dilluns, 10 de febrer de 2020

Un guèiser

Com ja sabeu, un guèiser és aquell tipus de font termal de la qual en surt disparada de manera periòdica una potent columna d'aigua calenta i vapor. El magma de les profunditats de la terra fa augmentar la temperatura de les roques que estan en contacte amb el líquid element, que bull i busca el seu camí cap a l'exterior a través de conductes naturals formats per la fractura i porositat dels minerals que el cobreixen. La majoria dels guèisers es troben entre Islàndia (d'on en prové el nom) i el Parc Natural de Yellowstone, als EUA, però el dissabte 8 de febrer vam tenir l'ocasió de veure una versió futbolística d'aquest fenomen natural a Montilivi. Després de mes i mig sense aixecar massa el cap i un ambient que s'anava escalfant cada cop més entre la parròquia gironista, la patidíssima victòria en el darrer sospir contra el Huesca, segona consecutiva, va rebre's a la graderia amb un esclat d'alegria dels que fan època. L'afició va alliberar en uns segons tota la pressió acumulada en aquestes setmanes en les quals res no semblava rutllar com cal. D'això i de l'activitat immortal dels últims dies és del que us parlarem en aquesta, la tercera entrada de l'any del degà dels blogs gironistes.


Minut 94, el Huesca en fa 22 que juga amb un home menys, el Girona ha cercat infructuosament de treure'n profit, l'ambient a l'estadi es pot tallar amb un ganivet. Pilota bombejada a l'àrea que Stuani disputa amb un defensor i el porter visitant, que li dóna un cop de puny que la fa arribar a peus de Samu Sáiz. El madrileny la controla i, amb nervis d'acer, aprofita per col·locar-la al fons de la xarxa amb un toc suau ple de classe que passa just per on no poden arribar ni les cames de quatre defensors ni els guants d'un Álvaro Fernández (no confondre amb el nostre soci) que intentava blocar-lo a la desesperada. I després? Abraçades, rodolons per sobre els seients, banderes i bufandes alçades al cel i uns crits que encara deuen ressonar a les parets de la Catedral. Havia estat un partit poc vistós, molt igualat i en el qual el gironisme patia per veure com el seu equip malbaratava la superioritat numèrica. Els nervis just abans del gol estaven a flor de pell per a tothom, fins i tot van ressorgir tensions arran de les dificultats de visibilitat del camp a causa les banderes del bloc inferior que esperem que se solucionin tornant pel bon camí que s'havia portat en els últims temps. L'eufòria del gol, però, va arrasar amb tot: tornar a enllaçar 6 punts obre una finestra d'esperança al fet que el que queda de segona volta podem donar guerra als equips que de moment tenim per sobre i aconseguir l'ansiat objectiu. Els jugadors que hi són hauran de treure el millor de si mateixos per fer que no s'enyori als que han marxat. Els qui han arribat al mercat d'hivern, demostrar que ha sigut un encert oferir-los l'oportunitat de vestir la samarreta blanc-i-vermella. I nosaltres, seguir trencant-nos la veu des del plàstic vermell de Montilivi.


Abans de totes aquestes ungles menjades, els immortals vam fer un àpat una mica més nutritiu. Una visita del Huesca a Girona sense que vinguin els Fenómenos Oscenses, no pot ser considerada com a tal. Els dos clubs han tingut una trajectòria semblant des de fa poc més d'una dècada, un paral·lelisme que també s'ha estès a les seves respectives aficions, que han crescut exponencialment i han mantingut una característica comuna: la concepció del futbol com un espectacle on els nostres colors podran triomfar o ser derrotats sobre la gespa, però fora d'ella guanyem tots si l'entenem com una festa. 36 socis de la nostra penya van assistir a la trobada entre la Federació de Penyes del Girona i els Fenómenos, que va aplegar a més de 100 aficionats, la meitat d'ells arribats des de l'Alt Aragó. Els amfitrions de l'esdeveniment van ser els Paparres Gironins, que van treballar de valent per aconseguir que tot anés de meravella. El nostre agraïment a tot el seu equip per l'esforç. Com ja és habitual quan se celebren actes d'aquest tipus a la Pizzeria Krokers, un dels moments més notables va ser la cantada dels himnes per part dels seguidors dels dos equips. També hi va haver uns instants per les paraules de benvinguda, la celebració de l'amistat que ens uneix des de fa temps i l'intercanvi d'obsequis que simbolitzen el millor de les nostres contrades: l'escultura d'uns castellers de la Penya Papparres, les trenes de pasta de full i la placa amb la imatge de la Catedral de Huesca dels Fenómenos, la ratafia i les galetes de Santa Coloma del nostre vocal Josep Garolera... Ganes de convertir casa nostra en un lloc acollidor per a una gent a la qual, més que amics, ja considerem germans. Prova d'aquesta condició és el crit comú, ideat fa unes temporades pel nostre soci Jorge Berna, que vam fer imprimir sobre les gorres que la Penya Immortal va regalar a tots els membres de l'expedició blaugrana: ¡Huesca y Girona, Primera División!


El guèiser del qual parlàvem al començament d'aquest article potser no hauria estat tan potent (o ho hauria estat encara més?) sense la victòria del 2 de febrer a Fuenlabrada, matx que, com no podia ser d'una altra manera, ens vam reunir per veure al 106, amb dinar posterior inclòs. Va ser un àpat ben alegre, ja que el bonic gol del nostre uruguaià favorit va ajudar-nos a aconseguir una victòria fora de casa que es resistia des del debut de Pep Lluis Martí a Almendralejo, a principis de novembre. Un altre dia que també ens vam ajuntar per gaudir de bona teca i millor companyia va ser la nit del dissabte 25 de gener, en una trobada que vam oblidar-nos d'explicar a l'entrada anterior. En Carlos Solozano i la Pili Balastegui, guanyadors d'una de les jugades de la nostra Quina nadalenca, van decidir compartir amb tots els immortals el deliciós pernil que es van emportar aquell dia. Amb l'habilitat que el caracteritza, en Carlos va passar en ganivet a la peça per tallar unes fines i gustoses llesques que van encantar a tothom. Gestos així fan pinya i ens ajuden a agafar força per continuar aquesta difícil travessia que volem que acabi amb el Girona FC de nou a la categoria "pata negra" del futbol espanyol.