Endavant

Cantem tots junts i cridem tots fort, així és la tornada del nostre nou Himne. La veritat és que no ha hagut un partit millor per a la seva estrena i per a que la grada de Montilivi transformés en imatges la cançó. Un equip que des de que va començar la temporada està entregat a la seva samarreta i al seu escut es va trobar també amb una afició entregada a ells. Com diu el nostre Matamala al seu fòrum, ahir van passar tantes coses a Montilivi que és difícil fer un resum.

Per la nostra part només farem esment de dos detalls que ens afecten, els altres detalls els hem pogut llegir avui a la gran premsa gironina de la que tenim el plaer de gaudir cada dia.

Tots els membres de les tres penyes que vam estar juntes ahir, la Miki Albert, la Guixols Costa Brava i la nostra vam passar una tarda en un ambient que poques vegades recordem, rialles, més rialles, abraçades amb els gols i sobretot amb la cara de felicitat de quan estàs amb els teus amics.

També va ser un partit molt especial per l'Arnau i sobretot per al seu pare, en Jordi, l'Arnau, soci de la nostra penya i jugador del futbol base del nostre club va viure el partit sobre la gespa ja que per primera vegada va ser convocat per a fer de recullpilotes.

En Xavi Borrell es va endur el Mercedes però tots els que vam sortir de Montilivi vam marxar amb la mateixa alegria que ell i és que qui més qui menys va sortir de l'estadi pensant que l'equip que tenim també és un Mercedes.

Després del partit vam viure la nostra nit de "Jalo Guay", serem breus, uns vint membres de la nostra penya ens vam aplegar a la taula del Bon Ibèric que la Conxi en va preparar, ens ho vam passar molt bé i com que una imatge val més que mil paraules posem aquesta foto del vocal i la vocala de la nostra junta, així us podeu fer una ideia, no tan sols del bon ambient regnant sinó també de que els que dirigim la penya estem llampats.