dimecres, 29 d’agost del 2018

Va ser i no va ser

L'any passat coses que no tenien res a veure amb el futbol i alguns periodistes desitjosos de treure suc de polèmiques interessades van fer que l'ambient estigués molt tens en els dies previs a la visita del Real Madrid a Girona. Després a la graderia tot va anar com la seda i sobre la gespa vam viure una fita històrica pel nostre club. Enguany el que va succeir sobre el terreny de joc va ser molt més lògic donades les diferències entre ambdós equips, però fora de l'estadi estava a les nostres mans deixar en bon lloc el nom de la nostra ciutat i, com veureu, no pot dir-se que no ho aconseguíssim.


Feia un parell de setmanes que anàvem preparant un gran dinar de germanor entre aficions i l'èxit de convocatòria va ser total. Més de 60 aficionats van compartir taula sota el porxo de la plaça Empúries, a la terrassa de la nostra seu, el 106. A la vintena d'aficionats merengues de la Peña Madridista Girona s'hi van sumar molts penyistes immortals, així com representants d'altres penyes federades com la Saltenca, els Paparres, la Gironina i la Sant Narcís. L'ambient va ser genial, amb molt de color: la ració de teca i beure va ser acompanyada per les banderes i càntics d'un equip i altre. El diari As en va fer una gran cobertura mediàtica, tant en paper com al seu web. La pàgina d'Aficiones Unidas també ho va recollir, així com alguna publicació local de manera molt més breu. Un goig com a gironistes i gironins que tothom pugui gaudir de la seva passió amb nosaltres amb total normalitat.


Bona part d'aquesta repercussió li devem a la presència en el dinar de José Luis Pizarro, periodista que col·labora amb Real Madrid TV i altres mitjans de comunicació. Va enregistrar vídeos i fer saber a tothom que Girona és una ciutat on les aficions poden sentir-se a gust quan vénen a veure al seu equip. Donant fe d'això teníem a en Cristóbal Sánchez, regidor de Cooperació i designat per l'Ajuntament de Girona com a representant del mateix davant les penyes del Girona. En Pepe els va donar la benvinguda a tots dos en nom de la Penya Immortal, així com a l'Albert Mateos, de l'àrea social del club, en José Murillo, president de la Peña Madridista Girona i en Quim Alegret, president de la Federació de Penyes del Girona FC. Murillo i Alegret van protagonitzar l'intercanvi d'obsequis, en el qual del cantó madridista va aportar-se una bufanda i una bandera i del blanc-i-vermell el ja tradicional plat que la Federació entrega en cada primera trobada amb una afició rival. A més a més, en José Lara, secretari de la Coordinadora de Peñas Madridistas de Cataluña, també va fer una entrega d'un obsequi a l'agrupació de penyes gironistes. La foto de família deixa constància del fet que el terme germanor va estar ben triat.


Un cop a l'estadi, l'ambient era de luxe, com correspon a la segona visita en partit oficial del Real Madrid a Montilivi en la seva història. L'expectació dels mitjans era màxima, entre la sorprenent i històrica victòria del Girona en el duel de l'any passat i els afers extraesportius que van crear una atmosfera irreal que no va correspondre amb el bon comportament dels espectadors, hi havia moltes ganes de veure què passava aquesta vegada. Les càmeres de canals com Golt TV van copsar, a través d'entrevistes com les que van realitzar al nou vocal de la penya Franc Pascual i el seu fill als voltants de l'estadi, un ambient amb dues aficions entregades però pacífiques. Ningú va voler perdre's la cita, ni tan sols velles glòries del Girona FC com en Jose Martínez, que va fotografiar-se amb la nostra sòcia Mari. Va ser també una nit d'estrenes, amb el debut del nou videomarcador i les millores en la il·luminació del camp, que ens va oferir un xou al més pur estil NBA abans del partit (serà per anar-nos acostumant a això de jugar als EUA...). Una novetat que ho va ser a mitges va ser la de la nova graderia de Gol Sud, que va entrar en funcionament després de no poder ser utilitzada per manca dels necessaris permisos el dia del Valladolid. Aquesta ubicació és la que el club ens va oferir per millorar la nostra visibilitat, dificultada en la majoria de partits per raons més que òbvies. La majoria d'immortals vam acceptar el trasllat tot i el natural malestar per haver d'abandonar unes localitats que veníem ocupant al llarg de l'última dècada. Això encara provoca algun episodi de fricció puntual i aïllat que sens dubte solucionarem de la millor manera possible, ja que per una penya que les ha vist de tots colors des de tots els racons de Montilivi (els immortals més fidels encara recorden quan a la mitja part agafaven els trastos per canviar-se al gol on atacava el Girona), fer-se seu un nou espai de la que és casa seva és bufar i fer ampolles.

dijous, 23 d’agost del 2018

Any 2

0 a 0 contra el Valladolid en la primera jornada de la Liga Santander 2018/2019. El rival arribava amb molt poca pólvora en atac, però el joc del Girona no va arribar a ser tan atractiu i efectiu com en el Trofeu Costa Brava de la golejada al Tottenham. Coses del mes d'agost i el segon any d'un repte, que sempre és més difícil. Confiem en Eusebio. La pròxima prova, davant el Real Madrid i les seves estrelles, serà de les més exigents, però estem segurs que l'esforç i les ganes dels jugadors blanc-i-vermells hi seran.


Hi havia moltes ganes de futbol entre els immortals. Aquestes pretemporades amb tants partits internacionals ens fan enyorar aquelles en les que no se sortia de la província, però fer-se gran té aquestes coses i ens hem hagut d'acostumar a més televisió i menys cervesa a peu de camp. Per sort arriba la Lliga, la pilota comença a rodar a Montilivi. No només nosaltres esperàvem amb candeletes el matx, l'afició de Pucela també frisava per presenciar el retorn del seu equip a la Primera Divisió. En la prèvia vam tenir el plaer de gaudir de la companyia d'un bon grapat de blanquivioletas. Les vacances d'estiu van permetre'ls venir, tot i el calamitós horari (un divendres a les 20:15) que un cop més van regalar-nos les televisions amb el beneplàcit de l'LFP. Estaria bé que les facilitats pels aficionats també fossin les millors del món.


Abans d'aquesta bona estona a la nostra seu, un petit grup d'aquests aficionats del conjunt castellà havien estat al Krokers, casa de la Penya Paparres, en el dinar de germanor organitzat per la Federació de Penyes del Girona per rebre a la delegació de la Federación de Peñas del Real Valladolid. Uns quants immortals van incorporar-se al mateix just després d'assistir al funeral d'en Josep Caravaca, que en pau descansi. Del que va passar sobre el terreny de joc no direm res que no hàgim comentat ja. Al seu voltant sí que hi va haver força per comentar. Les fortes pluges que van protagonitzar la tarda del partit van impedir que la nova graderia del gol sud estigués operativa, obligant a reubicar als seguidors que ocupaven aquestes localitats. En el cas de molts immortals, va ser la segona reubicació, ja que més de mitja penya ha optat per canviar els abonaments a la nova estructura per millorar la seva visibilitat i evitar tensions que ningú vol quan el que desitja és passar-ho bé amb el futbol. Esperem que el viscut aquesta jornada sigui una excepció, ja que l'objectiu de la mudança era acabar amb els problemes, no augmentar-los.


Però res de regustos amargs, que el futbol va ser inventat per passar-ho bé i nosaltres seguim aquesta intenció original fil per randa malgrat que no el practiquem gaire. Després dels 90 minuts vam fer el tercer temps al 106 amb l'expedició val·lisoletana. Cervesa, tapes i uns bons entrepans per acabar d'arrodonir la primera nit de funció de la gran obra que esperem que els nostres equips facin aquesta temporada. Va ser molt agradable poder compartir records del recent Congrés Nacional de Penyes celebrat a Valladolid.


Compte enrere pel partidàs de diumenge contra el Real Madrid. Generacions de gironistes somiaven, en les dècades més difícils de la història blanc-i-vermella, amb veure l'equip a Primera per poder gaudir de cites com aquesta. Portu, Borja García, Granell contra Bale, Benzema, Ramos... Com ja sabeu per fer la prèvia tenim dinar amb els amics de la Peña Madridista Girona al 106. En aquesta trobada tindrem una novetat: seguidors d'un equip i altre podran adquirir per només 3 € la gorra del partit, un record exclusiu d'aquesta visita del 13 vegades campió d'Europa al nostre Girona.  

divendres, 17 d’agost del 2018

Cap i cor

La temporada oficial està a punt de començar pel nostre Girona i a la Penya Immortal ja està tot a punt per encetar la segona temporada d'aquest somni que és veure el nostre equip a la Primera Divisió. Afers administratius i d'altres més sentimentals centraran la nostra atenció en aquesta nova entrada del blog.


La tarda del 14 d'agost va ser l'escollida per a la celebració al 106 de l'assemblea general ordinària de la penya, amb l'assistència de més d'una quarantena d'immortals. La junta directiva va presentar els fruits de la seva gestió al llarg de l'exercici 2017/2018, que va saldar-se amb un superàvit de quasi 600 euros. Els presents van aprovar els comptes i valorar molt positivament que després de tantes trobades i viatges organitzats el balanç fos positiu. És precisament en aquestes activitats en les quals la nostra associació s'ha fet un nom a tota Espanya.


Una altra novetat que va ser presentada a l'assemblea va ser la incorporació d'en Franc Pascual a la junta directiva de la penya. En Franc va incorporar-se a la penya després del petit viatge que vam organitzar al Nou Sardenya per la final de la Copa Catalunya contra l'Europa, en el que tot i la derrota del Girona vam viure una nit de futbol ben completa. Des d'aquell dia, el nostre nou vocal ha sigut un fix a les activitats i desplaçaments que hem muntat. Ha sigut la seva empenta i gironisme el que ha animat al president Pepe Sierra a incorporar-lo al seu equip. Esperem que la seva tasca sigui tan agradable com l'aplaudiment amb el qual van rebre la resta de socis el seu nomenament.


Del més quotidià i amable passem a quelcom que ens posa tristos i preferiríem que no haver d'explicar. Ens ha deixat a l'edat de 85 anys en Josep Maria Caravaca, històric soci del Girona FC i exvicepresident de la Penya Immortal. En Josep, "l'avi del Girona", era una autèntica institució dins del gironisme, tothom que algun cop ha seguit a l'equip per aquests camps de Déu, de ben segur que ha compartit autobús o graderia amb ell. La seva fidelitat als colors blanc-i-vermells era coneguda per tothom i el feia ser molt estimat pels aficionats del club. A més, en Josep era una figura molt recordada pels amants del futbol gironí, gràcies als seus anys com a àrbitre a les diverses categories del futbol provincial i la seva implicació als anys daurats de la Penya Doble Set, de la qual en va gestionar el bar. El nostre soci Jorge Berna, que a les xarxes socials a declarat que en Josep era "l'avi que tots els gironistes hauríem volgut tenir", ja ens ha confirmat que assistirà al partit d'avui contra el Valladolid amb una samarreta del Girona on l'escut serà substituït per una fotografia del seu amic. Bonica metàfora. Descansi en pau.


El final d'aquesta entrada és, per contradictori que sembli, un començament. És l'inici de la gran festa que viurem la setmana vinent amb la visita a Girona del campió de les tres últimes edicions de la Copa d'Europa, el Real Madrid. L'any passat vam donar la sorpresa, motiu pel qual els homes que enguany dirigeix Julen Lopetegui no vindran tan confiats, però... qui sap? El futbol és boig. Nosaltres, però, només estem bojos per passar-ho bé, i per això hem organitzat una trobada de germanor a la nostra seu en el qual rebrem als amics de la Peña Madridista Girona amb la presència de representants de la Federació de Penyes del Girona i d'altres penyes blanc-i-vermelles. Tindrem un menú variat per 10 € que de ben segur farà les delícies de tothom. L'acte començarà a les 14 hores i serà obert a tothom, us podeu inscriure a les penyes oficials fins dijous. Volem que aquest nou enfrontament amb un dels grans de la Liga Santander sigui l'excusa perfecta per demostrar la cara més amable de l'esport i de la nostra ciutat. 

