Amics, el principal actiu d'un club és la seva massa social, moltes vegades hem vist projectes com els del Ciudad de Murcia, Granada 74 o Lorqui que el seu camí ha estat molt curt tot i el seu poder econòmic. La gent que va a un camp de futbol no va a veure una pel.lícula, va a patir i a alegrar-se amb el seu equip i és que el futbol és passió i sentiment, si no t'apassiona cap equip que s'enfronten, per molt bons que siguin, no et gastes uns diners per comprar una entrada ni passes dues hores de fred.
Per aquest motiu podem estar contents de la nostra massa social i molt especialment de les nostres penyes que són el termòmetre de la vida social d'un club. La temporada fa dies que ha acabat però l'activitat de les penyes no para.
A l'últim cap de setmana de juny, mentre uns immortals estàvem a València, un bon grapat de membres de la Penya Vallcanera-Sils complien la seva promesa i van arribar fins a la cova de la Verge de Montserrat per oferir-li un ram de flors blan-i-vermelles.
Dissabte passat inauguràvem juntament amb el president Rebled i l'Enric Cabarrocas (president de la Penya Barbero Bailongo) la nova seu de la Penya Guíxols Costa Brava, el Bar Paraiso, un bonic local situat al barri de Vilartagues, una gran botifarrada acompanyada de bona música va ser el menú de la magnífica nit.
Diumenge la Penya Barbero Bailongo complia la seva promesa i va fer la seva pujada als Àngels, una pujada que ja volen convertir en tradició i és que més d'un pensarà que els set anys a segona del nostre club només s'entén per una intervenció divina. Després d'una misa i l'ofrena de flors tots els participants van celebrar un dinar de germanor.
Finalment, acabem el repàs amb la trobada que vam tenir amb els amics de la Penya Els Golfus de Llagostera, ara viuen uns moments importants i ho han d'aprofitar per fer coses importants i el primer pas és legalitzar la seva penya raó per la qual ens han demanat assessorament i nosaltres encantats de fer-ho. A part de dessitjar-los una grandíssima temporada però que quedin per darrere nostre, els comentàvem l'incògnita de com reaccionarà la gent de Palamós, els hi vam explicar que a l'últim any que vam estar a tercera vam anar al camp del Castelldefells a veure el nostre equip contra el Miapuesta Castelldefells, feia temps que no visitàvem aquest camp però teníem el record d'haver viscut partits amb molt ambient, doncs bé, aquell dia l'ambient era tètric, només quatre gats, sorpresos li vam preguntar al del bar i ens va contestar que aquell no era el seu equip, el seu equip era el Castelldefells que jugava una o dues categories inferiors i que a la tarda que era quan jugava sí que estaria el camp ple.
Amics, aquest article és només una mostra i un motiu per estar orgullosos del nostre Girona F.C. i és que al partit més important de la temporada, els onze jugadors que surtin a la gespa, encara que siguin amb invitacions, tindran el suport de més de 9.000 gironistes a Montilivi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada