Una ronda per tothom

Dimecres arriba una competició, la Copa del Rei, en la que els darrers anys els gironistes hem dipositat les nostres esperances de que ens toqués la grossa arribant a rondes que ens asseguressin enfrontaments contra equips de Primera i qui sap si contra un gran. Malauradament la sort no ens ha acompanyat gaire i no ens hem topat amb equips de primera des que a la 04/05 vam eliminar, amb gols de Caballero i Eloi, a tot un Villarreal que uns mesos abans havia jugat les semifinals de la Copa de la UEFA contra el Valencia. L'Osasuna va encarregar-se, tot i la lluita dels blanc-i-vermells, d'acabar amb el somni de fer quelcom històric a la competició del KO.

Aquest any a la primera ronda ens ha tocat el que probablement sigui l'equip amb més renom de la ronda, un conjunt que fa res jugava la Copa d'Europa, es barallava amb Real Madrid, Barcelona i Valencia per la Lliga i s'havia acostumat a veure als millors sobre la seva gespa. Avui el Deportivo viu moments menys dolços però no deixa de ser un equip fort, amb més de 20.000 abonats per a aquesta temporada a Segona (xifra superior a la de l'any passat a Primera) i un equip pensat per no estar-se gaire temps a la Liga Adelante. Ens hauria agradat poder veure'l a Montilivi en aquesta ronda, però el sorteig ha volgut que el partit fos a La Coruña, així que haurem d'acompanyar de cor al Girona en aquest partit. Un Girona al que veiem amb possibilitats tot i el poder del Dépor, i es que dissabte ens va demostrar que si hi posa ganes i cor pot plantar cara a equips que vinguin de Primera o d'on sigui.

Dèiem que hi serem de cor, i per fer-ho els membres de la Penya Immortal ens reunirem aquest cop al Bar Restaurant 106 (Avinguda Sant Narcís, 106 de Girona) per seguir les evolucions del nostre equip per televisió. El motiu d'aquest circumstancial canvi de seu és que al Bon Ibèric disposem de Gol TV però no de Canal +, que és la cadena que retransmet el partit, així que ens desplaçarem uns metres més amunt per gaudir de la pantalla gegant del 106. Estem segurs que tot i jugar fora ens sentirem com a casa. No cal dir que a més de tots els socis i simpatitzants de la Penya, qualsevol aficionat del Girona FC que ho desitgi pot unir-se a nosaltres a partir de les 20 h. per ajudar des de la nostra ciutat a que els homes de Raúl Agné donin la campanada. No falleu! Endavant Girona!

Millor amb 10 que amb 11

Per segona jornada consecutiva el Girona FC ha acabat el partit amb 10 jugadors, però, tot s'ha de dir, les sensacions amb les que hem acabat el matx del Mediterráneo han estat molt més positives que les que vam tenir sortint capcots de Montilivi després de la golejada rebuda contra l'Elx.

La primera part va acabar de manera nefasta per als interessos gironistes: el nostre ex Dani Bautista va engaltar un xut aparentment intrascendent que amb moltíssima fortuna va despistar Santamaría després de rebotar en Jose. El defensa de Germans Sàbat també va ser protagonista en el 2-0 de la UD Almería, ja que després de permetre que el davanter local li guanyés la partida controlant la centrada enviada pel seu company va provocar un penal que va deixar als blanc-i-vermells (ahir de negre) amb un futbolista menys.

Mentre degustàvem l'aperitiu amb que els regents del Bon Ibèric ens van obsequiar al descans, entre els immortals reunits a la seu social per veure el partit hi havia diversitat d'opinions. Estàven els optimistes de mena, que sempre confien en les possibilitats del seu equip, i d'altres que poc més que volien enviar a algú als lleons per dos partits desafortunats. Vist el vist avui, suposem que hi haurà més calma entre aquests segons, ja que és evident que per molt que ens capfiquem el Girona és el Girona, estar on estem és ja un èxit i s'ha de tenir un xic de paciència fins que tot rutlli com volem. O com a mínim abans de crucificar a ningú.

La segona part va començar amb una injecció d'esperança per a l'afició gironista. Juanlu va provocar un penal i Saizar, en el primer dels molts que farà defensant el nostre escut, el va convertir en el 2-1. El Girona semblava haver guanyat en intensitat i ganes el que havia perdut en efectius i el control del joc per part del nostre conjunt va ser la tònica d'un Almería que, tot s'ha de dir, a la primera meitat va aconseguir marcar quan millor estàven jugant els homes d'Agné.

S'acabava el partit i se succedien els canvis en un i altre bàndol, però entre els membres de la Penya Immortal encara es confiava en treure ni que fos un punt d'un partit en el que el Girona havia lluitat tant. Dani Nieto, en una exhibició de qualitat i força a les que ens té acostumat en el breu període que porta amb nosaltres, va habilitar al capità Moha per permetre-li anotar l'empat a 2. Esclat d'alegria al Bon Ibèric, entre abraçades i accessos de bogeria dels immortals que ja tenien ganes de veure recompensat l'esforç d'aquest bon Girona.

Deixant de banda el punt que ens sap a glòria i la sensació que amb menys vam fer més, aquesta darrera afirmació podem assegurar que no serveix per a la nostra penya, ja que ahir erem al voltant de 30 reunits per veure el nostre equip en el millor ambient blanc-i-vermell. Esperem que xifres com aquesta siguin una constant al llarg de la temporada i animem a tots els gironistes que vulguin veure el seu equip en bona companyia a passar-se pel número 3 del Carrer Pamplona del barri de Sant Narcís.

Per acabar, informar a tots els nostres socis i als aficionats del Girona FC en general que la Penya Immortal ha editat el seu tradicional calendari de la temporada 2011/2012. El llibret inclou el calendari de la Lliga Adelante i el del grup III de la Divisió d'Honor Juvenil, en el que participa el Girona. La portada d'aquest any està encapçalada per una fotografia del color que va donar la nostra penya a les graderies del Gol Sud en el partit que vam guanyar per 2 a 1 al Gimnàstic de Tarragona la temporada passada. Tothom que en desitgi un exemplar només l'ha de demanar de forma gratuita al Bar Bon Ibèric o als membres de la junta directiva de la Penya.

Fent "migas"

Avui us presentem a uns nous amics, l'única penya catalana de l'Almería, es diu Peña terrassense "Las Migas". En José Pérez, vicepresident de la penya i pare del president, l'Aleix, ens explicava aquesta tarda que des de fa quatre anys es reuneixen al Frankfurt's Salmerón del C/ Mare de Deu del Socor de Terrassa per a seguir el seu estimat Almería. Aquesta penya ha arribat a tenir més de cent socis però com és normal a l'anar malament l'equip s'ha anat perdent afició i a dia d'avui no arriben al mig centenar, però no perden la il.lusió i comencen la temporada amb gran optimisme. Com podeu imaginar, ja hem quedat amb ells a la segona volta per a fer un dinar de germanor, potser amb "migas" i tot.
I si els amics de l'Almería seguiran el seu equip per la tele al Salmerón, nosaltres el seguirem al Bon Ibèric, una nova festa del gironisme ens espera dissabte a les 6 de la tarda, la Conxi i en Jordi ja estan impacients per a oferir-nos les begudes més refrescants i les seves millors tapes per a donar la benvinguda a la nova temporada. Us esperem a tots!.

Reforç de luxe

Quan en David Fernández ens va comentar fa uns dies la seva intenció de deixar la Penya Guixols Costa Brava no vam dubtar un moment en oferir-li un càrrec a la nostra junta directiva. La veritat és que amb la mateixa il.lusió que ell va acceptar aquest nou repte, els nostres socis han rebut la notícia. I és que en David, soci de la penya des de fa quatre anys s'ha guanyat la simpatia i el respecte de tots nosaltres per la seva seriositat, capacitat de treball i sobretot per ser una bona persona amic dels seus amics.
Del partit d'avui no cal dir gaires coses, quan es perd 1-4 només pots felicitar al rival com hem fet nosaltres. En Cristóbal de la Penya Altzavares Nord que no ha pogut veure el partit per la tele ja que treballava, ens comentava aquesta nit que no s'esperava aquest resultat ja que la pretemporada feta pel seu equip tampoc havia estat per llençar coets, li sap greu que aquesta golejada hagi estat amb el Girona i ens ha desitjat molta sort pel que resta de temporada.
I és que resta molta temporada, avui hem vist que a l'equip li queda molt recorregut de millora però tan sols és el primer partit, l'any de l'ascens a segona també vam perdre el primer partit de la temporada a casa amb l'Alacant i vam acabar pujant.
Capítol a part és l'afició, abans del partit comentàvem que si repetiem l'entrada del Trofeig Costa Brava seria un èxit, l'hem superada i és que no poden haver miracles, al més d'agost la meitat de la gent està de vacances i l'altra meitat a dos quarts de set de la tarda està treballant, si sumem la tarda de pluja i fins i tot de fred que hem patit ens dóna un resultat de 2.300 espectadors a Montilivi.
Nosaltres mateixos avui no hem sigut ni l'ombra del que vam ser la temporada passada, ni el que serem aquesta i és que l'horari ha fet que molts del nostres socis més actius no hagin estat al camp.
Per acabar, desitjar-li molta sort a en Chechu, no ens acomiadem d'ell ja que és amic de molts de nosaltres i continuarem en contacte directament amb ell o a través dels nostres amics del Tete de la penya Sentimiento Blanquiazul.

