Invasió a Barcelona per 5 €

Finalitzat ja el dia dels Innocents, ens plau anunciar una notícia que per sort és lluny de ser una broma. Un cop més, el Girona FC ha apostat per donar facilitats als penyistes i aficionats gironistes en general per intentar que el nostre equip sigui recolzat pel màxim de seguidors possible en el desplaçament de la 19ª jornada al Mini Estadi, que ens enfrontarà al Barcelona Atlètic.

En principi tot indica que el partit es jugaria dissabte 8 de gener a les 6 de la tarda, però gràcies a la magnífica organització de la LFP (permeteu-nos que tinguem seriosos dubtes sobre la "P") no sabem encara ni la data ni l'horari de manera segura. Suposant que la previsió de dia i hora siguin correctes, el pla és que els autocars surtin, com ja s'ha fet habitual quan el club finança els viatges, a les 10 del matí des de Montilivi. Un cop arribats a Barcelona, es disposarà de la temps per visitar per lliure la Ciutat Comtal. A les 6 de la tarda començarà el partit i un cop acabat es tornarà cap a Girona.

Per dinar, donat que es preveu que sigui un desplaçament massiu (es vol superar amb escreix els més de 200 blanc-i-vermells presents a Elx), no s'ha organitzat res pels lògics problemes de trobar un local amb tant d'aforament. Tot i això, des de la junta directiva de la Penya Immortal estem estudiant la possibilitat d'anar tots els socis i simpatitzants de la nostra associació a dinar plegats pel nostre compte. Si trobem quelcom interessant n'informarem puntualment al blog.

Recordar també als afiliats i amics de la Penya Immortal que per apuntar-se i anar-hi plegats és necessari que passin per la nostra seu (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3) i s'inscriguin donant el seu nom, cognoms i número de telèfon. L'import a lliurar per reservar la plaça és de 5 euros, incloent-se en aquest preu el viatge en autocar i l'entrada per al partit.

Estem davant d'una ocasió immillorable de batre rècords de movilització d' aficionats gironistes, així com de donar ales a l'equip per aconseguir la seva primera victòria a domicili de la temporada. Animeu-vos a venir i no la desaprofitarem!

Un Girona galàctic

En els darrers dies l'entorn gironista ha rebut la notícia de que el Girona FC es veurà d'aquí poc immers en un procés d'ampliació de capital. Fonts properes a les altes instàncies del club han fet arribar a la Penya Immortal l'identitat d'un dels nous inversors que s'involucraran en el projecte de fer créixer el Girona els pròxims anys. Es tracta de Florentino Pérez, president del Real Madrid i de la constructora ACS, un dels homes més rics d'Espanya. Segons ens informen els nostres contactes, l'actual màxim mandatari blanc es un enamorat de la Costa Brava, on ha passat l'estiu més d'un cop a bord del seu iot. Des del dia en que va saber que el Girona jugaria a la Liga Adelante s'havia mostrat il·lusionat amb la possibilitat d'ajudar a l'entitat blanc-i-vermella a prosperar i consolidar el seu projecte esportiu, a més de veure en ella una gran possibilitat de contacte amb el negoci immobiliari de la província.

Pérez ja ha comunicat que té la intenció de convertir el Girona FC en un equip "galàctic" que aspiri a pujar a la Liga BBVA i lluitar per les posicions europees. Per a acomplir el seu objectiu ja ha confirmat als seus cercles de confiança que com a mostra de que ha pogut reconciliar-se plenament amb Raúl i Guti, els ha fitxat pel Girona al mercat d'hivern. El Schalke 04 i el Besiktas ja han rebut els traspassos i en les properes hores s'incorporaran a les ordres de Raúl Agné. Durant aquest mes el constructor madrileny intentarà moure les seves connexions amb Zinedine Zidane perquè el crack francès treballi amb conjunts del seu país interessats en deixar que les seves estrelles emergents agafin rodatge a Montilivi (i ajudin així a l'equip a pujar) i parlarà personalment amb José Mourinho per conèixer la seva opinió sobre Karim Benzema i estudiar la possibilitat de que vesteixi de blanc-i-vermell fins al juny.

En fi, que si eren poques bones notícies les que havíem rebut d'ençà de l'entrada de la nova directiva, ara aquestes es multipliquen. A Montilivi s'ha acabat patir: ens esperen tardes de glòria blanca... i vermella!!!

Bandera... a mitja asta

Els gironistes reunits al Bon Ibèric per seguir el partit de Chapín per televisió, hem començat la nit amb l'alegria que ha suposat el golàs de Despotovic, que ens posava per davant en el marcador i refrendava el bon joc desplegat pels blanc-i-vermells durant tota la primera meitat. La majoria de la parròquia immortal, amb noves incorporacions produïdes arran l'exitós viatge a Elx a les quals esperem veure sovint amb la penya, es mostrava optimista amb les possibilitats del Girona de guanyar el seu primer partit lluny de Montilivi.

