Qüestió de principis

El final de 2019, un any amb moments brillants i d'altres de molt foscos pel Girona, va deixar al gironisme amb un mal regust. Quan semblava que amb la incorporació de Pep Lluís Martí s'havia endevinat la tecla i s'anava pel camí de la regularitat necessària, dues derrotes (una d'elles, la del Mirandés, especialment ruboritzant per la passivitat demostrada per l'equip) van començar a crear seriosos dubtes. El començament de 2020 no ha estat gaire millor, marxant sense gols ni punts de Vallecas. Un mal principi no sempre és sinònim d'un mal final, sobretot si es prenen les mesures necessàries per redreçar el rumb. El mercat d'hivern és una bona ocasió per reforçar línies amb problemes com la defensa i el mig del camp. Siguin quins siguin els resultats, qui no renunciarà mai als seus principis de fidelitat al Girona, aportar el seu granet de sorra per ajudar a qui ho necessita i passar-ho bé és la Penya Immortal, com hem demostrat al llarg d'aquests dies de Nadal.

Començem la repassada a l'actualitat blanc-i-vermella amb els partits de Soria contra el Numancia i de Montilivi contra el Mirandés. El divendres 13 de desembre va fer honor al seu nom de película de terror pel Girona. A Los Pajaritos, l'equip va rebre dues punyalades en forma de gol de les quals no va poder fugir tot i tenir fases de joc acceptable, recordant a la típica protagonista d'aquest tipus de films que sempre ensopega amb una branca quan l'assassí la persegueix pel bosc. Alguns valents penyistes d'altres agrupacions gironistes van ser a terres castellanes, desafiant les gèlides temperatures de la zona. Encara que caigués en divendres, entre els immortals hi havia qui encara treballava o ho faria l'endemà, fet que va provocar que a la nostra seu fossim bastants menys que quan els partits es juguen en cap de setmana. Així i tot sempre és un gust poder veure el matx en companyia d'altres aficionats del Girona. Ja ens hauria agradat poder ser una quinzena o fins i tot menys per seguir el Linares-Girona de la primera ronda de la Copa del Rei jugat el dijous 19 de desembre, però el canal DAZN, propietari dels drets d'aquestes eliminatòries inicials, va estimar oportú retransmetre només alguns partits i el que vam guanyar amb doblet de Marc Gual no va estar entre els escollits. Ni tan sols hi va haver una cadena de ràdio (captable des de la nostra ciutat) que s'encarregués d'emetre'l. Misèries del pobre. I per pobre, l'actuació dels nostres futbolistes contra els seus homòlegs burgalesos el diumenge 22, jornada que servia per cloure l'any. Un Girona inoperant va veure com el Mirandés es passejava pel seu estadi i il·lumiava el marcador gairebé més del que ho estava l'arbre de Nadal de la fan zone: 0 a 3. Tot i que a la nostra penya som partidaris d'animar fins al final, entenem els xiulets que van tornar a sentir-se a la graderia, donat el fet que un exercici que semblava estar destinat a l'assoliment del més gran dels objectius va complicant-se cada cop més. Cal reaccionar. Malgrat la golejada, vam tenir la recompensa de veure com, a més de per donar suport a la plantilla, la nostra assistència al coliseu gironista va servir per fer el bé. Després de l'animat dinar que vam compartir amb en Nil i en Germán, que van tornar a visitar-nos des de les Balears, molts dels presents al 106 van anar a comprar joguines per participar en la campanya solidària de Creu Roja Joventut, que com cada any tenia com a finalitat aconseguir que cap nen es quedés sense regals en aquestes dates tan assenyalades. Instants abans del partit vam entregar-les a la parada que aquesta organització havia muntat al pàrquing de Gol Nord. Hauríem marxat igual de feliços pel simple fet de col·laborar, però el funcionament de la iniciativa preveia l'obsequi d'entrades pel dia de l'Extremadura. En vam rebre un total de 7 per les quals donem les gràcies des d'aquí a la Creu Roja, així com per la seva excepcional tasca en aquest i altres àmbits.

