martes, 24 de abril de 2012

Els fruits de la bona feina

Prop de 30 valents, 12 d'ells membres de la Penya Immortal, van respondre a la crida del club per a anar a Sabadell. A priori, l'aficionat gironista podia trobar pocs atractius per anar al partit: el preu (30 euros, que tot i ser el preu mínim al que es podia fer valent 20 € les entrades, era car per molts), la decepció del partit anterior, la mala imatge de l'equip fora de casa, el partit que es jugava just després... però com a mínim els immortals que hi van anar (i suposem que també la resta de desplaçats) van entendre que el millor que es pot fer es gaudir de cada instant a Segona com si fos el darrer i tractar de col·leccionar el màxim de records agradables en clau blanc-i-vermella. I un viatge, sigui quin sigui el resultat, sempre en proporciona molt.
La sortida va fer-se aquest cop a les 3 de la tarda, amb gran expectació per veure que seria capaç de fer el Girona a la Nova Creu Alta. Un cop a l'estadi sabadellenc, voldríem haver pogut fer tots plegats la prèvia amb unes copes als bars propers al camp, però la policia ens va recomanar no fer-ho per raons de seguretat. A la vista de que el nostre president no va tenir cap problema quan va visitar als amics de la Federació de Penyes del Sabadell a la seva seu, aquestes mesures van resultar potser exagerades. En Pepe, acompanyat per familiar i pel nostre soci Josep Garolera, va fer petar la xerrada amb els arlequinats i va fer-los-hi entrega d'un plat de ceràmica amb l'escut del Girona que en Josep (al que agraïm profundament el gest) va fer fer expressament per l'ocasió. Els vallesans van correspondre amb una bandera amb els seus colors que guardarem com a record d'un dia feliç.
La resta de l'expedició va fer temps a les portes d'entrada al nostre sector. L'Óscar, soci de la penya, va aprofitar per fabricar dues pancartes amb lemes per encoratjar als jugadors i a l'afició blanc-i-vermella en el dificultós camí que ens resta: CREEMOS Y PODEMOS i ORGULLO ROJIBLANCO, deien. Una gran iniciativa que demostra que els nostres socis no estan adormits, ni molt menys.
Un cop dintre el recinte vam preparar-nos per a la "batalla" engalanant el nostre racó amb els colors del Girona. Durant el partit no vam parar d'onejar les nostres banderes i les que havia portat algun company, així com de cantar i, per sort aquest cop, celebrar gols. Fins a tres, obra d'Acuña, Luso i Moha (aquest últim un autèntic golàs de classe, superant tres rivals) que ens van donar la primera victòria lluny de Montilivi aquesta temporada. Vam haver de patir, el Sabadell no volia sortir escaldat encara que les coses no li sortissin bé, però si algú en sap de passar-ho malament per guanyar som nosaltres i ho vam aconseguir. Molta suor, molt d'esforç, molts de crits i quilòmetres van ser recompensats amb aquests tres punts. Els futbolistes del Girona així ho van entendre i en acabar el partit van apropar-se a la nostra zona per celebrar el triomf i donar-nos algunes samarretes. La de David Garcia va ser caçada per la nostra sòcia Loli, a la que felicitem des d'aquí.
La descàrrega d'adrenalina havia estat molt important i el clàssic de Primera que vam anar a veure a un hotel del centre de la localitat (contacte facilitat per la Federació de Penyes del Sabadell, a la que agraïm el detall) ja el vam viure molt més relaxats, tots i els lògics nervis dels qui tenien alguna connexió sentimental amb un o altre bàndol. El berenar-sopar que vam fer a la vegada ens va permetre carregar les piles per poder carregar amb el sac de punts cap a Girona.
No sabem si aquesta victòria serà l'inici d'un camí de llums com a tots ens agradaria o si arriba massa tard, però si tenim la total certesa que ha estat merescudíssima i ha fet justícia al treball fet per tots els que SOM EL GIRONA al llarg de la temporada. Esperem repetir sensacions dissabte contra l'Alcorcón. Nosaltres hi serem i hi seguirem estant passi el que passi, i tu?

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Buena victoria en Sabadell. El equipo supo sufrir pese a que el Sabadell recortó distancias dos veces.

La cosa está muy chunga, pero se agradece este esfuerzo final que estan haciendo. Otros ya se han dejado ir hace muchas jornadas.

Ahora cada partido es a vida o muerte. Ante el Alcorcón no importa ser muchos, es mejor ser menos pero muy comprometidos y dispuestos a apoyar al equipo en las buenas en las malas. Preveo 90 minutos de infarto, nos visita un equipo que está haciendo una gran temporada.

¡Adelante Girona!

Anónimo dijo...

Ha llegado meses tarde. Se gana fuera y se sigue a 8. Lo que nos haria falta es jugar alguna jornada dos veces porque al paso que vamos esto se terminara pronto. Es totalmente insostenible el ir jugando finales cada semana. A la que cedamos se acabo (y que mas da lo que digan las matematicas). Por cierto se agradece vuestro esfuerzo por ir hasta Sabadell. :)

Manel Escribà - President de la Federació de penyes del CE Sabadell dijo...

El Girona va jugar un molt bon partit i vau merèixer la victòria. Felicitats!
Només em queda desitjar-vos que, al igual que el CE Sabadell, l'any vinent jugueu a Segona A!

Molts ànims des de Sabadell!!!

Fran dijo...

Muchas gracias, Manel. Ojalá el año que viene podamos volver a encontrarnos en Segunda A y llevar a cabo un encuentro entre el grueso de las aficiones de uno y otro equipo.

Por cierto, nuestras socias agradecieron mucho el detalle del club al regalar la rosa a las mujeres que asistieron al campo. Muy caballeroso el CE Sabadell.

Un saludo y mucha suerte.

Francisco J. Lara
Secretario de la Penya Immortal Girona

Anónimo dijo...

Una merda d'empat contra l'Alcorcon. Al paro han d'anar els jugadors... es mereixerien no cobrar.

Anónimo dijo...

No puedo entender como jugadores, que ganan una pasta al mes, no den todo para salvar a este equipo. Se merecerían no cobrar hasta que salvaran la categoria. Son unos mercenarios, que solo le importa unos colores, el dinero. Para que se salve este equipo solo hay una opcion, que baje el villarreal de primera, porque así bajaría el filial, y el cuarto por la cola se salvaría, ya que descenderían, los 3 ultimos, más el villarreal b, provisionalmente salvado.