Això no es pot explicar, s'ha de viure

Amics, ahir quan sortíem del Mini un home anava xerrant per telèfon, entre els crits de la multitud gironina de "Girona és de primera" distingíem la seva conversa: "això no es pot explicar, s'ha de viure", ja teníem titular per aquest article!, i és que no pot haver-hi millor frase que resumeixi la jornada viscuda.

A les onze del matí els representants de les penyes estàvem a Montilivi amb la il·lusió que tot sortís bé, fer un desplaçament amb gairebé 900 persones no és gens fàcil però el repte era molt atractiu. A l'organització es van afegir uns quants seguidors no penyistes per completar l'equip, des d'aquí els hi donem les gràcies a l'Alba, a en Pep, a en Yunes i a un altre noi que qui us escriu no recorda el nom, a part dels penyistes Vane, Toni, Pere, Martí, Lola, Isidoro, Margarita, Fran, Josep i Pepe.

Vam poder saludar als jugadors i veure el nou autocar retolat del club, en Jordi d'Autocars Calella ens va donar la primícia diumenge passat que l'estrenarien aquest dissabte, gest que li agraïm moltíssim.

També va ser aquesta empresa la que va subministrar els 18 autocars que finalment es van desplaçar al Mini, 15 organitzats per les penyes i 3 per la Ford.

Al bus més sorollós dels 3 que componien l'expedició immortal, a part dels càntics i xivarri vari, vam celebrar el clàssic sorteig d'un pernil que li va tocar a l'Aleida qui ens ha promès que ens el cruspirem plegats a la nostra seu, un molt bon detall d'aquesta nova immortal.

Tot anava sobre rodes fins a arribar a Barcelona, allà vam tenir un parell d'entrebancs que gràcies a la feina de la Bàrbara i a la paciència de tots els desplaçats no va tenir greus conseqüències.

Sembla que va haver un malentès a l'hora de comunicar els autocars que es desplaçarien i a l'aparcament que teníem assignat no ens deixaven aparcar, després d'unes converses entre la Bàrbara i la directiva blaugrana finalment vam poder accedir a l'aparcament.

Entre això i que a la Bàrbara la desviaven d'una porta a una altra per trobar les entrades, tot i que ella havia marxat abans per tal de tenir-les a punt quan arribéssim es va demorar una mica el repartiment de les entrades.

A cada autocar hi havia un encarregat de l'organització, menys a un, però com passa a les pel·lícules americanes d'avions, quan comencen els problemes sempre surt un passatger anònim que es converteix en un líder, nosaltres vam tenir la sort d'en Sergi qui ens va ser de gran ajut a l'hora de repartir les entrades del seu bus.

Finalment tots vam poder accedir amb temps suficient a l'estadi per gaudir del meravellós partit que els nostres jugadors ens van oferir.

Està clar que es pot fer millor però tots els que vam participar en l'organització del desplaçament vam tornar a casa amb la satisfacció d'haver fet tot el que vam poder perquê tot sortís de la millor manera possible.

La feina durant tota la setmana no ens va deixar temps per fer un article sobre la trobada de penyes, per la qual cosa aprofitem aquest article per comentar-vos que va anar molt bé. Més de cent penyistes vam degustar una exquisida carn a la brasa en companyia d'un munt de regidors del consistori gironí, a més vam comptar amb la visita del flamant president de la nostra entitat, Patxi Otamendi qui va compartir una estoneta amb nosaltres abans d'anar a dinar amb la directiva d'Osasuna.

Que el Mini quedi mini

Amics, ja el tenim aquí, el desplaçament més massiu de la temporada i per la situació a la taula de l'equip, esperem que sigui també el més nombrós de la història del club, el nou de maig tots al Mini.

Per primera vegada totes les penyes oficials del club participen en l'organització del desplaçament i també per primera vegada totes les penyes ofereixen el mateix descompte als seus penyistes, així, el preu del bus+entrada queda establert en 15 euros si no ets penyista i de 10 si ho ets.

Per apuntar-vos ho podeu fins dijous 7 a les 17 hores a la nostra seu, el 106, a la resta de seus de les penyes oficials i a les oficines del club.

No venem entrades sense bus i el preu de l'entrada a taquilles será de 9 euros, tot i que us havíem anunciat en aquest mateix article que el preu de les entrades a taquilles seria de 5 euros, el Barça ens va comunicar ahir que ha canviat el protocol de les entrades i a part d'obligar-nos a dir-los el nombre d'entrades a preu reduit demà dijous a les sis de la tarda, també ens van dir que el dia del partit estarien a 9 euros.

