dijous, 27 de febrer de 2020

Stuani o no Stuani: guanyar és la qüestió

La diferència entre aquest mes de febrer i aquell gener que ara ja queda lluny i feia ensumar una temporada complicada és notòria. Semblava que el Girona de principis d'any només mantenia un fil d'esperança gràcies a la respiració assistida que li proporcionaven els gols de Cristhian Stuani. Però en aquesta ratxa de resultats positius, tot i que l'uruguaià ha estat clau en xocs com el de La Coruña, el conjunt dirigit per Pep Lluís Martí ha hagut d'afrontar un examen de vital importància sense ell i l'ha aprovat amb nota. Perdre contra la Ponferradina hauria estat sinònim de ficar una altra piranya a l'aquari de la lluita per l'ascens, però els nostres jugadors van donar mostres de maduresa per sobreposar-se a l'absència de la màxima estrella blanc-i-vermella, quelcom que seria interessant mantenir de cara a aquesta recta final de campionat, sobretot tenint en compte que, en cas de jugar la promoció, el charrúa tornarà a ser baixa per la seva presumible convocatòria per part de la seva selecció. Més sobre els partits i la "crònica de societat" del gironisme en les següents línies. No deixeu de llegir-les!


Pel matx de la primera volta entre Ponferradina i Girona, com recordareu, no vam organitzar viatge però vam optar per portar una mica del Bierzo a la nostra seu, organitzant una suculenta degustació d'un dels seus principals atractius gastronòmics: el botillo. Aquest cop, reeditant la trobada que ja vam protagonitzar el 2016 a la seva ciutat, vam ser amfitrions del dinar de germanor entre la Federació de Penyes del Girona FC i els membres de la Federación de Peñas de la SD Ponferradina desplaçats a casa nostra per veure el partit, la majoria d'ells membres de la Peña Piratas del Sil. Quan en les converses prèvies a aquest aplec que en Pepe Sierra va tenir amb ells van saber que fa uns mesos havíem muntat una botillada i volíem repetir l'experiència, no van dubtar a oferir-nos portar ells mateixos els productes directament dels millors proveïdors de la zona. De la formidable elecció del seu expert paladar van poder gaudir-ne la trentena de comensals reunits al 106. Pel costat blanc-i-vermell, al bon grapat d'immortals que vam assistir a la festa ens van acompanyar representants d'altres penyes com la Saltenca o l'Eloi Amagat de Vilablareix (l'Ángel va tornar a fer-nos de xef). Agraïm també la col·laboració d'en Joan Vicens de la Penya Gironina. Com ja va fer en la primera botillada, va tornar a cedir-nos els recipients i estris necessaris per cuinar aquesta especialitat. Vi amb denominació d'origen, cecina, xoriç i fins i tot el pa. Les delícies de la comarca dels nostres hostes als nostres plats. Nosaltres vam posar el toc gironí amb tres litres de dolça ratafia per acompanyar les postres. Aquesta magnífica prèvia al partit que vam compartir amb gent no menys magnífica com la Mari Carmen, en Miguel i companyia va tenir com a cloenda la clàssica foto de família a la plaça Empúries entre els aficionats de tots dos equips i l'intercanvi protocol·lari d'obsequis on el president federatiu Cristóbal Sánchez va entregar una preciosa placa amb un missatge d'estima i reconeixement en nom de totes les penyes gironistes.


La delegació blanc-i-blava va pujar en el nostre autobús a Montilivi, una altra mostra que independentment del nostre desig de victòria sobre el rival, la sintonia era total. L'energia de les abundants viandes consumides i els encants de la vinya berciana van fer que fos un dels partits més moguts de la temporada al sector immortal, cantant amb més alegria i bon humor que virtuts interpretatives. De fet hi va haver un moment, quan en Siusplau va aparèixer per la nostra zona de la graderia, en el qual va aparèixer un bombo a les nostres mans i el vam començar a tocar recordant aquells vells temps a Segona B i Tercera. L'instrument va sortir del no res, ja que l'Effah seguia tocant el que sempre l'acompanya, però nosaltres vam estar tocant-lo una bona estona. Tal era l'estat de satisfacció col·lectiva per la bona marxa de les coses sobre el terreny de joc, on dos gols obra de Brandon i Borja a la primera part van ajudar a fer que el partit fos ben plàcid pel Girona. Amb el xiulet que indicava el definitiu camí dels vestidors pels futbolistes, n'hi ha que no en van tenir prou i van decidir seguir amb la jornada festiva. L'Albert Juanola, soci de la nostra penya i d'algunes altres, va fer gala del seu detallisme anant a saludar a René Román, un dels porters del Girona en la temporada de l'ascens a Primera que tornava al nostre estadi formant part de la plantilla de la Ponfe. És important tenir memòria. Per la seva banda, la Pili, en Carlos Solozano, en Carlitos Bargalló i en Cristóbal van exercir de guies de la nostra ciutat pels nostres amics, permetent-los descobrir els llocs més emblemàtics de la mateixa en un tour express nocturn.


Deixem ja en el record aquest dia tan memorable per tractar-ne d'altres menys vistosos però que també fan gran la Penya Immortal. Divendres 14 de febrer, dia de Sant Valentí, teníem una cita amb la nostra gran passió i a més en un escenari molt luxós: Riazor, seu de tants partits memorables de competició nacional i europea en les últimes dècades. Allà hi vam tenir a en Carlitos representant a la seva Penya Cassanenca i a la nostra, de la qual també n'és un soci molt actiu i estimat. A quasi 1200 km de distància, un bon nombre d'immortals vam seguir les vicissituds de l'onze blanc-i-vermell sobre els verds prats gallecs a través de la pantalla del 106. Primer, com passa amb algunes relacions sentimentals en les quals un dels dos involucrats no acaba de tenir-ho del tot clar en els inicis, vam tenir una fase de cert desencís. El Deportivo i la seva ratxa de 6 victòries consecutives es mostrava imponent i feia inútil el nostre domini del joc: dues arribades i dos gols. Semblava disposat a treure'ns la xicota. Però l'aparició de les habilitats conqueridores d'Stuani i el seu doblet golejador (22 ja, una autèntica barbaritat!) van fer que acabés triomfant l'amor  i aconseguíssim un punt d'or. Precisament mogut per raons relacionades amb el cor, el nostre soci Félix Sierra va estar recentment de viatge al Perú, des d'on ens va portar com a souvenir unes bufandes de dos dels equips de futbol més populars d'aquell país hispanoamericà: l'Alianza de Lima i el Club Universitario de Deportes, també de la capital andina. Aviat els hi farem un lloc a les parets de la nostra seu.


La cirereta a les bones notícies que hem tractat en aquesta entrada del blog la posarem amb una bona nova que ens arriba directament des d'una localitat veïna. El nostre soci José Luis Cano, entrenador de l'aleví A del FC Sarrià de Ter, ens ha informat que aquest passat cap de setmana el petit Gerard, que estava superant una complicada malaltia i al qual a finals de la temporada passada vam mostrar el nostre suport a través de diverses accions, es troba ja tan bé que ha pogut tornar a gaudir d'una de les seves majors aficions i jugar un partit de futbol amb els seus companys d'equip. Ens n'alegrem moltíssim i esperem que faci molts de gols!