diumenge, 30 de setembre del 2012

Xops, valents, contents

Poc més de 1.400 gironistes es van acostar a Montilivi per presenciar un partit que prometia ser atractiu per l'entitat del rival, tot un Sporting de Gijón que l'any passat va veure-se-les amb els grans de la Liga BBVA, però la veritat és que el xàfec que ha caigut feia que el matx fos només apte pels molt i molt futboleros, com ha estat el cas dels 5 immortals que han mantnigut el pavelló blanc-i-vermell ben alt (i moll).
Tot i que al final no vam poder concretar cap acte de germanor amb la Federación de Peñas del Real Sporting, gairebé pensem que ha estat millor. Haurien quedat força decebuts per l'enorme superioritat demostrada pel Girona davant el seu equip, i això, després d'un viatge tan llarg i tenint aspiracions de tornar aviat a Primera, no agrada a ningú. I es que el conjunt gironista va entrar al camp al 200% i en 20 minuts va deixar KO als asturians amb un magnífic 3-0 obra de Benja (autor de dos gols en el que de moment ha estat el seu millor partit amb el Girona) i Marcos Tébar. El control del partit va ser local en tot moment i només la pluja que feia més lenta algunes zones del camp va treure brillantor al joc. El gol dels asturians va ser ja anecdòtic, molt al final i a la desesperada. I encara Benja podia haver fet un hat-trick si una pilota que ja havia superat al porter no s'hagués quedat frenada per l'aigua en la mateixa línia de gol.
Portem 7 partits i 13 punts en el que està sent una arrancada molt dolça que hem d'intentar allargar el màxim possible. D'aquí que sigui tant important oferir un bon suport a l'equip com a mínim en els desplaçaments més pròxims, com el de la propera setmana a Huesca. Ahir al matí vam estar penjant cartells anunciant el viatge a Montilivi i esperem que el gironisme respongui a la crida. Els nois s'estan esforçant i es mereixen el premi de que els hi fem costat i els ajudem a tornar a guanyar lluny de la nostra ciutat. Us esperem al Bon Ibèric i a les oficines del Girona FC per fer les vostres inscripcions!
Com a traca final del dia, en Rafael Baone, el nostre tresorer, va convidar a tots els seus amics de la penya a una deliciós berenar per celebrar el seu sant. Com no podia ser d'una altra manera li vam fer un regalet i vam compartir amb ell una bona estona, com és mereix un dels socis més estimats de la nostra agrupació. ¡Felicidades Rafael!
Instants com aquests que vivim en família al costat del nostre Girona mereixen ser conservats per sempre, i que millor que l'art de la fotografia per immortalitzar-los (i mai millor dit). Per això, i com a part del programa de les Fires de Sant Narcís d'enguany, ens enorgulleix presentar el Concurs de fotografia del 20è aniversari de la Penya Immortal Girona. Els participants podran fer arribar les seves fotografies originals (no s'acceptaran obres d'altres autors o extretes d'internet) al correu immortalgirona@gmail.com fins el dia 29 d'octubre. La temàtica de les mateixes haurà de ser el Girona Futbol Club: jugadors, afició, sentiments i tot allò que aquestes tres paraules despertin en l'autor. La participació estarà limitada a una obra per persona i s'haurà de posar un títol a la fotografia. Al llarg del divendres 2 de novembre les obres rebudes seran exposades al Bar Bon Ibèric, on al vespre tindrà lloc l'entrega dels premis a les tres millors fotografies, triades per un jurat compost per un representant del Girona FC, un fotògraf professional i un representant de la penya sense conèixer la identitat dels autors abans de l'elecció.