En els 15 minuts de descans hem aprofitat per "presentar en societat" la darrera adquisició de la penya en col·laboració amb el club (finançada al 50% per ambdues entitats): una flamant bandera del Girona de 2 metres d'alçada per 3 d'amplada. És ben sabut pels habituals a l'estadi que sempre lluïm banderes blanc-i-vermelles de tot tipus, però aquesta ens fa especial il·lusió per les seves dimensions i ser la primera que combina els nostres colors amb l'escut que tant estimem. L'estrena oficial la farem en el partit contra el Cartagena i el primer desplaçament en el que serà present serà el de Barcelona.
Tornant al partit, direm que el marcador no reflexa les bones sensacions que durant molts minuts ha deixat el Girona al centre del camp i l'atac. La pilota parada ens ha tornat a fer molt de mal, en una falta hem encaixat l'empat i ja són masses partits en els que ens perjudica no estar atents en aquesta faceta del joc: cal posar-se les piles.
El 2-1 gairebé no té història, ha tornat a ser una rematada des de l'àrea petita en el llançament d'una falta, el nostre punt feble... però després d'una expulsió, la nostra creu aquesta temporada. Com a visitants es veritat que no oferim gaires garanties, però tampoc es pot obviar ni molt menys que els col·legiats no dubten en evitar-se problemes i escombrar cap a casa aprofitant que som un equip "petit". Del tercer, en una dinàmica de caiguda lliure, ja millor ni parlar-ne.

No hem pogut gaudir de la bandera per celebrar els tres punts del nostre Girona en el darrer partit de lliga de l'any, però n'estem segurs de que el 2011 ens donarà motius per onejar-la orgullosos.

Rècord i records

Han passat tres dies des d'aquell dissabte en el que el nostre club va viure a Montilivi la jornada amb més espectadors, més de 8.000, potser us semblarà que han passat molts dies per fer un article per parlar d'aquell dissabte, però és que no som professionals de la comunicació. som simplement persones i de persones, de moltes persones que envolten el món del futbol volem tractar aquest article.

Per això volem començar aquestes ratlles amb paraules d'ànim a en Franchu que físicament està esgotat, no us amoineu, és una màquina i no en sentit figurat però és persona i també te dret a estar baix de forces uns quants dies, a en Jose Antonio de la Miki Albert que li han passat les mil i una des de dissabte i és una persona que es mereix el millor del millor, tampoc us amoineu, la seva seguretat en el que diu i fa és la seva principal vàlua per superar i fer superar als que l'envolten els imprevistos. També volem començar aquest escrit amb paraules, d'agraïment, d'agraïment a en David Fernández, president de la Penya Guixols Costa Brava, sense fer soroll, és com un àngel que sempre el tenim dispossat a fer i ajudar sense preguntar-li si ell també necessita quelcom de nosaltres.

I com que de grans persones parlem avui hem de donar el nostre agraïment a en Manolo Devesa, a tots els membres de la Penya Celtista de Barcelona Blau Cel del que ell és president i a tota l'afició del Celta que ens van acompanyar en aquell meravellós dissabte passat.

Fa tres anys que ens coneixem i per això la trobada, segons al fòrum dels aficionats d'aquesta penya del Celta, seria al seu centre d'operacions, el Bar Bon Ibèric, ens ho van agraïr com cada any amb un obsequi, el d'aquest any ha estat molt especial ja que ha estat dedicat a la nostra penya.

Després de la recepció vam anar a la seu de la Penya Miki Albert, allà ens esperava el seu president, en Jose Antonio, juntament amb una de les persones que treballa dia a dia amb la directiva per a que socialment el nostre club sigui més gran, per als penyistes és una de les persones més estimades perquè el considerem l'orella de la directiva envers l'aficonat i braç executor de les ordres donades per la directiva un cop escoltades les nostres ideies.

L'Óscar Buendia de qui us parlem, és una gran persona, acompanyat del seu pare va haver de fer un dinar molt lleuger ja que a les 3 de la tarda havia de ser a l'estadi per a resoldre els molts problemes que sorgeixen abans, durant i després d'un partit de segona, el petó amb el seu pare quan marxava, marca el que som, el primer de tot és la familia. El seu pare es va quedar i s'ho va passar d'allò més bé amb els càntics a favor d'un i l'altre equip, sempre en un ambient de cordialitat.

Un partit dura més de 90 minuts i mostra d'això és aquesta foto, amb els aficionats gallecs vam viure després del partit un dels moments més emotius que pot viure un jugador de futbol, l'afició de l'equip rival, de l'equip a on jugaves l'any anterior, et fa un petit homenatge al teu actual estadi amb l'entrega d'una placa, Fran Noguerol segur que sempre recordarà aquell dissabte a Montilivi.

2010: recta final

A l'article anterior lamentàvem que cap immortal tingués la possibilitat de fer costat al Girona el dissabte al Teresa Rivero, però feliçment no va ser així. A més dels prop de deu seguidors desplaçats pels companys de la Penya Miki Albert, el Girona FC va rebre el suport del nostre soci i amic Félix Sierra, que es trobava a Madrid passant uns dies amb motiu del pont i es va acostar fins a l'estadi vallecà per animar als nostres jugadors. La resta de components de la Penya Immortal vam seguir el partit a la nostra seu, en un ambient de bon humor que tot i el cop que va suposar la derrota no es va apagar.

Desgraciadament la sort no va somriure a l'equip gironista i en un minut fatídic va rebre dos gols d'un Rayo que va com un coet cap a Primera i va demostrar ser un conjunt davant del qual no es poden cometre errades. Cada partit a Segona ens ha de servir per aprendre coses noves i estem convençuts que si se segueix en aquesta dinàmica de lluita constant, les coses acabaran rutllant a fora de casa igual de bé que a Montilivi.Amb tot, gairebé no ens en hem adonat i d'aquest 2010 en queda ben poc, però molt intens. Aquesta setmana, per exemple, rebrem al Celta de Vigo a casa (dissabte a les 6 de la tarda), en el que serà un nou dia de festa i agermanament entre la Penya Immortal Girona, la Penya Blau Cel del Celta de Barcelona i altres aficionats blanc-i-vermells i gallecs. La jornada començarà com sempre amb una petita recepció al Bar Bon Ibèric, per després desplaçar-nos fins al Restaurant El Veïnat per gaudir d'un dinar de germanor que promet ser, com en els dos darrers anys, molt entretingut. I es que quan gironistes i celtiñas ens ajuntem, es sinònim de passar-ho bé amb l'excusa del futbol.

Continuant amb el repàs al que queda d'any, dir que aquest divendres el Girona FC rep al CB Tarragona en partit de la Lliga Adecco LEB Or i després d'uns quants caps de setmana en que ens ha estat molt difícil apropar-nos per Fontajau, uns quants immortals intentarem tornar a estar-hi per donar-ho tot pels nostres colors.

Per últim, recordar que ja ens queden pocs dies per acabar de tancar tot el tema de la Loteria de Nadal, tothom qui encara vulgui comprar participacions del número 64352 només ha d'apropar-se a la seu (C/Pamplona, 3) o preguntar a algun membre de la directiva. El mateix passa amb la rifa que premiarà amb un pernil i una pilota signada pels jugadors del Girona a qui tingui el calendari amb el número que coincideixi amb les 3 darreres xifres del Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional. Aquests calendaris valen només 1 euro i, si més no, llueixen molt a la cartera... no perdeu la oportunitat de conseguir un bon premi!

Gironisme a distància

Fem aquesta breu nota per comunicar a tots els nostres socis i simpatitzants que el viatge a Madrid programat per aquest cap de setmana ha sigut anul·lat. Malauradament, el ritme d'inscripcions ha estat molt baix i la Penya Immortal no pot permetre's ara mateix el luxe de perdre diners amb l'autocar. En cap moment volem que això s'interpreti com una crítica, ja que la nostra penya es la primera que entén la difícil situació econòmica per la que està passant el nostre país i que tants desplaçaments en tant poc temps (tot i ser de franc, els viatges a Albacete i Elx van suposar per a tots nosaltres despeses en menjar, records, etc...) son difícils d'assumir per la majoria de famílies.

Haurem de viure el partit per Gol TV, però què ningú dubti que el nostre sentiment serà tan profund com si estiguessim animant a les graderies del Nuevo Teresa Rivero. Convidem a tothom qui ho vulgui a apropar-se a la nostra seu (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3) per seguir el matx en directe a partir de les 5 de la tarda. Us hi esperem!

ENDAVANT GIRONA!
SEMPRE IMMORTALS

Els 7134 i el viatge a Vallecas

Montilivi va viure la millor assistència des de que vam recuperar la categoria el 2008. Fins a 7134 aficionats van veure en directe el partit que dissabte va enfrontar el Girona FC amb la UD Salamanca. Tot un èxit que ens consta que la directiva i els empleats del club portaven molt de temps cercant assolir. No podem sinó donar-los-hi la enhorabona per aquesta gran tasca de difusió del gironisme entre petits i grans que estem segurs que més aviat que tard acabarà donant els seus fruïts en forma de noves generacions de fidels seguidors blanc-i-vermells. I es que aquesta feina d'acostar el Girona als habitants de tota la província no s'atura, en les darreres setmanes hem viscut l'enregistrament d'un nou i modern himne per l'entitat, la posada en marxa d'un concurs per trobar una mascota i fins i tot el sorteig de uns altres tres cotxes (iniciativa de la que podrem gaudir en breu).

Centrant-nos ja en el futbol, hem de dir que si bé el seu partit no va ser brillant, el Salamanca ha estat un dels conjunts més seriosos que ha passat pel nostre estadi al llarg d'aquesta temporada. Durant la primera part ens va posar les coses difícils, però a la segona les tornes van canviar gràcies en part a l'efecte revulsiu que va significar l'entrada de Chechu (autor d'un autèntic golàs, per treure's el barret). I es que vam tenir oportunitats fins i tot per emportar-nos els tres punts, però un peu miracolós del porter salmantí ho va evitar. Santamaría no va voler quedar-se enrera i a l'última jugada del partit també va tenir una intervenció de mèrit.
Son 3 empats seguits, 4 en una ratxa de 6 partits sense perdre, però no ens hem de desanimar, tot el contrari, hem d'apretar ara més que mai, perquè quan guanyem veurem com d'important ha estat marxar d'aquests partits amb ni que sigui un puntet al sarró.

