jueves, 31 de marzo de 2016

Continuar gaudint


Quan un pensa que en el llarg parèntesi entre  el 1959 i el 2008 els gironistes no vam poder veure cap partit de categoria professional del nostre equip, comença a donar-li importància a fets tan destacats com el de diumenge. Per segon cop consecutiu vam aconseguir marxar de la Romareda amb un 0-3 favorable al marcador, en un partit que va ser tot un recital del Girona davant un ferm candidat a l'ascens. I no oblidem que el Zaragoza (6 Copes del Rei, 1 Supercopa d'Espanya, 1 Copa de Fires i 1 Recopa d'Europa), sempre serà el Zaragoza. Només se'ns acut donar gràcies a Machín i els seus homes i demanar-los-hi que no afluixin i lluitin pel somni d'arribar a ser algun dia, encara que sigui de lluny, tan grans com l'equip blanquillo.


El dia va començar ben aviat, l'Associació de Voluntaris del Girona en va convocar a les 6 del matí al parking del Decathlon i tot i el canvi d'hora ningú es va adormir, senyal que hi havia moltes ganes de futbol. Entre els 180 que vam anar als tres autobusos i els que van anar pel seu compte, entre 400 i 500 gironistes vam fer acte de presència a la capital aragonesa, que ens va rebre amb un sol d'estiu. Pel camí, el nostre autocar va patir un petit ensur quan un cotxe que intentava avançar-nos a l'Eix Transversal va picar-lo per la part del darrere. Per sort tot va quedar en una anècdota, una rascada al bus i una reparació força més cara per a l'altre vehicle. Aquest va ser l'únic entrebanc d'una jornada completament rodona. Un cop a Zaragoza, vam tenir només una hora i mitja per gaudir de la zona del Pilar, però la vam esprémer de valent. Uns van apostar pel fervor religiós, contemplant la processó, escoltant els tambors tan típics de la Setmana Santa d'aquella part del país i visitant la basílica, mentre d'altres van emprar el matí apropant-se a uns altres altars més pagans, els del famós "Tubo" i les seves excel·lents tapes. Molt recomanables, si hi aneu, els huevos rotos, les migas i els deliciosos i addictius torreznos.


A la una del migdia els autobusos van deixar-nos a l'estadi i una seixantena dels gironistes que conformàvem l'expedició vam anar a dinar amb els amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo i la Federación de Peñas del Real Zaragoza al Restaurant "La Guarida" de la Plaça Sant Francisco. El menú, novament, ultraenergètic i no apte pels qui fan dieta: migas amb xoriç i cansalada i rancho, un estofat de patates amb carn, botifarra i xoriç. Destacar un cop més que tot era boníssim i el gran gest que van tenir els nostres amics aragonesos convidant-nos a tots (només vam haver de pagar el beure). Tothom sap com estan les butxaques de la majoria dels aficionats en els temps que corren i aquest tipus d'accions encaminades a ajudar-los mereixen tot el nostre reconeixement.


Coses com aquestes no són flor d'un dia, són fruit de molts de temps de cultivar relacions d'amistat i d'intentar que cada cop que els companys maños visitaven Girona se sentissin com a casa. Encara recordem com mentre esperàvem amb il·lusió aquell partit de Fires de 2008 que vam guanyar amb gol de penal de Manga vam conèixer un grapat de seguidors del Zaragoza, encenent una flama segueix viva 8 anys després. El dinar va ser un retrobament amb grans amics com en Fredi, en Vicente, en Rubén o la Paula, als que ja considerem part de la nostra família futbolística tot i no compartir colors. Un cop acabat, va ser el torn de la foto de grup amb les dues aficions barrejades que encapçala aquest article i de l'intercanvi d'obsequis. Amb l'afany de ser original i el record de la figureta de la Verge del Pilar que ens van regalar l'any passat, el nostre president Pepe Sierra va buscar i suar tinta per trobar dos Sant Narcisos de paper maché ben simpàtics, en el que també va ser un petit homenatge a l'exgironista Narcís Julià, ara director tècnic del Zaragoza. Del costat saragossà van correspondre amb bufandes i un banderí del seu equip, tot recordant que si quelcom bo tenia per a ells haver baixat a Segona era conèixer a gent com nosaltres. La Penya Saltenca, que també ens va acompanyar, va fer intercanvi de bufandes.


Ja a la Romareda pel partit, el sector visitant de la graderia va ser un autèntic desparrame. L'animació, tot i que a molts ens pesaven les migas, va ser constant i molt sorollosa. Segons ens va comentar un agent de la Policia Nacional, vam ser "l'afició més animada de les que aquesta temporada ha passat per aquest camp". El cas és que dubtem que el Girona se sentís sol en cap moment i ens va donar les gràcies amb tres gols que podien haver estat més -quina jugada de Clerc!- i alguna parada sensacional de Becerra. Llàstima que al final alguns seguidors s'entestessin a recordar fets de l'any passat que no tenia gaire sentit reobrir. Davant provocacions passades (o presents si n'hi hagués hagut) la millor resposta sempre és cantar encara amb més força a favor del teu equip. Als busos de tornada l'ambient era d'eufòria total i ningú podia amagar un ampli somriure d'orella a orella. Els tres punts i l'espectacular manera d'aconseguir-los van ser la cirereta del pastís que va ser aquest enorme dia a la vora de l'Ebre.


Volem seguir gaudint d'aquest Girona i en les nostres mans està donar-li una empenteta que l'ajudi a guanyar a l'Osasuna, igualar-lo a punts i tocar a la porta de la lluita per la promoció. Hi ha promoció pels abonats, que poden aconseguir dues entrades extres per només 5 € cadascuna. Descomptes pels titulars del Passport ADN Gironí. Concursos a Facebook per guanyar invitacions a les pàgines de Covesa, City Lift i el propi club. Cartells per la ciutat animant a tothom a anar al camp. No hi ha excusa per no ser aquest diumenge a les 5 de la tarda a Montilivi i fer-lo bramar fins que tremolin els rivals. Si aconseguim que a casa es torni a viure l'ambient eixordador aconseguit a Zaragoza, el triomf no es pot escapar. Està a les nostres mans o, més ben dit, a les nostres goles! Tots a Montilivi!        

No hay comentarios: