Llamp de llamp!

Ni l'inseparable company d'aventures den Tintín, el Capità Haddock, hauria pogut copsar amb un dels seus renecs mariners el greu que ens va saber a tots els aficionats del Girona que vam ser aquest cap de setmana a Madrid no poder acabar d'arrodonir-lo presenciant una victòria dels nostres a Vallecas. Procedim a relatar les nostres vivències, que bé podríem titular, al més pur estil Hergé, "Los inmortales en el país de los pichis".

Les primeres vinyetes de l'expedició gironista a la capital d'Espanya ens deixen estampes molt turístiques. La nit del divendres un autocar amb una cinquantena de seguidors blanc-i-vermells sortia de Montilivi en direcció a la Villa y Corte. El viatge va anar com una seda (el cansament de tota la setmana va fer que més d'un quasi ni se n'adonés del trajecte) i abans de les 8 del matí l'autobús ja ens estava deixat a l'estació d'Atocha. Madrid ens va rebre amb unes gotes de pluja, però amb una compra massiva de paraigües econòmics va estar tot resolt. La Puerta del Sol, la Plaza Mayor, el Retiro, el Congrés dels Diputats... un autèntic tour amanit amb tastets de la variada oferta gastronòmica madrilenya. Curiosament un dels llocs més visitats va ser l'administració de loteria de Doña Manolita, a la que us recordem que fem la competència amb les participacions del 64.352 que venem al 106.

  
Trobar un lloc per dinar en grup en una ciutat que no és la teva sense haver reservat sempre és anar una mica a l'aventura, però qui té amics de futbol mai està sol. Casualment, la Peña Fenómenos Oscenses també era a Madrid per veure al seu Huesca contra el Getafe, així que una trucada i ja vam ser gaudint d'unes cerveses amb en Fernando, en José María i la resta de companys d'aquest grup de seguidors tan estimats per la Penya Immortal. Per si fos poc, el local on ells dinaven era prou gran (i bo, la gent de vida sempre té bon ull) per entrar-hi tots. Una gran trobada que ens fa venir encara més ganes de visitar l'Alcoraz el mes vinent.

Una prova més de com de bé va tenir bones relacions amb les altres aficions la tenim amb la rebuda que ens va dispensar la Federación de Peñas del Rayo Vallecano en els instants previs al matx. En Gelo, en Javi i companyia ens van preparar un gran berenar al Mesón Alberto, a pocs metres de l'estadi. Begudes, un assortiment de tapes de luxe... tot el necessari per carregar encara més les piles de cara al partit que érem a punt de presenciar. Per cloure aquests moments de confraternització va haver-hi un intercanvi d'obsequis (un bonic banderí per part madrilenya i bandera, ratafia i galetes per la gironina) i el nostre desig de poder rebre a la parròquia vallecana que vingui a Montilivi amb tanta amabilitat com la demostrada per ells en aquesta trobada.

Durant els 90 minuts, l'espectacle va ser més a la graderia que sobre la gespa. Per part gironista vam intentar fer-nos sentir, però no és fàcil en camps com aquest, on quan les tres graderies es posen d'acord... s'hi posen de valent. Ens queda la satisfacció que els pocs que vam cantar no vam deixar de fer-ho ni un minut. Pel que fa al futbol, direm que n'hi va haver poc. El del gol del Rayo va ser gairebé l'única acció de perill veritable d'ambdós equips, el que el converteix en just guanyador. Estem segurs que la cara que oferirà el Girona en aquests dos partits seguits que venen a casa serà molt millor. Les coses en defensa han millorat i ja només queda afinar la punteria de cara a porta.

Després del partit a l'hotel, uns a descansar i altres a començar la que va ser una llarga nit abans del llarg camí a casa. Una llàstima no poder fer-ho amb tres punts que l'haurien fet molt més agradable. Malgrat això mai perdem la fe, i menys en dies tan especials per a tots els gironins com aquests, en els que vivim les Fires de Sant Narcís. Per això ja tenim preparat per demà diumenge un bon dinar al Restaurant Tot Brasa per celebrar les fires... i la victòria davant el Numancia! Tots a Montilivi a animar fort! 

Com nous

Han passat més de 10 dies des de la nostra cita amb el gironisme que segueix aquest blog, i un cop més han estat molt intensos i plens de notícies que val la pena comentar amb més detalls dels que us oferim a la resta de les nostres xarxes socials. Només us avançarem que hi han moltes "novetats" en el sentit estricte de la paraula i que en aquesta entrada tornem a repassar els esdeveniments en ordre cronològic perquè... perquè ens rota, serem clars. Let's go!

Fa dos diumenges (ja veureu que amb tant de moviment sembla que hagin passat dos mesos en comptes de dues setmanes) el Girona visitava una ciutat molt estimada pels immortals, Cádiz, la Tacita de Plata. Fa uns mesos, la federació de penyes del club de futbol que porta el nom d'aquesta localitat andalusa ens va fer entrega del premi "Gesto Deportivo" en reconeixement a la nostra manera d'entendre l'esport rei i viure'l amb les altres aficions. Aquest cop cap dels nostres penyistes va poder estar al Carranza, però sí en un 106 ple de gom a gom per veure als blanc-i-vermells per televisió, cosa que per fortuna ja fa temps que ha deixat de ser una "novetat". Al final dels 90 minuts la majoria de la parròquia gironista reunida a la nostra seu va coincidir en donar per bo el punt obtingut (0-0) en un camp històric, on la gent apreta de valent i no val a badar mai.

Per a "novetat" grossa una de la que tots n'haureu sentit a parlar i que va encapçalar la premsa esportiva gironina: la inauguració de la Penya Pere Pons, la nova incorporació a la família de les penyes oficials del Girona FC. L'associació, amb seu a Sant Joan de Mollet (molt a prop de Sant Martí Vell, d'on és en Pere), va celebrar un acte el passat dia 11 al que va assistir el més granat del gironisme: directius, jugadors, periodistes... i com no representants de la resta de penyes del club. La delegació immortal desplaçada va tenir l'ocasió de compartir una bona estona amb en Pere, en Granell i l'Eloi, així com amb el tècnic Pablo Machín, al que volem fer arribar el nostre condol per la recent pèrdua del seu pare. Un altre que missatge que ens agradaria transmetre des d'aquí és un de suport cap a en Raimon i la resta de valents d'aquesta penya que acaba de néixer. El camí serà dur, però si hi posen el mateix esperit, ganes i amor pel Girona que en Pere en la seva carrera esportiva, també els hi donarà moltes satisfaccions.

Saltem d'una inauguració a una altra, però també amb molt sabor blanc-i-vermell, concretament el de les especialitats culinàries del nostre amic Joan Vicens. En Joan és un històric de la nostra afició que ja rondava per Montilivi en temps de la Penya Gironina, el desaparegut grup de seguidors en el qual arrelen els orígens de la Penya Immortal. Dijous 13 obria un restaurant a l'Avellaneda i uns quants dels nostres socis van voler acompanyar-lo. Li desitgem molts d'èxits amb una bona guarnició de victòries del Girona!     

Quelcom que no és nou però del que també parlarem és de la nostra bona sintonia amb els seguidors dels equips que ens visiten. Enguany la Peña Oviedista de Barcelona anava amb el temps més just i va optar per un dinar només amb els seus socis al centre de Girona, però igualment hi va haver temps per trobar-nos i fer-los-hi entrega de la nostra famosa bandera, un petit gest de germanor que va tenir una notable repercussió a La Nueva España, el diari de més tirada d'Astúries, que li va dedicar una nota amb fotografia tant a l'edició en paper com a la digital. Del partit del passat diumenge podem quedar-nos amb el puntet i amb 90 minuts més sense encaixar gols. Malgrat la impaciència dels qui van dedicar incomprensibles xiulets a l'equip, anem resolent els problemes d'un en un, i la defensa ha guanyat una fermesa que deixa la gran quantitat de gols rebuts en els primers partits de la temporada en un simple mal record. Oblidem molt aviat qui som i d'on venim, en comptes de gaudir del que fa només 5 anys ens hauria semblat un somni. O menys, que al 2013 ens vam salvar en l'últim matx del campionat. No perdem la perspectiva.

   

I d'uns amics a uns altres. Bé, ja després de tants anys i tant de contacte (presencial i a distància), més que amics són com de la família. Ens referim a l'Óscar, la María i en Brian de Las Palmas, als que com ja sabeu coneixem des de fa molts anys i amb els que hem viscut de manera molt especial els partits entre els nostres dos equips. Al petit Brian l'hem vist créixer sense abandonar mai la seva passió pel futbol i sempre que el Girona ha visitat l'estadi de Gran Canaria s'ha fotografiat amb l'onze inicial del nostre equip. En el seu cor canarión hi té un raconet blanc-i-vermell, i per això el vam voler obsequiar amb una samarreta de la nova segona equipació. La Margarita i l'Isi, que no van poder estar al partit contra l'Oviedo per trobar-se de vacances a l'arxipèlag, van aprofitar per seguir fent gironisme i van reunir-se amb ell i els seus pares per entregar-li aquesta peça de roba amb l'escut que tant estimem.

Parlarem ara, més que d'una novetat, d'una nouvinguda, concretament de la Júlia, la néta de la Mari i l'Antonio que acaba d'arribar a aquest món. Per celebrar-ho i compartir la seva alegria amb tots nosaltres, van organitzar un bon tiberi a la nostra seu després del partit contra el Real Oviedo. A la festa s'hi va unir una de les nostres sòcies més actives, la Maite, una d'aquelles persones que contagia la seva passió pels colors als seus i els apropa a la penya. Felicitats a tots!

Una "bona nova" més. En Martí Palahí, que com sabeu va patir un greu accident que el té hospitalitzat, no deixa de millorar a cada dia que passa. Aquesta setmana en Pepe i el nostre tresorer Javi Rina, Pollo pels amics, van anar a visitar-lo a la Clínica Salus de Banyoles i van comprovar que es troba molt animat i desitjant tornar a celebrar els gols del Girona des del seu bar del Gol Sud de Montilivi. La bandera de la Penya Immortal l'acompanyarà en el camí de la seva recuperació. Ja ho tens, Martí!

Per acabar, una dosi d'impaciència. Així, impacients, és com estem els prop de 30 immortals (del total de 55 aficionats que conformaran l'expedició) que acompanyarem al Girona a Vallecas en el seu partit contra el Rayo. Ja comptem les hores que falten per sortir cap a Madrid a viure un d'aquells caps de setmana de futbol per recordar. El tracte dels locals ja està sent de luxe abans de començar, avui els periodistes de "Rayo Total" han entrevistat en directe al nostre president Pepe Sierra i la Federación de Peñas del Rayo Vallecano ens ha comunicat que ens convida a tots a un berenar-prèvia de germanor per anar cap al camp "con unas buenas viandas en el cuerpo", que diuen ells. Sobre la gespa, els nostres jugadors intentaran aprofitar les turbulències que es viuen al club franjirrojo per sumar els tres punts (es rumoreja que Sandoval es juga el càrrec dissabte). Això promet!  

On sigui, però amb tu

L'actualitat obliga i l'entrada d'aquesta setmana al blog (farem cas a l'Institut d'Estudis Catalans i en direm així a partir d'ara, en comptes de "bloc") en ve carregada. El que no farem serà explicar-la en ordre cronològic, ja que els temes que ens han portat i ens portaran a fer gironisme a casa i a fora tenen diferents graus d'urgència.

Comencem pel pròxim desplaçament que estem preparant per animar al Girona. Amb el gran record dels dos últims viatges que vam fer a Vallecas (un de reduït i un altre d'unes 30 persones) estem organitzant una expedició a Madrid per veure el partit que el Girona jugarà contra el Rayo el 22 d'octubre a les 20 hores. La sortida serà el divendres 21 a les 12 de la nit des de Montilivi per poder arribar a la capital d'Espanya al matí i aprofitar el dia. Ens allotjarem a l'Hotel Ibis Budget del mateix barri de Vallecas, a només 4 km de l'estadi. Ja estem contactant amb els amics de la Federación de Peñas del Rayo Vallecano per preparar actes de germanor i dinar plegats abans del partit. El diumenge el dedicarem al viatge de tornada, esperem que ben feliços per comptar amb tres nous punts. El preu d'aquesta experiència futbolística? Només 90 € pels socis de les penyes oficials del Girona FC i 95 per la resta de l'afició. En aquest preu hi entren el viatge en autobús, l'entrada pel matx i la nit d'hotel amb esmorzar. El suplement per aquells aficionats que desitgin habitació individual és de 20 €. Més barat, a Andorra. Esperem les vostres inscripcions en massa a la nostra seu, el Bar 106 (Avinguda Sant Narcís, 106). Teniu temps fins al 10 d'octubre, chulapos!

I del futur al passat més immediat. A dimecres, concretament. Quan es va anunciar que els 1/4 de final de la Copa Catalunya ens enfrontarien al Prat, a un petit grup d'immortals que ja havia estat present a la final del 2015 contra l'Europa se'ls hi va encendre la bombeta i van decidir que havien d'estar al Sagnier fent costat als nostres. Entre setmana, a més de dues hores de camí comptant el trànsit, un rival amb poc cartell... tot i que en Pepe, el nostre president, recordava encara el primer partit d'una lliga en aquell mateix camp en el qual al Girona li van clavar cinc gols en una temporada que va acabar amb un feliç ascens. El tracte que vam rebre en aquesta localitat barcelonina va ser excel·lent. Només d'entrar a l'estadi, la primera. Les entrades valien 15 €, però sent dels pocs aficionats visitants, els encarregats de taquilles de l'AE Prat van tenir el gran detall de deixar-nos-les a 10. Després de sentir-nos animar sense defallit tot i ser poquets, molts aficionats es van acostar a nosaltres per felicitar-nos per tanta energia i fidelitat a uns colors, desitjant-nos una molt bona temporada. A la segona part ens va acompanyar a la nostra zona un amic de la Peña Osasunista Clarete de Barcelona que va compartir taula amb nosaltres al 106 quan ens van visitar. Una alegria a la qual va unir-se el regal que li va fer un membre del personal de seguretat del recinte al nostre tresorer Javi: uns quants pins de diferents equips de futbol que va afegir a la col·lecció que llueix al seu popular barret vermell. Per part gironista també es va reconèixer el nostre suport vocal. Primer el delegat Javi Galiano va apropar-se a mig partit per donar-nos les gràcies per anar-hi. Després, en un córner proper a la nostra posició al llarg de la segona part, l'Àlex Granell ens va dir unes paraules que ens van quedar gravades: "Sou els millors". No cal dir res més. Bé, sí, que al final d'un partit en el qual el Girona va saber ser efectiu tot i la insistència i esforç dels potablava (0-3), els jugadors van aplaudir-nos, en especial els més joves. Un orgull.

      

Toca parlar de la "Festa del Soci" que va organitzar el club, amb molt d'encert, abans del Girona-Reus del diumenge passat. Va ser una ocasió per convertir les hores prèvies al partit precisament en això, en una festa del gironisme. Una de les coses que es troben a faltar al nostre estadi és l'ambient de futbol que hi ha en aquells camps que tenen carrers amb bars on els aficionats es reuneixen per fer petar la xerrada abans d'entrar a animar al seu equip, el que les cròniques ens expliquen que sí que tenia Vistalegre. La botifarra i la beguda de franc per a cada soci hi va ajudar, però les gairebé 2.000 persones que es van apropar al pàrquing del Gol Nord de Montilivi van deixar una mostra del que es podria aconseguir amb una mica de voluntat. Els immortals vam esprémer la festa a més no poder, gaudint de les diferents activitats, de la companyia de molts altres aficionats blanc-i-vermells i escalfant la gola amb càntics i cerveses. Una manera ideal de fer temps abans d'un partit que prometia molt i no ens va decebre. El Reus ha aterrat a Segona com un coet i va vendre la seva pell molt cara, però el Girona va demostrar que a Getafe va recuperar el camí de la victòria i no està disposat a abandonar-lo tan fàcilment. 

