Sense por a les altures

El nostre desig és que tots els desplaçaments que fem siguin com el del dia 27 a Huesca. Bona part de culpa de passar una jornada tan divertida i memorable la tenen els nostres amfitrions de la Peña Fenómenos Oscenses. En Fernando, en Tomás i companyia són uns autèntics experts en l'art de passar-ho bé i ens van preparar un dia d'aquells en els quals, encara que el resultat no hagués estat tan bo pels interessos del nostre Girona com finalment va ser, marxes a casa amb un somriure d'orella a orella.

135 gironistes van conformar l'expedició blanc-i-vermella a l'Alcoraz, entre els de l'autocar organitzat per les penyes i els qui es van desplaçar en cotxes particulars. A les 6 del matí un enorme bus de dos pisos de la companyia Calella sortia de Montilivi carregat d'il·lusió i bon humor. Tot sigui dit: encara que la part de dalt donés la sensació de ser més estreta, la veritat és que era força còmode i s'hi podia viatjar sense problemes. El que es diu viatjar amb classe.

El trajecte va ser molt complet. El sorteig del pernil va ser tot un èxit i estem mot agraïts a tota l'expedició per la seva col·laboració. La petita recaptació que es fa ens ajuda a eixugar possibles pèrdues i és sempre ben rebuda. Un altre fet remarcable va produir-se en l'aturada que vam fer per esmorzar. Durant la setmana prèvia al partit dos dels immortals més estimats van fer anys, així que va ser el moment ideal per fer-los-hi una sorpresa i celebrar-ho amb ells. En Pepe i en Sierra van tenir pastís, cançó i dos bonics jerseis oficials de la Penya Immortal marca Erreà com a regal. ¡Muchas felicidades, chicos!    

Com sempre que estàs en bona companyia. el temps passa volant, i en un tres i no res vam arribar a Huesca, on els amics de la Peña Fenómenos Oscenses ens van rebre amb una emotiva abraçada només de baixar de l'autocar. Són molts anys de passar-ho bé plegats i ja som gairebé com de la família. Tot seguit ens van portar al Bar Rigones (el nom ja prometia) per fer un brunch hipercalòric que ens va permetre aguantar amb forces tot el dia. Aquest contundent esmorzar-dinar estava format per un plat d'ous ferrats, patates fregides, dues varietats de morcilla, botifarra, chistorra i cansalada, no cal dir més. La sobredosi de calories, el bon vi amb el qual les vam regar i les nostres ganes de gresca van fer la resta. El moment de l'intercanvi d'obsequis, en el qual vam fer entrega als amics blaugranes d'una bandera amb els escuts dels nostres clubs i vam rebre la bufanda dels Fenómenos per penjar a la seu, va ser un esclat d'eufòria, amb més d'un centenar de persones cantant plegades i vivint a tot drap la cara més maca del futbol. La Penya Saltenca també va portar una original samarreta com a present.   

Aquí no va acabar la festa. Tot just començava: fora del Rigones ens esperava una xaranga que va acompanyar ambdues aficions en una rua pels carrers de Huesca fins a arribar a la seva part més cèntrica, on vam visitar tot un seguit de bars bevent i fent un mos. En algun fins i tot hi va haver barra lliure de cervesa. Com voleu que no estimem aquesta ciutat i la seva gent? El fart de cantar, ballar i somriure no ens el treu ningú. Tenim gent per la qual va ser el seu primer viatge amb la Penya Immortal i després d'aquesta increïble jornada ens han confessat que ja esperen amb impaciència el pròxim (a Zaragoza, que també promet).

Del partit podem explicar poca cosa que no hagin dit ja els mitjans. El Girona s'està mostrant ferm com pocs equips de Segona, sobreposant-se fins i tot a inesperats entrebancs com el gol que va avançar en el marcador als aragonesos. Abans del descans ja s'havia aconseguit la remuntada amb gols de Portu i Borja i durant la resta del partit va gestionar-se l'avantatge a la perfecció. Fins i tot podria haver-se ampliat si Longo hagués estat fi en un u contra u, però és agosarat demanar més quan aquesta plantilla va ser capaç d'emportar-se els tres punts d'un dels camps més complicats de la categoria (no en va, va ser on ens van eliminar de la Copa del Rei). A la graderia va costar arrencar amb l'animació, però els darrers quinze minuts, quan el Girona més necessitava a la seva gent per donar-ho tot i assegurar el triomf, l'afició blanc-i-vermella va estar de 10. De Primera Divisió. Les afonies del dilluns ho confirmen. Amb l'alegria de la victòria vam tornar a casa, no sense abans felicitar als jugadors per la bona feina i acomiadar-nos del Fenómenos i donar-los-hi les gràcies per aquest, mai millor dit, fenomenal dia. Si voleu tornar-ho a reviure, no us perdeu el vídeo amb les millors instantànies del viatge que va emetre al seu programa "Tot Rodó" de Televisió de Girona el nostre amic Francesc Sànchez Carcassés, sempre en contacte amb el cor de l'afició gironista.

La setmana passada també va ser molt intensa. Vam començar-la amb una bona nova, com sempre ho és quan s'inaugura una nova penya per recolzar al nostre Girona. Una petita representació immortal va ser present al Bar Pencil en l'acte amb el qual la Penya Pablo Machine va fer la seva presentació en societat. En ell es va homenatjar com mereix al nostre entrenador, en presència del seu cos tècnic, l'Eloi i en Cifu i molts altres amics, com ara l'Enrique Martín. Potser us sona per estar al capdavant de l'Osasuna que ens va treure l'ascens l'any passat, però a part de ser el primer que va donar una oportunitat al futbol professional a en Pablo, vam poder descobrir que és un gran conversador i un malalt del futbol com nosaltres. Per si això fos poc, també vam tenir l'ocasió de xerrar amb altres noms propis del gironisme com en Xavi Agustí, el president Delfí Geli, en Francesc Rebled o l'Albert Mateos, cap de l'àrea social. Des de la Penya Immortal vam voler oferir tot el nostre suport i aquests gairebé 25 anys d'experiència als integrants d'aquesta nova associació, així com convidar-los a assistir als actes i trobades que organitzem.

El partit del Levante era un dels més esperats, prova d'això és que ni la pluja va evitar que més de 6.000 gironistes signessin la millor entrada de la temporada a Montilivi. El líder era una prova de foc per demostrar de quina fusta està feta la plantilla blanc-i-vermella. Vam guanyar i convèncer, donant un clar avís a la resta d'equips: que ningú es pensi que fer-nos caure serà fàcil. A més de l'alegria dels gols de Samuele Longo i Jonas Ramalho, el partit va tenir molta més història. O històric, més ben dit. Un dels jugadors amb més qualitat que hem vist amb la samarreta del Girona, Jandro Castro, va rebre un merescut homenatge i fer la sacada d'honor abans del xiulet inicial del partit contra els valencians. Els immortals no ens vam poder estar de cridar uns "Jandro, Jandro" i aplaudir algú que ens ha fet gaudir tant del futbol, així com d'anar a saludar-lo un cop acabat el matx. Com a curiositat de la jornada, al descans un noi de Bielorússia ens va demanar fer-se una foto amb nosaltres. La nostra fama traspassa fronteres!

Ja va sent tradició que després dels partits matinals del Girona, un bon grapat de socis de la penya ens reunim per dinar en algun restaurant de la ciutat. En aquesta ocasió, donada la bona experiència del dinar de Fires, vam decidir repetir al Tot Brasa i va ser tot un encert. Una trentena d'immortals ens vam degustar un menú com Déu mana per recuperar forces després d'haver-nos mullat pels nostres colors. Si el Girona té la mateixa fam de triomfs que nosaltres a taula, que es preparin l'any que ve a la Liga Santander, que ja venim!