dilluns, 6 d’agost del 2018

"Anchos en Castilla"

La cirereta del pastís a la temporada del debut del nostre equip a la màxima categoria del futbol nacional la vam posar amb la assistència com a part majoritària de l'expedició de la Federació de Penyes del Girona FC al Congrés Nacional de Penyes celebrat a Valladolid a finals de juliol. Abans, però, vam tenir acció a Gran Canaria en l'últim partit de lliga al que vam desplaçar una petita representació i al 106 amb l'homenatge al Girona 2006/2007 que va aconseguir l'ascens a Segona B. 


La darrera jornada de la Liga Santander 2017/2018 va portar al Girona a les illes afortunades. En un partit en el qual Las Palmas s'acomiadava de Primera després d'una temporada força fluixa, l'equip de Pablo Machín va obtenir una última victòria amb dos gols del mundialista Stuani, que va acabar la campanya amb l'espectacular xifra de 21. Al llarg d'aquest assolellat cap de setmana de juny, la representació immortal va estar formada per en Pepe, en Javi, la Margarita i l'Isi, que van visitar, com no podia ser d'altra manera, al nostre amic Óscar i la seva família. L'Óscar, empleat de la Unión Deportiva, a més de fer-los de guia pels racons més exclusius de l'Estadi de Gran Canaria, els va portar a gaudir del bo i millor de la gastronomia local.


Després d'aquest homenatge pel cos i l'ànima, calia fer-ne un altre a un equip que s'ho mereixia de valent. Sense el Girona FC del 2006/2007 que va aconseguir l'ascens a Segona B en aquella eliminatòria davant de l'Alcalá, el nostre equip mai hauria iniciat el camí que el va portar primer a Segona després de mig segle i més tard a la sempre somiada Primera Divisió. Com a cloenda de la temporada, vam organitzar una sopar al 106 en el qual vam comptar amb la presència del tècnic que ocupava la banqueta blanc-i-vermella en el partit que vam guanyar per 1 a 2 al Virgen del Val, Javi Salamero, l'entrenador que va precedir-lo de juliol a febrer, Joan Carrillo, i un dels integrants d'aquella plantilla, Sergi Raset. Per acabar-ho d'adobar, altres històrics del gironisme com en Miguel Ángel Muñoz, la Joana Egea i en Ricardo Rodríguez ens van enregistrar-se en vídeo recordant la fita i saludant a la cinquantena de presents en la vetllada. També van acompanyar-nos l'Albert Mateos de l'àrea social del club, en Quim Alegret, nou president de la nostra Federació de Penyes i Manuel Vázquez i Cristóbal Sánchez, regidors de l'Ajuntament. Per aquell decisiu matx la Penya Immortal va encarregar-se d'organitzar l'autobús que va permetre que el Girona sentís l'escalf de la seva afició a terres madrilenyes. Moltes coses han canviat en aquests onze anys, però no la nostra fidelitat.


Com qui aprovecha que el Pisuerga pasa por Valladolid, a finals de juny vam aprofitar que el Congrés Nacional de Penyes de Futbol se celebrava a la ciutat castellana per anar-hi a visitar als nostres amics d'aficions de tot el país. Els integrants d'Aficiones Unidas - AFEPE van decidir que enguany la Federación de Peñas del Real Valladolid fos l'encarregada d'organitzar l'esdeveniment després de l'èxit de l'edició anterior a Granada. El bon record va fer que més d'una vintena de seguidors blanc-i-vermells s'animessin a formar part de l'expedició de la Federació de Penyes del Girona, la majoria d'ells immortals però amb presència també de gent dels Paparres i la Sant Narcís. Tot va començar el divendres 29 amb un dinar a la nostra seu, després del qual ens vam dirigir en autobús a Barcelona per agafar el vol que ens havia de portar a la capital de Castella i Lleó. Allà ens esperava l'Alejandro, el voluntari assignat al nostre grup per l'organització, per guiar-nos cap a l'hotel i enfilar cap a la Cúpula del Milenio, el pavelló futurista que va servir de centre neuràlgic del Congrés. En la benvinguda d'aquella nit cada federació de penyes va rebre una espècie de maniquí per fer-se fotos simulant portar l'equipació del seu equip, el nostre el tenen els amics del Villarreal i ens el portaran el pròxim cop que ens trobem. Parlant de trobades, no va faltar l'emoció de tornar a veure cares conegudes amb les quals hem passat moments fantàstics en els darrers anys com són les dels penyistes del Huesca, el Getafe o el mateix Valladolid, entre d'altres.


