera, i que ens omple especialment d'orgull, és la certificació de la permanència del Juvenil A a la Divisió d'Honor. Un bon grapat de socis de la nostra penya vam respondre a la crida del club per donar suport als nois en el seu decisiu matx contra el Lleida Esportiu. Va ser un partit complicat, amb dos equips molt centrats en no cometre errors. Els immortals vam entonar alguns dels nostres càntics per engrescar a la graderia, i davant el gol visitant vam intensificar-los. A la vegada, el Girona va llençar-se a l'atac per acabar empatant amb un gol de Joel Arimany a 6 minuts del final. Amb el xiulet de l'àrbitre l'alegria es va desfermar i el Camp Municipal de Vilablareix va ser una festa. Sense demanar-ho ni tenir-ho pensat nosaltres, van ser els mateixos jugadors els qui van voler fer-se una foto amb els immortals presents per agrair-nos l'animació (com farien també posteriorment a través de les xarxes socials). Això i veure a alguns dels pares donant-nos també les gràcies per assistir i aconseguir caliu a la graderia són per a nosaltres  la major satisfacció. Si aconseguim que aquests nois guardin un feliç record amb la samarreta blanc-i-vermella i sentin seu el Girona, haurem triomfat, ja que si arriben al primer equip els hi serà impossible no donar-ho tot per aquest escut com fan ara. Enhorabona nois! Sou grans! Endavant Girona!


I dels petits vam continuar el dissabte veient als grans per la televisió. Un 106 ple de gom a gom va tornar a ser el punt calent del sentiment gironista a la ciutat, sent sense dubte el local que més seguidors blanc-i-vermells va aplegar per viure el partit. Els homes de Pablo Machín van fer un molt bon primer temps, en el que només hauria faltat materialitzar les ocasions que es van tenir abans de l'empat de, altra vegada com aquell fatídic dia, Caballero. Però en part la sort no ens va deixar de somriure, ja que els resultats que es van donar a la resta de la jornada ens segueixen deixant a tres punts de la promoció.


A l'hora de sopar un bon grup d'amics va seguir la festa celebrant l'aniversari d'una jove sòcia immortal que tot i fer només 15 anys ja en porta un munt amb nosaltres: la Nerea. L'estem veient créixer i canviar, però sempre fidel al seu equip i la seva penya. El regal, com no podia ser d'una altra manera, va ser la dessuadora oficial de la Penya Immortal Girona que aquesta temporada ha causat sensació entre els membres de la mateixa. La podeu trobar a la botiga Diagnostic Sport del nostre amic Tete Lara, distribuïdor oficial de la marca italiana Erreà. ¡Muchas felicidades Nerea!


Hem començat l'article parlant de l'experiència amb el juvenil i la importància de sentir el Girona. Si algú va entendre al club aquesta altra cara del futbol que tanta falta ens fa per consolidar-nos i arribar a ser encara més grans va ser la Joana en la seva etapa com a cap de l'àrea social del conjunt de Montilivi. La Joana és una gran amiga de la nostra penya i no l'oblidem malgrat les distàncies (ara viu a la província d'Alacant). Per això quan recentment la nostra vicepresidenta Margarita i el seu marit Isidoro van estar de vacances a Benidorm no van poder-se estar de reunir-se amb ella i la seva família i fer-li arribar tota la nostra estima.

        

De cara a l'important partit contra l'Alavés, club i afició estem molt conscienciats de què cal animar com mai als jugadors per sumar d'una vegada aquests tres punts que tant se'ns resisteixen a casa. Per això hi tornarà a haver-hi aplaudidors per repartir (hem estat dues divertides tardes plegant-los a les oficines i al 106) i des de la Penya Immortal hem dut a terme el concurs "Aquí hi viu un del Girona" per intentar que les banderes blanc-i-vermelles cobrissin els balcons de la província. En el moment de tancar aquest article s'havia aconseguit la gens menyspreable xifra de 16 participants. El sorteig decidirà quin d'ells acaba guanyant l'autèntica rajola gironista que està en joc! 

dimarts, 12 d’abril del 2016

Agraïment a la FPC pel Premi "Gesto Deportivo"


Descarrega la nota de premsahttp://ge.tt/3YkXCcZ2 

La Federación de Peñas Cadistas, l’associació que agrupa i coordina a les penyes del Cádiz CF des de 2005, ha atorgat el I Premi “Gesto Deportivo” a la Penya Immortal Girona “pels seus continus actes de germanor i convivència amb la majoria de les aficions rivals de la Liga Adelante”. Aquesta és la primera edició del premi, que anualment reconeixerà a l’afició, associació o similar relacionada amb el futbol que representi millor els valors de l’esportivitat.

Per a tots els immortals és quelcom molt emocionant. Que, com bé diu el nostre president Pepe Sierra, una afició i una terra com Cádiz, que viu tan intensament el futbol, homenatji la nostra manera d'entendre aquest esport ens omple d'orgull. Són gairebé 24 anys animant al nostre Girona sense importar la categoria i intentant fer amistat amb la gent que a cada racó d'Espanya sent, al igual que nosaltres, que el futbol és una festa i mereix ser viscuda com a tal.

El contacte que fins ara havíem tingut amb l'afició del Cádiz havien estat les nostres jornades de germanor amb la Peña Cadista "Los Condenaos" de Pineda de Mar. Vam connectar immediatament, passant estones inoblidables amb... i sense futbol pel mig. Som l'única penya a la qual van convidar al sopar que van organitzar per celebrar els 100 anys de la fundació del seu club i ells van venir-nos a animar en un partit a Montilivi. Però amb la federació no hi havíem tingut contacte més enllà de coincidir en reunions d'Aficiones Unidas - AFEPE, motiu pel qual ens ha sorprès tant aquest guardó. Un mai no s'arriba a imaginar que el que fa tingui repercussió tan lluny!

