dimarts, 14 de desembre del 2010

Rècord i records

Han passat tres dies des d'aquell dissabte en el que el nostre club va viure a Montilivi la jornada amb més espectadors, més de 8.000, potser us semblarà que han passat molts dies per fer un article per parlar d'aquell dissabte, però és que no som professionals de la comunicació. som simplement persones i de persones, de moltes persones que envolten el món del futbol volem tractar aquest article.
Per això volem començar aquestes ratlles amb paraules d'ànim a en Franchu que físicament està esgotat, no us amoineu, és una màquina i no en sentit figurat però és persona i també te dret a estar baix de forces uns quants dies, a en Jose Antonio de la Miki Albert que li han passat les mil i una des de dissabte i és una persona que es mereix el millor del millor, tampoc us amoineu, la seva seguretat en el que diu i fa és la seva principal vàlua per superar i fer superar als que l'envolten els imprevistos. També volem començar aquest escrit amb paraules, d'agraïment, d'agraïment a en David Fernández, president de la Penya Guixols Costa Brava, sense fer soroll, és com un àngel que sempre el tenim dispossat a fer i ajudar sense preguntar-li si ell també necessita quelcom de nosaltres.
I com que de grans persones parlem avui hem de donar el nostre agraïment a en Manolo Devesa, a tots els membres de la Penya Celtista de Barcelona Blau Cel del que ell és president i a tota l'afició del Celta que ens van acompanyar en aquell meravellós dissabte passat.
Fa tres anys que ens coneixem i per això la trobada, segons al fòrum dels aficionats d'aquesta penya del Celta, seria al seu centre d'operacions, el Bar Bon Ibèric, ens ho van agraïr com cada any amb un obsequi, el d'aquest any ha estat molt especial ja que ha estat dedicat a la nostra penya.
Després de la recepció vam anar a la seu de la Penya Miki Albert, allà ens esperava el seu president, en Jose Antonio, juntament amb una de les persones que treballa dia a dia amb la directiva per a que socialment el nostre club sigui més gran, per als penyistes és una de les persones més estimades perquè el considerem l'orella de la directiva envers l'aficonat i braç executor de les ordres donades per la directiva un cop escoltades les nostres ideies.
L'Óscar Buendia de qui us parlem, és una gran persona, acompanyat del seu pare va haver de fer un dinar molt lleuger ja que a les 3 de la tarda havia de ser a l'estadi per a resoldre els molts problemes que sorgeixen abans, durant i després d'un partit de segona, el petó amb el seu pare quan marxava, marca el que som, el primer de tot és la familia. El seu pare es va quedar i s'ho va passar d'allò més bé amb els càntics a favor d'un i l'altre equip, sempre en un ambient de cordialitat.
Un partit dura més de 90 minuts i mostra d'això és aquesta foto, amb els aficionats gallecs vam viure després del partit un dels moments més emotius que pot viure un jugador de futbol, l'afició de l'equip rival, de l'equip a on jugaves l'any anterior, et fa un petit homenatge al teu actual estadi amb l'entrega d'una placa, Fran Noguerol segur que sempre recordarà aquell dissabte a Montilivi.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Moltes gracies per les teves paraules Pepe, per cert no se si som la 1a Penya del Girona que vam estar veient el partit una estona desde la zòna de visitant, no us vam poder companyar al dinar, però vam anar a sludar els colegues del Celta.
Anims i Visca el Girona
David Fernández