Buendía

Aquest dissabte no va ser simplement un bon dia, va ser un gran dia per a tots els que ens agrada vibrar amb els èxits i fracassos de l'equip de la ciutat. La competència a la televisió era dura, però gràcies a gent del club com l'Óscar Buendía, que demostren tenir ganes de fer que la cosa rutlli, vam poder veure les graderies de Montilivi amb l'excel·lent aspecte que mostraven contra el Valladolid.

El partit era crucial per als interessos del Girona i el rival tot un aspirant a pujar a Primera Divisió, motiu pel qual el matx va estar molt igualat durant els 90 minuts tot i la diferència de 2 gols a favor dels blanc-i-vermells. La "culpa" d'aquest darrer detall la té en Jandro, que va a tornar a demostrar que és un jugador d'una categoria superior, transformant amb facilitat el penal forçat per Peragón (inaudit! una decisió arbitral que ens afavoreix!) i donant una excel·lent passada en profunditat a Despotovic per permetre al serbi fer el segon. Esperem que la ratxa gironista no s'aturi i que els resultats que obtinguem contra l'Albacete i la Ponferradina ens permetin tornar a mirar cap a dalt i, perquè no dir-ho, somiar.

Pel que fa a l'animació teníem preparat un muntatge de pancartes per commemorar el 80è aniversari del club, però darrerament tenim força mala sort i hi va haver un problema de coordinació (n'havíem de mostrar 7 però 3 estaven repetides) que ens va fer replantejar-nos la situació. Vam decidir deixar-lo per més endavant amb algunes variacions i aprofitar les pancartes que es podien fer servir, per penjar-les o simplement ensenyar-les. El nostre novell secretari tractarà d'evitar nous errors com aquests, si bé una cosa ens caracteritza es prendre'ns-ho tot amb bon humor.

Diumenge, amb el bon regust de la victòria contra el conjunt castellà, un petit grup de membres de la penya va assistir al partit de la LEB Or que el Girona FC va guanyar amb comoditat al Fundación Adepal Alcázar. Més que bon regust hauríem de parlar de "ressaca", perquè una confusió amb els horaris va fer que es presentessin a Fontajau a les 6 en lloc de a les 7. En fi, coses de l'ADN immortal... je je je.