La massa social del club cada cop és més i més viva, quan el nostre equip juga a fora, la nostra seu s'omple de gom a gom per veure per la tele els partits, aquest diumenge va ser un altre exemple on fins i tot vam comptar amb la presència del president de la Penya Barbero Bailongo, l'Enric. També, es molt maco comprovar per les xarxes socials que a les seus de les altres penyes també viuen amb la mateixa il·lusió i intensitat que nosaltres els partits de fora.

Exemple de la salut de les penyes és la 3a. Trobada de Penyes que celebrarem demà a Montilivi, el nostre amic Dani de Diver Sils ja té a punt el castell flotant que acompanyarà la barbacoa i que farà que els més menuts passin una estona divertidíssima. Si encara no teniu el vostre tiquet del menú aneu ràpid a les seus de les penyes a agafar-los, queden molt pocs,

Ahir vam parlar amb el president de la Federació de penyes d'Osasuna i ens deia que no han pogut fer cap autocar perquè només s'havien apuntat cinc persones, per tant, no esperem poder compartir dinar amb gaires seguidors pamploniques.

Amb qui sí que compartirem dinar serà amb una nodrida representació del consistori gironí i serà una bona ocasió, ara que és temps d'eleccions i  per tant de demanar, per establir uns llaços més forts entre l'ajuntament i les penyes.

Per acabar, felicitar a tots els que formen part de l'equip juvenil A del nostre club per l'ascens a Divisió d'Honor assolit aquest cap de setmana. Enhorabona i amunt Girona!

 

 

 

Jo vaig ser-hi

Amics, estem vivint un moment molt dolç de l'esport gironí, el campionat de lliga de l'SPAR-CITY LIFT UNI GIRONA ha estat el primer triomf del "creure és poder" per a tots nosaltres, Fontajau va tornar a viure i les nostres heroïnes no van fallar.

Volem agrair a la directiva de l'Uni les invitacions vips que ens van oferir i que van ser molt ben aprofitades pels immortals més basquetmaniàtics, els quals van poder seguir el partit a peu de pista amb els nostres jugadors i entrenadors.

Pel poc que coneixem a en Roberto Íñiguez i  a en Pablo Machín sembla que la seva filosofia és la mateixa,  fer-te creure  en la teva capacitat personal sense arribar a la supèrbia i  fer-te saber que el grup et fa ser molt més important.

Casualitat o no, l'Uni ha guanyat amb un entrenador humil capaç de dir frases tan maques com aquesta: "només he continuat la tasca d'en Ramón Jordana" (per cert, un 10 per en Ramón també) i el Girona pot pujar a primera amb un paio al vestidor que és fill d'aquest tio humil que ho ha guanyat tot i que té la mateixa filosofia que en Pablo Machín. La setmana que ve li preguntarem a en Pablo que pensa de tot això i segurament ens dirà que per a ell és una sort que a part de comptar amb un gran grup humà a dins del vestidor, n'hi hagi un altre a fora format per gent com la Modesta (l'àvia d'en Pere Pons), en Felipe (pare d'en Felipe Sanchón), o en Roberto (pare de l'Íñiguez).

Demà tenim una altra oportunitat de viure un moment màgic, ja tenim a punt la pantalla gegant amb l'ordinador engegat per viure una nova victòria dels nostres davant el Recreativo de Huelva.

Si veniu a la nostra seu, el 106, ja podreu adquirir per 8 euros els adults i 5 els menors de 12 anys els menús per a la 3ª Trobada de Penyes del Girona FC que se celebrarà el dissabte dia 2. Una barbacoa argentina amb amanida, cresta, carn a dojo, pa, beguda i postres ens espera.

Avui hem estat parlant amb en Txus, president de la Federació de Penyes de l'Osasuna i ja se'ls hi fa la boca aigua. S'afegiran a nosaltres per viure una gran jornada de futbol.

Com diu el nostre soci Óscar: que no t'ho expliquin, viu la penya, viu el Girona!

Estimat amic

Amics, sembla que els partits del Plus no són gaires afortunats pels nostres colors i aquesta vegada tampoc hem pogut anar a dinar amb  una victòria d'aperitiu. Els qui vam omplir de gom a gom el 106 vam sortir amb la satisfacció d'haver vist com els nostres jugadors s'havien deixat l'ànima sobre el terreny de joc però amb el regust amarg per la manca de punteria.

Regust amarg que de seguida ens vam treure uns quants immortals que ens vam quedar per celebrar l'aniversari d'en Rafel, el nostre tresorer i tot un exemple de bondat i gentilesa.

Mentre degustàvem el pastís, regat amb el cava de la penya, li vam entregar una samarreta de disseny exclusiu immortal. Tot i el resultat, va ser un diumenge feliç.