Els premis seran els següents: el 1r classificat rebrà una pilota signada per la primera plantilla del Girona FC i la seva fotografia serà la portada del calendari de lliga de la Penya Immortal per a la temporada 2013/2014, el 2n classificat rebrà una bufanda de la Penya Immortal i el 3r una samarreta amb l'escut del Girona. Animeu-vos a participar!

diumenge, 23 de setembre del 2012

Ecce Girona

Tots coneixem la que ha estat una de les notícies més comentades de l'estiu, la història de la senyora que va veure com la seva restauració de l'Ecce Homo de l'església del seu poble no acabava tenint el resultat que en un principi ella es pensava que tindria. El partit del Girona ahir a Córdoba va tenir un guió semblant. No perquè des de bon principi ens penséssim que seria bufar i fer ampolles (els verd-i-blancs són un rival seriós), sinó per la manera en la que tot va esdevenir. Quan l'àrbitre va expulsar a un defensor del Córdoba a la primera part sí que ens les prometíem ben felices, amb tants minuts per endavant amb un home més. Però va ser qüestió d'un instant perdre l'avantatge en una jugada en la que David García va anar massa al límit tenint ja una targeta groga. 10 contra 10, l'equip andalús molt motivat per anar redreçant un inici de lliga fluix i la sensació que la cosa ja no pintava tant bé (i mai millor dit), com el 2 a 0 final va confirmar.
L'Ecce Homo de Borja trigarà molt, si és que es pot, en ser reparat, però el Girona té l'avantatge que aquest mal dia pot ser oblidat amb rapidesa si ens centrem en el partit de l'Sporting de dissabte vinent i ens esforcem al màxim per guanyar. La d'ahir era una d'aquelles sortides difícils en les que pot passar el que va passar. Serà en altres estadis on veritablement s'hagin de guanyar els punts que necessitem. Per fer que dissabte sigui un gran dia hem contactat amb la Federación de Peñas Sportinguistas per consultar si alguna de les seves agrupacions es desplaça a Girona i podem organitzar una trobada ben maca per guanyar el partit dins i fora del camp. Està en el aire, aquesta setmana podrem confirmar si es pot fer quelcom.
Tornant a la nit d'ahir, la podem considerar un èxit parcial tot i la derrota. És jugava un altre partit de Primera Divisió a la mateixa hora, però un bon grup d'immortals va respondre a la crida del Girona i van presentar-se al Bon Ibèric per seguir plegats el duel de l'Arcángel. Amb més d'una quinzena d'assistents, vam batre el rècord de presents en els partits televisats (o radiats) d'aquesta temporada a la nostra seu. Una senyal de que la nostra penya està activa i amb ganes de marxa i que va quedar patent amb els càntics que vam entonar amb el mateix entusiasme que si fóssim a la graderia.
Tot aquest entusiasme s'ha d'aprofitar en benefici del nostre Girona. Per aquesta raó la Penya Immortal Girona ha decidit organitzar el desplaçament a Huesca del dia 6 d'octubre. Els preus seran de 35 € pels socis de la Penya Immortal i 40 € pels no socis, incloent-se en aquest import el viatge en autobús i el dinar (el preu de l'entrada està per confirmar). Com a deferència de la nostra associació cap a la resta de les penyes gironistes, els socis de la Penya Guíxols - Costa Brava i la Penya Miki Albert també ho tindran a 35 €. Les inscripcions poden fer-se a la seu de la Penya Immortal (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3) i també a les oficines del Girona FC fins el dia 4. Se sortirà a les 8 del matí de dissabte des de l'Estadi de Montilivi.

Us recomanem que no us perdeu aquest viatge. A part d'acompanyar al teu equip en un partit lluny de casa, viuràs una experiència inoblidable. La Peña Fenómenos Oscenses, amb la que dinarem, sempre ens rep de meravella i passem amb ells unes jornades de les que quan les proves, les vols repetir cada any. Tots a Huesca amb la Penya Immortal!

dimecres, 19 de setembre del 2012

Amb un sac de gols sota el braç

La major golejada des del retorn a Segona es va produir en un partit que el Girona va dominar des del xiulet inicial fins que l'àrbitre ens va enviar a tots plegats cap a casa. L'equip de Rubi, després d'algunes setmanes amb resultats que començaven a desanimar als més impacients, va ensenyar tot el futbol que porta dins i ens va demostrar que això va a dies i hi ha vegades que la cosa surt i d'altres no, però que el que és indubtable és que la qualitat hi és i aquesta plantilla pot donar-nos moltes alegries. És missió de tota l'afició començar a respondre als bons resultats anant als partits i animant. I per descomptat, seguir fent-ho quan hi hagin entrebancs i necessitem totes les forces del món per tirar endavant.
Confessem que ens és impossible estar tristos després d'aquesta sensacional exhibició dels nostres jugadors, però si que ens veiem obligats de ser amables amb la gent que ens aprecia des de la distancia i que va passar una mala estona el diumenge al matí. Mucho ánimo a los amigos de la Peña El Recibimiento, seguro que la UD se recupera pronto del batacazo.
No sabem si va ser per l'horari matinal, però aquest partit contra Las Palmas ha sigut un dels dies més complets dels que hem viscut darrerament a Montilivi, tant pel que va passar sobre la gespa com per tot el que el va envoltar, tot i l'escassa afluència de públic. En una desafortunada jugada, el migcampista gironista Joseba Garmendia va haver de retirar-se lesionat (li enviem una forta abraçada en nom de la Penya Immortal i li desitgem que es recuperi aviat), donant pas al jove de moda en el Girona FC: Pere Pons, que va debutar la setmana passada en competició oficial al Molinón i diumenge ho va fer a la Liga Adelante. Just al nostre bloc de seients i compartint la seva emoció per l'estrena d'en Pere i la golejada blanc-i-vermella hi teníem a la seva família. Una agradable coincidència que esperem que es torni a donar moltes vegades al llarg de la temporada.
En acabar el partit, una àmplia representació dels socis de la penya ens vam dirigir cap a la sortida dels vestidors per fer arribar un petit present a dos jugadors del Girona que recentment han sigut pares: Jandro Castro i Juanlu Hens. Ambdós van estar molt agraïts pel regal i es van fotografiar amb nosaltres, i Juanlu, que és un habitual de les xarxes socials, no va dubtar en agrair-nos el detall via Twitter. Esperem que aquests dos nadons siguin dos gironistes més quan es facin grans: serà senyal de que els seus pares han triomfat al club i han arrelat a la nostra ciutat.
Continuant amb les anècdotes, n'explicarem una de l'eliminatòria de Copa contra l'Sporting. Ja vam explicar que la vicepresidenta de la penya, la Margarita, i el seu marit havien estat a Gijón veient el partit. Doncs bé, no ho van fer sols: els acompanyava en Miguel Ángel Muñoz (entrenador de la cantera gironista, no surt en la fotografia) i un dels grans de la història del Girona: Rafa Ponzo, el porter de l'ascens. En Rafa és un gran amic de la Penya Immortal des de fa anys i sempre que podem  ens agrada posar-nos en contacte amb ell. Una llàstima que aquesta vegada no ens portés la mateixa sort que amb aquell penal que va aturar-li al Barakaldo...
Dissabte tenim partit a Córdoba retransmès per Marca TV a les 22:00 hores. Us esperem a tots al Bon Ibèric per veure'l i empènyer a l'equip des de Girona cap a un nova victòria!

divendres, 14 de setembre del 2012

Copa esbravada

Quan en Jordi ens va anunciar, just abans del partit, que problemes tècnics ens havien deixat sense braves, ja ens ensumaven que la cosa al Molinón no acabaria gaire bé. Sembla mentida però les sensacions que es tenen abans d'un matx solen condicionar-lo molt, fins i tot a distància (tot i que dos immortals, la nostra vicepresidenta Margarita i el seu marit, van a estar a Gijón veient la eliminatòria).
És de justícia dir que, com no podia ser d'altra manera al Bon Ibèric, les braves van ser substitudes per un aperitiu exquisit: pa, embotits, xistorra, olives i fins i tot una gerra de sangria, que com a mínim va servir perquè els penyistes blanc-i-vermells que escoltaven el partit a través de les ones radiofòniques s'empassessin amb més facilitat el trist partit que el conjunt gironista va fer a l'estadi de l'Sporting. L'equip va estar molt tímid i només va estirar-se una mica amb l'entrada de Javi Acuña a la segona part, i els asturians en van tenir prou amb els 5 minuts previs al descans per sentenciar amb dos gols i passar de ronda. Curiós que una línia que creiem molt ferma en aquest Girona com és la defensa, sigui la que més problemes ha tingut en els dos darrers partits, amb errades infantils que han acabat costant molt cares. En aquest cas la missió d'eliminar a tot un Sporting a casa seva era realment complicada, però de no haver tingut aquesta manca de contundència al darrera de ben segur que el nerviosisme hagués passat factura al rival, atorgant-nos alguna oportunitat de donar la campanada. En fi quedem-nos amb la bona notícia del debut oficial amb el primer equip del jove Pere Pons, al que donem la enhorabona.
Parlàvem de sensacions i les que hi ha pel partit de diumenge al matí contra Las Palmas son bones, ja que sabem que els nostres jugadors hauran treballat de valent per corregir les mancances de les darreres setmanes i confiem en retrobar-nos amb la victòria. Una lástima no poder reunirnos con nuestros "hermanos" de la Peña El Recibimiento de la Unión Deportiva. Sabed que la distancia solo es grande en kilómetros porque vuestra simpatía hacia nosotros y el Girona hace que os sintamos siempre muy cerca. Un abrazo.
Seguint amb l'actualitat, anunciar que la Penya Immortal Girona ja disposa de participacions del seu habitual número per al sorteig de Nadal de la Loteria Nacional, el 64352. El preu, com sempre, és de 5 euros per butlleta, jugant-se 4'20. Els 0'80 queden com a donatiu per a finançar les nostres activitats, així que si vols donar un cop de mà a la teva penya i tenir la possibilitat de guanyar un bon capital, no pots deixar de comprar-la (la trobaràs al Bon Ibèric). Ja son uns quants anys amb aquest número i diu la dita que "el que la sigue la consigue".

dimarts, 11 de setembre del 2012

Braves i copes

La Copa del Rei és una competició que històricament no se li ha donat bé al Girona. En els darrers anys, a més, sembla que tinguem la maledicció d'enfrontar-nos sempre als rivals més forts de la ronda i a fora de casa. La temporada passada vam visitar a Riazor a un Deportivo que acabava de baixar de Primera Divisió i aquest any ens desplacem al Molinón per enfrontar-nos a un Sporting que es troba en la mateixa situació en la que estaven els corunyesos.

El punt a favor és que tot i la derrota contra l'Hércules, previsible per la necessària reacció dels blanc-i-blaus (un dels equips cridats a ser capdavanters), el Girona ha fet un inici de campionat bastant bo, situant-se ben amunt en la classificació i oferint instants de bon futbol com els de la golejada a Guadalajara o els 20 primers minuts contra la Ponferradina. L'Sporting s'enfronta als gironistes després d'un començament de lliga molt gris, amb un darrer empat contra el Lugo a Gijón que ha creat molts dubtes. La nostra missió ha de ser lluitar per posar-los-hi les coses difícils i fer que els hi acabi de pujar la mosca al nas. A Montilivi volem tornar a gaudir de la Copa!

El lloc on sí que es ben segur que gaudirem d'unes quantes copes és la nostra seu, el Bar Bon Ibèric (C/Pamplona, 3, Girona). En Jordi i la Conxita ens tenen preparada una nit ben "brava" per transmetre tots els nostres ànims a l'equip blanc-i-vermell (demà de negre) des de la distància, sembla ser que per ràdio. Els socis de la Penya Immortal podran gaudir de racions de delicioses patates braves i la ja clàssica oferta d'una copa de sangria per només 1 € des de les 9 de la nit, hora d'inici del matx. Vine a fer gironisme amb un bon aperitiu!
Els que vingueu ja podreu gaudir del nostre nou calendari de la temporada 2012/2013, dedicat aquest any al 20è aniversari de la fundació de la penya. Donem les gràcies a tot els patrocinadors que l'han fet possible i que han renovat el seu compromís amb la Penya Immortal per fer-se publicitat. A aquells més nostàlgics feu un cop d'ull a les pàgines centrals, en la que trobareu una fotografia de l'equip de 1992 i un del de 2012. Pasan los años, pasan los jugadores...