El premi es lliurarà el 14 de maig, en el marc de la 2a Convenció d'Aficionats del Cádiz CF, a la que assistirà una delegació formada per 4 membres de la nostra penya, com no podia ser d'una altra manera.

MUCHAS GRACIAS POR VUESTRO RECONOCIMIENTO.
COSAS ASÍ NOS ANIMAN A SEGUIR DISFRUTANDO
DEL FÚTBOL Y TRABAJANDO PARA ERRADICAR
LA VIOLENCIA DE LOS ESTADIOS.  

divendres, 8 d’abril del 2016

Històrics


Abans de començar amb el resum de tot el que hem fet aquests dies, volem tenir unes paraules de record per l'Agustí Recasens, soci de la Penya Immortal durant molts anys que ens ha deixat recentment. L'Agustí era nascut a Fornells de la Selva i feia uns anys que vivia a Pals. Ens havia acompanyat en molts desplaçaments, en els que gaudia posant-nos les cintes amb les seves obres (era un gran músic, especialitzat en la composició de sardanes) i fent gala de la seva estima pel Girona, la nostra penya i la seva devoció religiosa. Serveixi com a mostra aquesta carta al director enviada al Punt en la que explicava la seva experiència en el viatge que vam organitzar l'any 2010 a Las Palmas de Gran Canaria, inclosa la convivència amb els aficionats canariones i la visita al santuari de la patrona de la província, la Virgen del Pino. Tot i que ara ja feia un temps que s'havia retirat del seguiment en directe del nostre equip, gent com el nostre vocal Óscar (que en saber del seu traspàs va rememorar amb afecte el viatge a Madrid fet amb ell i quatre socis més per veure el Rayo-Girona del primer any del retorn a Segona) i tots els que el vam conèixer no l'oblidarem mai. Descansi en Pau.


La crònica, més enllà del nostre entranyable record per l'Agustí, ha de començar per la gran jornada viscuda diumenge passat amb els seguidors de l'Osasuna. Ja haviem tingut contacte amb ells a través de la seva federació de penyes en la nostra visita a Pamplona de la temporada passada, però enguany no hi vam poder anar i ens feia molta il·lusió poder compartir taula i prèvia amb els rojillos, els seguidors de tot un històric del futbol nacional al qual fins fa no gaire era habitual veure sempre a Primera i fins i tot en una final de Copa del Rei i unes semifinals de la Copa de la UEFA. En Pepe va moure fils i en un tres i no res vam tenir preparada una jornada de germanor amb la Peña Osasunista Clarete de Barcelona al Restaurant 106.


Van ser amb nosaltres cap a una quinzena de penyistes del conjunt navarrès i una quantitat similar d'immortals. El primer que vam fer va ser portar-los a fer el vermut a la seu de la Penya Saltenca, on va córrer la cervesa i el bon humor. D'allà ens vam traslladar a la nostra, on ja vam posar fil a l'agulla amb el menú, ja que quan els partits són a les 5 hem d'anar a bon ritme per no arribar (més) tard. Com no podia ser d'altra manera, la San i en You ens van oferir una completíssima selecció de plats per compartir amb ingredients de primera qualitat. Com a mínim al dinar vam guanyar per golejada, jeje. Un bon detall va ser la competició de càntics entre aficions. Sempre s'aprenen coses interessants del contacte amb els rivals, s'agafen idees per completar les nostres cançons i elaborar-ne de noves.


Després del dinar hi va haver temps per a unes begudes energètiques, que van acabar d'adobar la germanor viscuda durant l'àpat. Per recordar la nostra trobada per sempre més, en Pepe els hi va fer entrega d'una bandera de la penya per poder-la penjar a la seva seu i en Garru va seguir fent poble amb les galetes i la ratafia (rebuda amb ovació) de Santa Coloma. El president de la Peña Osasunista Clarete va correspondre amb una bufanda i un llibre que explica la història del seu equip que aviat ocuparà un lloc a la vitrina del 106, a disposició dels nostres socis.


Abans de marxar, la nostra sòcia Mari va compartir amb locals i visitants uns deliciosos "roscos" que van posar el toc dolç a la tarda i van tenir molt d'èxit entre els presents. Fins i tot n'hi va haver algun que els va tastar al mateix estadi, agafant forces per animar al Girona. L'equip no va poder passar de l'empat, va ser un d'aquells dies on entre el desencert propi de cara a porta i la feina de la defensa rival sembla impossible que la pilota acabi entrant per més ocasions que generem. Ens queda l'orgull d'haver-ho donat tot a la graderia, com van recollir les pàgines de L'Esportiu, i d'haver contribuït a què la crida per anar en massa a Montilivi tingués ressó i fos un èxit (més de 5.300 espectadors, la millor entrada de la temporada).


Per acomiadar-nos només dir que animem a tot el gironisme a venir demà a Vilablareix a partir de les 16:00 hores per animar al Juvenil A del Girona en la seva lluita per salvar la categoria. Els nostres joves reben als del Lleida, primer equip en posicions de descens al grup 3, a 4 punts dels blanc-i-vermells amb només 6 per jugar-se (incloent-hi els de demà). La permanència és un objectiu prioritari, no ja només per l'honor blanc-i-vermell, sinó per la importància de tenir un juvenil de Divisió d'Honor per a un equip de l'LFP. Un matx d'alt voltatge en el qual serem a la graderia fent costat als nostres colors. Endavant Girona!