viernes, 6 de abril de 2012

Recuperar l'alegria

L'alegria dura poc a casa del pobre i en el cas del Girona, potser menys i tot. Després de l'eufòria viscuda amb la victòria contra el Deportivo, els aficionats gironistes ens vam emportar un altre cop (i ja en van forces) provinent dels despatxos: el president Ramon Vilaró anunciava la seva dimissió.

Ens consta, segons informacions aparegudes a la premsa, que en Ramon feia jornades que tenia en ment aquesta decisió i que ha volgut fer-ho després de guanyar un partit perquè no volia enfonsar més encara l'equip si ho feia després d'una derrota. Hi ha gent que considera que ha preferit abandonar la zona en lloc d'ajudar a apagar l'incendi, però res més lluny de la realitat. Si hi ha algú que de veritat sent els colors del Girona FC i vol el millor per a la nostra institució és ell. El recordem sempre al costat de l'equip, fent viatges pel seu compte per seguir-lo fins i tot quan no era directiu. Simplement ha entès que estar de president sense poder aturar decisions que ell considerava negatives per a la imatge del Girona, era millor marxar. En tot cas, li prenem la paraula i esperem veure'l algun dia altre cop al club.

GRÀCIES PER ESTIMAR EL GIRONA, RAMON.
MOLTA SORT I ENDAVANT GIRONA!

Pel que fa al nou president, en Joaquim Boadas de Quintana, li desitgem tota la sort del món al capdavant de la nau blanc-i-vermella. Ens agradaria veure un club centrat en la salvació del primer equip, sense incidents externs al futbol cada setmana. S'ha de recuperar la calma entre tots (propietat, consell, directius, cos tècnic, jugadors, afició...) per poder veure'ns l'any vinent altre vegada a Segona. Un concurs de creditors com en el que ens veurem ficats és quelcom molt seriós per a la viabilitat del club i la continuïtat dels seus 82 anys d'història, així que no convenen decisions impulsives ni allargar innecessàriament conflictes amb altres entitats. Fins fa poc el camí que se seguia era el correcte, només cal tornar-hi.Avui tenim l'oportunitat de recuperar el somriure després de tot aquest trasbals. El Girona visita un Hércules sempre difícil i que, tot i haver perdut una mica de pistonada en les darreres jornades, encara ocupa la darrera de les 6 posicions que donen dret a jugar la promoció d'ascens. El conjunt de Salamero te nombroses baixes, però també les teníem la setmana passada i ja sabem que va ocòrrer. A l'anada vam donar la sorpresa derrotant un equip alacantí que venia líder a Montilivi i els aficionats que acompanyaran al Girona al Rico Pérez en els seus cotxes particulars, els nostres amics de la Penya Miki Albert, estan convençuts que tornarem a espatllar moltes travesses.

Alguns valents de la Penya Immortal Girona havien estat intentant organitzar un petit desplaçament amb els seus propis vehicles, però finalment ha sigut impossible. Com a alternativa per seguir l'Hércules-Girona, ens reunirem tots tal i com vam fer els que ens vam quedar a la nostra ciutat el dia del Cartagena, quan una dotzena d'immortals ens vam aplegar al Bon Ibèric per seguir les evolucions dels nostres futbolistes.

Aquest cop, en comptes de a la nostra seu, que no pot retransmetre el partit, ens reunirem ben a prop, al Restaurant 106 de l'Avinguda de Sant Narcís. A partir de les 21:00 hores intentarem traslladar els nostres ànims als jugadors des de Girona. T'hi esperem, estàs convocat!

1 comentario:

Anónimo dijo...

Muchas gracias, señor Vilaró. Solo espero que quien coja las riendas tenga presente que lo primero es que el club siga existiendo como sea.

¡Adelante Girona!