El de l'escut és en Kiko

Potser la paraula que més podem fer servir avui és aquesta, humilitat. La podem utilitzar per reconèixer, per exemple, els nostres errors: avui, els que teniu a les vostres mans el calendari de la lliga que editem cada any potser no sabeu que el jugador a qui hem tallat el cap amb l'escut del Girona a la foto de la plàntilla de les pàgines centrals és el mateix que surt a la portada. I no ho diem perquè hagi fet el tercer gol, obra mestra d'en Moha, sinó perquè en Kiko simbolitza a la perfecció una manera de treballar que s'ha convertit en la clau de l'èxit d'un vestidor conduit per una persona que quan estàvem a Segona B i no hi havia ni un "duro" al club, pelava patates per fer un estofat per als seus companys. Han passat molts anys, al voltant de quinze, però nosaltres hi som i en Raúl també.

Uns altres als que podem identificar amb aquest esperit són els nostres amics de la Penya Miki Albert. Tot i les dificultats que tothom es troba quan acaba de començar, no deixen de treballar col·laborar amb la resta de gironistes per fer el club més gran. Gràcies a ells i als responsables de la seva nova seu hem gaudit d'un dinar meravellós en el que hem pogut rebre com es mereixen als nostres amics de Huesca, la Peña Fenómenos Oscenses, en el millor dels ambients. L'estrena de les noves bufandes de la Penya Immortal ens van proporcionar l'excusa perfecte per fer-los un petit regal que portarà una mica del nostre Girona a aquesta vila aragonesa, al igual que la seva placa conmemorativa ens permetrà tenir per sempre més una mica d'ells a la nostra seu.

L'acollida proporcionada als Fenómenos per la Penya Guíxols Costa Brava també ha contribuït des de la modèstia a que s'hagin endut un gran record de la ciutat i la província de Girona.

Segur que en Raúl, en Xavi i en Narcís entenen la il·lusió d'en Franchu i d'en Fernando: dos clubs humils, dues aficions humils agafades de la mà per viatjar en el difícil món del futbol professional amb l'objectiu de passar-s'ho bé.