Afortunats en l'amor

Tots els que vam comprar participacions del número de la Penya Immortal per al sorteig de Nadal de la Loteria Nacional vam veure com una miqueta de la il·lusió que teníem depositada en ell per acabar amb un somriure aquest 2011 agredolç volava quan els nens de San Ildefonso anunciaven que la Grossa era per un altre bitllet.

Lluny d'enfonsar-nos, ens ho prenem com una senyal de que estan a punt d'arribar temps de fortuna per als interessos blanc-i-vermells, ja que diu la dita que els desafortunats en el joc tenen sort en l'amor, i tots sabem que el gran amor d'aquesta penya és el Girona FC.

Amb aquesta motivació seguirem treballant tots plegats en el nou any que aviat arribarà per donar el suport que l'equip necessita a la graderia per aconseguir l'objectiu de la permanència a la Liga Adelante. 2012 suposarà el 20è aniversari de la fundació de la nostra associació, i res ens ompliria més d'alegria que coronar aquesta efemèride garantint una nova estància del club al futbol professional.

Aprofitem també aquestes breus línies per felicitar el Nadal i desitjar un bon any nou a la gran família gironista, així com a tots els amics que hem fet pels camps de futbol d'arreu d'Espanya des del 1992.

Un dia collonut

Aquest era el quart any que organitzàvem la trobada de germanor amb els aficionats del Gimnàstic, tercer a la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís (vagi per endavant el nostre agraïment al Centre Cívic i l'Associació de Veïns del barri), però podem dir que pel regust que ens ha deixat als immortals la d'enguany ha estat sens dubte la millor, tot i la complicada situació a la classificació en la que encara es troba el Girona.Des de bon matí, els membres de la junta de la penya ajudats per alguns socis van estar preparant ingredients, taules i cadires perquè tot sortís a la perfecció. Amb l'arribada de l'autocar dels seguidors tarragonins (uns 60 desplaçats en el viatge organitzat per la Federació de Penyes del Nàstic) l'alegria per retrobar velles cares conegudes es va ajuntar amb la gana i ràpidament en Ricardo Pacheco (el seu president) i companyia van començar a preparar-nos un gustós arròs amb carn que va fer les delícies de tots els presents. Els aperitius i el vi van córrer també a dojo per les taules, arribant fins i tot a haver-hi alguna curiosa anècdota amb una crossa i una garrafa de ratafia involucrades. El colofó de l'activitat a la plaça va ser el sorteig d'un fabulós pernil que va acabar en mans de una sòcia de la Penya Guíxols-Costa Brava, que també va ser present a l'acte. Des d'aquí aprofitem per felicitar-la i desitjar-li que aprofiti.

Ja al camp, va ser el moment de mostrar la nostra cara més solidària participant en la campanya de recollida de joguines organitzada pel club en col·laboració amb Creu Roja. La Penya Immortal va fer entrega als voluntaris de l'entitat de les joguines donades pels seus socis, les quals esperem que serveixin per treure ni que sigui un somriure a un nen aquest Nadal.
El partit va tenir de tot, com el dia: moments brillants del Girona, errors que acaben en gol, petites polèmiques... havent neutralitzat els grana els dos primers gols blanc-i-vermells obra de Coro i Benja, Jandro es va reivindicar després de la mala fortuna d'Alcoy i ens va donar la victòria amb un magistral llançament de falta, en el que esperem que sigui el seu ressorgir aquesta temporada. El tram final del partit va estar ple de patiment, deixant-nos els immortals a la graderia la gola que ja quasi no teníem i els jugadors totes les seves forces al camp. Cada gol va ser un esclat d'emoció, ho estem passant malament i es va notar amb les abraçades de celebració buscant a aquells amb els que tants bons i mals moments hem passat animant al Girona. Va ser el triomf de la constància, de no rendir-se encara que el rival contestés. S'ha de seguir així per eixugar tant aviat com sigui possible aquests dos punts que ens separen de la calma.Finalitzat el matx i demostrant que un cop acabat el partit tornem a ser com germans, representants de la Penya Immortal Girona i la Guíxols-Costa Brava vam intercanviar obsequis amb els representants de la Federació de Penyes del Gimnàstic abans que marxessin cap a la seva ciutat. Als nostres mocadors i bufandes, ells van correspondre amb dues originals samarretes del Nàstic amb el nom de les nostres associacions a l'esquena, tot un detall que il·lustra la compenetració existent entre les nostres aficions.

Rivals només durant 90 minuts

Un any més ens visiten els aficionats del Gimnàstic amb motiu del partit del Girona FC contra el seu equip. Com que sempre que visitem terres tarragonines el tracte que rebem és exquisit per part dels nostres amics de la Federació de Penyes del Nàstic, continuarem correponent com en els últims anys amb la celebració d'un dinar de germanor a la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís. Tot i que els moments pels quals estan passant els nostres conjunts son força difícils, intentarem que regni com sempre el bon humor entre tots compartint un bon arrós.

El preu del dinar serà de 8 €, i començarà cap a les 2 del migdia. Un cop acabada la trobada ens dirigirem al camp per animar al Girona i tractar d'ajudar en la consecució de 3 nous punts. També hi haurà temps per entregar les nostres joguines a la campanya de recollida del club. Us convidem a tots a assistir per viure una jornada en la que l'amistat al voltant del món de la pilota serà la protagonista.

Ni de penal

"A perro flaco todo son pulgas" diu la popular dita, i en aquests moments dubtem que al campionat n'hi hagi cap de més prim que el Girona FC. La veritat es que tret de ganes i empenta, a l'equip li van faltar els ingredients bàsics per cuinar una victòria ahir a El Collao. Vam deixar que l'Alcoyano es posés 2-0 (amb gol d'un ex com Paco Esteban, per si era poc) i només llavors un gol de falta de Jandro ens va tornar l'esperança de treure ni que fos un empat. Ràfegues de velocitat en atac ens feien somiar i en una jugada gens clara se'ns va aparèixer la Verge i l'àrbitre va indicar els onze metres. Però no era el dia i el destí va fer que el porter blanc-i-blau es convertís en l'heroi dels alacantins. D'aquí al final, aproximacions sense sort i contenció d'un Alcoyano que va fer valer la seva condició de local.

Cap a una desena d'immortals vam seguir el partit plegats per COM Ràdio, a la vegada que a través del nostre Twitter anàvem compartint les nostres impressions amb els periodistes de la cadena i la resta dels gironistes. Els nostres missatges van ser llegits en antena un parell de vegades, deixant clar el nostre suport incondicional al Girona passi el que passi i que contra el Gimnàstic l'equip ens necessitarà, més que mai, a la graderia donant-li suport. Us recomanem que interactueu amb aquesta cadena a través del seu Twitter específic per al seguiment dels partits del nostre conjunt, @elgironaalacom, una iniciativa molt interessant per compartir opinions entre els seguidors blanc-i-vermell.

Ja hem dit que el partit del Nàstic serà una autèntica final (quedar-nos a més de 4 punts de la salvació pot ser un drama) que obligarà a deixar de banda les diferències que cadascú pugui tenir amb directiva, tècnics o jugadors per aconseguir una victòria vital, però això no treu que a la Penya Immortal també dediquem el nostre temps a fer gironisme d'altres maneres. El primer serà, evidentment, la ja clàssica trobada de germanor amb les penyes tarragonines que celebrarem dissabte al migdia a la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís i sobre la que ja anirem donant més detalls al llarg de la setmana.
La següent cosa que tenim pensada és intentar, ara que s'apropa el Nadal, mostrar la nostra vessant més solidària animant a tots els nostres socis i simpatitzants a donar una joguina a la campanya de recollida organitzada pel club per a aquest partit a Montilivi. La idea és que cadascú compri la seva joguina i abans d'entrar a l'estadi fer un acte d'entrega conjunta al punt de recollida situat als accessos del gol sud. Quan es tracta d'ajudar no creiem que facin falta motivacions, però tot i això recordem que tot el que porti una joguina rebrà un val descompte de 5 (abonats) ó 3 € (no abonats) en marxandatge del Girona FC, aplicable en compres iguals o superiors a 20 €. Animeu-vos i participeu en aquesta acció en favor dels nens menys afavorits de la nostra província.

Resistir fins al final

La imatge expressa bé els sentiments dels gironistes a aquestes alçades de la temporada. La situació no és gens agradable i tot i que estar a dos punts del primer equip fora del descens a falta de 26 jornades pel final del campionat no sigui tan greu, el joc desplegat pel Girona des de l'agost és per estar, com a mínim, neguitós. Això sense parlar de la falta de sort... si el xut de Jandro acaba dins en comptes de al pal, així com si en tantes altres accions desafortunades la sort ens hagués estat favorable, la història seria ben diferent.

Ahir els nostres homes no van fer un gran partit davant un Guadalajara inoperant. Fa falta un gran canvi de mentalitat en l'aficionat. Ja no és hora de decidir si la contractació o marxa de tal o qual jugador va ser convenient, sobretot perquè ja no s'hi pot fer res. La plantilla que hi ha és la que és, amb les seves virtuts i limitacions (que no son poques) i ja no s'hi ha cap altra opció que intentar treure-li tot el suc possible en benefici del Girona Futbol Club. Si més no, al llarg dels 90 minuts. No és comprensible, per molt decepcionats que estiguem amb la marxa de l'equip, que quan els jugadors més ens necessiten, quan a falta de menys de 5 minuts per que es xiuli el final ens estem jugant la vida i ells estan donant tot el futbol que tenen a les seves botes per guanyar (encara que sigui poc), ens posem a xiular i criticar-los. Així l'única cosa que s'aconsegueix es dividir, crear mal ambient i posar-los nerviosos.

En partits com el d'ahir, l'afició de Montilivi va restar més que sumar. No podem guardar-nos els xiulets per quan l'àrbitre digui que s'ha acabat? Hem de malbaratar les poques opcions que tenim d'aconseguir punts? Res té a veure animar fins al final al nostre equip, com fem i farem sempre des de la Penya Immortal, amb la defensa o no de la continuïtat de l'entrenador. A part de respectar-lo i fer-li costat mentre treballi pels interessos del Girona FC, poca cosa més podem fer. Tot el que vulgui expressar la seva opinió podria fer-ho igualment quan l'equip no necessiti el nostre suport.

Més tard o d'hora pot arribar un revulsiu per a l'equip, no ho sabem. Però el que tenim ben clar és que al que de veritat li cal és al jugador número 12. Com a mínim per adonar-se com n'és d'important la seva participació per a la marxa del conjunt.

Bufandes al vent

El partit contra el Guadalajara és de vital importància les nostres aspiracions aquesta temporada. És la primera vegada que ens arrisquem a despenjar-nos seriosament a la classificació... però el desastre es evitable si tots hi posem de la nostra part. El rival del Girona serà un conjunt molt semblant al nostre, lluitador i que no es deixarà guanyar fàcilment, per això el primer gol l'hem de fer els gironistes a la graderia des d'abans que comenci a rodar la pilota. Amb les fantàstiques facilitats donades pel club per aconseguir una presència notable de seguidors a Montilivi, qui tingui la possibilitat de venir i no ho faci és que senzillament no s'estima el club, així que hem d'aprofitar que serem un bon grapat per fer de l'estadi un ens amb personalitat pròpia que posi l'equip camí dels tres punts.

La nostra proposta a tothom que vingui al Girona-Guadalajara és que es rebi als jugadors alçant bufandes i banderes quan surtin al camp. Volem que la nostra muntanya màgica es tenyeixi de blanc i vermell, que els homes que defensaran el nostre escut vegin que no estaran sols per malament que vagin les coses.

Difoneu aquesta noticia per tot arreu i animeu a tots els gironistes que conegueu a portar la seva bufanda o bandera amb els colors del club per dissabte. Qui no tingui bandera tindrà la oportunitat d'adquirir el pack que es posarà a la venda el mateix dia del partit, format per una ensenya blanc-i-vermella amb l'escut i una motxilla, per només 15 euros. Endavant Girona! Endavant afició!