Dissabte al matí l'acte central del Congrés va celebrar-se al teatre Calderón de Valladolid, on vam sentir els discursos de les autoritats i els amfitrions. Des d'AFEPE va anunciar-se que el proper Congrés Nacional de Penyes es durà a terme a Madrid amb el suport de les federacions de Real Madrid, Atlético, Getafe, Rayo i Leganés. El president de la Lliga de Futbol Profesional va dedicar el seu parlament a anunciar-nos dues de les grans novetats d'aquesta temporada al futbol espanyol, el VAR i el calendari asimètric a la Primera Divisió. Un cop vam acabar d'escoltar aquestes paraules i el divertit monòleg de l'humorista Sergio Encinas, tocava un altre dinar multitudinari amb la resta de delegacions a la Cúpula. No va faltar detall: cada taula estava decorada amb globus dels colors dels nostres clubs. Quan vam tenir tots la panxa plena va ser el torn d'una de les activitats estrella de les jornades: la visita a les bodegues de vi de la zona. Guiats pels seus empleats vam poder veure les bótes on es deixa fermentar el fruit de la vinya i també fer un tast.


En les estones lliures vam tenir temps de degustar els plats i tapes típiques de la ciutat, però per la nit del dissabte vam apostar per un restaurant de cuina asturiana on ens van servir sidra, vieiras i cachopo. El motiu? La possibilitat de trobar-nos gairebé un centenar d'assistents al Congrés i seguir amb la marxa i el bon ambient. Zaragoza, Leganés, Tenerife... molts colors representats en un sopar de 10. Diumenge al matí, després d'una nit per recordar, el programa marcava que tocava visitar Zorrilla i allà que vam anar. L'estadi tenia algunes parts que estaven sent remodelades, però vam poder admirar el seu bon aspecte general i trepitjar la gespa d'un estadi que aquest any tornarà a veure el seu Real Valladolid a la Primera Divisió. Volem destacar l'excel·lent tasca duta a terme pels treballadors del club local en aquesta visita, molt atents i sense perdre el somriure en cap moment. Entre ells estava la Leticia, filla de l'Onésimo, el segon entrenador del Girona que en la seva etapa com a jugador va ser una de les grans estrelles del Pucela.


La gran cloenda d'aquest fantàstic Congrés va ser un últim dinar de germanor a la Cúpula, després del qual hi va haver l'intercanvi de records entre els organitzadors i la resta de federacions. En Pepe va participar en el seu últim acte com a president de la Federació de Penyes del Girona fent entrega del plat amb l'escut d'aquesta. En Garru el va acompanyar fent poble, la ratafia i les galetes de Santa Coloma no van faltar. Acabat el moment dels regals, tots els presents vam veure en pantalla gegant el partit Espanya-Rússia dels vuitens de final del Mundial. L'ambient va estar molt per sobre del joc de la selecció i el resultat, però el que compta és que ho vam passar molt bé i vam fer amics com la Marimar, una simpàtica cambrera que ens va atendre a la perfecció. La resta de treballadors i voluntaris de l'esdeveniment també van fer una feina d'alt nivell que cal reconèixer. En homenatge a tots ells vam obsequiar a l'Alejandro, el nostre responsable al llarg de tot el cap de setmana, amb una de les samarretes que vam fer per al grup. Poc després vam enfilar el camí de l'aeroport ben baldats però amb la motxilla plena de experiències que recordarem per sempre més.