La setmana que ve juguem a Madrid, a Vallecas i tornarem a veure'ns les cares amb els nostres amics del Rayo Vallecano. La Penya Immortal no es perdrà la cita i ja té preparat el viatge al preu de 65 euros. Aquest import inclou el desplaçament en autocar, una nit d'hotel i un dinar de germanor que celebrarem amb els aficionats vallecans. També està prevista la celebració d'un partit de futbol entre aficions, així que animem a tots els que estiguin en forma a emportar-se l'equipació necessària per jugar.

Si el desplaçament es la meitat de bo que el de l'any passat (victòria del Girona per 0 a 3 i una convivència fantàstica amb els aficionats locals), serà una experiència que mereixerà la pena no perdre's.

Quantitat i qualitat

Els mitjans de comunicació de la nostra ciutat van qualificar aquest desplaçament de l'afició gironista com "el més gran que es recorda" i cal dir que nosaltres en donem fe: va ser "gran" tan pel nombre d'assistents (cap a dos centenars) com pel que fa a la jornada viscuda, un dia "de bandera", com bé deia el nostre amic Manel de la Penya Altzavares Nord. En l'apartat esportiu, el Girona FC va sumar un punt en un estadi on les dues darreres temporades (2-1 i 4-0) li havia estat impossible fer-ho. Els homes d'Agné van continuar una jornada més amb la ratxa de partits sense perdre i cada cop se'ns fa més difícil no començar a fer un cop d'ull a la part noble de la classificació.

Gràcies a la fenomenal tasca duta a terme pel club amb les iniciatives posades en marxa contra Albacete i Elx, molts no habituals van sumar-se a la Penya Immortal a l'engrescadora tasca d'animar al nostre equip fora de casa. Esperem que l'experiència viscuda ahir els serveixi per enamorar-se una mica més si cap del Girona i ens acompanyin molts cops més.
La jornada va començar amb l'arribada a Elx a primera hora del matí, després de viure una nit d'ambient immillorable al autocar. Ens consta que van ser pocs els que van aclucar l'ull. Al nostre destí ens esperava la gent de la Penya Altzavares Nord i l'Agrupació de Penyes de l'Elx, als que no podem sinó agrair l'excepcional tracte que ens van dispensar durant tot el dia, fent-nos de guies pels punts més emblemàtics de la ciutat (com ara els seus famosos palmerals o l'església on anualment es representa el famós "Misteri d'Elx", una cerimònia religiosa que ha estat qualificada com a Patrimoni de la Humanitat) i fins i tot ajudant-nos a solucionar alguns imprevistos que van sorgir durant la jornada.
Calia agafar forces pel partit, per la qual cosa ens vam apropar fins a un restaurant de les afores de Elx, on 84 aficionats blanc-i-vermells vam compartir un dinar de germanor amb les penyes de l'equip il·licità. Destacar que va continuar regnant el bon ambient entre aficions i que els nostres amfitrions van tenir nombrosos detalls amb nosaltres. Ja en els actes "protocolaris", el nostre president Josep Sierra va fer entrega d'una bufanda de la Penya Immortal als representants de la afició local, que ens va obsequiar a l'hora amb un banderí de l'Elx i una bufanda d'Altzavares Nord, molt bonica, per cert.

Si una foto recull l'essència d'aquest dissabte de novembre és la del moment en la que regalàvem una de les nostres bufandes al que va ser qualificat pels seus companys de les penyes de franjaverdes com el millor seguidor de l'Elx. El fet de que un desplaçament sigui tan massiu no significa que no hi hagi temps per seguir fent amics al voltant del món de la pilota. Esperem estar al nivell del sensacional tracte rebut quan ens tornin la visita.

El talismà

D'ençà que el Girona va recuperar el seu lloc a la categoria de plata al futbol espanyol, una imatge s'ha repetit en les tres ocasions que els nostres jugadors han saltat a la gespa de l'Estadi de Gran Canària, la nova llar de la UD Las Palmas: la del fill del nostre amic Óscar, en Brian, acompanyant a l'onze inicial gironista en la ja clàssica foto abans de començar el partit. Vist el balanç de les nostres visites a l'illa des de 2008 (1 victòria i 2 empats), podem considerar al petit Brian com el nostre talismà.

Dissabte va ser precisament ell qui va posar la nota blanc-i-vermella a la foto lluint la samarreta de la Penya Immortal, ja que el Girona FC va estrenar la seva nova tercera equipació de color taronja. I bon debut que va tenir, ja que semblava difícil treure quelcom positiu contra els canaris quan, ja en el temps afegit, un penal transformat per Jandro ens brindava un punt que va saber a glòria a tos els que vam seguir el matx per la ràdio al Bon Ibèric. A la Segona Divisió mai se sap com de decisiu pot arribar a ser un punt, i sinó que ens ho diguin a nosaltres (només cal fer un cop d'ull a aquella jornada 42 contra el Múrcia...).

No sabem si els nostres "germans" de la Peña El Recibimiento van acabar el partit amb tant bon regust de boca com nosaltres, però el que si és segur es que, tal i com ja hem començat a fer els immortals, estan ja començant a fer el compte enrere dels dies que manquen per tornar a viure l'enfrontament entre els nostres dos equips i tornar a compartir les seves vivències amb nosaltres.

Os enviamos un fuerte abrazo desde Girona y os deseamos mucha suerte a lo largo de la temporada.Aquesta setmana seguirem treballant per que tot vagi com la seda en el desplaçament a Elx, en el que ens reunirem amb la penya Altzavares Nord de l'equip alacantí per fer un bon dinar i viure el futbol de la manera que més ens agrada. Recordem que les inscripcions continuen obertes a la nostra seu, el Bar Bon Ibèric, per només 10 euros (inclou samarreta de regal).

A Elx amb el Girona! (amb un ull a Las Palmas)

El nostre equip no estarà sol a l'Estadi Martínez Valero el proper dissabte dia 20, ja que el club ha tornat a fer mostra del seu compromís amb les penyes i els simpatitzants i ha posat a disposició dels mateixos dos autobusos per anar fins a terres alacantines a animar al Girona.

La sortida està programada pel divendres 19 a les 12 de la nit des de davant de Montilivi, d'on l'autocar es desplaçarà fins al Bar Núria per recollir als assistents que trobin més còmode sortir des d'aquesta ubicació més cèntrica. La previsió és passar la nit en ruta i arribar a Elx al matí amb prou temps per fer una visita per la ciutat i poder dinar per allà. La nostra intenció es posar-nos en contacte amb alguna penya local per fer la ja clàssica trobada de germanor quan viatgem lluny de Girona. Un cop acabat el matx, que comença a les 6 de la tarda, tornarem a enfilar el camí cap a casa.

El preu és de 10 euros i inclou el viatge amb autocar i l'entrada del partit. Les inscripcions es poden fer efectives a la nostra seu (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3, Girona) i a la de la Penya Miki Albert (Restaurant El Veïnat, C/Major, 86, Salt). Els residents a Sant Feliu de Guíxols i voltants que ho desitgin podran fer-ho posant-se en contacte amb Antoni Valldeperas, el "manager" de la Penya Guíxols-Costa Brava. Per si fos poc, cada aficionat desplaçat rebrà una samarreta gironista de disseny exclusiu sense haver d'abonar ni un euro més.

Aquest serà un partit especial, ja que ens retrobarem amb en Xumi, un jugador al que des de la nostra penya teníem una gran estimació i al que li desitjem el millor en la seva carrera (a partir de que l'àrbitre xiuli el final del partit del dia 20, és clar, je je).

Per acabar de comentar tot el que fa referència al viatge, només dir que tornem a donar les gràcies de tot cor a la junta directiva del Girona FC i als responsables de l'àrea social per l'aposta decidida per facilitar les coses a les penyes que estan realitzant aquesta temporada. Tractarem de deixar el pavelló ben alt a Elx i fer que els jugadors rebin tot el nostre suport.

Aquest desplaçament és una gran notícia, però no podem obviar l'atractiu partit d'aquesta setmana. Atractiu per dues raons: primera per l'alt nivell futbolístic que estan mostrant els dos conjunts en aquest inici de temporada. I segon perquè un Las Palmas - Girona sempre és especial per a la Penya Immortal. Al llarg dels tres darrers anys del nostre equip a la Segona Divisió hem establert una excepcional relació d'amistat amb els membres de la Peña El Recibimiento, plena de moments difícils d'oblidar com els viscuts en les visites que vam fer-nos a camp contrari la temporada passada. Aquest any ens ha estat impossible anar fins a Gran Canària, però no cal dir que viurem el partit minut a minut amb la mateixa intensitat que si fossim 3000 km més al sud, compartint les nostres sensacions amb els nostres amics illencs.

¡Un fuerte abrazo a todos los integrantes de la Peña El Recibimiento y que gane el mejor!

Endavant

Cantem tots junts i cridem tots fort, així és la tornada del nostre nou Himne. La veritat és que no ha hagut un partit millor per a la seva estrena i per a que la grada de Montilivi transformés en imatges la cançó. Un equip que des de que va començar la temporada està entregat a la seva samarreta i al seu escut es va trobar també amb una afició entregada a ells. Com diu el nostre Matamala al seu fòrum, ahir van passar tantes coses a Montilivi que és difícil fer un resum.

Per la nostra part només farem esment de dos detalls que ens afecten, els altres detalls els hem pogut llegir avui a la gran premsa gironina de la que tenim el plaer de gaudir cada dia.

Tots els membres de les tres penyes que vam estar juntes ahir, la Miki Albert, la Guixols Costa Brava i la nostra vam passar una tarda en un ambient que poques vegades recordem, rialles, més rialles, abraçades amb els gols i sobretot amb la cara de felicitat de quan estàs amb els teus amics.

També va ser un partit molt especial per l'Arnau i sobretot per al seu pare, en Jordi, l'Arnau, soci de la nostra penya i jugador del futbol base del nostre club va viure el partit sobre la gespa ja que per primera vegada va ser convocat per a fer de recullpilotes.

En Xavi Borrell es va endur el Mercedes però tots els que vam sortir de Montilivi vam marxar amb la mateixa alegria que ell i és que qui més qui menys va sortir de l'estadi pensant que l'equip que tenim també és un Mercedes.

Després del partit vam viure la nostra nit de "Jalo Guay", serem breus, uns vint membres de la nostra penya ens vam aplegar a la taula del Bon Ibèric que la Conxi en va preparar, ens ho vam passar molt bé i com que una imatge val més que mil paraules posem aquesta foto del vocal i la vocala de la nostra junta, així us podeu fer una ideia, no tan sols del bon ambient regnant sinó també de que els que dirigim la penya estem llampats.

La nit de "Jalo guay"

Sí amics, no s'escriu així i a més la nit de Halloween va ser la setmana passada, però com que encara que ens ho vam passar de por a Albacete no la vam poder celebrar i com que els que dirigim aquesta penya estem una mica llampats, hem decidit celebrar una festa de "Jalo Guay" aquest dissabte després del partit contra la Ponfe.

Per cinc eurets tindrem dret a un fabulós pica-pica, de la beguda cadascú serà amo i senyor del seu compte.

Es prega a tots els assistents anar disfressats, ens atrevim a fer aquesta objecció perquè els que dirigim la penya no ens costarà gaire, amb una goma d'orella a orella ja ho semblarà.

Ara una mica més seriosament us direm que avui, una part de la nostra penya ha anat a l'enregistrament del nou Himne del nostre club.

Un gran ambient entre directiva, jugadors, cos tècnic, premsa i seguidors ha presidit l'acte. Per respecte als que ens han convidat i ens han fet passar una tarda inoblidable no podem anunciar moltes coses del nostre nou Himne, només dir-vos que arribareu a casa amb la tornada de la cançò i que si ara estem acostumats a escoltar "endavant Girona", a partir d'ara tots junts cantarem i cridarem fort "Girona endavant".

Per primera vegada estarem juntes a l'estadi les tres penyes que estan legalitzades com associacions, a Albacete vam donar una mostra del que som capaços de fer, els jugadors ens ho van agraïr molt després del partit quan vam parlar amb ells a La Font de la Figuera, esperem donar una altra mostra en aquest important partit i que els nostres crits d'ànim engresquin a tots els grans seguidors que cada quinze dies es desplacen fins a Montilivi per a acompanyar el nostre equip cap a la victòria.
Per cert, esperem que si el Mercedes li toca a algú de la penya, la nit de "Jalo Guay" sigui de franc per a tots menys per al guanyador del "buga".

Es nota, se sent, el Girona és present

Comencem aquest article amb la mateixa il.lusió que varen viure els veterans del Barça amb els veterans del nostre club el partit de divendres, els crits d'ànim a en Toni es van barrejar amb les salutacions d' un gran porter a l'ombra de l'Aroca, en Miquel Salvà.

I parlem de porters veterans, no tan sols perquè la penya va estar a Montilivi divendres, és també perquè dissabte en Belmar, porter que a l'any 81 va defensar els nostres colors, a Albacete quan va veure les nostres cares pintades dels colors blanc-i-vermells, es va presentar amb la humilitat de tots els que han passat per Montilivi.Ens va dir que va ser conegut com en Belmas, gràcies a un gran locutor de radio.
Dissabte vam sortir molt puntuals, dos minuts després de les vuit del matí començàvem vint-i-dues hores de viatge per a viure dues hores d'un intens partit.
Els acudits del conductor barrejats amb els encertats comentaris d'un dels nostres il.lustres viatgers com el pare d'en Zipi i Zape del Girona, Jose i Àngel, l'Antonio, passès molt més ràpid.
Un dels millors moments del desplaçament va ser viure el passar tota una autovia per dins de les seves entranyes.
Allà ens esperava un gran dinar, no us espanteu els crítics, cadascú es va pagar el seu.

La veritat és que mai, i mireu que la nostra penya a Donosti va portar el mateix nombre de persones el primer any que vam pujar a segona, ha viscut tan intensament el partit com el que vam viure ahir, agraïr a la Penya Miki Albert i a la Penya Guixols Costa Brava, els bombos i les grans persones que són. Com la Mascota de l'Albacete, els que vam tenir el plaer de parlar amb ell, entre d'altres, la Sandra que va fer la foto al que us escriu, sabem de la seva vàlua.

I tot gràcies a unes persones, gràcies Óscar, gràcies Ramón (per estar a Mahó i a Mutilva com a aficionat i ara com a president) i sobretot gràcies Josep Delgado.

Regal de Fires

La nostra idea inicial per aquest cap de setmana era fer l'habitual sopar de Fires en algun restaurant de la ciutat, però una sensacional notícia va capgirar-ho tot per a millor: des del Girona FC se'ns va anunciar que se'ns donava la possibilitat d'anar a seguir al nostre equip a Albacete amb les despeses principals (viatge en autocar i entrada al camp) cobertes. Vista la sensacional jornada que vam viure no podem sinó agrair al club el seu esforç i interès per permetre que les penyes animem al Girona en els seus desplaçaments.

50 gironistes, entre membres i simpatitzants de la Penya Immortal (cap a 40) i socis de la Penya Miki Albert i la Guíxols-Costa Brava, vam posar-nos camí d'Albacete a les 8 del matí de dissabte, en un viatge que, tot i ser llarg i cansat (no vam arribar al Carlos Belmonte fins a les 17:30) , ens va resultar molt més amè gràcies al bon ambient que sempre es dóna entre nosaltres quan anem a veure el Girona lluny de Montilivi.

El sector de la graderia de l'estadi manxec que se'ns va assignar feia més goig que mai, ben blan-i-vermell gràcies a les samarretes, gorres, banderes i pancartes amb les que ens van fer notar. També cal dir que més d'un va tornar afònic, i es que ni en els moments més difícils del partit vam deixar de cantar per tractar de donar forces als nostres jugadors, que ho van saber reconèixer al final del partit, amb les mostres d'agraïment que ens van fer des de la gespa i més tard quan ens vam trobar en una de les parades que vam fer camí de Girona.


Esportivament només direm que el Girona FC va demostrar un cop més que amb ganes i esforç tot es pot aconseguir, per més en contra que es tinguin factors externs com l'arbitratge. Ja hem perdut el compte del número d'expulsions que hem patit aquest any fora de casa, per no parlar del dubtós criteri que es va fer servir per sancionar les mans fora de l'àrea d'un i altre equip o que resulta molt senzill anul·lar segons quins gols.

Però ni tan sols això va aconseguir apagar l'ambient festiu que va presidir tot el nostre viatge. Es podria dir que ens vam emportar un trosset de les Fires de Sant Narcís a Albacete. Alguns ho van fer mitjançant curiosos peluixos que van exercir de mascotes i altres fotografiant-se amb una autèntica mascota, la de l'Albacete. Com sempre, allà on anem, fem amics.

Buendía

Aquest dissabte no va ser simplement un bon dia, va ser un gran dia per a tots els que ens agrada vibrar amb els èxits i fracassos de l'equip de la ciutat. La competència a la televisió era dura, però gràcies a gent del club com l'Óscar Buendía, que demostren tenir ganes de fer que la cosa rutlli, vam poder veure les graderies de Montilivi amb l'excel·lent aspecte que mostraven contra el Valladolid.

El partit era crucial per als interessos del Girona i el rival tot un aspirant a pujar a Primera Divisió, motiu pel qual el matx va estar molt igualat durant els 90 minuts tot i la diferència de 2 gols a favor dels blanc-i-vermells. La "culpa" d'aquest darrer detall la té en Jandro, que va a tornar a demostrar que és un jugador d'una categoria superior, transformant amb facilitat el penal forçat per Peragón (inaudit! una decisió arbitral que ens afavoreix!) i donant una excel·lent passada en profunditat a Despotovic per permetre al serbi fer el segon. Esperem que la ratxa gironista no s'aturi i que els resultats que obtinguem contra l'Albacete i la Ponferradina ens permetin tornar a mirar cap a dalt i, perquè no dir-ho, somiar.

Pel que fa a l'animació teníem preparat un muntatge de pancartes per commemorar el 80è aniversari del club, però darrerament tenim força mala sort i hi va haver un problema de coordinació (n'havíem de mostrar 7 però 3 estaven repetides) que ens va fer replantejar-nos la situació. Vam decidir deixar-lo per més endavant amb algunes variacions i aprofitar les pancartes que es podien fer servir, per penjar-les o simplement ensenyar-les. El nostre novell secretari tractarà d'evitar nous errors com aquests, si bé una cosa ens caracteritza es prendre'ns-ho tot amb bon humor.

Diumenge, amb el bon regust de la victòria contra el conjunt castellà, un petit grup de membres de la penya va assistir al partit de la LEB Or que el Girona FC va guanyar amb comoditat al Fundación Adepal Alcázar. Més que bon regust hauríem de parlar de "ressaca", perquè una confusió amb els horaris va fer que es presentessin a Fontajau a les 6 en lloc de a les 7. En fi, coses de l'ADN immortal... je je je.

"Condenaos"

Sempre diem que el futbol és quelcom més que un esport, és una excusa perfecta per a passar-s'ho d'allò més bé. Ahir vam tenir el plaer de comprovar-ho novament. Amb motiu del centanari del Cádiz, la penya cadista de Pineda de Mar "Los Condenaos" ens va convidar a l'acte que en commemoració a aquesta efemèride va celebrar a la seva població. La veritat és que a en David, el seu president, a part de la seva junta directiva i socis de la penya ja els coneixíem de la seva estada a Girona i sabíem de la seva qualitat humana, la sorpresa va ser conèixer a l'alcalde de la seva ciutat, en Xavier Amor, i la seva senyora, que van ser uns més de nosaltres,van compartir les rialles i les ganes de gaudir de la nit de tots els que ens vam aplegar a la taula per a degustar l'exquisit sopar que ens van oferir els nostres amics.

Com si hagués arribat Nadal ("cada ovella al seu corral"), les penyes del Girona van viure a les seves respectives seus el gran partit disputat pels nostres jugadors al camp del Betis. Una barreja d'optimisme amb molta prudència era el que es desprenia de la conversa telefònica que vam tenir a la mitja part amb en José Antonio Muñoz, president de la Penya Miki Albert, que va seguir el partit amb els de la Penya Curta al "Veïnat" de Salt, i amb en David Fernández, president de la Penya Guíxols Costa Brava, que el va veure amb els seus al Bar "El Monestir" de Sant Feliu. Aquestes sensacions es van convertir en veritable indignació quan vam tornar a parlar un cop va acabar el partit.

La crua realitat és que a part de les bones sensacions que desperta el nostre equip, estem a baix i quan un equip està a baix, quan jugues malament perds perquè jugues malament i quan jugues bé perds per mala sort o perquè un factor aliè al joc de l'equip no et deixa treure el resultat que mereixes. Com va passar ahir.

