miércoles, 26 de julio de 2017

Així va fer-se (II): Levante

Si el fenomenal dissabte anterior havia deixat petjada en l'ànim de tots els que el vam viure, la perspectiva de tenir l'ascens a punt de caramel si s'aconseguia una victòria al Ciutat de València va provocar que tot un autobús d'immortals se sumés a l'expedició de prop de 600 gironistes desplaçats al camp del Levante UD.

  
La idea era esprémer al màxim el dia a la ciutat del Túria, així que la caravana blanc-i-vermella va enfilar la carretera de bon matí. Es respirava optimisme entre els presents, que majoritàriament consideraven enterrada la mala ratxa de resultats després del triomf davant del Huesca de la setmana anterior. Prova d'això va ser que un dels càntics que més fortuna va fer entre els immortals comencés amb un "Este año, sí", ple de convenciment del fet que la mala sort de temporades anteriors en la lluita per arribar a Primera era ja història.


València ens va rebre amb un temps immillorable, amb un sol radiant que convidava a fruir del dia. La primera parada del nostre grup va ser la façana principal de l'estadi per fer una foto de família. Curiosament, el primer viatge que la Penya Immortal Girona va organitzar a Segona Divisió A va ser per veure un partit contra el Levante en aquest mateix escenari, l'any 2008. Instal·lacions reformades, ambdós equips al capdamunt de la classificació, 600 aficionats visitants en comptes de 25... com ha canviat tot! Bé, tot no. El nostre suport incondicional als nostres colors s'ha mantingut ferm i sense variacions. I així seguirà.

 
Amb la Delegación de Peñas del Levante UD tenim una llarga relació d'amistat. Sempre que el Girona ha jugat contra el conjunt granota a València ens hem reunit amb ells per dinar i fer la prèvia i en la memòria del grapat d'immortals que hi va assistir encara resta ben fresc el record de l'excel·lent organització del Congrés Nacional de Penyes de 2014 del qual van ser-ne els amfitrions. Amb el Levante ja a Primera Divisió i el Girona a molt pocs punts d'aconseguir-ho, l'ocasió era ben especial i un cop més els nostres companys valencians van estar a l'altura. Ens van convidar a la seu de la delegació, situada als baixos d'una de les graderies de l'estadi, on vam poder degustar dues delicioses paelles de les quals no vam deixar ni un gra d'arròs.  


El dinar de germanor, que va reunir un centenar de persones entre seguidors d'un equip i altre, va ser mediàtica fins i tot abans de celebrar-se. En la setmana prèvia al partit el programa "El Salto de la Rana", que repassa diàriament l'actualitat llevantinista a la freqüència de Radio Esport Valencia, va entrevistar el nostre president Pepe Sierra. A més, durant la celebració de la trobada les càmeres de TV3 van apropar-se al local de les penyes granotes per copsar els ànims de les dues aficions abans del matx. Després de prendre uns "digestius", va ser el torn dels parlaments, en els que des del bàndol valencià van desitjar tenir-nos aviat al seu costat a Primera i regalar-nos un parell de precioses banderes del seu club. Per part nostra, els hi vam fer entrega el ja clàssic pack d'obsequis gironins: les galetes i la ratafia de Santa Coloma d'en Garru i la bufanda de la nostra penya. Ens agradaria destacar també la presència d'amics de l'Agrupació de Penyes del Villarreal CF, que no van voler perdre's aquesta reunió entre equips germans ni l'oportunitat de fer-nos arribar el seu suport de cara a la lluita per arribar a la màxima categoria del futbol espanyol. Que algú faci quilòmetres només per aquest motiu diu molt del nostre esport i del que estem aconseguint els que el vivim de manera sana i alegre.


Com que faltaven encara més de dues hores pel partit i amb tanta calor se'ns començava a assecar la gola, els membres de la Penya Amics Granotes van convidar-nos a la seva seu, situada a un parell de carrers del Ciutat de València. Allà també hi vam trobar alguns membres de la Peña Levantinista Paquito Fenollosa, amb els que vam poder compartir algunes cerveses i gintònics. El sol picava de valent i l'aire condicionat instal·lat al local era una autèntica benedicció que ens va fer molt més agradable la prèvia.


L'anècdota de la jornada la va protagonitzar el nostre soci Álvaro. De camí al camp, va decidir aturar-se en un bar per comprar tabac i qui va trobar-se fent cua? Ni més ni menys que a Fernando Esteso! El mític humorista va accedir amablement a fer-se una foto amb la nostra bufanda. Aquell dia no va ser talismà, però vist el desenllaç de la temporada, pot dir-se que vam tenir una mica més de fortuna que en Fernando i l'Andrés Pajares a Los bingueros.


Les que no van ser gens anecdòtiques van ser les temperatures que ens va fer patir l'astre rei durant el partit. A sobre, el Girona no va tenir el seu millor dia i abans de poder reaccionar va veure com el Levante aconseguia un avantatge de dos gols que ni la revifalla final gràcies al 2-1 de Samuele Longo va poder igualar. Malgrat estar ben torrats pel sol (i algun que altre per altres coses), els gironistes presents van fer valer la seva il·lusió animant l'equip de valent, sobretot quan a les acaballes semblava que seria possible treure un puntet després d'un partit força espès dels homes de Machín. Pocs comptaven amb la gana de campió dels locals, que després d'haver aconseguit l'ascens volien assegurar-se el seu merescut títol de la categoria.


La tornada cap a Girona la vam fer una mica capcots, tot i que la lògica emprenyada pel resultat ens va durar hores. L'endemà les combinacions de resultats van afavorir-nos i ens deixaven fins i tot algunes opcions de confirmar l'ascens el cap de setmana vinent si aconseguíem guanyar a l'Alcorcón a Montilivi i els nostres perseguidors tornaven a fallar. Una barreja de felicitat i neguit que encara ens seguiria acompanyant un parell de setmanes, com veurem en les pròximes entregues d'aquest "Així va fer-se".     

No hay comentarios: