dilluns, 2 d’abril del 2012

Zaragoza, Real Sociedad... DEPORTIVO!

Hi ha maneres de guanyar que identifiquen un equip i superen els canvis d'entrenador i de jugadors. Del contrari no es podrien explicar les nostres victòries davant el Zaragoza, la Real Sociedad i el Depor en aquests darrers anys a Montilivi. Tres tècnics diferents (Agné, Julià i Salamero), molts futbolistes nous, però una mateixa manera de guanyar: plantant cara a un equip que té peu i mig a la Primera Divisió i marcant de penal, que també val. Queden l'escut, els nostres colors i la nostra manera de fer, l'esperit del Girona que els que l'estimem ens hem d'assegurar de conservar sempre.
Un altre cosa que, com a mínim a la nostra penya, ha de romandre immortal pels segles dels segles, son aquestes ganes de passar-ho bé i fer amics que ens caracteritzen. Dissabte en la trobada amb els seguidors de la Peña Deportivista de Barcelona, en Charlie, el seu president, ens comentava que els desbordava de felicitat i agraïment el fet de tenir una rebuda com la que els hi vam preparar, tant des de la Penya Immortal com del propi club. Estan acostumats a haver de buscar-se la vida i no sempre amb èxit (molts cops s'han de trobar amb entrades cares, restaurants per un ull de la cara, aficions hostils...) i veure com una gent a la que acaben de conèixer fa tot el possible per fer-los sentir com a casa a la seva ciutat els va impactar.La jornada va seguir el guió d'altres ocasions, amb l'aperitiu de benvinguda al Bon Ibèric i el dinar al Restaurant 106. Entre gironistes i deportivistes ens vam ajuntar més de 70 persones, sent un dels moments més macos per a qualsevol aficionat al futbol l'intercanvi de càntics que vam fer a l'entrada de la nostra seu i la tradicional foto de germanor. Abans de començar a menjar, va tenir lloc un altre clàssic, l'intercanvi d'obsequis. En Pepe va fer entrega als nostres visitants del mocador vermell de fires de la penya i d'una samarreta gironista. Els blanc-i-blaus van correspondre amb una històrica bufanda que ens van assegurar que havia estat als grans duels europeus del conjunt de La Coruña. Els nostres amics de la Penya Guíxols-Costa Brava, que com sempre ens van acompanyar, també van participar de la festa amb el cartell del partit i la seva bufanda.
Ja al camp, l'abundant representació de l'afició del Depor no va poder callar els 8500 fidels blanc-i-vermells que gairebé van omplir Montilivi. L'ambient va ser fabulós i més des de que Jandro ens va avançar al marcador, tot i els lògics nervis. Abans del partit vam desplegar les tires de plàstic per formar una bandera gegant al nostre bloc. La nostra intenció era elaborar-ho més, estil samarreta, però el temps jugava en contra nostra, vam optar per quelcom més senzill a l'estil del tifo desplegat contra l'Elx la temporada passada.
Aquesta victòria en el re-debut de Javi Salamero ens dona forces per afrontar aquesta terrible lluita per la salvació, com també ho van fer molts companys d'altres equips d'arreu d'Espanya després de conèixer la gran notícia de la victòria del Girona davant el líder. En Tomás dels Fenómenos Oscenses, en Joseba de la Peña Altza de la Real, en José Vicente de la Delegación de Peñas del Levante... tots ens van felicitar pels tres punts i desitjar molta sort en la cursa per sortir del descens. Amb els ànims i la força de tots ho aconseguirem.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

WHAT ELSE YOU GONNA DO ON A SATURDAY? HAHAHA...

Anònim ha dit...

QUE GRAN AMBIENTE Y COMO SE ANIMABA AL GIRONA A FALTA DE LOS 10 ULTIMOS MINUTOS, ESE GI-RO-NA. GI-RO-NA QUE cantaba todo el estadio me puso la piel de gallina...

Anònim ha dit...

Hay que repetir el ambientazo en todos los partidos que quedan en Montilivi de aquí al final de temporada.

Será la clave de la salvación.

¡Adelante Girona!

Anònim ha dit...

me dijo un miembro de la penya que posiblemente se haría desplazamiento a alicante, que hay de cierto en eso?

Anònim ha dit...

Creíamos que el club iba a hacer algo, pero al final no ha habido autobús.

Creo que alguien ha ido por su cuenta.