divendres, 7 d’octubre del 2016

On sigui, però amb tu

L'actualitat obliga i l'entrada d'aquesta setmana al blog (farem cas a l'Institut d'Estudis Catalans i en direm així a partir d'ara, en comptes de "bloc") en ve carregada. El que no farem serà explicar-la en ordre cronològic, ja que els temes que ens han portat i ens portaran a fer gironisme a casa i a fora tenen diferents graus d'urgència.


Comencem pel pròxim desplaçament que estem preparant per animar al Girona. Amb el gran record dels dos últims viatges que vam fer a Vallecas (un de reduït i un altre d'unes 30 persones) estem organitzant una expedició a Madrid per veure el partit que el Girona jugarà contra el Rayo el 22 d'octubre a les 20 hores. La sortida serà el divendres 21 a les 12 de la nit des de Montilivi per poder arribar a la capital d'Espanya al matí i aprofitar el dia. Ens allotjarem a l'Hotel Ibis Budget del mateix barri de Vallecas, a només 4 km de l'estadi. Ja estem contactant amb els amics de la Federación de Peñas del Rayo Vallecano per preparar actes de germanor i dinar plegats abans del partit. El diumenge el dedicarem al viatge de tornada, esperem que ben feliços per comptar amb tres nous punts. El preu d'aquesta experiència futbolística? Només 90 € pels socis de les penyes oficials del Girona FC i 95 per la resta de l'afició. En aquest preu hi entren el viatge en autobús, l'entrada pel matx i la nit d'hotel amb esmorzar. El suplement per aquells aficionats que desitgin habitació individual és de 20 €. Més barat, a Andorra. Esperem les vostres inscripcions en massa a la nostra seu, el Bar 106 (Avinguda Sant Narcís, 106). Teniu temps fins al 10 d'octubre, chulapos!


I del futur al passat més immediat. A dimecres, concretament. Quan es va anunciar que els 1/4 de final de la Copa Catalunya ens enfrontarien al Prat, a un petit grup d'immortals que ja havia estat present a la final del 2015 contra l'Europa se'ls hi va encendre la bombeta i van decidir que havien d'estar al Sagnier fent costat als nostres. Entre setmana, a més de dues hores de camí comptant el trànsit, un rival amb poc cartell... tot i que en Pepe, el nostre president, recordava encara el primer partit d'una lliga en aquell mateix camp en el qual al Girona li van clavar cinc gols en una temporada que va acabar amb un feliç ascens. El tracte que vam rebre en aquesta localitat barcelonina va ser excel·lent. Només d'entrar a l'estadi, la primera. Les entrades valien 15 €, però sent dels pocs aficionats visitants, els encarregats de taquilles de l'AE Prat van tenir el gran detall de deixar-nos-les a 10. Després de sentir-nos animar sense defallit tot i ser poquets, molts aficionats es van acostar a nosaltres per felicitar-nos per tanta energia i fidelitat a uns colors, desitjant-nos una molt bona temporada. A la segona part ens va acompanyar a la nostra zona un amic de la Peña Osasunista Clarete de Barcelona que va compartir taula amb nosaltres al 106 quan ens van visitar. Una alegria a la qual va unir-se el regal que li va fer un membre del personal de seguretat del recinte al nostre tresorer Javi: uns quants pins de diferents equips de futbol que va afegir a la col·lecció que llueix al seu popular barret vermell. Per part gironista també es va reconèixer el nostre suport vocal. Primer el delegat Javi Galiano va apropar-se a mig partit per donar-nos les gràcies per anar-hi. Després, en un córner proper a la nostra posició al llarg de la segona part, l'Àlex Granell ens va dir unes paraules que ens van quedar gravades: "Sou els millors". No cal dir res més. Bé, sí, que al final d'un partit en el qual el Girona va saber ser efectiu tot i la insistència i esforç dels potablava (0-3), els jugadors van aplaudir-nos, en especial els més joves. Un orgull.

      
Toca parlar de la "Festa del Soci" que va organitzar el club, amb molt d'encert, abans del Girona-Reus del diumenge passat. Va ser una ocasió per convertir les hores prèvies al partit precisament en això, en una festa del gironisme. Una de les coses que es troben a faltar al nostre estadi és l'ambient de futbol que hi ha en aquells camps que tenen carrers amb bars on els aficionats es reuneixen per fer petar la xerrada abans d'entrar a animar al seu equip, el que les cròniques ens expliquen que sí que tenia Vistalegre. La botifarra i la beguda de franc per a cada soci hi va ajudar, però les gairebé 2.000 persones que es van apropar al pàrquing del Gol Nord de Montilivi van deixar una mostra del que es podria aconseguir amb una mica de voluntat. Els immortals vam esprémer la festa a més no poder, gaudint de les diferents activitats, de la companyia de molts altres aficionats blanc-i-vermells i escalfant la gola amb càntics i cerveses. Una manera ideal de fer temps abans d'un partit que prometia molt i no ens va decebre. El Reus ha aterrat a Segona com un coet i va vendre la seva pell molt cara, però el Girona va demostrar que a Getafe va recuperar el camí de la victòria i no està disposat a abandonar-lo tan fàcilment. 


Per cloure aquest recull de vivències, parlarem dels convidats d'excepció a la festa de diumenge a Montilivi: els aficionats del Reus Deportiu. Un parell d'autocars de seguidors roig-i-negres van venir a la nostra ciutat per animar al seu equip. Entre ells es trobava la Penya Baix Camp, amb la que ens vam trobar en els instants previs al xiulet inicial. Hi va haver temps per a les fotos de germanor i fins i tot per l'intercanvi de records. Aquesta agrupació de seguidors reusencs ens va entregar una samarreta del seu club amb el nom de la seva penya a l'esquena, a la que vam correspondre amb la bandera que ja hem repartit entre aficions de tot el país. La germanor va seguir a la graderia, tant per part del mateix Reus com de la Penya Baix Camp hem rebut missatges dient-nos que van sentir-se molt ben tractats i fins i tot han circulat vídeos en el que es veu al famós "Siusplau" confraternitzant amb els seguidors visitants. Esperem que la nostra expedició pel partit de tornada tingui un resultat tan feliç com el seu. Bé, no esportivament, ja que ens agradaria veure'l guanyar com volem que ho faci diumenge contra el Cádiz al Carranza. Una fita complicada però no impossible, vine a veure com es fa realitat al 106!