Podria haver estat "top"

Prop de 27 anys al costat del Girona fa que a la Penya Immortal Girona sapiguem molt bé qui és qui dins del gironisme i coneguem molts dels protagonistes de la història recent del club, sigui en primera línia o treballant a l'ombra pel bé de la institució. Això fa que de tant en tant tinguem accés a històries oblidades com la que va arribar a les nostres orelles fa uns dies i que volem compartir avui amb vosaltres, ja que ens ha semblat molt curiosa.

Foto: CRDI - Fons Diari de Girona - Tavi Nonó

Poc abans de l'inici de les festes nadalenques, Miquel Jordán va entrar per casualitat una tarda al 106 per fer un cafè, sense saber que es tractava de la seu de la Penya Immortal. Jordán va ser una de les figures més rellevants del futbol base gironí al llarg dels anys 90. És molt recordat per la seva etapa com a coordinador dels equips de la Penya Bons Aires, així com per ser un dels impulsors de la recuperació de les categories inferiors del Girona FC sota la presidència de Carles Teixidor. La seva filosofia era tractar el futbol com una activitat formativa amb la qual els nens ho havien de passar bé per sobre de tot. En veure una de les fotografies que tenim penjades a les parets del local, amb els integrants d'un equip infantil del Girona celebrant la consecució d'un títol de lliga, en Miquel no va poder evitar recordar amb nostàlgia aquella etapa, de la qual va estar conversant animadament amb el nostre president Pepe Sierra, que casualment també es trobava en aquells moments al local. 

  Foto: 20 minutos

Entre noms i anècdotes conegudes per tots dos i unes quantes rialles, en Miquel va comentar un episodi ben curiós que fins ara s'havia mantingut gairebé en secret i que farà les delícies de la premsa rosa si algun dels seus reporters mai arriba a visitar aquest blog. És "vox populi" entre els aficionats al món de la faràndula que el fill de la cantant Isabel Pantoja, Kiko Rivera, conegut també com a Paquirrín, va arribar a jugar uns quants torneigs amistosos amb els alevins del Real Madrid. La seva familia tenia forta influència en l'òrbita dels qui gestionaven la pedrera del club blanc, i malgrat que el fill del malaurat Paquirri no destacava per la seva habilitat amb la pilota, va aconseguir que fer realitat el somni de defensar la samarreta d'un gran encara que fos només durant uns quants partits. Doncs bé, segons explica en Miquel, resulta que, a l'agost de l'any 94, la Pantoja i el seu fill van passar uns dies de relax a la Costa Brava. Una d'aquestes jornades la van emprar en visitar Girona.

Al nano encara li havia quedat mono de futbol i, segons li va dir la seva mare a en Miquel, va emocionar-se molt quan, després de visitar els galls dindi de la Devesa, va veure com hi havia un bon grapat de nens preparat per fer les proves per entrar al Girona FC a l'Estadi Fèlix Farró. Aquell any, gràcies en bona part a la feina de gent com en Miquel Jordán, el club va tornar a apostar per la pedrera després d'anys en els quals aquesta feina s'havia deixat en mans de la Penya Bons Aires, amb un acord de filiació que va allargar-se durant tretze temporades. Durant aquest temps només algunes campanyes s'havia tirat endavant algun equip juvenil amb els colors gironistes. Era una època difícil pel Girona. En Paquirrín va demostrar tanta il·lusió per participar en la selecció que la seva progenitora va veure's empesa a parlar amb en Miquel, que encara amb la sorpresa d'haver-se trobat a la cantant en un lloc tan inesperat, no va veure's en cor de dir-li que no a la criatura. I dit i fet, va donar-li un uniforme i unes botes i el va posar a jugar el partidet amb la resta de nens. En aquest punt del relat en Pepe va mostrar-se una mica incrèdul, però en Miquel va assegurar que disposava d'un document gràfic que provava que era cert, ja que un dels paparazzis que seguia a la Pantoja durant les seves vacances havia estudiat amb ell i li va fer arribar una còpia d'una de les fotos que va fer. Tractant-se d'un menor d'edat, va optar per no difondre-la i conservar-la només com a record, quedant extraviada durant anys en un calaix. Però ara que l'infant ja està més que criat, no hi va haver problema i dies després de la seva visita al 106 ens la va enviar per Whatsapp.

       

Foto: Código Nuevo

Com és lògic, les mateixes raons que l'havien apartat de Chamartín el van allunyar de Montilivi. Altres nois tenien molt millor tècnica i fons físic que en Kiko i no va poder entrar a formar part de l'aleví blanc-i-vermell. En Miquel va apuntar que, a part d'això, no tenia ni idea de com pretenia la folklòrica que, en cas d'haver sigut triat per formar part de l'equip, el petit assistís als entrenaments i partits si vivia a l'altra punta d'Espanya. Tot i això, també va recordar que la Isabel no va perdre detall del partit, aplaudint orgullosa cada cop que el seu descendent tocava, amb poc èxit, la pilota. Qui sap, si la història hagués estat diferent i les seves virtuts futbolístiques haguessin estat notables, què hauria passat? Hauria arribat a debutar amb el primer equip? Animaria als companys de vestuari a ritme del seu èxit musical Quítate el top? Això, per sort o per desgràcia, mai no ho sabrem.