Un altre ens que ha treballat en favor de la Creu Roja i del qual en formem part, és la Federació de Penyes del Girona FC. Enguany s'ha decidit que la donació de pilotes que fa la Federació es reparteixi entre la seva campanya, altres associacions proposades per les penyes i escoles gironines. Les primeres 100 van ser entregades el 31 de desembre a la seu de la Creu Roja a Girona, al Carrer Bonastruc ça Porta, en un acte en el qual els representants de la Federació van ser els nostres directius Pepe Sierra, Javi Rina i Fran Lara, membres també de la junta federativa. Per part del club va assistir-hi Albert Mateos, cap de l'àrea social. Les següents 30 van entregar-se a l'Associació La Diana, que treballa amb nens en risc d'exclusió social i discapacitats de diferents poblacions de la província. La Mari Solozano, sòcia nostra i col·laboradora d'aquesta entitat, va posar-nos en contacte amb la mateixa ja al desembre, quan els hi vam fer entrega d'una de les paneres que cada Nadal ens regala l'expresident del Girona Antonio Escudero. La donació va realitzar-se el 2 de gener al Centre Cívic de Montilivi, on la delegació federativa (composta pels mateixos membres que en l'anterior ocasió, a més de la Mari i el seu marit Antonio) va poder conèixer de la mà d'en Jordi, responsable de l'associació, el seu fantàstic programa d'activitats dedicades als infants que encaren la vida amb més dificultats. En nom de la Penya Immortal vam entregar també uns peluixos aportats per una altra de les nostres sòcies, la Mary Pell. Els penyistes units som més forts, també a l'hora de ser solidaris.

Quan els Reis Mags ja preparaven la seva sortida des d'Orient per repartir joguines als nens de tot el món, va arribar el moment de celebrar la ja tradicional Quina de Nadal de la Penya Immortal. El 4 de gener cap a una setantena de persones van fer quedar-se petita la nostra seu. I no exagerem, aquesta va ser l'edició més multitudinària amb diferència de totes les que hem organitzat. En quatre de les cinc jugades de la jornada van esgotar-se tots els cartrons a la venda, el que ens pot fer sentir a tots particularment orgullosos del compromís i estima que demostrem envers la nostra penya. Pernils, fuets, caves i torrons van fer les delícies dels premiats. Per si no fos prou, també vam poder completar els regals de les línies i quines guanyadores amb les entrades pel Girona-Extremadura cedides per l'àrea social del club, dos dinars al Restaurant Chaplin, dos esmorzars al Tir Olímpic i unes galetes Trias i una ratafia de Santa Coloma gentilesa del nostre vocal Josep Garolera. El nostre agraïment al Girona, als citats establiments i a en Garru per fer encara més gran l'estupenda tarda que vam passar en família al 106. 

Abans d'acomiadar-nos, dos apunts més. La nostra no va ser l'única quina d'una penya de futbol a la ciutat, ni de bon tros. Els amics de la Peña Madridista Girona fa més de vint anys que organitzen la seva (de fet, va ser la que ens va inspirar a celebrar la nostra). Com cada any, van obrir les portes del seu local social a tots els immortals que volguessin provar sort. Prop d'una desena va respondre a la crida el passat 28 de desembre, gaudint d'una entretinguda estona amb els merengues gironins i emportant-se uns quants premis, inclosa alguna espatlla. El més recent de l'actualitat blanc-i-vermella passa pel partit de la setmana passada contra el Rayo Vallecano, perdut per 1 a 0 a Madrid i que va aprofundir l'estat d'incertesa que ja regnava entre els seguidors del nostre equip. Tres derrotes seguides, amb 0 gols a favor i 6 en contra són per començar a analitzar què falla. Així ho comentaven els immortals reunits per seguir el partit a la pantalla del 106. Serà la Copa del Rei el punt d'inflexió que ens retorni al per ara extraviada ruta de les victòries?