viernes, 8 de abril de 2016

Històrics


Abans de començar amb el resum de tot el que hem fet aquests dies, volem tenir unes paraules de record per l'Agustí Recasens, soci de la Penya Immortal durant molts anys que ens ha deixat recentment. L'Agustí era nascut a Fornells de la Selva i feia uns anys que vivia a Pals. Ens havia acompanyat en molts desplaçaments, en els que gaudia posant-nos les cintes amb les seves obres (era un gran músic, especialitzat en la composició de sardanes) i fent gala de la seva estima pel Girona, la nostra penya i la seva devoció religiosa. Serveixi com a mostra aquesta carta al director enviada al Punt en la que explicava la seva experiència en el viatge que vam organitzar l'any 2010 a Las Palmas de Gran Canaria, inclosa la convivència amb els aficionats canariones i la visita al santuari de la patrona de la província, la Virgen del Pino. Tot i que ara ja feia un temps que s'havia retirat del seguiment en directe del nostre equip, gent com el nostre vocal Óscar (que en saber del seu traspàs va rememorar amb afecte el viatge a Madrid fet amb ell i quatre socis més per veure el Rayo-Girona del primer any del retorn a Segona) i tots els que el vam conèixer no l'oblidarem mai. Descansi en Pau.


La crònica, més enllà del nostre entranyable record per l'Agustí, ha de començar per la gran jornada viscuda diumenge passat amb els seguidors de l'Osasuna. Ja haviem tingut contacte amb ells a través de la seva federació de penyes en la nostra visita a Pamplona de la temporada passada, però enguany no hi vam poder anar i ens feia molta il·lusió poder compartir taula i prèvia amb els rojillos, els seguidors de tot un històric del futbol nacional al qual fins fa no gaire era habitual veure sempre a Primera i fins i tot en una final de Copa del Rei i unes semifinals de la Copa de la UEFA. En Pepe va moure fils i en un tres i no res vam tenir preparada una jornada de germanor amb la Peña Osasunista Clarete de Barcelona al Restaurant 106.


Van ser amb nosaltres cap a una quinzena de penyistes del conjunt navarrès i una quantitat similar d'immortals. El primer que vam fer va ser portar-los a fer el vermut a la seu de la Penya Saltenca, on va córrer la cervesa i el bon humor. D'allà ens vam traslladar a la nostra, on ja vam posar fil a l'agulla amb el menú, ja que quan els partits són a les 5 hem d'anar a bon ritme per no arribar (més) tard. Com no podia ser d'altra manera, la San i en You ens van oferir una completíssima selecció de plats per compartir amb ingredients de primera qualitat. Com a mínim al dinar vam guanyar per golejada, jeje. Un bon detall va ser la competició de càntics entre aficions. Sempre s'aprenen coses interessants del contacte amb els rivals, s'agafen idees per completar les nostres cançons i elaborar-ne de noves.


Després del dinar hi va haver temps per a unes begudes energètiques, que van acabar d'adobar la germanor viscuda durant l'àpat. Per recordar la nostra trobada per sempre més, en Pepe els hi va fer entrega d'una bandera de la penya per poder-la penjar a la seva seu i en Garru va seguir fent poble amb les galetes i la ratafia (rebuda amb ovació) de Santa Coloma. El president de la Peña Osasunista Clarete va correspondre amb una bufanda i un llibre que explica la història del seu equip que aviat ocuparà un lloc a la vitrina del 106, a disposició dels nostres socis.


Abans de marxar, la nostra sòcia Mari va compartir amb locals i visitants uns deliciosos "roscos" que van posar el toc dolç a la tarda i van tenir molt d'èxit entre els presents. Fins i tot n'hi va haver algun que els va tastar al mateix estadi, agafant forces per animar al Girona. L'equip no va poder passar de l'empat, va ser un d'aquells dies on entre el desencert propi de cara a porta i la feina de la defensa rival sembla impossible que la pilota acabi entrant per més ocasions que generem. Ens queda l'orgull d'haver-ho donat tot a la graderia, com van recollir les pàgines de L'Esportiu, i d'haver contribuït a què la crida per anar en massa a Montilivi tingués ressó i fos un èxit (més de 5.300 espectadors, la millor entrada de la temporada).


Per acomiadar-nos només dir que animem a tot el gironisme a venir demà a Vilablareix a partir de les 16:00 hores per animar al Juvenil A del Girona en la seva lluita per salvar la categoria. Els nostres joves reben als del Lleida, primer equip en posicions de descens al grup 3, a 4 punts dels blanc-i-vermells amb només 6 per jugar-se (incloent-hi els de demà). La permanència és un objectiu prioritari, no ja només per l'honor blanc-i-vermell, sinó per la importància de tenir un juvenil de Divisió d'Honor per a un equip de l'LFP. Un matx d'alt voltatge en el qual serem a la graderia fent costat als nostres colors. Endavant Girona!  

No hay comentarios: