diumenge, 10 de maig del 2015

Això no es pot explicar, s'ha de viure

Amics, ahir quan sortíem del Mini un home anava xerrant per telèfon, entre els crits de la multitud gironina de "Girona és de primera" distingíem la seva conversa: "això no es pot explicar, s'ha de viure", ja teníem titular per aquest article!, i és que no pot haver-hi millor frase que resumeixi la jornada viscuda.
A les onze del matí els representants de les penyes estàvem a Montilivi amb la il·lusió que tot sortís bé, fer un desplaçament amb gairebé 900 persones no és gens fàcil però el repte era molt atractiu. A l'organització es van afegir uns quants seguidors no penyistes per completar l'equip, des d'aquí els hi donem les gràcies a l'Alba, a en Pep, a en Yunes i a un altre noi que qui us escriu no recorda el nom, a part dels penyistes Vane, Toni, Pere, Martí, Lola, Isidoro, Margarita, Fran, Josep i Pepe.
Vam poder saludar als jugadors i veure el nou autocar retolat del club, en Jordi d'Autocars Calella ens va donar la primícia diumenge passat que l'estrenarien aquest dissabte, gest que li agraïm moltíssim.
També va ser aquesta empresa la que va subministrar els 18 autocars que finalment es van desplaçar al Mini, 15 organitzats per les penyes i 3 per la Ford.
Al bus més sorollós dels 3 que componien l'expedició immortal, a part dels càntics i xivarri vari, vam celebrar el clàssic sorteig d'un pernil que li va tocar a l'Aleida qui ens ha promès que ens el cruspirem plegats a la nostra seu, un molt bon detall d'aquesta nova immortal.
Tot anava sobre rodes fins a arribar a Barcelona, allà vam tenir un parell d'entrebancs que gràcies a la feina de la Bàrbara i a la paciència de tots els desplaçats no va tenir greus conseqüències.
Sembla que va haver un malentès a l'hora de comunicar els autocars que es desplaçarien i a l'aparcament que teníem assignat no ens deixaven aparcar, després d'unes converses entre la Bàrbara i la directiva blaugrana finalment vam poder accedir a l'aparcament.
Entre això i que a la Bàrbara la desviaven d'una porta a una altra per trobar les entrades, tot i que ella havia marxat abans per tal de tenir-les a punt quan arribéssim es va demorar una mica el repartiment de les entrades.
A cada autocar hi havia un encarregat de l'organització, menys a un, però com passa a les pel·lícules americanes d'avions, quan comencen els problemes sempre surt un passatger anònim que es converteix en un líder, nosaltres vam tenir la sort d'en Sergi qui ens va ser de gran ajut a l'hora de repartir les entrades del seu bus.
Finalment tots vam poder accedir amb temps suficient a l'estadi per gaudir del meravellós partit que els nostres jugadors ens van oferir.
Està clar que es pot fer millor però tots els que vam participar en l'organització del desplaçament vam tornar a casa amb la satisfacció d'haver fet tot el que vam poder perquê tot sortís de la millor manera possible.
La feina durant tota la setmana no ens va deixar temps per fer un article sobre la trobada de penyes, per la qual cosa aprofitem aquest article per comentar-vos que va anar molt bé. Més de cent penyistes vam degustar una exquisida carn a la brasa en companyia d'un munt de regidors del consistori gironí, a més vam comptar amb la visita del flamant president de la nostra entitat, Patxi Otamendi qui va compartir una estoneta amb nosaltres abans d'anar a dinar amb la directiva d'Osasuna.