Gràcies a la gran tasca promoguda pel senyor Delgado, Fontajau ha tornat a convertir-se en un punt de trobada de tots els amants de l'esport gironí. El bàsquet ha estat el gran protagonista del cap de setmana, divendres amb els nois i avui amb les noies. Els resultats són importants però és més important és tenir la sensació que Girona, tota la província, gaudeix cada setmana d'esport d'èlit en directe. Nosaltres no estem desaprofitant l'ocasió i ja portem tres partits donant suport als nostres colors.

La passió no entén de ponts

Molts gironins han optat aquests dies per marxar de la ciutat aprofitant aquest pont que el calendari ha deparat per la festa de la Hispanitat. Hom pot pensar que el que menys ve de gust enmig d'uns dies de relaxació i descans es haver de pujar a Montilivi per mullar-se i a sobre no veure gran cosa sobre la gespa, però ni nosaltres ni la resta dels 3500 valents que van anar ahir a l'estadi ho creiem així.

El futbol ha esdevingut un espectacle i això comporta que qui paga es molt lliure de sentir-se decebut amb el que veu. Però, sincerament, per fer això són molt més adients arts com el teatre o el cinema. Aquest esport és primer de tot un joc (per la qual cosa el que a vegades no rutlli tot tan bé com volem entra dins del guió) i seguidament una relació constant entre els que són sobre el camp i els que estem a la graderia. Les sensacions que es transmeten en ambdues direccions son molt importants i poden generar desconfiances, inseguretats, nervis... o per altra banda engrescar, donar ales i fer que la piloteta acabi recorrent uns quants centímetres més quan cal i tot (oi que sí, Kiko?).

Està molt bé que voler que tot millori, però de vegades oblidem qui som i d'on venim. 49 anys entre Regional, Primera Catalana, 3ª i 2ª B fins que va arribar aquell màgic partit contra el Ceuta. Cada partit que juguem al futbol professional es un premi per a tots els que han aguantat el club al llarg dels seus 80 anys d'història i no hauríem de prendre'ns-ho tant a la lleugera. No direm que hauríem de ser 9000 a cada partit, tot i que a altres ciutats es un fenomen habitual, però si que estaria molt bé fer pinya i aconseguir, com a mínim que el Girona tingués 5011 jugadors cada jornada disputada a Montilivi.

Nosaltres començarem fent pinya aquest dissabte en l'importantíssim partit de dissabte a les 4 contra el Betis. Aprofitarem la retransmissió en directe per Marca TV per aplegar els immortals al Bon Ibèric i fer arribar a Sevilla el nostre ànim a Raúl Agné i els seus homes. Tots els gironistes quedeu convidats a assistir-hi per veure si som capaços de repetir la gran victòria de l'any passat a l'estadi d'un dels millors equips de la categoria.

Siguem positius

Estem passant per una ratxa un xic desencisadora pel que fa als resultats. Les tres darreres derrotes del Girona FC han deslluït una mica el bon començament que vam tenir amb les espectaculars victòries a casa davant Tenerife i Huesca. Ahir, sense anar més lluny, tot i dominar àmpliament el joc a la segona meitat davant un bon equip com és el Granada, els errors comesos durant el primer temps i la manca de punteria ens van allunyar de la victòria.

Malgrat tot, no podem desanimar-nos. Hem de ser forts i animar ara més que mai, remar tots en la mateixa direcció quan venen mal dades. Fem-ho pel club, pels jugadors i per nosaltres, tots els gironistes que sentim que seguir cada setmana a 11 paios vestits de blanc-i-vermell és quelcom més que un simple entreteniment, per gent com en José Antonio i en Xavi de la Penya Miki Albert, que van creuar-se tota Espanya en cotxe per aquesta passió i aquest matí estaven puntualment a treballar.

Això és el que vam tractar de fer nosaltres, no perdre les forces i seguir fent costat al Girona. Després d'escoltar per la ràdio al Bon Ibèric el partit de Los Cármenes ens vam desplaçar al Pavelló Municipal Girona-Fontajau per donar tot el nostre suport al Girona FC de bàsquet en el seu partit contra l'Obradoiro. El conjunt gallec va demostrar que és un ferm candidat a l'ascens i va superar els gironins, sí bé a la Penya Immortal continuem quedant-nos amb allò més positiu: l'excel·lent ambient que es va viure al pavelló, amb una bona entrada i uns ànims entre l'afició que ens van encoratjar a cantar com si estiguéssim un diumenge qualsevol a Montilivi. Esperem poder repetir l'experiència molts altres cops, perquè tot i la desfeta dels nostres, els immortals vam sortir molt satisfets de l'espectacle presenciat.
No podem acabar aquest article sense esmentar la que se'ns dubte ha estat la millor notícia del cap de setmana per a la nova i ampliada família gironista: el triomf de les noies del Girona FC a la final de la Lliga Catalana Femenina, en imposar-se al Cadí La Seu a terres lleidetanes per 63-76. Primer trofeu d'aquestes brillants esportistes defensant els nostres colors, que esperem que segueixin aportant el seu granet de sorra per engrandir el Girona durant molts anys.