Per cloure aquest recull de vivències, parlarem dels convidats d'excepció a la festa de diumenge a Montilivi: els aficionats del Reus Deportiu. Un parell d'autocars de seguidors roig-i-negres van venir a la nostra ciutat per animar al seu equip. Entre ells es trobava la Penya Baix Camp, amb la que ens vam trobar en els instants previs al xiulet inicial. Hi va haver temps per a les fotos de germanor i fins i tot per l'intercanvi de records. Aquesta agrupació de seguidors reusencs ens va entregar una samarreta del seu club amb el nom de la seva penya a l'esquena, a la que vam correspondre amb la bandera que ja hem repartit entre aficions de tot el país. La germanor va seguir a la graderia, tant per part del mateix Reus com de la Penya Baix Camp hem rebut missatges dient-nos que van sentir-se molt ben tractats i fins i tot han circulat vídeos en el que es veu al famós "Siusplau" confraternitzant amb els seguidors visitants. Esperem que la nostra expedició pel partit de tornada tingui un resultat tan feliç com el seu. Bé, no esportivament, ja que ens agradaria veure'l guanyar com volem que ho faci diumenge contra el Cádiz al Carranza. Una fita complicada però no impossible, vine a veure com es fa realitat al 106!      

Els bons plats requereixen paciència

Companys gironistes, la setmana passada vam ajornar la sortida a la llum d'aquest article per considerar que podria tenir poc suc, però els darrers quatre dies ens han demostrat que només es tractava de la calma que precedeix a la tempesta. Més que tempesta va ser una tromba d'esdeveniments en els quals vam fer penya i gaudir del futbol amb l'esperit que més ens identifica.

Començarem la crònica amb el desafortunat Mallorca-Girona que vam seguir plegats al 106. Va ser un partit d'aquells que deixen a la parròquia immortal amb mal cos, ja que a més de perdre, l'equip va tenir moltes dificultats per arribar a porteria, ens vam fer un gol en pròpia porteria i el rival va tenir-ne prou amb un xut i mig per emportar-se els tres punts. Malgrat tot, la proximitat de la jornada intersetmanal ens va fer tornar a casa confiats de veure una reacció dels jugadors gironistes.

El partit contra el Mirandés va ser d'aquells en els que les obligacions laborals dels aficionats blanc-i-vermells ens fan estar en família a Montilivi. Va tallar-se la ratxa creixent de bones entrades amb només 3.500 fidels a la graderia, si bé no és comparable la comoditat d'assistir a un partit en cap de setmana amb els entrebancs que presenta un dia feiner. Tenint en compte les xifres d'assistència de l'any passat, 3.500 està molt bé. La nostra penya no va fallar i un bon grapat d'immortals vam veure com en una única badada defensiva volava la possibilitat de sumar un nou triomf, com ja havia passat en altres partits. Com a mínim el Girona va afegir minuts de "xup-xup" a aquesta nova recepta de Pablo Machín, que de ben segur acabarà fent les delícies de tots els seguidors. De mica en mica i sense perdre la fe.

Hem comentat que el Girona-Mirandés el vam viure en família... i molt familiar va ser l'ambient viscut dissabte a la nostra seu, on una vintena d'immortals va reunir-se per celebrar l'aniversari de ni més ni menys que quatre dels nostres socis: la Cristina, en Jordi, la Mari i l'Antonio. També ens van acompanyar tres membres de la Penya Saltenca, que són ja com germans nostres. La foto parla per sí sola, va ser una vetllada de bon menjar, millor beure i celebració d'aquesta passió per l'equip que ens ha convertit en amics. ¡Muchas felicidades a todos!

L'endemà d'aquest vespre d'espelmes i pastissos, tornàvem a tenir en acció al Girona, que visitava a un Getafe que, com passa amb molts equips que pateixen un descens, no s'està adaptant bé a la categoria. La Penya Immortal va tenir una petita representació al Coliseum Alfonso Pérez. Petita per molt gran a la vegada, ja que estava formada única i exclusivament pel nostre president Pepe Sierra, que donat que havia d'assistir dilluns i dimarts al Seminari Nacional de Seguretat i Integritat d'Aficiones Unidas i l'LFP a Madrid, va aprofitar per avançar el viatge i veure el matx. Ens agrada fer amics allà on anem i en Pepe és tot un especialista en això. Només d'arribar va contactar amb la Federación de Peñas del Getafe CF i els companys de la Peña Marea Azul per viure una gran tarda plegats. El van tractar de meravella, venint-lo a buscar a l'estació i portant-lo a dinar, a fer la prèvia i el tercer temps. A més, va poder seguir el partit amb el president de la federació de penyes local, José Carrascosa, que es va assegurar que la nostra bandera tingués una ubicació privilegiada. ¡Nuestro más sincero agradecimiento a la familia azulona por tantas atenciones!

En paral·lel a tant de gaudi, al 106 també n'hi va haver molt. Sembla que la gent tenia bones vibracions de cara a aquesta jornada i no enganyem a ningú si diem que érem prop de 50 gironistes seguint les jugades dels nostres futbolistes sobre la gespa a través de La Liga TV. La tarda va començar amb una explosió d'alegria amb el gol de Samuele Longo, demostrant altre cop la seva vàlua, i ja no va baixar el ritme. Expulsió d'un rival, gol anul·lat perquè la pilota havia sortit del terreny de joc, control del partit per part blanc-i-vermella, golàs d'Alcaraz per la sentència i fins i tot breus instants d'incertesa amb el penal xiulat a favor dels madrilenys que aquests van acabar errant. Tot el que no havia passat en els darrers partits del Girona va concentrar-se en aquest.

  

En el breu relat de les peripècies del nostre president a Getafe hem comentat que va assistir a començament de setmana al Seminari de Seguretat i Integritat d'Aficiones Unidas i la Lliga de Futbol Professional, que va comptar, com és habitual, amb la col·laboració del Cos Nacional de Policia. En aquesta reunió van tractar-se temes importants per les aficions del futbol espanyol, sobretot en els aspectes organitzatius que, com tots sabem, si es resolen bé ajuden a fer que l'experiència del seguidor a l'estadi sigui millor. Un d'ells va ser la necessitat d'instar als clubs a anunciar el preu de les entrades 10 dies abans del partit per facilitat la planificació dels desplaçaments. També es va parar atenció als drets i deures dels aficionats: l'obligatorietat de l'existència de fulls de reclamació als estadis i el compromís per part de penyes i federacions de comunicar al club local els elements d'animació que portem (banderes, pancartes, bombos...) als viatges fora de casa, entenent-se que en absència de resposta serà permesa la seva entrada al recinte. El Manual de l'Aficionat anirà més enllà amb la confecció d'una autèntica guia pràctica per a l'afició visitant, amb tots els detalls a tenir en compte sobre la ciutat i l'estadi on vagin. Amb aquest objectiu s'ha seleccionat a tres representants d'equips de Primera i tres de Segona per conformar un grup de treball. Ens omple d'orgull que un d'ells sigui Marc Adell, membre de la Policia Municipal de Girona encarregat de la coordinació del dispositiu d'aquest cos de seguretat els dies que hi ha partit a Montilivi. A part de la feina, també hi va haver temps per a seguir aprofundint els contactes amb la resta de federacions de penyes. En Pepe va aprofitar per fer entrega a l'enviat d'una obra del nostre amic i artista Toni Karris en homenatge a Johan Cruyff a l'enviat de la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona per aquestes jornades.

Aclaparats per tantes coses explicades? Qui escriu ja n'està una mica fart també, però es deu a aquesta penya a la qual tant estima encara que la seva vitalitat resulti, com en aquests dies, francament desbordant. Dilluns vam tenir doble sessió d'activitat, en Pepe a Madrid i en Javi, l'Óscar, l'Álvaro i en Raúl a Barcelona, on van acompanyar als amics de la nova Penya Mallorquinista Universitària en la seva inauguració. L'acte va tenir un escenari immillorable, l'antiga Fàbrica d'Estrella Damm, i va comptar amb l'assistència de directius i jugadors del RCD Mallorca i també de la seva federació de penyes. Els nostres delegats a l'acte van fer entrega d'una bandera de la penya a la nova associació de seguidors illencs a la Ciutat Comtal, que va correspondre amb unes ampolles de cervesa d'edició limitada. L'afició balear va valorar molt el nostre suport i així en va deixar constància a les xarxes socials.

