Quan ens diuen que som la penya més antiga de les que avui dia animen el Girona, ens omple d'orgull però a la vegada ens agrada precisar que en el nostre cas "antiga" no és sinònim de "vell", ja que considerem que encara ens queda molta guerra per donar estimant aquests colors i fent gironisme allà on anem.
Com ja sabeu, el divendres 24 de març vam engegar els actes de celebració del XXV Aniversari de la nostra penya al Centre Cívic de Sant Narcís amb un esdeveniment farcit de sorpreses al que va assistir un centenar de persones. La primera d'aquestes activitats commemoratives la trobareu, com ja vam anunciar, allà mateix. L'artista olotí Toni Karris s'ha implicat al màxim amb l'aniversari, cedint-nos la seva exposició "Colors of the World" (l'heu pogut visitar fins al 7 d'abril), a en Felixín (la mascota a la qual ha donat vida l'escultora Marta Salvador i que ell mateix va inventar quan vivia fa molts anys en un pis d'estudiants de Girona) i el logotip d'aquest. Per això va ser un dels protagonistes a sobre de la vetllada viscuda al teatre del centre i li donem les gràcies a ell i tot l'equip de Catpress per ser sempre tan atents amb nosaltres.
A més dels regidors de l'Ajuntament Manuel Vázquez i Cristóbal Sánchez i l'Albert Mateos en representació del Girona FC, qui més il·lusió ens va fer que hi fos van ser els representants de totes les penyes oficials del club. Els elogis i felicitacions que ens van dedicar són d'aquells que queden gravats a foc al cor, ja que quan vénen de gent que s'estima el Girona tant com tu i viu aquest dia a dia dels aficionats que mai l'abandonem, sempre són una mica més especials.
A la placa que ens van regalar ja li estem buscant un lloc privilegiat a la nostra seu. També volem donar les gràcies als amics de la Peña Bética Girona-Olot i la Penya Blanc-i-Blava de Girona 2007, que amb la seva presència i obsequis van simbolitzar l'altre vessant que ha fet gran a la Penya Immortal a més del seu amor pel Girona: la bona relació amb la resta d'aficions que aposten per viure el futbol com la festa que és. Acabats els parlaments, vam continuar la nit amb l'exhibició de ball de la coreògrafa Betty Alcalde i el seu grup, que van posar la nota de ritme a l'esdeveniment. Abans, però també hi va haver temps per l'entrega d'un últim regal. En Raimundo Abarca és, com ja sabeu, un gironista de cap a peus, immortal i artista especialitzat en els pirogravats. Amb l'habilitat que el caracteritza, va cedir a la penya una reproducció en fusta de la pancarta que ens ha acompanyat a Montilivi i a molts altres camps espanyols durant els últims 9 anys. Un exemple de com són els nostres socis i la seva passió blanc-i-vermella els que fan tan collonuda aquesta penya.
Aquest primer acte dels 25 anys va acabar amb un pica-pica per a tothom en el que no vam parar de rebre felicitacions. Tan contents van quedar alguns immortals amb l'èxit de l'acte que ho van celebrar amb unes cerveses al Barri Vell. I ben fet que van fer, ja que l'endemà el partit del Girona al Tartiere no ens va donar motius per gaire xerinola. El matx era molt atractiu, contra un dels millors equips de la categoria, ocasió ideal per deixar la patacada contra el Cádiz en una anècdota. Així ho va entendre la parròquia blanc-i-vermella que va omplir el 106. Però la deessa Fortuna devia tenir millors plans per a la tarda del dissabte i va passar de llarg pel vestuari del conjunt entrenat per Pablo Machín. Fins a tres ocasions claríssimes de gol, d'aquelles que ja el cantes abans de veure'l entrar, van acabar en no res, mentre que l'Oviedo va treure petroli de les seves amb una efectivitat que li va acabar proporcionant tres merescuts punts.
El partit es jugava en un escenari llunyà i el viatge organitzat pel club (que preveia arribar, veure el partit i marxar) no va aconseguir enganxar en massa a l'afició. Tot i això alguns valents van animar-se a anar-hi pel seu compte. Entre ells, la nostra penya va tornar a estar magníficament representada per dos incansables devoradors de quilòmetres, l'Albert de Besalú i en Jorge Berna. Ni el resultat ni el temps els van acompanyar (Astúries els va rebre amb pluja a bots i barrals), però aquests dos incondicionals gironistes van gaudir de la gastronomia local com cal. El pavelló del Girona va quedar ben amunt, només cal veure la foto d'en Jorge amb la sidra. No descartem el seu fitxatge per a la pròxima campanya publicitaria de la marca "El Gaitero". Deixant de banda la conya, si un és jugador de futbol i veu com hi ha gent com aquest parell de fidels que inverteixen temps i diners en seguir-los fins a la fi del món, s'ha de sentir per força motivat a donar-los-hi aquesta gran alegria que tots cerquem.
A la placa que ens van regalar ja li estem buscant un lloc privilegiat a la nostra seu. També volem donar les gràcies als amics de la Peña Bética Girona-Olot i la Penya Blanc-i-Blava de Girona 2007, que amb la seva presència i obsequis van simbolitzar l'altre vessant que ha fet gran a la Penya Immortal a més del seu amor pel Girona: la bona relació amb la resta d'aficions que aposten per viure el futbol com la festa que és. Acabats els parlaments, vam continuar la nit amb l'exhibició de ball de la coreògrafa Betty Alcalde i el seu grup, que van posar la nota de ritme a l'esdeveniment. Abans, però també hi va haver temps per l'entrega d'un últim regal. En Raimundo Abarca és, com ja sabeu, un gironista de cap a peus, immortal i artista especialitzat en els pirogravats. Amb l'habilitat que el caracteritza, va cedir a la penya una reproducció en fusta de la pancarta que ens ha acompanyat a Montilivi i a molts altres camps espanyols durant els últims 9 anys. Un exemple de com són els nostres socis i la seva passió blanc-i-vermella els que fan tan collonuda aquesta penya.
Aquest primer acte dels 25 anys va acabar amb un pica-pica per a tothom en el que no vam parar de rebre felicitacions. Tan contents van quedar alguns immortals amb l'èxit de l'acte que ho van celebrar amb unes cerveses al Barri Vell. I ben fet que van fer, ja que l'endemà el partit del Girona al Tartiere no ens va donar motius per gaire xerinola. El matx era molt atractiu, contra un dels millors equips de la categoria, ocasió ideal per deixar la patacada contra el Cádiz en una anècdota. Així ho va entendre la parròquia blanc-i-vermella que va omplir el 106. Però la deessa Fortuna devia tenir millors plans per a la tarda del dissabte i va passar de llarg pel vestuari del conjunt entrenat per Pablo Machín. Fins a tres ocasions claríssimes de gol, d'aquelles que ja el cantes abans de veure'l entrar, van acabar en no res, mentre que l'Oviedo va treure petroli de les seves amb una efectivitat que li va acabar proporcionant tres merescuts punts.
El partit es jugava en un escenari llunyà i el viatge organitzat pel club (que preveia arribar, veure el partit i marxar) no va aconseguir enganxar en massa a l'afició. Tot i això alguns valents van animar-se a anar-hi pel seu compte. Entre ells, la nostra penya va tornar a estar magníficament representada per dos incansables devoradors de quilòmetres, l'Albert de Besalú i en Jorge Berna. Ni el resultat ni el temps els van acompanyar (Astúries els va rebre amb pluja a bots i barrals), però aquests dos incondicionals gironistes van gaudir de la gastronomia local com cal. El pavelló del Girona va quedar ben amunt, només cal veure la foto d'en Jorge amb la sidra. No descartem el seu fitxatge per a la pròxima campanya publicitaria de la marca "El Gaitero". Deixant de banda la conya, si un és jugador de futbol i veu com hi ha gent com aquest parell de fidels que inverteixen temps i diners en seguir-los fins a la fi del món, s'ha de sentir per força motivat a donar-los-hi aquesta gran alegria que tots cerquem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada