Per Carnaval, tot s'hi val

Abans d'explicar com va ser aquest intens cap de setmana, estem obligats a agrair la seva fidelitat a l'equip als 50 valents gironistes que van acompanyar als nostres jugadors a Huelva, en especial als nostres socis Rafael i Félix, que van deixar ben alt el pavelló immortal . A la nostra penya coneixem bé lo difícils que es fan tantes hores de carretera quan el regust que t'ha deixat el partit és dolent i per aquest motiu els hi donem tot el nostre suport i els animem a no defallir i seguir animant al Girona lluny de casa sempre que puguin.

Passem ja a l'acció viscuda pel gruix dels immortals a la capital del Gironès durant aquests darrers dies. El dissabte a la nit, en ple ambient de festes de Carnaval repartides per tota la Costa Brava i la resta de la província, al Bar Bon Ibèric no van voler ser menys i ens van organitzar un entretingut sopar al que van assistir un bon grapat dels habituals de la nostra parròquia blanc-i-vermella, disfressa inclosa. Una nit plena de rialles que ens va tornar a recordar que a la Penya Immortal hem aconseguit que ens uneixi quelcom més que ser aficionats del mateix club de futbol.
El diumenge al matí, amb el mono de futbol en viu, uns quants membres de la penya ens vam apropar al Camp Municipal de Torres de Palau per donar forces als nois del Girona juvenil en el seu important partit contra l'Espanyol. Allà ens vam trobar amb alguns companys de la Penya Miki Albert amb els que vam passar una solejada i agradable estona, tot i que el resultat (0-5 en contra dels interessos blanc-i-vermells) seria, desgraciadament, un preludi del que es viuria a la tarda a terres andaluses.

A la tarda, com ja vam dir després del partit contra el Granada, l'Antonio va compartir el pernil que havia guanyat a Villarreal amb tots els socis de la penya que van voler. Abans havíem sofert un cop fort al escoltar com l'equip dels seus dos fills era golejat pel Recreativo trencant-se així la espectacular ratxa de victòries i imbatibilitat que durava des d'inicis d'any. Diu el refrany que las penas con pan, son menos i en aquest cas no hi podríem estar més d'acord. No només pel pernil i la bona companyia viscuda ahir, sinó per tenir l'alegria de dir que al Girona, després d'una derrota per 4-0, no li podem retreure res. És molt diferent que si estiguéssim en una situació d'incertesa a la classificació com l'any passat, aquesta temporada l'intens treball ha donat molt bons resultats i ens està permetent somiar amb aconseguir la fita més important en la historia del Girona Futbol Club.

Ni el gustós pernil ni l'amarga derrota ens han tret la gana, volem més victòries i estem segurs que els jugadors també. El Betis serà un dur rival, però a Montilivi ja hi han caigut equips de la talla del Zaragoza, la Real, el Tenerife, l'Hércules o el Valladolid, així que dissabte tots els gironistes estem cridats a fer reviure els grans ambients viscuts aquesta temporada i marcar el primer gol amb el nostre suport.