dijous, 13 de desembre de 2018

Bona i mala llet

La sort de vegades t'acompanya i de vegades no ho fa. I d'altres és fruit de la bona feina feta. Els últims partits del Girona en són una bona mostra. El ying i yang potser van ser el fet de passar per fi una ronda de Copa del Rei després de superar l'Alavés i la pèrdua de la condició d'invicte fora de casa després de la dolorosa (i polèmica) derrota a l'últim minut contra l'Athletic al Nuevo San Mamés. A més dels dos partits esmentats, en les següents línies repassarem el més destacat de l'actualitat gironista i immortal d'aquests dies.


Comencem amb el més recent, el partit del dilluns a Bilbao. Gorka Iraizoz va fer un partidàs davant els seus antics companys, desactivant totes les ocasions de perill dels leones. Hi ha quelcom, però que no sabem si qualificar de "mala sort" o potser seria més escaient fer servir l'expressió "mala llet": mentre el VAR va entrar d'ofici al gol d'Stuani per anul·lar-lo per una mà que podria discutir-se si era voluntària o no, en el decisiu penal a favor dels locals en el temps afegit, va brillar per la seva absència. I mira que era dubtós. Coses, si més no, curioses. Ens queda molt per aprendre a la Primera Divisió. Del que si no n'hem d'aprendre, com a mínim a la Penya Immortal, és de gaudir els partits. Malgrat que un cop més el senyor Roures i Gol TV van enviar el nostre partit a un fred dilluns de desembre, una desena de valents ens vam animar a deixar el sofà per viure aquest Athletic-Girona al 106, acompanyats per un parell d'amics de la Penya Som-hi Girona del Pla de l'Estany. Volem felicitar a aquesta associació blanc-i-vermella banyolina pel seu recent reconeixement com a penya oficial per part del club. Enhorabona nois!


Del tràngol amarg, al més dolç. Després de massa temporades de no aguantar més d'una ronda a la Copa del Rei, el Girona va poder amb el Deportivo Alavés en el partit disputat el dimecres 5 de desembre. A l'anada, a Mendizorroza, amb un equip amb molts suplents i jugadors del filial per cobrir lesions, es va aconseguir un valuós empat a l'últim minut que va esdevenir decisiu per a la definició de l'eliminatòria. El matx de Montilivi va ser força ensopit fins que els vitorians van avançar-se al marcador, fet que va esperonar al Girona que amb l'entrada de jugadors amb fam d'oferir bons minuts com Portu va acabar remuntant i imposant-se per 2 a 1. Al nostre zona hi faltaven alguns dels socis més sorollosos, però en la recta final, engrescats per l'empenta dels d'Eusebio, ens vam fer sentir dintre de les nostres possibilitats. Cal destacar que, sense cap mena de dubtes, qui més va gaudir del triomf i la classificació pels vuitens de final va ser el nostre amic Domingo, que per primer cop ens va acompanyar al nostre sector de la graderia. En Domingo és un noi de Blanes que fa dues temporades va coincidir amb els immortals desplaçats a un partit de Copa Catalunya a Badalona, establint des de llavors una gran amistat amb el nostre president Pepe Sierra. Com veiem a la foto, el seu és l'autèntic i més pur orgull gironí.


Seguim saltant en el calendari, aquest cop cap al punt més distant dels tractats en aquesta entrada, el diumenge 2 de desembre i la diada de festa que es va viure al nostre estadi (on van aplegar-se més de 12.000 espectadors) per veure al Girona enfrontar-se a l'Atlético de Madrid del Cholo Simeone. El tercer pressupost de la Liga Santander les va passar magres sobre la gespa gironina, obtenint només un empat. I encara va haver de ser gràcies a una desafortunada jugada de Ramalho en la que el central blanc-i-vermell va tallar treure bé la pilota al davanter colchonero, però amb tanta mala sort que el rebuig va acabar dins de la seva pròpia porteria. Abans del matx, en el qual l'ordre i el bon joc dels nostres van fer les delícies de tots, va haver-hi temps per dur una recepció a l'afició atlètica a la seu de la Penya Gironina, amb nombrosa presència d'immortals i la companyia de la Peña Bendita Locura i la Peña Atlética de Vidreres, ambdues amigues de les penyes gironistes des de les trobades organitzades la temporada passada.


Ens movem de dia (cap al 7 de desembre) però no de lloc (el Restaurant D. O. de la Plaça Independència) per seguir amb l'actualitat gironista, encetant ara el vessant més social. La Penya Gironina va organitzar un sopar solidari amb La Marató de TV3, que enguany dedica els seus fons a la investigació contra el càncer. Un grapat d'immortals no va voler perdre's la possibilitat d'acompanyar als nostres amics en aquest esdeveniment que va aconseguir recaptar més de 500 euros per a la causa. Bon ambient, bon menjar i bon beure en una vetllada que per alguns va acabar pels carrers del Barri Vell a altes hores de la matinada.


Dos dies després, el diumenge 9, vam acompanyar a uns altres amics en el seu gran dia. La Filial River Plate Barcelona vivia la cita més important de la història del seu club, el partit decisiu de la Copa Libertadores contra el seu etern rival, Boca Juniors. Degut a les raons que tots sabem, la Conmebol va portar el partit al Santiago Bernabéu de Madrid, el que va fer que molts membres de la filial es desplacessin al coliseu merengue per presenciar la final. Tot i això, els tres representants immortals desplaçats a la festa en la qual la Filial va reunir-se al pub Dixi 724 per veure el partit van sentir-se com a casa. Bona part de culpa la va tenir en Yayo, membre de l'staff de l'agrupació millonaria de la Ciutat Comtal que ens va donar la benvinguda i fins i tot convidar a empanades al final del matx. L'atomosfera generada pels aficionats no ens va decebre i va fer, juntament amb el consum d'alguna beguda refrescant a base de civada, que acabéssim sumant-nos als càntics i cridant els gols com si haguéssim nascut al mateix barri de Núñez de Buenos Aires. Ens unim a la satisfacció dels nostres amics per haver-se proclamat campions d'Amèrica per quarta vegada en els seus 117 anys d'existència. ¡Felicidades, compañeros riverplatenes! Señores, yo soy del gallineroooo... 



Acabem amb una altra nota solidària. Fa pocs dies la Federació de Penyes del Girona FC va fer entrega d'un palet de brics de llet al Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. Des de la Penya Immortal, com a membres de la Federació, ja hi hem col·laborat, però, en la nostra línia de tenir cada any com a associació un gest amb els qui treballen per evitar que els més necessitats no passin gana a la nostra província, hem decidit sumar-hi les aportacions individuals que facin els nostres socis i simpatitzants. De moment ja hem recollit més de 100 litres. Recordeu que podeu portar el vostre donatiu lacti a la nostra seu (Bar 106, Avinguda Sant Narcís, 106, Girona) fins aquest diumenge. Animeu-vos!

1 comentari:

Anette ha dit...

Gran iniciativa la de la llet solidaria continueu així nois molts ànims a la penya immortal de Girona!!! :-)