Les penyes fem pinya

La imatge que encapçala aquestes paraules ho diu tot: personatges claus per al present i el futur del Girona FC compenetrats a la perfecció amb l'afició mitjançant el nostre mocador vermell de fires. La tercera edició dels Premis de les Penyes del Girona FC ha estat sens dubte la que més èxit ha tingut de totes, amb més de 60 persones reunides a la gala d'entrega (33 d'elles socis i simpatitzants de la Penya Immortal) al Restaurant "El Mirador" de Vilobí d'Onyar.

Comptar en aquest acte tan important per a nosaltres amb la presència del president del club, Ramon Vilaró, i tres jugadors de la primera plantilla com Jandro, Tébar i Jose es per a nosaltres un gran mostra del compromís del club amb nosaltres. Gestos com aquests ens fan sentir molt a prop de la institució i reafirmen la nostra entrega pels colors amb més força si cap en aquests moments en els que la marxa esportiva no es tan brillant com tots desitjaríem.
La vetllada va transcórrer en un ambient tranquil en el que els assistents van aprofitar per tractar l'actualitat del club tot degustant l'exquisit menú que ens tenien preparat. Arribat el moment de fer entrega dels premis, el president de la nostra penya, Pepe Sierra, va fer de mestre de cerimònies a la vegada que feia entrega a en Jandro Castro del trofeu de la Penya Immortal al millor jugador de la passada temporada. La resta de premiats van ser en Chechu com a millor jugador gironí (en Jose va recollir el trofeu de la Penya Guíxols en nom seu) i en Tébar, que va rebre el guardó de la Penya Miki Albert, que aquest any en lloc de al màxim golejador premiava al futbolista més carismàtic per als seus socis.

La vetllada va acabar amb els parlaments de jugadors i president, que ens van assegurar que valoren molt el nostre suport incondicional i que aquest any es tractarà de seguir facilitant, sempre que es pugui, els desplaçaments dels aficionats fora de casa.

En aquest sentit, la nostra amiga Joana de l'àrea social ens va donar una bona notícia, ja que ens va comunicar que tot i ser en divendres, s'organitzarà viatge per acompanyar al Girona FC a Villarreal. La notícia va ser molt ben rebuda pels immortals, i tot i que molts no hi podran assistir per motius laborals, ja hi ha un bon grapat que ha assegurat que intentarà compensar l'absència dels seus companys animant el doble. La resta, com sempre, ens reunirem al Bon Ibèric per veure com els nostres jugadors ho deixen tot per emportar-se els 3 punts de l'estadi del filial groc.

El camí

Ahir va tornar a ser un d'aquells dies en els que tornem a sortir de Montilivi amb el cap baix i renegant. Tots hauríem volgut que la pancarta i els cartells de suport a en Ion que vam preparar per al partit (dels que es va fer ressó el Diari de Girona i el diari digital Noticanarias del nostre amic Toni Carrera) haguessin estat acompanyats de 3 punts que ens fan molta falta.

Sens dubte, el pitjor de tot és l'ambient que es comença a respirar a l'estadi, l'aparició de xiulets al nostre equip. Això es degut a que els gironistes ens hem posat el llistó ben alt en quant a les expectatives per a aquesta temporada i ara ens topem amb la crua realitat: en aquesta Liga Adelante ningú ven barata la seva pell. Sembla que haguem oblidat els treballs que ens va costar treure una mica el cap la temporada passada i que, al final, només ens va servir per acabar l'exercici sense patiments (sense que pugui deixar de considerar-se una campanya excel·lent per al Girona).

Tot el millor de la 2010/2011, com per exemple aquella fantàstica ratxa de 5 victòries consecutives, va venir gràcies a la comunió entre afició i equip. És la clau per a equips com el Girona. Una parròquia entregada dona aquest plus que es necessita per apretar les dents quan cal i tirar endavant el projecte. Vol dir això que hem de renunciar a la crítica constructiva? Mai. Però a l'estadi tots defensem els mateixos colors i cada xiulet descentra una mica més als nostres i és aire per al rival. Del minut 0 al 90 el suport ha de ser incondicional si de veritat li volem bé al Girona.

Un cop acabat el partit, existeixen multitud de formes de fer palès la nostre disconformitat amb qualsevol cosa relativa al club: blocs com aquest mateix, fòrums de missatges, comentaris a les xarxes socials, cartes al director als diaris de la ciutat... Si tots els que veuen un problema ho manifesten clarament en aquests mitjans, els receptors ho percebran igual però evitarem perjudicar a la plantilla. Perquè encara que no ho sembli, el jugador és molt permeable a tot el que li arriba des de la graderia durant el partit, tant per bé com per malament. I fins i tot és un camp fèrtil per a malentesos. Ens ha arribat que un d'ells entenia com a crítica un dels nostres càntics (un que convida al Girona a posar més dallonses...), quan no hi ha res més lluny de la nostra intenció. Nosaltres el que cercàvem era animar a l'equip a fer el darrer esforç per anar per al partit en un moment complicat, tot sabent que ho estaven donant tot i més.

De totes maneres no ha passat res, entenem la confusió com esperem que ell entengui quin era el nostre veritable objectiu cantant això, com tants cops ho hem fet i farem. Com a mínim ens ha servit d'exemple de la importància de l'ambient al camp de la que parlàvem: si unes paraules tan innocents pot prestar-se a interpretacions errònies, com pretenem que un xiulet de la seva pròpia afició no desconcentri al futbolista?

Tancant ja el tema i analitzant el partit, trobem que va ser com xocar una i altra vegada amb una paret. El Huesca va fer de la defensa la seva principal arma, arribant a fer caure en la indecisió als davanters blanc-i-vermells. A part d'això, el fantasma de la pilota parada va tornar a visitar Montilivi i va permetre als aragonesos emportar-se un punt amb només un parell d'accions de perill. Un punt gloriós per a ells, escàs per nosaltres.
Quedem-nos amb que Benja, un dels atacants que es preveu que tindran més minuts al llarg de la temporada, va aconseguir el primer del que esperem sigui una llarga llista de gols.

Dimarts, al sopar d'entrega dels Premis de les Penyes, intentarem transmetre a l'equip que estem amb ells i que confiem en la seva professionalitat. Aquest grup encara té moltes coses amagades i segur que la majoria són bones. Endavant Girona!

P.D.: Preguem a tots els que vulgueu assistir al sopar dels III Premis de les Penyes del Girona FC del proper dimarts dia 11 ho comuniquin a la nostra seu tant aviat com sigui possible. També convidem a tots els que ja el tingueu a lluir al coll el nostre MOCADOR DE FIRES. Que es noti que sou IMMORTALS!

Una nit amb les estrelles

La manca de dates lliures al calendari ens ho havien impedit fins ara, però finalment tenim data per l'entrega dels III Premis de les Penyes del Girona FC. Serà a partir de les 9 de la nit del proper 11 d'octubre (aprofitant que l'endemà es festa amb motiu de l'Hispanitat), al Restaurant "El Mirador" de Vilobí d'Onyar, molt a prop de l'aeroport. Com ja sabeu, aquests premis son atorgats per la Penya Guíxols - Costa Brava (al millor jugador nascut a la província de Girona), la Penya Miki Albert (al màxim golejador) i la Penya Immortal Girona (al millor jugador de l'equip) com a reconeixement als futbolistes més destacats de la plantilla gironista al final de cada temporada, basant-nos en els resultats d'unes votacions via internet obertes a tota la afició blanc-i-vermella.

Per acompanyar la cerimònia, gaudirem d'un deliciós sopar, el menú del qual serà el següent:

Pa, aigua, vi i gasosa

PRIMER PLAT (A TRIAR)
Amanida de formatge de cabra i fruits secs
Espàrrecs verds a la brasa amb salsa romesco
Torrada amb escalivada i anxoves

SEGON PLAT (A TRIAR)
Pollastre, botifarra o mitjana de xai a la brasa
Pernil cuit en el seu suc
Tonyina a la planxa amb salsa tàrtara

POSTRES
Pastís de tiramisú

El preu del sopar és de 15 € i qualsevol gironista que es vulgui inscriure només ha de contactar amb qualsevol de les penyes. Des d'aquí voldríem agraïr al club les facilitats donades per organitzar l'event i poder tenir a alts càrrecs directius i jugadors compartint taula amb nosaltres, així com animar a tots aquells incondicionals del Girona que vulguin estar a prop dels seus ídols a no perdre's aquesta ocasió única per fer-ho.

Hi ha dies en que és millor no sortir de casa

Com en tots els partits del Girona com a vistant que han sigut televisats fins al moment, la nostra seu va viure dilluns un èxit d'assistència per veure el matx dels homes de Raúl Agné ahir a Jerez. Llàstima que l'alegria amb la que sempre ens reunim aquest cop s'apagués per la poc afortunada jornada que vam viure.

En un principi, el desenvolupament dels fets s'assemblava molt al que es va donar a Almería: la primera part va acabar amb el Girona dos gols per sota al marcador i amb un home menys. Curiós criteri el de l'àrbitre expulsant a Tébar per tocar-la amb la mà quan just abans de que la pilota arribés al madrileny un jugador del Xerez ho havia fet. Les vermelles al Girona van molt barates... Però en fi, abans d'aquesta acció l'equip tampoc havia estat massa brillant, demostrant que encara no ha trobat la forma de solucionar aquests problemes defensius (una altra rematada d'un davanter rival sol entre els nostres centrals en l'1 a 0) que estan marcant l'inici de temporada.

Les semblances entre el partit de Chapín i el del Mediterráneo van continuar a l'inici de la segona part, on els blanc-i-vermells van despertar i dominar el joc tant com tenir 10 homes sobre la gespa et permet. Així va ser com en un bon contraatac Coro va fer el seu tercer gol a la lliga, conseguint a la vegada pujar el 2-1 a l'electrònic de l'estadi de l'equip azulino. A partir d'aquí és quan les coses van començar a diferenciar-se notablement d'allò succeït a Almería. Vam tenir un parell d'excel·lents ocasions de gol i el Xerez, tot i que no renunciava a l'atac, sabia que en qualsevol moment el titànic esforç dels gironistes podia acabar tenint el premi de l'empat.

La nota negra de la jornada va produir-se quan, en una d'aquestes arribades amb perill del Girona, Ion Vélez va córrer per una pilota sense amo dins l'àrea i es va trobar amb una desmesurada entrada amb les cames pel davant del porter del Xerez Toni Doblas, que va impactar amb la seva cama lesionant-lo de gravetat. No trobem que fos una acció tan perillosa com per que Doblas assumís una actitud tan defensiva i arriscada a l'hora de fer l'entrada. Creiem que no s'ha de criminalitzar a ningú perquè són coses que passen en el futbol, però no cal dir que no ens va fer cap gràcia veure a en Ion sortint en ambulància de Chapín i molt menys saber que el perdrem per a l'equip durant mesos. Per això ens agradaria que a partir d'ara tingués clar que al món del futbol les cames d'un jugador son el seu mitjà per poder fer la seva feina i s'ho pensés dos cops abans de poder-les-hi fer malbé a un company. Que aquesta lliçó li quedés grabada a la ment seria molt més efectiu que cap sanció.

El col·legiat, que tan greu va consdierar la mà de Tébar en una jugada intrascendent, ni tan sols va assenyalar penal (suposem que debia pensar que la cama li havia explotat de manera espontània). Quedar-se amb 9 (quan Vélez es va lesionar ja havíem fet tots els canvis) va ser un handicap massa gran per al Girona, que tot i seguir fent un esforç encomiable, no va poder evitar la derrota. Fins i tot Dani Nieto va tenir-la en la darrera jugada, però ahir no era el nostre dia i va fer una mala tria.
Ens haurien vingut molt bé aquests tres punts per començar a mirar amunt, però ara ja no s'hi pot fer i la vista l'hem de dirigir endavant. Dissabte contra el Huesca hi ha la oportunitat de que d'una vegada per totes el Girona perdi aquest mal costum de només treure el millor del seu futbol quan les coses van mal dades. Necessitem un equip dominador i confiem en la plantilla que tenim per donar-li aquest caire al seu joc. Qué ningú dubti que serem a Montilivi per a esperonar-los i ajudar-los a aconseguir-ho. El gironisme també té la oportunitat de demostrar que creu en aquest projecte i vol fer-lo gran, així com de demostrar-li tot el seu suport a en Ion.

Als components de la Penya Immortal ens ha sapigut força greu la lesió perquè teniem l'esperança de que en Ion Vélez acabés repetitnt la història d'en Kiko Ratón en la seva primera temporada a Girona. Al navarrès, com a en Kiko al començament, li havia faltat fins ara la sort necessària per fer gols en aquests primers partits (recordem l'errada del dia del Dépor o les dues d'ahir sol davant el porter), però estàvem segurs que seria obrir la llauna i convertir-se en una peça clau per l'atac gironista. Per altra banda, també estem segurs de que en Ion es fort, sortirà endavant i d'aqui res el tornarem a tenir defensant els nostres colors.

¡ESTAMOS CONTIGO, ION!

P. D.: Podeu deixar els vostres missatges de suport a en Ion als comentaris del nostre bloc.

Unes fires molt gironistes

No hi ha res més propi d'unes festes que el clàssic mocador per lluir al coll, ni res que identifiqui més a una penya que lluir els seus colors. Unint aquests dos conceptes davant la proximitat de les Fires de Sant Narcís, la Penya Immortal Girona ofereix a tots els seus socis i simpatitzants la possibilitat de passejar-se per la ciutat en aquelles assenyalades dates mostrant el seu suport al nostre equip: el nostre exclusiu mocador de fires blanc-i-vermell, una peça de col·leccionista amb un acabat de la més alta qualitat. El mocador inclou la serigrafia de l'escut de la penya, un recordatori de les festes en honor al nostre patró i un "Endavant Girona!" el popular crit de suport al Girona FC. Un complement ideal per agermanar ciutat i equip per només 2 € la unitat. Fes-te'n ja amb un per tu i els teus al Bar Bon Ibèric (C/Pamplona, 3)!

En un altre ordre de coses, als aficionats gironistes se'ns està fent molt llarg aquest cap de setmana sense lliga, però des de la penya creiem que l'espera valdrà la pena i per això hem acordat reunir-nos a la nostra seu el dilluns per seguir en directe el partit del Girona a Jerez per Gol TV. Com sempre, la Conxita i en Jordi ens oferiran el seu amable servei per tal de permetre a tota la parròquia blanc-i-vermella seguir còmodament la lluita del Girona pel seu segon triomf de la temporada. Després no digueu que no sabeu on veure els partits envoltats de gironistes!

Ha despertat la bèstia

Han fet falta unes quantes jornades, però el Girona es va treure d'una vegada per totes el pes que tots teníem a sobre pel mal inici de temporada. En un partit que per moments no va ser gens senzill (fins a 2 gols d'avantatge va tenir la UD Las Palmas), els nostres jugadors van demostrar sang freda per no perdre els papers quan la cosa feia molt mala pinta i capacitat d'autocontrol quan la situació es va posar de cara amb les dues expulsions de jugadors grocs, el que va evitar que l'ansietat per fer gol ens descentrés. Al final, estrena golejadora de Coro per partida dobre, un golet de Moha, un altre de Dani Nieto, 4 a 2 i primera victòria al sarró gironista.

Tot i els gols i la polèmica, la nostra amistat amb la Peña el Recibimiento ho pot tot, ja que sabem que el que passa sobre el terreny de joc allà es queda. Per deixar clar que entre aficions agermanades com les nostres el respecte i l'afecte són el més important, el nostre soci infantil Juan Manuel Guerra, en nom de tota la nostra associació, va fer entrega al jugador canari Mauro Quiroga, d'una samarreta per entregar a l'Óscar a la seva arribada a les illes. Os enviamos como siempre un cariñoso saludo a todos desde Girona, deseando que nuestros equipos puedan cumplir sus objetivos esta temporada y disfrutemos al máximo con ellos.

Els immortals vam tornar-nos a fer notar a Montilivi cantant i donant color al partit, sí bé aquest cop la nostra presència va anar més enllà de la graderia. El nostre jove soci i amic Albert Alibés, membre de l'associació de voluntaris "Tots som Girona", va ser l'encarregat de donar vida a en Carmany aquesta jornada, fent les delícies dels més petits i dedicant-nos les seves peculiars salutacions. Tot un artista.

Un altre soci de la penya, en Félix Sierra, va aprofitar la prèvia que sempre fem al Bon Ibèric per ensenyar a la parròquia blanc-i-vermella el cotxe que li havien deixat aquest cap de setmana com a premi pel seu encert des del centre del camp en el partit contra el Valladolid. La sort poc a poc ens va somrient... i més que ho farà. El nostre president Pepe Sierra va assistir a la trobada anual de l'Associació d'Amics del Castell de Montjuïc, on va coincidir amb tots els regidors del consistori municipal. La nostra particular primera dama, la Chiqui, va estrenar el seu talonari de les noves i flamants participacions pel Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional de la Penya Immortal. Mantenim el número de l'any passat (64352) i el preu és de 5 € per butlleta, que poden adquirir-se contactant amb els membres de la junta o a la nostra seu (C/Pamplona, 3). No cal dir que els regidors de tots els partits van comprar-ne i l'alcalde, Carles Puigdemont, fins i tot ens va dir que aquest cop segur que toca. Per si de cas, no us recomanem arriscar-vos a quedar-vos-en sense, je je.