Pinta bé

La sort a la Copa Catalunya ens va tornar a esquivar davant uns joves blaugranes amb punteria i físic (a destacar també els reflexos de la seva defensa i porter, que ens van treure gols fets sobre la línia). Ens hauria agradat veure la competició en unes dates més amables. Segurament un altre gall hauria cantat al Girona amb el suport dels seus seguidors.

Dissabte en vam tenir la prova. Tot i que les vacances van afavorir la diàspora dels gironista fora dels límits de la nostra ciutat, als pocs que estàvem a l'estadi no ens van faltar ganes de veure en acció a les cares noves i a les que ja no ho són tant. El Trofeu Costa Brava ens va deixar la sensació de un Girona ordenat que no renuncia a fer un futbol una mica més elaborat del que s'acostuma a la categoria, tot un mèrit dels homes de Raúl Agné.El gol de Ion Vélez, tot i no ser maco, ens va donar la victòria. Un triomf que és símptoma del clima en que viu la parroquia blanc-i-vermella a pocs dies de l'inici de la Lliga (si la vaga no ho impedeix), ple de ganes de veure el que és capaç de fer aquest equip que per fi ha pogut fer una pretemporada tranquil·la en el pla social i esportiu, amb incorporacions ben estudiades que esperem que donin els fruits desitjats.
Potser som un equip petit, però en il·lusió ens guanyen pocs. Només cal veure les paraules del president a la presentació, posant-se com a objectiu els 10000 socis o als pares que van passar la tarda donant un bany de gironisme al seus fills a la zona infantil organitzada pel club.
Tot i no ser televisat, els immortals ens reunirem per escoltar per la ràdio el partit del Girona a Vigo (si tot va bé i se celebra). Si tu també sents aquesta il·lusió, apropa't a la nostra seu i viu-lo amb nosaltres. Endavant Girona!

Tret de sortida

Cada cop queda menys per l'inici de la Liga Adelante 2011/2012 i el Girona va acabant de posar-se a punt per poder iniciar-la amb les majors garanties possibles. El balanç momentani de la pretemporada, si bé contra equips d'inferior categoria, està essent molt positiu i encara no coneixem la derrota. Aquests partits ens estan servint per conèixer les cares noves i de moment el que hem pogut veure en els partits en els que han estat presents membres de la Penya (tot i que no hi hem anat "en massa" com altres pretemporades, si que hi ha hagut alguns immortals a L'Escala, Perelada i Bonmatí) ens ha agradat força. Precisament, en la imatge que encapçala aquestes línies podem apreciar un moment de la victòria per 2 a 0 contra el Reus Deportiu que van presenciar en directe el nostre soci i amic Félix Sierra juntament amb el seu germà, el nostre president Pepe.

Avui, en un nou esglaó d'aquesta preparació, disputem les semifinals de la Copa Catalunya a Tarragona davant un Barcelona que, tot i estar plagat de no habituals i juvenils, serà una bona pedra de toc per als nostres jugadors, que podran calibrar el nivell del rival del dissabte al Trofeu Costa Brava, ja que si fa no fa suposem que les formacions blaugranes d'avui i el dia 13 seran iguals o molt similars.

Hi ha hagut diversos aficionats blanc-i-vermells que ens han preguntat perquè no hem organitzat un desplaçament per seguir al Girona FC en aquesta competició. La raó es ben senzilla: al dispustar-se els partits en dies feiners, la gran majoria dels socis de la Penya Immortal treballa i no hi pot assistir, motiu pel qual ens és impossible organitzar un autobús sense perdre una quantitat de diners que ara mateix la nostra associació no pot permetre's malgastar. Per un altre any seria d'agrair que la FCF utilitzés el sentit comú i es busqués un cap de setmana en el que disputar els partits. De ben segur que seria un èxit d'assistència com la celebrada el 2003 a Girona.

De totes maneres i en front a qualsevol adversitat, el nostre sentiment gironista no s'apaga i els immortals ens reunirem a la nostra seu per seguir el partit d'avui per televisió a partir de les 21:45 hores. Esperem que la injusta derrota de les semifinals de 2005 a Palamós (amb un gol anulat i un penal en contra d'alló més sospitosos) sigui "venjada" i podem aplegar-nos també demà per veure la final i qui sap si celebrar el primer títol català de la nostra història.
Emportar-nos aquesta copa seria motiu per a una gran festa, no sabem si tan gran com la que els nostres amics de la Penya Guíxols - Costa Brava han tingut aquests dies a la seva barraca del recinte firal de Sant Feliu. Així ens agrada, lluint els nostres colors per la província amb molt d'art (només cal veure el fenomenal montatge realitzat) i bon humor. Com no podia ser d'una altra manera, no els va faltar la visita de representants de la Penya Immortal.