divendres, 21 de setembre del 2018

El xou ha de continuar

La Lliga de les Nacions a Europa i altres competicions a la resta de continents van tenir aturat el futbol de clubs durant gairebé dues setmanes, però en el seu retorn a l'activitat el Girona d'Eusebio va demostrar no haver oblidat les bones sensacions oferides contra el Villarreal. En clau social blanc-i-vermella, aquests dies van ser protagonitzats pel que ja és el tema de la temporada: la possible disputa  a Miami del Girona-Barcelona del mes de gener. Ara farem un cop d'ull a tot plegat, així com a l'actualitat de la nostra estimada penya.


Notícies del front americà. El divendres 14 de setembre la Federació de Penyes del Girona i Aficiones Unidas van organitzar una reunió informativa per a penyistes i aficionats gironistes en general per poder explicar tot el que se sap sobre les opcions que el partit s'acabi disputant lluny de Montilivi i les compensacions oferides per l'LFP i el club. A l'acte, celebrat a l'Espai Cívic Barri Vell-Mercadal, hi van assistir el secretari general d'Aficiones Unidas, José Hidalgo, i el vicepresident d'aquesta entitat, Felipe Sanz. L'expectació era màxima, com demostrava la presència de periodistes de mitjans esportius i generalistes de tota Espanya. Entre el públic vam comptar amb Albert Mateos, del Girona FC, Cristóbal Sánchez, de l'Ajuntament, i representants de la Confederació Mundial de Penyes Barcelonistes. La veu cantant la va portar en Pepe Hidalgo, que ha estat present a les reunions d'AFEPE amb la Lliga i ens podia oferir impressions de primera mà. El secretari va comentar que els clubs, pels quals treballa Tebas, estaven a favor de jugar als EUA i que molts fins i tot ho havien demanat abans que hi hagués res oficial. Una altra reflexió interessant va ser la de les dificultats que comporta per a l'afició l'actual model del futbol de les Societats Anònimes Esportives. Els propietaris dels clubs poden gestionar les seves empreses com creuen convenient, reservant-nos a nosaltres el paper de simples clients sense poder de decisió. Des de les federacions de penyes hem de lluitar per fer-nos forts i que, com a mínim en aquesta faceta de clients, se'ns escolti als nostres propis clubs, com per desgràcia no ha ocorregut en aquest cas, en el qual la reunió dels representants del Girona amb les seves penyes va produir-se amb 10 dies de retard i la majoria d'informacions ens han arribat abans per la premsa i altres vies. Sent respectats a casa podrem aspirar a reclamar canvis en l'àmbit nacional amb esperances d'èxit: millores en preus d'entrades, horaris decents...


Per part de la Federació de Penyes del Girona va fer-se saber que el club s'ha compromès a fer efectives abans del 30 de juny de 2019 les compensacions econòmiques promeses en cas de jugar-se el partit a Florida. Només esperem que una eventual pujada dels preus dels abonaments per l'exercici 2019/2020 no les deixin en indemnitzacions anecdòtiques. Els 50 euros del "carnet de soci" del gener ja les retallen bastant. En el torn de precs i preguntes molts penyistes van fer palès el seu malestar per com s'ha gestionat tot plegat. En Carlitos de la Penya Cassanenca va fer-nos parar atenció en com el soci que renunciï a l'entrada i el bus "de franc" al Camp Nou que el club ofereix com a primera contrapartida en benefici de poder recuperar el 40% de l'abonament o anar a Miami pot quedar-se sense res si el partit finalment no marxa a l'Amèrica del Nord, creant-se així un greuge comparatiu entre abonats. Per part immortal va intervenir el nostre president Pepe Sierra, que no va poder estar-se de dir la seva quan va sentir com el club havia comunicat a la Federació de Penyes que el supòsit d'un partit fora de Montilivi estava previst en el document de condicions de l'abonament al qual pot accedir-se a través de www.gironafc.cat. Curiosament, fa 15 dies CAP dels documents penjats al lloc web del club ni els textos que s'inclouen al mateix en feien cap referència (en tenim proves fotogràfiques). I per acabar-ho d'adobar, mentre acabem d'escriure aquest article salta la notícia sobre la carta que la RFEF a l'LFP mostrant la seva oposició a la disputa del matx a Miami. Recordem que Luis Rubiales, president federatiu, ha estat l'artífex del primer partit de competició oficial nacional disputat fora de les nostres fronteres, la Supercopa d'Espanya que Barcelona i Sevilla van jugar al Marroc. Així que imagineu-vos la credibilitat que ofereix aquest senyor. Més incertesa. Seguirem informant.


Passem ara a parlar de victòries blanc-i-vermelles, que és el que ens agrada. Per culpa dels meravellosos horaris amb els quals setmana a setmana ens obsequien els canals de televisió amb la connivència dels clubs, el partit contra el Celta va tancar la jornada en un dia tan poc adient pel futbol com un dilluns. En altres visites en cap de setmana del club gallec a Girona havíem pogut organitzar grans trobades de germanor amb la seva afició, tant amb representants de la Peña Blau Cel de Barcelona com amb gent desplaçada directament des de Vigo. Enguany, i ja van uns quants en els quals ens hem vist perjudicats per la deficient programació dels partits, només un grapat d'aficionats celtiñas van poder venir al 106 a fer la prèvia, i és que com ens indicava en Manolo Devesa, president de Blau Cel al qual ens va fer molt il·lusió trobar a l'exterior de l'estadi, el gruix de l'expedició va arribar justa de temps i va haver d'anar directament a Montilivi. A la nostra nova ubicació hi va haver per primer cop una mica de quòrum (tot i que faltaven goles destacades) i vam cantar i xalar de valent amb els tres gols gironistes. L'estat de gràcia d'Stuani i una bona rematada de cap de Juanpe ens van catapultar cap al segon triomf consecutiu i la gens menyspreable xifra de 7 punts de 12 possibles.


D'una celebració a una altra. La segona edició dels Premis Immortals va celebrar la seva cerimònia d'entrega el passat 9 de setembre al Mesón Gascón de Palol d'Onyar, on 18 comensals vam gaudir de l'exquisit cochinillo del que presumeix, i amb raó, en donem fe, aquest restaurant. Per donar més rellevància a l'acte, l'encarregat d'entregar les guardioles en forma de porquet que simbolitzen els premis va ser el regidor de cooperació i soci de la penya Cristóbal Sánchez. Es van atorgar un total de quatre premis a cinc dels nostres socis més destacats. En la categoria "Masterchef" la guanyadora va ser la Maite Padilla, en reconeixement a les seves habilitats culinàries (encara recordem el seu triomf al Concurs de Torrijas del 25è Aniversari) i a l'espera que ens les torni a demostrar ben aviat. El premi "Viatgers" va ser compartit per un dels matrimonis que mai fallen als desplaçaments que organitza la Penya Immortal, el format per en Josep Maria Vila i la Maria Planas. La Mari Solozano, com no podia ser d'altra manera per la seva empenta i entusiasme en totes les activitats que organitzem, va rebre el premi "Madre Coraje". I com a cloenda i per acabar amb un regust dolç, el premi "Ratafia" va ser per en Josep Garolera, el nostre Garru, per la seva estima incondicional pel Girona, per Girona i pel seu poble, Santa Coloma de Farners, del qual n'és un gran ambaixador regalant-ne productes típics a totes les aficions.


Com que no n'havíem tingut prou amb el dinar, vam seguir la festa prenent unes copes al 106. Al Gascón vam comptar amb la presència d'en Xavi Grabolosa i un company seu en representació de la Penya Som-hi Girona del Pla de l'Estany, i un cop arribats a la nostra seu van incorporar-se la resta dels directius, encapçalats per en Joan Branyas, el seu president. Aquesta penya amb seu a Banyoles viu els seus primers mesos de vida i des de la Penya Immortal, amb l'objectiu d'estendre cada dia més el sentiment gironista, els orientem en el que ens és possible. Per exemple, els vam posar en contacte amb el nostre proveïdor habitual de pins, ja que estaven interessats a fer marxandatge. Des d'aquí volem desitjar-los tota la sort del món en l'aventura penyista que tot just engeguen i que estem segurs que els hi portarà moltes alegries al costat del nostre Girona. Per acabar, fer una petita menció a una altra festa, aquesta celebrada el passat dissabte 15 de setembre. La Montse i en Miquel, nebots de la nostra vicepresidenta Margarita, van donar el tret de sortida del seu comiat de solter al 106. Enhorabona i per molts anys plegats i feliços, parella!