Com us dèiem la setmana passada, el fet de formar part de la gran família del futbol espanyol ens fa partícips de la felicitat de tots els nostres amics, així vam poder compartir l'estat d'eufòria d'en Brian i l'Óscar per telèfon i és què la classificació dels dos equips s'ho mereix 

Com també compartim la felicitat de la Peña Bética Girona-Olot "Manquepierda" que a banda de veure la victòria del seu equip, van mobilitzar més de 60 persones en el seu primer desplaçament oficial com a penya, tot un èxit.

 

Deixar de somiar per creure

Amics, durant tota la setmana passada es notava en l'ambient blanc-i-vermell aire de festa, bones sensacions, energia positiva, era el partit que havia de despertar a l'afició gironina, d'aquells partits que després de vàries temporades sempre es recorden com el partit clau en la trajectòria de l'equip, com el del dia de la Real Sociedad o el del Zaragoza l'any passat. I és que després de dissabte hem deixat de somiar per creure en l'ascens.

El divendres al matí uns quants immortals vam voler transmetre aquest positivisme als nostres jugadors, a la convocatòria es va afegir en Ferrer del Pont, membre de la penya Barbero Bailongo i font d'energia als seus més de vuitanta anys. Durant uns minuts vam cantar part del nostre repertori per a més tard deixar-los assajar amb tranquil·litat diverses jugades d'estratègia.

A la tarda vam confeccionar, al 106, la pancarta que vam lluir dissabte a la grada d'animació, en Fran i en Pollo van ser els pares de la criatura, una tarda molt divertida amb un resultat excel·lent.

Dissabte més d'una vintena d'immortals ens vam afegir a la grada d'animació, per part nostra, tot i que vam ser present part dels membres més sorollosos de la penya, com l'Óscar o l'Àlvaro, membres de la junta com en Garu o el mateix president, ens va quedar clar que la gran majoria dels nostres membres no vol canviar de lloc els dies de partit i així ho farem saber  a les reunions que tenim periòdicament cada quinze dies, els dijous, totes les penyes amb el club.

Diumenge a la tarda vam rebre la visita d'en Pasqual Serrano, directiu i administrador del twiter de la mítica penya del Vila-Real "Celtic Submarí". Vam estar veient plegats el partit que disputava el seu equip al camp del València. És molt maco sentir-te part de la gran família del futbol espanyol i aquestes visites són una mostra.

I diumenge tenim partit especial, avui ja hem parlat amb l'Óscar de Las Palmas, ens informava que el nostre equip arribarà dissabte i que no tenim programat cap entrenament, també ens deia que per primera vegada el seu fill, l'estimat Brian, no podrà veure el partit a l'estadi ja que com que será un futur crack juga un partit a la mateixa hora, aquesta vegada no tindrem la típica foto del petit amb els seus dos equips.

I al 106 tindrem festa, partit i dinar celebració de l'aniversari d'en Rafel, aquesta vegada en Jou ens prepararà uns fideus xinesos i carn, així que si voleu omplir l'estómac per deu euros després del partit aviseu a en Pepe per a què vagin carregant la cassola. Els gols els posaran els nostres jugadors i el cava la penya per viure una gran festa. 

Surt el sol

Amics, sembla que comença a sortir el sol pels despatxos de Montilivi, la setmana vinent ha de ser clau per veure si podem aspirar a ser un club de primera.

Els nostres jugadors ho estan demostrant cada dia i ara també ens toca a nosaltres demostrar-ho, per això tots hem de fer el possible per a què no s'escapi cap punt del nostre estadi.

Dissabte estrenem grada d'animació, totes les penyes i  els seguidors més engrescadors farem pinya per a què els nostres crits arribin fins a la Catedral.

Però abans, per escalfar motors, demà a les 10,30 hores estem convocats a Montilivi per mostrar als nostres jugadors tot el nostre afecte i agraïment pel seu esforç. Demà comencem a guanyar el partit!

Pel que fa a la penya ha estat una setmana molt tranquil·la, dissabte passat uns quants membres vam anar a veure el Girona B, allà ens vam trobar amb els companys de la Penya Saltenca, també vam poder saludar a en Francesc Rebled i a en David Hugas.

Després del partit els companys saltencs ens van convidar a la seva seu, el Bar Illa, allà entre les rialles,  els gols de la jornada,  les cerveses i l'especialitat de la casa, els calamars a l'andalusa, va passar el temps volant,  vam marxar amb ganes de repetir-ho ben aviat.

Diumenge la nostra seu es va tornar a engalanar de festa per veure una nova victôria dels nostres, ara que arriba el moment clau de la temporada, com deia el gran Luís Aragonés, les lligues es decideixen a les últimes 10 jornades, hem tornat a agafar l'empenta que tan bons fruits ens ha donat fins ara.

Perquè tenim un equip de primera amb un joc que il·lusiona, perquè tenim una afició que demostrarà en aquestes últimes jornades que volem ser de primera i perquè els nous gestors del club demostraran que també volen pujar a primera, brindem pel Girona F.C.!