Maneres de viure

"Voy cruzando el calendario con igual velocidad, subrayando en mi diario muchas páginas", canta el vell rocker Rosendo en un dels seus temes més coneguts. Just el que fem en aquest, el vostre blog, amb l'objectiu de mantenir-vos al dia de tot el que succeeix al dia a dia del gironisme. Els immortals tenim moltes "maneras de vivir" el futbol, però malgrat que els resultats no acompanyin, veurem que totes tenen un denominador comú: les ganes de fer que l'afició per aquest esport i la passió pels colors serveixin per a unir-nos.

Iniciarem el repàs en ordre invers, parant atenció primer en les notícies més recents. El passat dia 13 va celebrar-se, com ja sabeu, la VI Trobada de Penyes del Girona FC, organitzada per la Penya Guíxols-Costa Brava per compartir amb tothom la felicitat per la seva primera dècada d'existència. El Guíxols Arena de Sant Feliu va ser la instal·lació que va acollir la festa, a la qual va respectar el temps (només van caure quatre gotes mal comptades i ja molt al final). En Manolo i la resta d'integrants de l'agrupació blanc-i-vermella local va ser genial i vam poder comptar amb servei de bar, música i inflables per a la mainada. Precisament, va l'èxit d'aquests entreteniments infantils va aconseguir que en les primeres hores de l'esdeveniment fóssim més de dues-centes persones les reunides al recinte, quedant després només els penyistes, entre els quals hi havia una vintena d'immortals, desplaçats quasi tots en l'autobús organitzat a tal efecte conjuntament amb la Penya Gironina. La tanca exterior que delimita aquest espai per a concerts del municipi ganxó feia autèntic goig amb les banderes de la majoria de les penyes assistents. Abans de dinar encara va haver-hi temps per a la disputa dels campionats de futbolí i botifarra en els que nombroses parelles de penyistes van mostrar les seves habilitats.

Malgrat ser una setmana sense Lliga, cap dels jugadors del Girona que no tenien compromisos amb les seves seleccions va poder-nos acompanyar. Per sort, el club va estar molt ben representat pel president Delfí Geli, que va elogiar la nostra empenta i estima pels colors en el moment dels parlaments. Els ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols i Girona també van ser representats per dos dels seus regidors. Potser el millor de la presència del president gironista va ser que, a més d'unes paraules, compartís amb nosaltres el dinar i una llarga estona de la festa. Vam veure'l molt còmode entre els penyistes. Confiem que sigui la tònica d'ara endavant en les nostres relacions amb l'entitat de Montilivi, seria molt positiu per a totes dues parts. Parlant de l'àpat, en Joan Vicens va oferir-nos abundants racions de fideuà i carn que vam coronar amb algunes copes mentre es realitzava el sorteig dels obsequis que van aportar les penyes assistents. La cloenda de la festa va ser un ball "holi" amb la coneguda pols de colors que va acabar tenyint la roba i els cabells de més d'un immortal. N'hi va haver uns quants que no en van tenir prou amb 8 hores de gresca i encara la van allargar una estona més amb els amics de la Penya Cassanenca al 106. Una diada memorable, com bé va recollir la premsa.

El dijous anterior a la Trobada de Penyes, el Girona, que comptava amb gairebé tota la plantilla al complet, va programar un amistós contra el Toulouse de la Ligue 1 francesa. El partit no va tenir gaire història, va servir per rodar als menys habituals als onzes d'Eusebio i provar a jugadors del filial amb el primer equip. Fins al Municipal de Peralada, seu del matx, vam desplaçar-nos uns quants immortals (procedents de Girona i de Roses) acompanyats d'amics de les penyes Saltenca i Cassanenca. L'excusa ideal per encetar el pont del Pilar veient jugar als nostres i gaudir d'un entretingut i suculent tercer temps al Cafè del Centre d'aquesta petita localitat empordanesa. Així, fins i tot les derrotes són més dolces.

   

I estirant fins al final el fil temporal dels últims dies que ens quedaven per repassar, arribem al 6 d'octubre, quan vam rebre a l'Eibar. Des del dia abans teníem representació armera a terres gironines: els amics de la penya Eskozia la Brava, que ja ens havien visitat feia anys quan els nostres dos equips militaven a Segona Divisió, van venir al 106 i compartir amb alguns immortals una nit ben llarga. Aquest va ser el primer acte de la prèvia oficial que la Federació de Penyes del Girona va organitzar a la seu de la Penya Gironina, la Taverna D.O. de la Plaça Independència. Allà vam unir-nos representants de diverses penyes blanc-i-vermelles amb la gent d'Eskozia, la Penya Giro Ona i altres seguidors del conjunt guipuscoà i compartir algunes cerveses. Des de la Penya Immortal vam tractar de facilitar-los el desplaçament fins a l'estadi, ja que el nostre president Pepe Sierra va acompanyar fins a l'autobús municipal que puja a Montilivi i pagar el tiquet a la quinzena de seguidors blaugranes que no tenien com arribar-hi. Una inversió minúscula comparada amb la satisfacció que ens provoca que les aficions que ens visiten s'emportin un bon record de la nostra ciutat (que no els tres punts, aquests els volem pel Girona). Després del partit, que malauradament pels gironistes va acabar amb derrota, ambdues parts vam gaudir d'un fantàstic dinar de germanor al Tomàquet, durant el qual ens va visitar el president Delfí Geli. Va ser una gran trobada que esperem repetir aviat... però guanyant!