lunes, 30 de abril de 2012

Fluix, però batega

Darrerament al Girona sembla pesar-li la responsabilitat en els partits que juga a casa. Ni la insistència demostrada pels jugadors blanc-i-vermells aquest dissabte va ser suficient per derrotar un Alcorcón que venia de guanyar 5 partits consecutius i que va fonamentar el punt que va emportar-se de Montilivi en una excel·lent defensa, sòlida com poques. No creiem que la diferència de qualitat entre un equip modest com el madrileny i el nostre sigui tan gran. És més una qüestió de nervis. El conjunt alfarero viu aquesta temporada quelcom semblant al que nosaltres vam viure la passada, potser més gran i tot, mentre que als gironistes les cames ens fan figa quan pensem que un error pot ser fatal per a les nostres aspiracions d'assolir una treballada permanència.
És quelcom del tot comprensible. Som humans i ens dol que un somni com el d'aquest període a Segona es pugui acabar. És per això que jugadors i aficionats hem de seguir lluitant mentre quedi la més mínima esperança. Ja hi haurà temps per lamentar-se si no s'aconsegueix, ara tots els esforços cal centrar-los en guanyar cada partit com si no hi hagués demà. Ens ve una prova de foc a Guadalajara, una autèntica final que decidirà la nostra sort. Deixem-ho tot sobre la gespa i a la graderia, els valents que hi puguin anar. I si passa el que no volem, recordem que encara que pugui semblar que aquest cor s'atura, el Girona sempre ha demostrat ser un club veritablement immortal, capaç de sobreposar-se a penúries constants i de refer-se dels pitjors desastres esportius per acabar oferint la millor de les seves cares als qui l'estimem. Creiem fermament que aquesta plantilla ho deixarà tot fins al últim segon del darrer partit, però si aquesta temporada no pot ser, en vindran d'altres, no importa la divisió, i ells o els seus successors ens tindran al darrera per poder reviure èxits passats.
Aquest cor gironista del que parlem és tan gran que fins i tot hi te cabuda la solidaritat. En un gest que diu molt de la entitat, el Girona FC va dedicar els moments previs al partit a difondre la campanya d'ajuda a en Richi, un nen afectat per una terrible malaltia (més informació a www.sosrichi.org). La Penya Immortal no ha volgut ser menys i també ha apostat per mostrar la seva cara més compromesa amb les bones causes, participant amb un donatiu de 20 € en butlletes pel sorteig d'una samarreta del nostre equip que organitzava l'equip Guíxols Solidari de la ruta benèfica Intermón Oxfam Trailwalker, un esdeveniment que busca recaptar diners per a la construcció de pous d'aigua a Etiòpia per poder millorar la qualitat de vida de milers de dones i nenes que es veuen obligades a caminar hores i hores per aconseguir el preuat líquid.
La sang que bomba aquest cor blanc-i-vermell la formem, sens dubte, tots els aficionats que patim amb els partits del nostre equip. En el cas de la penya ho són especialment els nostres socis, sense els quals ni podríem animar al Girona, ni ser solidaris ni res de res. Com a reconeixement al suport de la nostra massa social al llarg dels 20 anys d'història de l'associació, a tots els socis al corrent del pagament del carnet de la temporada 2011/2012 se'ls farà entrega d'un imant de nevera commemoratiu de l'aniversari. Qui ja l'hagi pagat pot anar a buscar-lo a la nostra seu, i els que encara el tenen pendent rebran l'obsequi en fer efectiu l'import al nostre tresorer Rafael Baone.
Com a últim detall d'aquest recull de notícies breus en que ha acabat convertint-se aquesta entrada, anunciar a tothom que ja tenim data per al sopar d'entrega dels IV Premis de les Penyes del Girona FC. L'acte es durà a terme la nit del dissabte 19 de maig, esperem que amb la presència de jugadors i directius del Girona FC, com de costum. Recordeu que els premis que s'entreguen son el de la Penya Immortal (al millor jugador de la temporada), el de la Miki Albert (al més carismàtic) i el de la Guíxols - Costa Brava (al millor futbolista català de la plantilla) i que poder prendre part activa en l'elecció dels guanyadors votant a www.penyesgironafc.blogspot.com   

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Que oportunidad perdida de ponernos a 5 antes de visitar Guadalajara. No podemos hacer más el tonto, y menos en casa.

Entre Guadalajara y Alcoyano se decidirá nuestro futuro. Más nos vale estar acertados.

Anónimo dijo...

desenganyeu-vos aixó s'ha acabat. Tot somni té la seva fi i el nostre a arribat. Potser l'any que ve serà el torn de l'Osca o el Murcia... peró aquest any es el nostre. Sempre pensare que la pena va estar trigar tant a fer fora l'Agné peró en fi ja no podem canviar res.

Anónimo dijo...

Después del partido del girona en guadalajara 1-4, la salvacion todavía es posible. Amunt girona!!!! SI SE PUEDE!!!!

Anónimo dijo...

las peñas del girona se tienen que pronunciar y hacer un llamamiento a la ciudad de girona para tumbar al alcoyano el sabado que viene..

Anónimo dijo...

tens raó després de Guadalajara hi ha vida. Esperem no defallir contra l'Alcoià ja que ens hi tornem a jugar el tot o el res. A més ara també mantinc l'esperança de que el Vilareal pugui baixar a segona. Tot es possible. En tot cas guanyar a l'Alcoyano es vital

Anónimo dijo...

recuerdo una pancarta en la carretera que va salt que proponia a la gente a acudir a montilivi el dia del ascenso, bueno señores el sabado nos jugamos otro ascenso el de permanecer en la liga adelante, que VUELVA ESA PANCARTA!!! y en la rambla de girona tambienn! vamos peña immortal vosotros sois el autentico CORAZÓN del girona f.c!!!!