Tranquils, que ja acabem. Aquest diumenge tenim encara més activitat en clau penya, i és que el gruix dels nostres membres assistirà a la Festa del Soci organitzada pel club com a prèvia al partit contra el Reus. Hi haurà botifarra i beguda de franc per a tots els abonats del Girona FC i a preus populars per a la resta, així com tot un seguit d'activitats per passar-ho bé i engrescar-se per animar amb força al nostre equip. Valorem molt aquest gest per part del club i intentarem estar a l'altura tant al pàrquing de Gol Nord com a la graderia. No hi falteu!     

Empat a tot

Un altre diumenge de futbol a Montilivi... i una altra trobada amb l'afició visitant. Aquesta temporada portem un impressionant 2 de 2, quelcom que només fets com que el proper partit a casa sigui en dijous podran aturar a causa de la previsible manca d'aficionats del Mirandés presents a l'estadi gironí. Però anem per feina. La jornada de germanor va començar cap a les 13:30 amb l'arribada al 106 d'una desena d'integrants de les penyes Las Migas i Los Molinos de la UD Almería. Nosaltres vam ser una desena més, tot i que a més d'un li semblava que, anant tots de blanc-i-vermell, semblàvem un bon grapat de seguidors del mateix equip. Sort que l'escut i els sentiments ens delaten!

Abans de dinar, hi va haver temps de fer un breu vermutet amb els amics de la Penya Saltenca. L'àpat celebrat a la nostra seu va ser, com sempre, d'allò més contundent. Per coronar el tiberi i fer més curta la llarga tarda abans de l'esperat partit, vam compartir uns quants gintònics digestius, càntics d'un equip i altre i la vida i miracles de cadascun de nosaltres en animades converses. Unes hores divertides que de ben segur serviran per forjar una bona amistat futbolera i fer que aquests seguidors no es pensin dos cops venir a Girona quan el seu equip jugui aquí.

Després de les postres vam dur a terme el que ja és gairebé un ritual, la foto d'equip amb tots els assistents al dinar barrejats i l'entrega d'uns regals que cada cop que els mirem ens faran recordar amb nostàlgia la gran jornada viscuda. Els seguidors andalusos van obsequiar-nos amb un bonic treball manual en forma de índalo, el símbol de la seva província. En Pepe va entregar-los-hi una bandera amb dos escuts que si bé potser no són símbols de la nostra, sí que ho són de dues de les millors coses que hi podem trobar: el Girona FC i la seva Penya Immortal.

Les nostres activitats d'aquest dia van tenir un especial ressò a la xarxa. La pàgina web oficial de l'Almería va dedicar un complet article a la trobada amb els seus penyistes, mentre que el compte oficial de Twitter de la Lliga de Futbol Professional va fer servir la imatge del nostre vocal Óscar per il·lustrar el repartiment de la Guia Pràctica per a Aficionats elaborada per la mateixa LFP i Aficiones Unidas. Uns quants immortals més situats a altres portes de l'estadi, així com companys d'altres penyes van completar l'equip encarregat d'entregar als gironistes aquest document que, si bé presenta correctament les pautes a seguir per fer del futbol un espectacle més agradable i per a tota la família, també podria ser molt més ampli, incloure molta més informació i ser una veritable ajuda pel seguidor al llarg de tota la temporada a tots els camps del campionat. Intentarem treballar per fer-ho possible.

Dinats, agermanats i fet el repartiment, va ser temps de deixar la protagonista a la pilota i als seus artistes. Pels qui no tenien predilecció per cap dels dos equips, segur que aquest 3 a 3 va ser un matx molt entretingut: gols, alternatives al marcador, joc d'atac... a nosaltres ens deixa un regust agredolç, ja que tot i que el Girona va demostrar capacitat de reacció i definició, en defensa (incloent-hi la porteria) segueix sense trobar la coordinació que faci aquesta línia tan respectada com ho va ser la darrera temporada. I mira que els davanters rivals no passaven precisament desapercebuts amb aquell llampant uniforme. En tot cas, és molt aviat per desanimar-se, queden moltíssims punts per disputar-se i a hores d'ara ser els màxims golejadors i el més golejats pot quedar en anècdota si ho anem corregint amb la bona feina que estem segurs que Pablo Machín i els seus homes duran a terme en les pròximes setmanes.     

A reconduir s'ha dit

Fa unes hores que el Girona ha tornat a "vessar" la Copa quan tot just l'acabaven de servir. Això mai és plat de bon gust per a una afició, i menys per a la nostra penya, acostumats com estem a escurar-les totes amb fruïció. El d'ahir va ser un partit mot poc agradable a la vista, que semblava pesar massa a les cames i ànims d'ambdós equips. Al final molt de control del Girona (ahir d'un blau cel que de moment no porta sort) però va ser el Huesca qui va ficar-se l'eliminatòria a la butxaca amb un gol a menys de 5 minuts pel final. Fins llavors el partit feia olor de pròrroga, un suplici que el grapat d'immortals presents hauria suportat estoicament si fos pel bé del nostre club, però amb l'1 a 0 tot van ser presses i manca de temps. Com a apunt per si per casualitat algú de la RFEF o les televisions ens llegeix, direm que les set de la tarda per un partit de Copa del Rei entre setmana no és el millor horari possible, com es va poder veure a les graderies de l'Alcoraz i segurament a les audiències dels diferents canals.

Si a aquesta derrota hi afegim la de dissabte a Valladolid, camp que se'ns dóna francament malament, ja tenim el brou de pessimisme fent xup-xup en bona part del gironisme. Passar-se ahir a la nit a llegir per les xarxes socials blanc-i-vermelles a llegir comentaris convidava a tallar-se les venes i demolir l'estadi, caldria tenir més present que això és molt llarg i que tenim exemples recents que ens haurien de fer tenir més confiança en l'equip tot i que hi hagi coses que considerem que cal corregir i que tots podem expressar, només faltaria. Centrant-nos ja en el partit del Nuevo Zorrilla, va ser una llàstima que 20 minuts horribles i una efectivitat envejable del conjunt castellà fessin estèril el bon joc i la insistència mostrada pels homes de Machín, que si no arriba a ser per una gran aturada de Isaac Becerra quan ja tot acabava, podrien haver-nos donat l'empat a 2. Ens quedem amb el bon ambient viscut al 106, el partit va aixecar una gran expectació i vam tenir plenes la zona de la pantalla gegant i de la petita. L'excel·lent treball de la Zhang i en Yong ha fet que disposem de Vodafone TV i puguem garantir que a la nostra seu es podran veure tots els partits del Girona d'aquesta temporada.

Diumenge a les vuit tindrem l'ocasió de donar-ho tot a la graderia per posar el pal que ajudi a fer que aquesta temporada, que encara és una dèbil tija, no creixi torta. Abans, però, el nostre deure com a bons amfitrions ens reclama. Una desena de seguidors de l'Almeria, membres de la Peña Las Migas de Terrassa, ja ens han anunciat la seva presència a Montilivi, així que ja estem ultimant els preparatius pel dinar de germanor. Com sempre, el menú a base de tapes tindrà un cost de 10 € i l'assistència estarà oberta a tothom que desitgi compartir una agradable tarda amb l'excusa d'aquest esport que tant ens agrada i aconsegueix unir a persones tan diferents. D'ençà que el gol de Migue ens va tornar el nostre lloc a Segona, han sigut nombrosos els partits que han enfrontat al Girona amb l'Almería, inclosa una promoció d'ascens, i molt intensa la nostra relació amb la gran família que és la seva afició. La citada Peña Las Migas, Baldomero i companyia de la Federación de Peñas de la UD Almería, la Peña El Tomate, la Peña Milhojas... gent a la qual no ha importat fer més de 1000 km per la seva passió, als que sempre hem fet sentir com a casa quan han visitat la nostra ciutat i que ens van tractar de luxe quan el 2013 ens vam fer 13 hores d'autobús per presenciar un matx històric que ens va deixar a les portes de la somiada Primera Divisió.

     

El tancament el volem dedicar a en Martí Palahí, encarregat del bar de Gol Sud des de fa una pila d'anys, històric de l'afició blanc-i-vermella i gran amic de la Penya Immortal Girona. En Martí va patir un greu accident de moto fa uns dies i es troba ingressat a l'hospital. Per sort, com a bon gironista, és fort i de mica en mica la seva situació va evolucionant de manera favorable. Des d'aquí volem enviar-li tot el nostre suport a la seva família i la convicció que més aviat que tard el tornarem a tenir a tope per Montilivi. ENDAVANT MARTÍ!