Una pas enrere per agafar arrencada

Amb la jornada acabada, el Girona FC va presentar-se a Zorrilla amb ferma voluntat d'oblidar els dos mals tràngols esportius que han suposat les derrotes davant Recre i Betis. Tot i l'evident qualitat d'un rival configurat per lluitar per l'ascens de categoria, els jugadors gironistes van saber contenir els intents d'apropar-se de la davantera del Valladolid i reduir tant com va ser possible les seves ocasions de gol (encara que Santamaria hagués de tornar a lluir-se amb algunes de les seves aturades espectaculars). Fins i tot en Ranko se les va empescar per estar a punt de fer gol en la nostra única oportunitat a la primera part.

El segon temps va veure com, a mida que passaven els minuts, els blanc-i-vermells (ahir de taronja) s'anaven traient la son de les orelles, amb ocasions on només la mala fortuna va impedir que la pilota acabés dins la porteria contrària, com la que va tenir Jandro a l'àrea petita. Aquesta mala sort es va posar de manifest altre cop en la jugada prèvia al gol de l'equip castellà: Peragón , en comptes de xutar, va optar per fer una passada a la frontal que va ser interceptada pels defenses. Després, el que ja tots sabem. Una situació en la que Noguerol es va despistar i que un murri com Javi Guerra, el màxim golejador de Segona, va convertir en tres punts per al Valladolid.
Als immortals aplegats al Bon Ibèric ens va fer mal aquest gol. Els 84 minuts de resistència van quedar en no res i això emprenya a qualsevol. Però de la mateixa manera, valorem molt la feina d'una plantilla que està donant tot de sí i sabem que es qüestió de dies que recuperem una ratxa semblant a aquella que ens va fer somiar i vessar Montilivi per gaudir de l'excel·lent moment de forma de l'equip contra el Granada.

Es presenten ara dos partits seguits a casa, el primer contra l'Albacete aquest dissabte a les 6. Treure els 6 punts en aquests enfrontaments ens tornarà de manera ferma a la lluita per la promoció (de la que, de totes maneres, encara no estem descartats) i canviarà la nostra forma de percebre aquestes tres derrotes, hauran estat simplement un parèntesi per impulsar-nos amb més força cap amunt.

Es hora de que tornem a l'equip part del que ens va donar en aquella magnífica ratxa. Ara ens toca fer caliu a l'estadi i ser nosaltres el qui els "enganxem" a ells.