diumenge, 9 de setembre del 2012

Molt "Bon Ibèric"

Sangria, cava, morcillas portades per la nostra sòcia Maite des del seu poble de Granada, xoriços amb Denominació d'Origen de La Rioja proporcionats per Narcís Boada (distribuïdor exclusiu a Girona de la marca que ha guanyat aquest any el premi als millors xoriços d'aquella regió)... en fi, una barreja explosiva només apte per a cossos veritablement immortals i que va fer que l'abundant representació de membres de la penya que va decidir acostar-se a la nostra seu, el Bar Bon Ibèric per a escoltar el partit del nostre Girona FC contra l'Hércules per Com Ràdio passéssim una tarda-nit d'allò més divertida.
En quant al partit només podem dir que ens vam quedar amb la mateixa sensació que en altres moments de temporades anteriors, quan podem pujar al vagó de primera classe ens fan fora, és a dir, quan hem tingut l'oportunitat de donar un cop de puny a la taula per aspirar a quelcom més, hem empatat o perdut el partit. Per posar uns quants exemples només cal tirar d'hemeroteca i fer un cop d'ull a la campanya en la que vam tornar a jugar a Segona Divisió A, concretament al matx al Rico Pérez contra l'Alacant, que ens va igualar a l'últim segon, o fa dues temporades al camp del Recre o al del Cartagena. 
Tot i això estem segurs de que arribaran més oportunitats d'aquestes al llarg de la temporada i llavors serà el moment d'aprofitar-ho. Això tot just acaba de començar i la confiança en nosaltres mateixos ens farà grans. Si treballem bé pot arribar a donar-nos ales. I sabem que això és ben cert: si no haguéssim cregut en la qualitat sense explotar de la plantilla del Girona en la segona volta de la 2011/2012 ara miraríem la Liga Adelante amb nostàlgia en comptes de ser-ne un dels 22 protagonistes.

Gala dels IV Premis de les Penyes del Girona FC

Primer de tot volem donar una abraçada molt forta a la família Lara i a la família Carrera. Dimarts al vespre just abans de començar la gala, el nostre secretari Fran va haver de marxar cap a Sevilla ja que va perdre la seva àvia, mare del també soci de la penya José Lara. També la mateixa nit el fotògraf Antoni Carrera, qui ens passa moltes fotografies (per exemple, totes les d'aquest article), va perdre el seu tiet Josep Maria, motiu pel qual fins avui no hem tingut les imatges del sopar.
Aquesta gala d'entrega dels IV Premis de les Penyes del Girona FC ens va deixar molt satisfets, els dies previs a l'esdeveniment van ser de molta feina tant per part del Girona FC, que ens va aconseguir un munt de col.laboradors perquè el sopar sortís al mínim preu possible, com per part de les tres penyes, que amb una gran coordinació vam anar a buscar tots els estris i productes que es van oferir als assistents.
El premi de la Penya Immortal Girona al millor jugador de la temporada 2011/2013 va ser per a en Javi Acuña. Com que el paraguaià no va ser present a l'acte li vam entregar al seu company Marcos Tébar perquè li fes arribar. El trofeu, com ha ve sent habitual, era una reproducció del skyline gironí, amb les catedrals i el popular Barri Vell de la ciutat.
La Penya Miki Albert va premiar Ferran Corominas com a màxim golejador gironista de la temporada i Jandro com a tercer realitzador de l'equip (Acuña, al haver guanyat ja un premi, no comptava) va ser qui va recollir el seu premi. Per part de la Penya Guixols - Costa Brava es va entregar el trofeu al millor jugador català, sent-ne el guanyador en Jose Martínez empatat amb en Dani Tortolero. Al defensa barceloní, a qui li fa moltíssima il·lusió recollir aquest guardó i que no va poder assistir per trobar-se ara al CE Sabadell, li serà entregat en la nostra propera visita al conjunt arlequinat.
Com a cloenda volem donar les gràcies a tots els qui han fet possible un any més aquesta cita gironista: els diferents estaments del Girona FC (consell d'administració, jugadors, cos tècnic i empleats), als amics de la premsa assistents a la gala (Com Ràdio, Lajornada.cat i Toni Carrera) i als que sense fer-ho s'han fet resó de l'entrega dels premis, a en Balastegui, en Martí Palahí i en Manolo Montalvo que ens van ajudar moltíssim i als col·laboradors que ens van oferir el millor de casa seva: l'Ajuntament de Girona, Fruites Alabau, Carns Vilabó, Frit Ravich, Montes Lara, Damm, Forn de Pa Salitja, en Narcís Boada i el mag Apolo Rex, qui va fer les delícies de tothom, i especialment dels més menuts, amb la seva actuació.

diumenge, 2 de setembre del 2012

Partit de llautó, punts d'or

Abans de donar el nostre punt de vista sobre el partit, ens hem d'unir amb orgull a l'homenatge que el Girona FC va fer al nostre tresorer Rafael Baone per la seva fidelitat als colors blanc-i-vermells. Són molts anys els que porta en Rafael seguint al nostre equip, tant a casa com a fora, i participant activament en la seva vida social (accionariat, penyes...). Algú que ha estat lleial quan ser gironista era gairebé heroic (Primera Catalana, Tercera Divisió...) mereix sens dubte aquest reconeixement públic més que ningú. Fem extensiva la felicitació que enviem a en Rafael als altres tres socis que van ser obsequiats pel club amb una samarreta firmada per la plantilla com agraïment simbòlic per la seva continuada estima per l'entitat. ¡Enhorabuena Rafael!
El matx va ser força ensopit. Nul ambient a l'estadi (1500 socis van preferir quedar-se a casa en lloc d'apropar-se a Montilvi), cap dels dos equips encertat... si ens diuen que és un partit de la lliga grega ens ho creiem, però no precisament per la coincidència dels equipaments amb els d'Olympiacos i Panathinaikos, si no més aviat per la manca d'espectacle sobre la gespa. Però és clar, no podem esperar exhibir-nos en tots els partits tal i com vam fer a Guadalajara. Més aviat el patró que seguiran moltes jornades serà el de dissabte: partits igualats, en ocasions deslluïts, en els que s'ha de suar tinta per puntuar. La bona notícia? Que en 7 dies hem vist que el Girona pot oferir-nos dues cares segons el tipus de partit i en totes dues ha aconseguit la victòria. Quelcom molt important per anar amb pas ferm cap a la salvació i qui sap si més amunt.   
El gol de la victòria l'únic de bo que va tenir és que va entrar, ja que va ser un autèntic xurro. Errada del porter, rematada de cap de Tébar (diuen que en fora de joc) i misto del defensa dels lleonesos sota pals. Però és el que dèiem, si en fem molts així i ens serveixen per sumar molts punts, ens sabran igual o millor que els hi va saber als argentins el famós gol de Maradona a Anglaterra al Mundial del 86. Llàstima que en aquesta acció esgotéssim la nostra dosi de fortuna. Ens hauria vingut molt bé en la dura entrada que va lesionar a Eloi Amagat i que el tindrà quatre setmanes de baixa. Des d'aquí li volem fer arribar tot el nostre suport: el volem ben aviat tornant-nos a deixar bocabadats amb els seus gols.  
La resta del partit es resumeix en molta insistència de la Ponfe però sense aconseguir més que un parell d'ocasions sense gaire perill. El Girona, passats uns 20-25 minuts de control inicial, va limitar-se a atacs esporàdics i va estavellar una pilota al travesser. D'aquells enfrontaments que deixen bon regust al acabar per saber que s'ha caçat a la presa sense gastar gaires bales. Per això i perquè seguim tercers. Molts dels immortals presents ahir a l'estadi ja planejaven celebrar amb els jugadors el bon inici de lliga aquest dimarts amb els jugadors al sopar dels IV Premis de les Penyes del Girona FC. Es preveu que aquesta sigui l'edició més multitudinària de les celebrades fins al moment. Us en tindrem informats.